Bases y sistemas de producción vegetal

PRÀCTIQUES DE B.S.P. VEGETAL PRÀCTICA Nº1:ANÀLISI QUANTITATIVA DEL CREIXEMENT VEGETAL La realització d'aquesta pràctica s'ha fet amb l'estudi del creixement d'un conreu de raigrass emplaçat al nucli de Bordils (Gironès). La varietat de raigrass era la Ilerda. Anteriorment, hi havia un cultiu de blat de moro sembrat a gra. Per preparar el sòl abans de la sembra es va enterrar el blat de moro restant, es va femar amb els fems de vaca. Al mateix camp s'hi va sembrar raigrass i civada, els dos per ensitjar. El que pretenia era un creixement normal, motiu pel qual no s'hi va aplicar adob. Després de femar el camp, es va proseguir amb el llaurat del camp i l'acotat; es va sembrar i enterrar la grana amb la fresadora, ja que es va sembrar amb l'abonadora. En aquest camp no s'hi ha fet cap més treball nin tractament. Amb aquest tipus de sembra, la densitat del camp no és uniforme. Per això vam fer tres repeticions a l'hora de buscar la densitat del cultiu. Així vam trobar que el raigrass, tenia una densitat de aproximadament 200 plantes per m2 i d'unes 200 plantes per m2 de civada. Camp de raigrass d'on s'ha realitzat aquest estudi. (Bordils) Anàlisi del creixement vegetatiu per la planta En l'estudi d'aquest cultiu hem fet un seguiment en el temps de creixement. Així hem estat recollint mostres durant sis setmanes, amb el mateix interval de temps entre cada mostra. En cada una d'elles hem mesurat l'àrea foliar d'una planta representativa i n'hem buscat el pes en sec amb l'ajut d'una estufa a una temperatura de 105ºC. Per trobar el pes sec era necessari extreure l'aigua de la mostra fins a arribar a un pes estable. Els resultats que hem obtingut son els que s'agrupen en la següent taula: Temps (dies) 1−24/10/01 2−31/10/01 3−07/11/01 4−14/11/01 5−21/11/01 6−28/11/01

Pes sec (grs.) 0.086 0.356 0.693 0.752 0.839 0.863

Àrea foliar (mm2) 1259.874 1945.944 3604.986 3742.200 5114.340 6948.018

LAI 0.2519748 0.3891888 0.7209972 0.74844 1.022868 1.3896036

LAR 6773.51613 5466.13483 5202 4976.32979 6095.75685 8051.00579

A partir de totes aquestes dades podem fer la relació entre aquests paràmetres mitjançant les representacions gràfiques que vénen a continuació: Relació pes sec − temps: Es pot veure en el gràfic com el pes sec de les plantes augmenta amb el transcurs del temps. El pendent de la gràfica sempre és positiu, però es veu com en l'interval de temps que ocupen les setmanes 2 i 3, aquesta pendent és més gran. 1

Relació àrea foliar− temps: Aquesta representació gràfica ens permet veure com evoluciona el creixement de la planta amb el temps. Podem veure com augmenta més ràpidament en les últimes setmanes d'estudi. Podem visualitzar com s'estanca aquest creixement entre les setmanes 2 i 3. La raó d'aquesta pèrdua de creixement és que durant aquests dies, la força del vent va ser molt gran, fent que el cultiu estudiat no augmentés la seva àrea foliar. Relació LAR − temps: La LAR és la relació entre l'àrea foliar i el pes sec de la planta, o sigui la relació entre les dues gràfiques anteriors. Representa el material fotosintetitzador respecte al respirador de la planta. Podem veure com disminueix en l'interval de temps marcat per les setmanes 1 fins a la 4, on comença a créixer. Anàlisi del creixement de poblacions: En aquesta part de la pràctica hem calculat la LAI, que és la relació entre l'àrea foliar del cultiu i la superfície total del sòl, o sigui es calcula com l'àrea foliar per unitat de superfície del sòl. Relació LAI − temps: La LAI augmenta amb el temps, doncs quan més temps passi més superfície del sòl estarà ocupada per la massa vegetativa de la planta. Si comparem aquest gràfic amb el gràfic de l'àrea foliar, podem veure que són iguals. PRÀCTICA Nº6: MULTIPLICACIÓ VEGETATIVA: ESQUEIX I EMPELT La propagació asexual de les plantes consisteix en reproduir individus a partir de porcions vegetatives que tenen la capacitat de regenerar les arrels i les tiges. Quan parlem de clons , ens referim a plantes que procedeixen de la mateixa mare d'una multiplicació vegetativa. Podem obtenir descendències variants ( d'alt interès econòmic) quan es trenca, per mutacions, l'homogeneïtat genotípica dels clons. Quan tenim plantes que no produeixen llavors viables, ens és de gran utilitat la propagació asexual, i més a més perquè moltes plantes tenen un genotip altament heterozigòtic i les característiques més interessants es perden fàcilment al propagar−les per llavors. En sistemes de cultiu intensiu de producció hortícola i en la producció de viver de plantes ornamentals d'espècie de flor i arbustives. En aquesta pràctica vam realitzar diferents tipus de multiplicacions d'espècies llenyoses pel sistema d'esqueix (estaquillat) i per diferents sistemes d'empelt de pua i d'ullet. Per fer l'estaquillat vam usa estaquetes de diferents espècies d'arbres. Contenidors i substrat vegetal amb perlita. Hormones d'arrelament (àcid indol vutíric (AIB) i àcid naftalen acètic (AIB+ANA)). I els fungicides captan i benomil. Per fer l'empelt vam usar patrons de pomera (Malus domèstica) i presseguer (Prunus amygdalis). Baretes de les vareietats de pomera i presseguer. Màquina d'empeltar, tisores d'esporga, navalla d'empeltar, tires de plàstic per lligar l'empelt i cera per segellar els empelts. 2

Mètodes utilitzats: Arrelament d'esqueixos llenyosos (estaquetes) de diferents espècies Consisteix en que a partir d'una porció de tija de la planta mare i obtenir una nova planta amb l'arrelament d'aquest esqueix. Per tal d'assegurar−nos l'èxit d'aquest esqueix caldrà aplicar alguna tàcnica complementària, com ara l'estada en remull de les estaques, per tal de rentar inhibidors de l'arrelament, l'aplicació exògena d'anàlegs d'hormones vegetals amb efecte estimulador d'arrelament (AIA, AIB, ANA, ...etc.) en diferents concentracions i formes ( pols o líquida), donar calor de fons a la base de les estaquetes per estimular el creixement cel·lular i la risogènesi, afavorir atmosferes amb alta humitat mitjançant nebulització o pulverització d'aigua sobre les estaques durant el període d'arrelament per evitar la seva dessecació, i en altres casos es provoquen ferides en la base de les estaques per afavorir l'absorció d'aigua i d'hormones. Empelt L'empelt és una porció, gemma o tija de la planta mare unit a una altre planta que proporciona el sistema radicular anomenat portaempelt o patró. La nova planta és el resultat de l'unió de les dues inicials, bions. En fructicultura utilitzen molt aquest sistema per obtenir les plantes. Hi han dos tipus d'empelts: −Empelt a l'anglesa (empelt d'una porció de tija o bareta) −Empelt a la mallorquina o Chip budding (empelt d'una gemma en parada vegetativa) Esquema del que vam practicar: Arrelament Plataner ·Directe (20cm)−> 3 · +AIB −> 3 · +AIB+ANA+Fungicida −> 3 (apliquem fungicida per tal que no apareixin malalties al tall) Arrelament pollancre ·Directe−> 3 ·Remullat (8 dies amb aigua, canviant−la per tal de rentar−la de les hormones anti−arrelament) Empelt ·Empelt a la mallorquina o Chip budding ·Anglés Després fem un reg d'assentament entre la terra i el troc per tal que quedin ben adherits.

3

Composició de l'extracte: −ANA: 0.4% −AIB: 0.4% −Captan 15% A continuació presentem el quadre de seguiment de la pràctica, especificant l'arrelament que han produït les plantes i l'especte de les seves fulles un cophan florit, en el cas que ho hagin fet. Brotació Arrelament Aspecte

Nº Tractament

PLANTA

6/3/02 I brota

Esquetes

26/4/02

fulles II brota III morta

Plàtan

3 AIB líquid

I brota

1/3−> arrel Petites i de 5 arrugades cm

II morta III morta AIB+ANA

Plàtan Plàtan

3

3 2/3−> arrel Grans i de 0.5 cm verdes

Directe

Pollancre

I brota

+Fungicida

2/3−> arrel Petites i de 6 arrugades cm

II brota III morta

3 Remullat

I 1brotació

Arrel Fulles més grans i de més 10 cm disperses

II 2brotació III 2brotacions Pollancre

3 Directe

Arrel I de Normal 3brotacions 5 cm II 2brotacions III 2brotacions

Taula dels resultats obtinguts fent un empelt a l'anglesa Empelt

Brotació 9/3

Brotació 9/3

4

Anglès

2/2

2/2

Com podem veure l'experiment ha tingut èxit ja que han brotat al 100%, més a més els brots tenen forces fulles i amb bon aspecte. La unió s'ha produït correctament. Taula dels resultats d'empelt a la mallorquina o Chip budding Empelt Chip

Brotació9/3 0/2 No ha brotat

Brotació 9/3 0/2 No ha brotat

Els resultats no han sigut bons, potser perquè no vam fer el tall correctament, o perquè l'empelt de Chip tenia poques gemmes, així disminuint la possibilitat de brotació. PRÀCTICA Nº7: MESURA DEL NITROGEN EN EL SÒL I LA PLANTA. MÈTODES PER RACIONALITZAR L'ADOBAT NITROGENAT Un dels constituents més importants dels components i complexes orgànics de la planta és el nitrogen. Les plantes l'extreuen del sol absorbint−lo a les arrels, el coll de la planta o a les fulles i principalment en forma de NO3 . La disponibilitat de nitrogen en els conreus va molt relacionada amb la producció d'aquests ja que té una influència directe en el contingut de proteïna del gra i en la seva qualitat farinera. És dolent tant l'excés com la falta d'aquest nitrogen. L'excés pot portar problemes de contaminació d'aigües freàtiques i la falta pot reduir la producció del cultiu. Un dels mètodes per racionalitzar l'adobat nitrogenat és el del balanç del nitrogen disponible (contingut de nitrogen procedent de la mineralització de la m.o.). Un altre mètode és el que es basa en la valoració del contingut de nitrogen en la planta. Dins aquests grup és poden diferenciar dos mètodes: ·Mètode directe: que permet valorar el contingut de NO3 en la base de les tiges abans d'efectuar l'adobat de cobertora. ·Mètode indirecte: el N_TESTER, a partir de la relació entre el contingut de clorofil·la de les fulles i la disponibilitat de nitrogen de la planta. Objectius de la pràctica: • Valorar els efectes en la producció de biomassa d'un cereal per l'aportació de diferents dosis de nitrogen. • Efectuar mesures de disponibilitat de nitrogen en el sòl i en la planta útils per la racionalització de l'adobat nitrogenat. Contingut de nitrogen NO3 del sòl Les determinacions es realitzaran sobre les parcel·les extremes de nitrogen aportat, 0 i 300 UF N/Ha, d'un bloc de repetició de l'assaig.

5

Mitjançant una barrina edafològica vam extreure 2 mostres de cada parcel·la a les fondàries de 0−30, 30−60 i 60−90. Per la determinació de la humitat, de cada mostra de camp vam prendre 100g de terra que vam ubicar al microones durant 30 min. Per tal d'assecar les mostres. Al marxar vam tornar a pesar les mostres per determinar el pes sec. Humitat(%)= Pes mostra humida−Pes mostra seca x 100 Pes de mostra humida Determinació del contingut de NO3: de cada mostra de camp prèviament homogeneïtzada vam prendre 100g de terra, els vam ubicar a un vas de precipitats amb 100ml d'aigua i ho vam homogeneïtzar durant 1 hora en un agitador orbital. Vam filtrar la suspensió amb paper i vam recollir l'extracte aquós. A partir de la lectura colorimètrica de tires de paper indicador de nitrats MERCKOQUANT en l'aparell NITRACHECK sabem el contingut de NO3(ppm) de l'extracte. Farem dos lectures de cada mostra. NO3(Kg N/ha)= L x ( 100 +H) x da x p x 0.2258* (100−H) L= mitjana ppm NO3 H= humitat del sòl en % da= densitat aparent del sòl 1.4Kg/dm3 p= fondària de la mostra en dm * Factor de correcció del paper indicador de nitrats tractament

0−30

0 Pes mostra humida 300

tractament

0−30

Pes mostra seca (%)

0

30−60 I 92.7

30−60 I

60−90 I

I

II 100g

II 100g

II 100g

III I

III I

III I

II 100g

II 100g

II 100g

III

III

III

60−90 I 90.3 II 91.5 III 91.8 I 93.4

I 91.5 II 91 III 93 I 93.9

II 90.7 III 92.2 I 93.8 6

300 II 91.8 III 92.9 tractament

0−30

30−60 I 7.3

Percentatge 0

d'humitat

300

II 91.4 III 92.6

II 91.5 III 93.5

60−90 I 9.7 II 8.5 III 8.2

I 8.5 II 9 III 7

II 9.3 III 7.8

I 6.6

I 6.1

I 6.2

II 8.2 III 7.1

II 8.6 III 7.4

II 8.5 III 6.5

Lectures de les tires de paper indicador de nitrats MERCKOQUANT de l'extracte aquós de la mostra de terra. Lectures del Nitracheck

Tractament d'adobat.(UF N/HA) 0−30 300

30−60 1290ppm

60−90 220ppm

170ppm

Si la lectura del Nitracheck > 1000 No caldrà fer més adobat, la mostra ja està ben fertilitzada. Si la lectura del Nitracheck < 1000 Caldrà fer un aport de nitrogen al sòl. Taula per la determinació de la biomassa produïda pel cereal de l'assaig d'adobat. Es determina el nombre de plantes presents en 1m d'una línia de sembra, corresponent a una superfície de 0.15m2 i en vam extreure 15 plantes, sense arrels i assecant−les. Així podem determinar la producció del cereal en biomassa.

Nombre de plantes en 1m Pes sec de 15 plantes(g) Alçada mitjana de 15 plantes (cm) Tn cereal/Ha

Tractament d'adobat. (UF N/HA) 0 100

200

44

54

125

158

9.1

12.4

23.2

27.5

15.42

15.91

17.13

18.4

1.66

3.098

12.88

19.31

300

Nº palntes = 44 pantes x 1 m x 10^4 m x 9.1g x 1Tn = 1 m 1m 0.15m^2 1 Ha 15plantes 10^6Kg 7

= 1.66 Tn cereals/Ha Fem aquest càlcul per cada tractament (0,100,200 i 300) Taula de lectures de les tires de paper indicador de nitrats MERCKOQUANT del suc de la base de les tiges (Mètode JUBIL). La mostra de treball consta de 50 plantes extretes del camp. Prenem la base de la tija (zona etiolada de la planta). Amb una premsa s'extreu l'extracte de la base de les tiges. El concentrat es dilueix amb aigua en una relació 1:10 (1ml extracte +9ml d'aigua). Amb les tires de paper indicador de nitrats humitejades amb la solució prendrem les lectures. Profunditat(cm) 0−30 30−60 60−90 Patró (100ppm)

0 6 ppm 12 ppm 11 ppm 79 ppm

300 254 ppm 16 ppm 14 ppm 94 ppm

0 = La mostra patró de 100 ppm ens dóna 79 ppm 79 ppm 100 6 ppm L L = 7.59 ppm L : mitjana en ppm de NO3 Tractament 0 7.59 15.18 13.92

Profunditats 0−30 30−60 60−90

Tractament 300 270.21 20.25 17.72

% d'HUMITAT Tractament 0−III 300−III

0−30 8.2 7.1

30−60 7 7.4

60−90 7.8 6.5

Càlcul del NO3 : NO3(Kg N/ha)= L x ( 100 +H) x da x p x 0.2258* (100−H) L= mitjana ppm NO3 H= humitat del sòl en % da= densitat aparent del sòl 1.4Kg/dm3

8

p= fondària de la mostra en dm * Factor de correcció del paper indicador de nitrats NO3 (Kg N/Ha) Tractament 0 8.4839 33.1265 46.3043

Profunditat 0−30 30−60 60−90

Tractament 300 295.4257 37.4417 48.2533

Taula de lectures l'aparell HYDRO N−TESTER A partir del contingut de clorofil·la de les fulles. Sabem que les plantes amb bona disponibilitat de nitrogen són més verdes que aquelles amb deficiència. L' N−TESTER mesura la transmitància de les fulles en la zona del vermell i del blau de l'espectre de la radiació solar que s'ha mostrat molt relacionada amb la concentració de clorofil·la i aquesta última, amb el contingut de nitrogen de la planta Lectures N−Tester

Tractament d'adobat. (UF N/HA) 0 100 502 712

200 726

300 775

Si lectura N−Tester > 500 La planta té suficient nitrogen. No caldrà cap aport. Si lectura N−Tester < 500 La planta no té suficient nitrogen. Necessitarà adobat de cobertura fins a cobrir les necessitats. PRÀCTICA Nº8: HERBICIDES.SELECTIVITAT, MODES D'ACCIÓ I PERCISTÈNCIA Parlem de males herbes quan ens referim a aquelles plantes que es desenvolupen en un lloc no desitjat i que no tenen cap utilitat o valor agronòmic i que influèixen negativament en el creixament i producció del conreu que ens interessa. Existèixen diferents mètodes per tal d'acabar amb aquestes males herbes. Com ara la sembra de llavors certificades, l'ús de material net de propàguls de males herbes, mètodes mecànics d'eliminació emprant diferents eines de treball de sòl, l'ús del foc, l'aplicació de productes químics d'acció letal per les males herbes, la solarització que elimina les llavors per efecte de la temperatura, i en alguns conreus el mulching que dificulta la disponibilitat de la llum a les males herbes que neixen prop de les plantes. L'ús d'herbicides,uns dels métodes més usats té efectes letals de manera selectiva, així sense afectar massa els cultiu treballat. Depenent del component actiu i del mode d'acció. En la pràctica, el que es pretén és observar la selectivitat i persistència d'aquests herbicides.

9

Primera part: Primerament vam fer un experiment sobre l'aplicació d'herbicides de diferents matèries actives en dos moments sobre un cultiu. Vam agafar dues safates amb plantes nascudes, una amb raygras i l'altre amb enciam per fer el tractament de post−emergència i unes altres dues safates amb llavors sembrades justa abans de l'aplicació de l'herbicida, per fer un tractament de pre−emergència. Taula dels productes emprats, la dosi que hem aplicat al cultiu i les seves característiques: Productes

Matèria activa

Dosi

Vanvell

48% dicamba

1.5 L/Ha

Fusilade Iloxan

12.5% fluazfop 36% metildiclofop

1.5 L/Ha 1.5 L/Ha

Gual

24%oxifluorfen

1 L/Ha

Rokenil

50% isoxaben

0.25 L/Ha

Aplicació Post:fulla ample, selectiu cereals Post:fulla estreta,fruiters Post:fulla estreta,cereals Pre:fulla ample i estreta,residual en fruiters i llenyoses Pre:fulla ample,molt eficaç en llenyoses

Agafem un nombre conegut de llavors d'enciam i de raygras, les plantem juntes amb safates d'area limitada, i usant un substrat estàndard pel cultiu en contenidor que mantidrà aquestes amb l'humitat desitjada durant la naixença de les plantes i mantenir−ho regat durant tot el seguiment. Per preparar la dissolució del brou herbicida escollit, agafem 1 litre de brou de tractament (aigua + herbicida) d'acord amb la dosi d'utilització del producte aconsellat. Apliquem el brou herbicida amb una màquina manual prèviament calibrat al seu consum amb una prova prèvia feta amb aigua sola. Per avaluar els resultats de la prova, prèviament haurem calculat el percentatge de plantes de cada espècie que ocupen la safata. Un cop hagin transcorregut uns 15−30 dies anirem a mirar els efectes que han tingut els herbicides sobre el cultiu. Les avaluacions de les aplicacions de pre−emergència les farem en percentatge de plàntules nascudes de cada espècie. ·GualðEn pre−emergència: no han viscut ja que és una plàntula, i ha matat fulla ample.Ha deixat residus. ·VanvellðEn post−emerència: pot ser a causa d'un excés d'aplicacio, ha matat fulla estreta, i també mata fulla ample. Segona part: En segon lloc vam observar l'efecte de la dosi d'herbicida en l'inhibició de la germinació de llavors margall. Obtenint el seguant resultat: Taula de percentatge de germinació en relació a la concentració en ppm d'herbicida: 10

Grups 1 2 3 4 5 6 7 8 9

0 ppm 0.98 0.92 0.96 1.0 1.0 0.84 0.98 0.96 0.98

2.5ppm 0.98 0.76 0.9 0.96 0.84 0.74 0.96 0.6 0.86

5 ppm 0.92 0.7 0.8 0.86 0.78 0.84 0.88 0.6 0.8

10 ppm 0.88 0.36 0.86 0.82 0.64 0.64 0.78 0.48 0.72

20 ppm 0.9 0.3 0.8 0.6 0.5 0.62 0.46 0.36 0.6

40 ppm 0.84 0.26 0.54 0.44 0.2 0.62 0.32 0.24 0.42

80 ppm 0.56 0.2 0.34 0.28 0.02 0.3 0.22 0.1 0.2

A continuació fem l'estudi estadístic dels resultats a partir de les dades d'altres grups de pràctiques: General Linear Model Factor Type Levels Values Concentr fixed 7 0,0 2,5 5,0 10,0 20,0 40,0 80,0 Repetici fixed 4 1 2 3 4 Analysis of Variance for Germinac, using Adjusted SS for Tests Source DF Seq SS Adj SS Adj MS F P Concentr 6 2863,21 2863,21 477,20 15,83 0,000 Repetici 3 1212,71 1212,71 404,24 13,41 0,000 Error 18 542,79 542,79 30,15 Total 27 4618,71 Tukey 95.0% Simultaneous Confidence Intervals Response Variable Germinac All Pairwise Comparisons among Levels of Concentr Concentr = 0,0 subtracted from: Concentr Lower Center Upper −−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−− 2,5 −16,07 −3,25 9,57 (−−−−−−−−*−−−−−−−) 5,0 −20,07 −7,25 5,57 (−−−−−−−*−−−−−−−−) 10,0 −24,57 −11,75 1,07 (−−−−−−−*−−−−−−−−) 20,0 −28,57 −15,75 −2,93 (−−−−−−−−*−−−−−−−) 11

40,0 −35,07 −22,25 −9,43 (−−−−−−−*−−−−−−−−) 80,0 −43,82 −31,00 −18,18 (−−−−−−−*−−−−−−−−) −−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−− −30 −15 0 Concentr = 2,5 subtracted from: Concentr Lower Center Upper −−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−− 5,0 −16,82 −4,00 8,82 (−−−−−−−*−−−−−−−−) 10,0 −21,32 −8,50 4,32 (−−−−−−−*−−−−−−−−) 20,0 −25,32 −12,50 0,32 (−−−−−−−−*−−−−−−−) 40,0 −31,82 −19,00 −6,18 (−−−−−−−*−−−−−−−−) 80,0 −40,57 −27,75 −14,93 (−−−−−−−−*−−−−−−−) −−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−− −30 −15 0 Concentr = 5,0 subtracted from: Concentr Lower Center Upper −−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−− 10,0 −17,32 −4,50 8,32 (−−−−−−−−*−−−−−−−−) 20,0 −21,32 −8,50 4,32 (−−−−−−−*−−−−−−−−) 40,0 −27,82 −15,00 −2,18 (−−−−−−−−*−−−−−−−−) 80,0 −36,57 −23,75 −10,93 (−−−−−−−*−−−−−−−−) −−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−− −30 −15 0 Concentr = 10,0 subtracted from: Concentr Lower Center Upper −−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−− 20,0 −16,82 −4,00 8,822 (−−−−−−−*−−−−−−−−) 40,0 −23,32 −10,50 2,322 (−−−−−−−−*−−−−−−−−) 80,0 −32,07 −19,25 −6,428 (−−−−−−−*−−−−−−−−)

12

−−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−− −30 −15 0 Concentr = 20,0 subtracted from: Concentr Lower Center Upper −−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−− 40,0 −19,32 −6,50 6,322 (−−−−−−−−*−−−−−−−) 80,0 −28,07 −15,25 −2,428 (−−−−−−−−*−−−−−−−) −−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−− −30 −15 0 Concentr = 40,0 subtracted from: Concentr Lower Center Upper −−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−− 80,0 −21,57 −8,750 4,072 (−−−−−−−*−−−−−−−−) −−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−−−−−+−−−−−− −30 −15 0 Al fer l'analisi estadístic podem observar que a les primeres concentracions els resultats de germinació son molt semblants ja que els valors passen pel zero (de valors negatius a positius). En el cas de que no passin pel zero vol dir que els resultats de germinació son poc semblants, que és el cas en el que ens trobem a mesura que augmentem les concentracions. Per veure la relació en gràfica entre la germinació i la concentració, hem utilitzat el minitab, i introduïnt les dades respectives podem veure que a mesura que augmentem la concentració d'herbicida, hi ha menys èxit de germinació:

13

Tukey Simultaneous Tests Response Variable Germinac All Pairwise Comparisons among Levels of Concentr Concentr = 0,0 subtracted from: Level Difference SE of Adjusted Concentr of Means Difference T−Value P−Value 2,5 −3,25 3,883 −0,837 0,9774 5,0 −7,25 3,883 −1,867 0,5242 10,0 −11,75 3,883 −3,026 0,0855 20,0 −15,75 3,883 −4,056 0,0108 40,0 −22,25 3,883 −5,730 0,0003 80,0 −31,00 3,883 −7,984 0,0000

14

Concentr = 2,5 subtracted from: Level Difference SE of Adjusted Concentr of Means Difference T−Value P−Value 5,0 −4,00 3,883 −1,030 0,9400 10,0 −8,50 3,883 −2,189 0,3477 20,0 −12,50 3,883 −3,219 0,0591 40,0 −19,00 3,883 −4,893 0,0019 80,0 −27,75 3,883 −7,147 0,0000 Concentr = 5,0 subtracted from: Level Difference SE of Adjusted Concentr of Means Difference T−Value P−Value 10,0 −4,50 3,883 −1,159 0,9004 20,0 −8,50 3,883 −2,189 0,3477 40,0 −15,00 3,883 −3,863 0,0161 80,0 −23,75 3,883 −6,116 0,0002 Concentr = 10,0 subtracted from: Level Difference SE of Adjusted Concentr of Means Difference T−Value P−Value 20,0 −4,00 3,883 −1,030 0,9400 40,0 −10,50 3,883 −2,704 0,1534 80,0 −19,25 3,883 −4,958 0,0016 Concentr = 20,0 subtracted from: Level Difference SE of Adjusted Concentr of Means Difference T−Value P−Value 40,0 −6,50 3,883 −1,674 0,6401 80,0 −15,25 3,883 −3,927 0,0141

15

Concentr = 40,0 subtracted from: Level Difference SE of Adjusted Concentr of Means Difference T−Value P−Value 80,0 −8,750 3,883 −2,253 0,3170 PRÀCTICA Nº9: SOLUCIONS MINERALS PER A CULTIUS HIDROPÒNICS I FORA DEL SOL Les plantes tenen unes necessitats de nutrients específiques segons cada espàcie i estadi de desenvolupament. Per tal de cobrir les necessitats de les plantes, alguns cops cal subministrar−hi dissolucions de sals amb aigua i així que el resultat final sigui amb una bona producció. Cal tenir en compte, primerament, les necessitats específiques de cada cultiu i les relacions d'absorció dels diversos ions continguts en la solució, i segonament, caldrà ajustar la solució teòrica al contingut de les sals en l'aigua que nostaltres disposem. Així tinguent present la seva salinitat i el seu Ph. A continuació presentem una taula amb les caracterísiques de les aigües de les diferents localitats amb les quals hem fet les pràctiques: Concentr. meq/L Ph CE Na+ Ca+2 Mg+2 K+ Cl− SO4− CO3−2 HCO3− NO3− PO4H2

Bàscara

7.7 983 1.23 9.72 1.45 0.08 1.51 4.83 X 5.64 0.35 X

Bassa

Girona

Banyoles

Mas Badia Pou

7.19 993 1.38 9.27 1.64 0.07 1.7 5.41 X 4.98 0.15 X

7.6 442 1.74 2.76 1.16 0.13 1.35 1.66 2.62 X 0.15 X

7.4 387 0.74 2.40 0.24 0.04 0.7 12.05 X 0.67 0.04 X

7.4 1137 2.97 6.2 1.93 0.03 1.12 3.38 X 6.19 0.04 X

Cal tenir en compte que els sulfats de Ca+2 Mg +2 causen problemes a les tuberies, amb acidificant es solubilitzen més. HCO−3 + H30+ CO3H2 + H2O Com podem veure en aquesta reacció l'àcid es neutralitza passa a carbonic que es dissocia en CO2 així desapareixent, acidificant l'aigua. A continuació presentem les taules amb els valors els quals s'han d'ajustar. Les solucions per enciam en meq/L: 16

El NH4+ és tòxic si supera els 4 meq/L Per fer l'enciam i la tomata cal utilitzar la solució Coïc−Lesaint amb els paràmetres següents: A continuació presentarem les taules amb els valors que hem calculat que cal afegir a l'aigua de reg. Nosaltres vam treballar amb l'aigua de Mas Badia i vàrem fer l'estudi en cultiu d'enciam. Les dades de partida són l'analisi d'aigua i la solució de paràmetres fixes desitjada (Coïc−Lesaint, i Hoagland, empírica...etc) els càlculs es fan amb meq/L.La solució final s'ajusta a Ph final=6−6.5. Per això, es neutralitzen els HCO3−amb radical àcids H+ (HNO3, H3 PO4) excepte uns 0.5 meq/L que es deixaran de reserva per evitar accidents amb el PH final de la solució. Taula de dades de partida pel disseny de la solució nutritiva: Anions(meq/L) Cations (meq/L)

Taula del disseny de la solució nutritiva: meq/L NH4+ K+ Ca+2 Mg2+ H+

NO3− x 9.9 3.3 0.07 5.69

PO4H2 0.5 1.6 x x x

SO4− x x x x x

Total

18.96

2.0

x

Total 0.5 10.96 3.3 0.07 5.69 20.52 20.96

Taula de dissolució iònica final: Ajust de solucions nutritives: Per preparar la solució nutritiva cal agafar 10 litres d'aigua problema, en el nostre cas aigua de Mas Badia i ubicar−los en el dipòsit de solució nutritiva. Després transformar amb càlculs d'estequiometria els meq/L de la taula de dissolució iònica final a g/L dels adobs corresponents. Pesar en quantitats necessàries d'adob per a 10 litres d'aigua, dissoldre els adobs en el dipòsit de la solució nutritiva i com a últim, afegir la quantitat d'àcid necessària. A continuació vàrem plantar el cultiu d'enciams, una per contenidor, utilitzant tres tipus de material inert : una amb perlita, l'altre amb llana de roca i la última amb torba. Un cop plantat, vam instal·lar les línies de reg amb un goter de 2L/hora per contenidor i assegurant−nos que el reg cau correctament sobre el cultiu, així seguidament posant en marxa la bomba de circulació de la solució nutritiva. Taules del calendari de seguiment de la pràctica: Data CE (a 25ºC)

27/3/02 2399.92

2/4/02 2447.2 17

PH

5.97

6.09

Com ja sabem, si augmenta la conductivitat elèctrica (CE) vol dir que la solució està més concentrada, o sigui que la planta absorbeix l'aigua i augmenta la salinitat. I això pot representar problemes per la planta. També que si augmenta el PH, la planta consumeix més anions que cations. Resultat productiu dels cultius: MATÈRIA SECA (gr.) Grup 1 Grup 2 Grup 3 Llargada fulles

PERLITA 9.4/9.4 11.3/14.9 14.9/14.9 26/27

Distribució arrels

Concentrat al centre

LLANA DE ROCA 12.6/10.1 14.9/15 19.1/16.8 34/30 Concentrat al voltant i a sota

TORBA 22.1/22.1 17.9/15.9 19.6/22.6 35/30 Homogeni

Al observar la plantació vam veure que l'enciam ens havia sortit espigat, i ens suposem que a causa de problemes de varietat. Més a més, segurament que perquè l'enciam havia patit estrès hídric per falta de solució nutritiva, i això havia repercutit en el seu reixement. PRÀCTICA Nº12: DISSENY D'UNA PLANTACIÓ FRUCTICOLA En aquesta pràctica, realitzada al Mas Badia, vam estar estudiant els diferents punts que cal tenir en compte a l'hora de fer el disseny d'una plantació fructícola, per tal que aquesta sigui productiva, coherent amb la resta de la finca i més a més que sigui rendible. Un dels aspectes a tenir en compte i que cal analitzar és la terra, tant el sòl com el subsòl i les aigües de reg que utilitzarem, i molt important també és la disponibilitat de l'aigüa en mesos d'estiu. Des del punt de vista de la planta, les premises que cal que tinguem en compte són, primerament el vigor i la capacitat de producció, segons l'espècie i la varietat de la planta, i també com s'adapta la planta al terreny, així podrem fer una bona elecció del portempelt. Així, doncs, tinguent en compte aquests paràmetres de la planta podrem deduïr quin tipus de reg utilitzarem i el marc de plantació, ja que en el cas que el fruiter sigui de tamany vigorós, caldrà deixar més distància entre arbres i pel contrari si son més petits. També, així, determinarem el tipus de sosteniment. Un altre punt que hem de tenir en compte i que ens pot presentar limitacions a l'hora de plantar els fruiters, és la topografía i entorn natural , ja que cal tenir en compte el risc d'inundacions, l'erosió, un sòl uniforme i una bona circulació de l'aire . Partint de la topografía del terreny, o sigui del pendent, podrem triar el tipus de plantació, ja que si es tracta d'un terreny pla o poc ondulat, podrem triar el tipus de plantació estàndar i plantar a distàncies regulars d'acord amb el marc de plantació, pel contrari, si ens trobem amb un terreny amb molta pendent caldrà triar un altre tipus de plantació com ara en corbes de nivell, terrasses o cavallons.

18

També, per comoditat a l'hora de treballar en la plantació i no tenir problemes a l'hora de maniobrar amb el tractor, i encara més si porta remolc, és que s'ha de deixar un espai als marges. Així, tendir a la màxima homogeneïtat posible per facilitar el maneig. Per saber la millor orientació de la plantació cal que tinguem en compte 3 factors molt importants: la il·luminació, la direcció dels vents dominants i el contorn de la plantació. L'orientació més òptima és la de N−S, ja que d'aquesta menera ens il·lumina una cara al matí i l'altre cara més cap a la tarda. Els vents poden ser molt perjudicials pel la plantació, i ho hem d'arreglar instal·lant−hi tallavents o disposant les files en la direcció perpendicular als vents dominants, així les primeres files protegeixen a la resta. Per tal de deixar passar bé les màquines, cal deixar un marc de plantació suficient. A l'hora de pensar amb la instal·lació del reg, cal tenir en compte que cal col·locar manòmetres per controlar la pressió i evitar que els tubs reventin, i les aixetes de control per regular el cabal en funció de les necessitats i de l'època de collita de la varietat. També cal realitzar, després de la plantació, un reg d'assentament per tal que quedin ben compactes i ben unides la terra amb la planta. Per tal d'assegurar la pol·lonització, és convenient disposar d'arnes d'abelles, i de varietats pol·linitzadores, cada certa distància, ja que molts cops 2 plantes de la mateixa espècie no poden fecundar−se entre elles. La densitat de pol·linitzadors ha de ser inferior al 10−15% per tal que sigui bona. La producció integrada obliga a mantenir un espai entre fileres enherbada, només la part que rodeja la planta podrà ser desherbada. Per evitar danys a varietats sensibles a la il·luminació és convenient instal·lar malles anti−pedra, tot i que té un cost alt. Per protegir les plantes, també podem col·locar dispositiu de defensa contra llebres i conills, que danyen la planta fins i tot a matar−la. Presseguer L'empelt d'ull és el més recomenat per el presseguer, per tal que broti a la primavera, o també provinent de viver, així ens assegurem la seva supervivència. Pomera +Branca nua: produirà segons quan hagim fet l'empelt +Planta amb alguna branca: d'un empelt d'ull adormit. +Planta de viver: hi ha estat dos anys, forçant els seu creixement i floració. +Sistema solen: per mantenir les branques horitzontals, es lliguen a un filferro, per millor maneig. +A part dels tres o quatre filferros, posar−hi un més a cada banda perquè les branques més baixes s'hi 19

recolzin. +Dues fileres de pomeres: així és més ràpid l'inici de producció i podem plantar una densitat més alta. +Tessa: per fer el maneig més fàcil, es fan plantacions nanes, per varietats que no tinguin necessitats de llum i color gaire altes. +Paret fruitera: per tal de reduïr costos, fem l'entrada a producció més tardana, fem poda mecanitzada, i així estalviant mà d'obra. Perer Si fem l'empelt intergenèric : codonyer(Cydonia oblonga) +perer (Pirus communis) ens és interessant per el seu fàcil maneig, tot i que es requereix un mínim volum i entre abans en produció. Si tallem les branques estimulem el seu creixement, iaixí broten les branques de la zona apical. Per tal de tenir la màxima llum possible, ho podem fer de dues maneres: −Formació en doble V, amb dues líneies d'eixos de sosteniment lligant branques de dos en dos, i permetent l'entrada de la llum. −Perers obliqus, tot i que és més car, també aconsegueix que l'entrada de llum sigui ideal. 1 Galaxi 1 Fugi 1 Galaxi 1Fugi

20