Descolonització en la Segunda Guerra Mundial

Història La Descolonització Causes: • Postguerra Mundial. Generalitza el sentiment anticolonialista dugut a: • La Carta de l'Atlàntic (1941). • La Formació de l'ONU (1946). • Declaració Universal dels Drets Humans (1948). • Bona part de la opinió pública EUROPEA comença a posar en dubte la legitimitat de les colonies. • Les dues grans poténcies donen suport a la descolonització. URSS: defensa el dret de liberalització dels pobles. Així aconsegueix afeblir i desestabilitzar les poténcies europees i crea la possibilitat de crear nous aliats comunistes. EUA: volia guanyar−se el suport dels dirigents de les poténcies deslliurades. També ampliaria el seu món comercial al poder vendre els seus productes a nous països lliures per comprar. • Neix el Nacionalisme a les colonies. Rebutja la forma de vida, la llengua i la cultura de la metropoli. A sobre, aquesta practica una política despótica que abolia la cultura nativa i imposava la propia. • Els fills dels burgesos natius es fan nacionalistes. Quan els europeus anaven a conquerir territoris de les futures colónies, feien pactes amb la gent important del lloc i els donaven privilegis a canvi de facilitats. Aquests vivien bé i enviaven als fills a les universitats d'Europa, on coneixen la identitat i la llibertat i tornen a la seva terra com a líders independentites per fer−la lliure. ÀSIA ÍNDIA La Índia era la colónia més preciada per Anglaterra i li va costar molt ser independent. Hi havia un partit nacionalista fort: Partit del Congrés. Ghandi en formava part i volia aconseguir pacíficament la independéncia. Ho va fer mitjaçant boicots, desobeint, no col·laborant Per altra part a la Índia hi havia dos religions: la Hindú i la Musulmana. Les discrepàncies entre totes dues reduïent la força per la independéncia. Un dels problemes era que els musulmans volien la divisió de l'estat en dos i els hindús volien la unió de les dues comunitats en un estat. 1947: els anglesos es retiren després d'arribar a un acord de la divisió de l'Índia en dos: la majoria hindú es situa a la Unió Índia mentre que la minoria musulmana a Pakistan. A partir d'aquest moment, l'éxode d'un lloc a un altre va ser massiva i les matances i els genocidis molt freqüents. Quan va ser lliure, la Unió Índia va continuar mantenint lligams económics amb Gran Bretanya i va passar a formar part dels països de la Commonwealth. INDONESIA 1

Era una colónia holandesa en que al 1945 el líder independentista Ahmet Sukarno declarà la independéncia, i en negar−se la metropoli a acatar−la començà un període d'enfrontaments bél·lics molt durs amb repressions, matances i barbarismes per part de la metropoli que veia la indiferéncia de la colónia davant els seus actes. La ONU condemna l'actuació d'Holanda obligant−la a negociar amb Sukarno, que aconsegueix la independéncia d'Indonésia al 1949 amb lligams económics fins al 1957, que trenca definitivament els lligams i expulsa a la diplomàcia holandesa i li confisca els béns. INDOXINA Era una colónia francesa on a la IIª guerra mundial neix un partit independentista i comunista: la Lliga Vietnamita , la qual tenia un braç radical: el Viet−Minh , dirigit per Ho Chi Minh (nacionalista i comunista que negava l'autoritat francesa). Aquest demanava la independéncia i una transformació de la societat cap al model socialista. Al 1945 el Viet−Minh declara a Hanoi la independéncia però França no la reconeix i esclata una guerra de guerrilles amb una conseqüent revolta popular. A partir de 1949 les guerrilles reben reforços de Xina i de la U.R.S.S. que volen expandir el comunisme, mentre que E.U.A. envia ajuda militar i económica a França per evitar la extensió del comunisme. Al 1953 les tropes del general Giap van derrotar els francesos a Dien Bien Puh. _______________________________________________________

2