Absorció atòmica

Share Embed Donate


Short Description

Download Absorció atòmica...

Description

1.ANOTACIONS I RESULTATS (TAULES) Coure Concentració (ppm) 0 2 4 5 6 8 Mostra problema

Absorbància (nm) 0 0.184 0.308 0.369 0.520 0.487 0.256

Plom Concentració (ppm) 0 5 7 10 15 20 Mostra problema

Absorbància (nm) 0 0.106 0.142 0.203 0.293 0.381 0.060

Zenc Concentració (ppm) 0 0.1 0.5 0.75 1 1.5 Mostra problema

Absorbància (nm) 0 0.059 0.202 0.272 0.343 0.442 0.106

2.CÀLCULS • Traçar una corba de calibrat individual per cadascun dels metalls, col·locant a l'eix d'ordenades les lectures d'absorbància i, a l'eix d'abcises els valors de concentració en ppm del metall en qüestió.

1

Coure

Plom Zenc

2

• Interpolar les lectures obtingudes per la mostra problema en les corbes traçades i determinar el contingut en ppm de cada metall en la mostra. Coure Concentració en la dilució: 3.32 ppm Concentració en la mostra problema: 0.332 ppm Plom Concentració en la dilució: 2.77 ppm Concentració en la mostra problema: 0.277 ppm Zenc Concentració en la dilució: 0.25 ppm Concentració en la mostra problema: 0.025 ppm Nota: dilució de 100 mL amb 10 mL de mostra problema 3.QÜESTIONS • Explicar el funcionament de la làmpada de càtode buit. Consta d'un ànode de wolframi i un càtode cilíndric, soldats en un tub de vidre que contè un gas inert com l'argó, a una pressió de 1 a 5 torr. El càtode es fabrica o amb el mateix metall o amb un suport recobert d'aquest metal. Aplicant un potencial d'uns 300 V a través dels elèctrodes es provoca la ionització de l'argó i es genera una corrent de 5 a 10 mA per migració dels cations d'argó cap al càtode i dels electrons cap a l'ànode. Si el 3

potencial és suficientment alt, els cations d'argó xoquen contra el càtode amb una energia suficient per a arrancar àtoms de metall produint així un núvol atòmic; aquest procés s'anomena pulverització catòdica (sputtering). Alguns d'aquests àtoms metàl·lics pulveritzats arriben a excitar−se i emeten longituds d'ona característiques quan tornen a l'estat fonamental. • Quin tipus de flama s'utilitza en l'absorció atòmica? S'utilitza una flama amb aire com a oxidant i acetilè com a combustible. Aquesta mescla no és satisfactòria per elements com alumini, silici, alcalinoterris i vanadi, que formen òxids refractaris que s'atomitzen sols parcialment a aquestes temperatures. • Per què l'absorció atòmica és menys sensible a la inestabilitat de la flama que la fotometria de flama? Perquè en la fotometria de flama la flama a més a més d'atomitzar la mostra també actua com a font de radiació, en canvi en l'absorció atòmica la flama sols atomitza la mostra i la font de radiació és una làmpada de càtode buit Per això en la fotometria al haver de fer dos processos la flama és més sensible a la inestabilitat que en l'absorció atòmica. 4.CONCLUSIONS Les conclusions que volem fer sobre la pràctica són les següents: • Els resultats que s'aconsegueixen amb el mètode d'absorció atòmica són força bons, precisos. S'ha de recordar que en aquest mètode la funcionalitat del mètode depèn de l'element a determinar. En aquesta pràctica el mètode funciona molt bé ja que són tres del elements amb els quals el mètode funciona millor. • S'ha de destacar la facilitat d'ús de l'aparell i del mètode en general, ja que les dissolucions patró són fàcils de preparar, al mateix que passa amb la dilució de la mostra problema.

4



5

View more...

Comments

Copyright � 2017 NANOPDF Inc.
SUPPORT NANOPDF