de l`opuscle, el \"síndrome de Sant Jordi\" va haver de cedir el seu

huida. Sin em b a rgo, debiam os alegrarnos, p o r­ q u e e l ca m in o hacia la re c o m p o s ic ió n de nuestra patria estaba abierto. San Jorge, cim era catala­ na, honra de Espana... iPresente!. (6 )

de l'opuscle, el "síndrome de Sant Jordi" va haver de cedir el seu lloc al "síndrome del Dr. Jekyll", fruit de la gran popularitat que va adquirir la novelJa de R.L. Stevenson (5) En el segle XX, un segle bregós, Sant Jordi ha acabat desembeinant l'espasa. I sorprenentment, entre els seus companys de lluita hi ha hagut enem ics tradicionals. Si més no, això és el que deduïm de les paraules d un oficial del requetè que el 1939 co­ m andava un grup de saharians: "Encontràbam e y o c o n un p e lo tón de m o ro s en la serranía del Pand olés (Pàndols?), cuand o nuestra p o s ició n , en lo alto de un cerro, fue rodeada p o r un g ru p o d el ejérc ito ro jo . La lucha fu e desesperada. El sitio duró días y m às días; los ca h o n es e n e m ig o s hacían p o lv o n u estro red ucto, y yo, sin separarm e d el parapeto, ayudaba a unos, daba alientos a otros y era e je m p lo de todos. Los secu aces de Stalin estaban e n fu re cid o s p o rq u e m i p e lo tó n de h o m b re s, qu e n o com ían, ni dorm ían, ni siquiera descansaban, les tenia en ja q u e sin e l m e n o r p ro p ó s ito de rendirse. Nos m andaron parla m en ta rios para e x ig ir la rendic ió n : -jJa m à s! jL os re cib iré a balazos! -e x c la m é yo. S iguieron las acom etida s rojas y ya casi n o quedaban h o m b re s dis­ p o n ib le s d entro de m i red ucto. liasta q u e lle g ó una n o c h e en q u e se d erru m ba ron las tin ieblas y apareció , en la cim a de un p e h a sco , la ardiente silueta de Sant Jorge. Fue tal el d e s co n cie rto entre las tropas ateas, qu e nos faltó" tie m p o para asestarles e l g o lp e d e fin itiv o en su 16 - TURISSA

Diputació de Girona — Servei de Biblioteques

1 encara m és recent­ ment, el Sant Cavaller s'ha convertit en un símbol de lanticom unism e en mans de la CIA. Resulta que el 7 de juny de 1982, Ronal Reagan i Joan Pau II es van reunir al Vaticà. Aquella trobada va represen­ tar l'inici d'una gran campanya dels EUA i l'Església Catòlica destinada a desestabilitzar el govern de Polònia, un país que, des de feia sis m esos, vivia sota la llei marcial decretada pel general Jaruzelski. Per fer trontollar Jaruzelski calia reforçar el movim ent clandestí Solidaritat, que havia estat declarat il·legal el 13 de desembre. Una primera etapa de l'operació va consistir a proporcionar aparells de radiocomunicació i d'impressió a 1oposició, mitjançant una xarxa de capellans contrabandistes coordinats amb espies occidentals. Al cap de poc tem ps. Solidaritat i l'Església polonesa ja produïen propaganda anticomunista amb una gran facilitathi havia centenars de publicacions c la n d e s tin e s , en tre p e r iò d ic s i butlletins, i una gran quantitat de material gràfic (cartells, adhesius, còm ics juvenils...) Doncs bé, es veu que entre aquest material hi havia una sèrie ja p o n e s a de dibuixos animats titulada El cavaller blanc, que es passava clandestinament a les esglésies i als soterranis de les cases. No era res m és que una adaptació de la llegenda de Sant Jordi a la situació política del país: el cavaller blanc tenia la cara de Walesa (el dirigent de Solidaritat), el drac tenia una gran calba i duia ulleres fumades (com Jaruzelski), i l'escenari de les aventures era W adowyce (la localitat natal de Joan Pau II). (7) Tenint en com pte els exem ples exposats fins ara, hom pot arribar a una conclusió: el món és ple de farsants que inventen històries per treure'n algun profit. No voldria pas ofendre ningú, però em sem bla que

la llegenda de Sant Jordi no relata uns fets històrics, ni tan sols sota la form a d al.legoria. En la m eva m o­ desta opinió, això és dem ostrable científicament mitjançant una anàlisi rigorosa dels "quarks" narratius. P e rò b en m irat ta m p o c és necessari, perquè una prova irrefuta­ ble de la intencionalitat de la llegenda la tenim en la següent dita popular "Per Sant Jordi, treu les unces al sol ". Sí, això mateix, treu-les, que te les fotrà algun espavilat. Tot fa pensar que el Sant Cavaller és una invenció d'un comerciant del segle IV o V. El nostre sant sempre ha servit per vendre alguna cosa: des de passis per veure les justes cavalleresques al Born, al segle XII, fins a les roses i els pastissets dels nostres dies. Per això Sant Jordi és el nostre patró, el patró dels catalans.

MARC AGUILAR

(1) F. EIXIMENIS. Primer del Crestià. València, 1483 (Biblio­ teca de Catalunya), cap XCLIII. (2) J.L. FLANDIN. Le sexe au Moyen Àye. París: Flammarion, 1986, pp. 67-68. (3) J. BEAUCHAMP. “Trois textes d'Abdallah al-Tarjuman". Revue du Monde Hispanique, VIII, París, 1933, pp. 54-61. (4) F. BRUNER. TheBarbarian W e s t. P h ilad elph ia: M cNeillWhite, 1966, pp. 103-107. (5*/ G. TEJADA. O rígenes del p s ic o a n à lis is en Latin o am érica. M éxico D.F.: FCE, 1970, p. 62. (6) F. ESTECHA. "El milagro del Pandolés". Revista militar Cruz y espada, II, Saragossa, 1940, p.6. (7) C. BERNSTEIN. "La gran consideración". ELPAIS, 1-III-92 i R.BAINTON. El integrism o en Europa. Madrid: Centro de Estu­ diós Geoestratégicos, 1992, pp. 32-33.