Economia d\'empresa

TEMA 1: CONCEPTES PRELIMINARS BÀSICS L'economia es una ciència social que te com objectiu investigar com la societat utilitza uns recursos escassos i limitats. L'economia no esta connectada amb la realitat. Activitat econòmica: Ens referim a uns recursos agrupats en 3 grups: • Terra • Treball • Capital L'home parteix d'aquests recursos i els combina. Aquest procés s'anomena producció d'on n'obtenim uns elements agrupats en dos categories: bens i serveis Inversions =) producció que un cop adquirit es destina a la utilització en el futur. • Que produïm ? • Com produïm? • Que destinem a consum i inversió? Mercat =) Mecanisme que ajuda a decidir i a respondre aquestes preguntes. Els recursos naturals , treball i capital són escassos xq les necessitats humanes són infinites. COST D'OPORTUNITAT: Quan destinem uns recursos en la producció d'un producte renunciem a la producció d'un altre. Es renuncien a altres oportunitats. 10.000.000 Inversió empresa dóna 1.000.000 deute públic 5% 10% 5 % de beneficis en la inversió en l'empresa xq un 5 % el teníem assegurat si invertíssim en el deute públic DIVISIÓ DEL TREBALL =) Adam Smith. • Ha permès afrontar i millorar la situació de l'home a la terra • Ens aporta forçosament a la necessitat d'intercanviar. Sense divisió del treball la humanitat no hagués evolucionat tant Divisió del treball =) l'home esta a la cerca constant del benestar que es relaciona directament amb l'augment del consum. =) divisió del treball x tal d'augmentar la producció. PROBLEMES EN LA DIVISIÓ DEL TREBALL • SERRA 5 persones feina = menjar =) animals =) fletxes 1

1 animal = 2 fletxes jornada de 8 hores Persones Màx. fletxes/dia Màx anim/dia A 21 4.2 B 21 5.25 C 27 9 D 10 5 E 10.5 7 A partir d'aquestes condicions obtindrem el que obtindrà cada individu actuant pel seu compte. Persona hores temps/fletxa temps /animal fletxes/anim animl/fletxes A 8 0.381 1.905 5 0.20 B 8 0.381 1.524 4 0.25 C 8 0.296 0.889 3 0.33 D 8 0.8 1.6 2 0.5 E 8 0.762 1.143 1.5 0.667 En el cas de A F = nº de fletxes F= 2N F=2N N= nº animals F+5N=21 0.381F+1.905N=8 F=6; N=3 S'estableix 5,25 la equivalència entre animal /fletxa ( preu animal) 5.25 F=)1 N A F Màx. F rmg N produc F prod.N A 3.0 6.0 21 7.0 5.25 4 Fletxes 21 − B 3.5 7.0 21 6.0 5.25 4 Fletxes 21 − C 5.4 10.8 27 5.0 5.25 5.14 Animals − 9 D 2.5 5.0 10 4.0 5.25 1.90 Animals − 5 E 3.0 6.0 10.5 3.5 5.25 2.0 Animals − 7 T 17.4 34.8 42 21

2

Funcionament del mercat Oferta F dda F Oferta N dda N N consumits A 21 − 4 − 4 B 21 − 4 − 4 C − 18 − 3.4 5.6 Treballant de manera coordinada D − 10 − 1.9 3.1 més animals k de forma separada E − 14 − 2.7 4.3 T 42 72 8 8 21 Mercat : Assignació de recursos tal que la situació final millora la situació inicial Suposem que el preu de cada animal en funció de les fletxes varia i passa a ser 4.25 i 6.5 N F Màx F Rmg Preu N A 3.0 6.0 21 7.0 4.25 4.94 Fletxes B 3.5 7.0 21 6.0 4.25 4.94 Fletxes C 5.4 10.8 27 5.0 4.25 6.35 Fletxes D 2.5 5.0 10 4.0 4.25 2.35 Animals E 3.0 6.0 10.5 3.5 4.25 2.47 Animals N F Màx F rmg Preu N A 3.0 6.0 21 7.0 6.5 3.23 B 3.5 7.0 21 6.0 6.5 3.23 C 5.4 10.8 27 5.0 6.5 4.15 D 2.5 5.0 10 4.0 6.5 1.53 E 3.0 6.0 10.5 3.5 6.5 1.61 TEORIA ECONÒMICA NEOCLÀSSICA . Finals del segle XIX DDA =) consumidor • Satisfacció de les seves necessitats. Maximitzar benestar OFERTA =) productor .

3

• Maximitzar beneficis. • Preus coneguts i transparents: preus paramètrics. Tothom coneix tots els preus. Preus no alterables x cap dels agents • Comportament racional =) actua d'acord amb les dues premisses inicials • Objectiu egoista =) millor resultat possible • La grandària de la unitat de producció dependrà exclusivament d'un component tècnic. Si té èxit i creix entraran més competidors i tornaran al tamany inicial. Aquest model es criticat x diferents autors i gerents d'empresa. No es veuen clars els compliments de tots aquests supòsits. En el model neoclàssic l'@ es considera com una caixa negre ALTERNATIVES AL MERCAT • Països democràtics: Eleccions) representants que decideixen com gastar els recursos dels que disposen • Planificació econòmica: Pla general on quedava reflectit tot el que havia de passar en el país. • Planificació centralitzada: Models =) Interès x explicar el funcionament de la societat: Ex =) URSS. Sempre hi ha una petita part dominada pel mercat negre EMPRESA • Unitat de producció: Model neoclàssic Conjunt d'elements de producció (inputs) que mitjançant un procés de producció es transformen en bens i serveis ( outputs) • Organització : Conjunt d'elements organitzats. 2 o + persones actuen conjuntament x obtenir una fita comuna • Sistema : Un sistema es composa de diferents parts que interactuen entre elles. • Unitat generadora de valor: Empresa compleix la funció de fer apareixer valors • Grup de persones: @ és un mecanisme alternatiu d'assignació de recursos. La figura principal de l'@ es l'empresari @ri =) acumulador de riquesa. Segons Keyness : l'@ri el mou el diner sempre i quan millori el benestar de la societat. El sistema capitalista permet que qualsevol persona pugui arribar a ser empresari. X convertir−se en @ri tb cal tenir en compte les facilitats del sistema Factors que fan possible l'aparició d'empresaris: • Gustos dels individus • regles del joc • existència de grups que faciliten / impedeixen la creació d'empreses. (barreres d'entrada / sortida)

4

Característiques o comportaments dels @ris • Acumulador • Coordinador i repetidor d'activitats i transaccions • Guiar−se pel principi d'exclusió−despilfarro • Estar alerta a les oportunitats • Regir−se x la màxima de qui ho veu s'ho queda • Reductor d'incertitud • Promotor d'innovacions. No es sap on posar la frontera entre l'actitud empresarial i la riquesa. Actitud empresarial implica una gestió. @ri en general té un comportament acumulador, vol consolidar dins l'@ una quantitat de riquesa. Coordinador i repetidor d'activitats i transaccions : @ri vol coordinar una sèrie d'elements x obtenir els millors beneficis. Es dissenyen una sèrie d'activitats i transaccions on l'@ri busca la millor forma de fer−les Principi d'exclusió−despilfarro el comportament de l'@ri es obtimitzar beneficis. Lluita en contra del malbaratament. Estar alerta fa les oportunitats: Una persona que es @ri intenta veure les oportunitats Qui ho descobreix s'ho queda Regla d'actuació: Existeix un sistema que implica que el primer que arriba es el que ho agafa =) sistema de patents.( sistema que necessita la propietat) Reductor d'incertesa El món econòmic és un món ple d'incertesa. Ex: Fabricant mobles =) fabricaré mobles =) en vendré algun ? =) incertesa! Un cop es comença el projecte es redueix la incertesa , s'assumeix un risc al començar el projecte. Promotor de les innovacions: Introducció de nous mètodes, disseny , recerca. Si no existeixen @ris no existeixen innovacions. En certes ocasions el paper de l'@ri l'assumeixen altres persones que realitzen processos innovadors. J.A. Schumpeter 1950 . Afegeix el paper de l'@ri en els recursos ( treball, terra, capital..) El paper de l'empresari es tant important xq l'empresari aporta innovacions que donen lloc al progrés. Aquí cal redistruibuir el panorama econòmic: • PIMES: petita i mitjana empresa on si es reconeixen els empresaris. • Grans @ on el paper de l'@ri l'assumeixen els alts directius. J.K. Galbratth =) el món occidental i el món comunista no estan tan allunyats xq la manera de fer les coses em ambdós casos és molt semblant, Els que manen en les grans @s actuen i prenen decisions de la mateixa manera que ho fan els cap de govern de les nacions comunistes.

5

TECNOESTRUCTURA: Associat a J.K. Galbratth, conjunt de persones que tenen coneixements tècnics i organitzatius que els permeten prendre les decisions. Empresari

Iniciador Assegurador Coordinador

Idees Informació Empenta • Conèixer el mercat • Conèixer la tecnologia • Descobrir noves oportunitats de negoci Factors psicològics Posició front el risc @ri pren les decisions que tenen que veure amb la conducció de la firma i suporta el risc del negoci que inclou la incertesa de la posada en marxa, els errors,.. Capital Cobrir risc de pèrdues Factors econòmics Assignació de recursos • Evitar comportaments oportunistes • Contractar • Controlar rendiments • Aplicar correccions Coneixements Comportament oportunistes. @ri ha de minimitzar el comportament oportunista en @. Contractar: buscar els factors que calen pel funcionament de l'@ Aplicar correccions: en cas que els rendiments no siguin els esperats 6

X fer tot això calen coneixements Factors de formació

Activitats que defineixen l'empresari Motivació i origen dels emprenedors • autoempleo =) ser el propi cap, no estar manat x ningú • prosperar econòmicament • Alta =) idea, projecte Formació − mitjana =) prosperar econòmicament • baixa =) assegurar futur familiar. Factors que ajuden a que una persona motivada es converteixi en @ri • relacions personals : quanta més gent es coneix + oportunitats hi ha x demanar ajuda. Es necessari establir contactes • Capacitat financera • Coneixement de l'activitat • Preparació i coneixements Naturalesa econòmica de l'@ • Economia neoclàssica • H.Simon • Costos de transacció • Tecnologia d'equip • Receptora de capacitats i coneixements Economia neoclàssica =) paper @ L'@ des del punt de vista neoclàssic és una unitat de producció on els preus dels productes no es poden negociar. Preu fix. Tots els agents coneixen els preus de tots els productes del mercat Amb aquests supòsits ens allunyem de la realitat. No ajuden a veure el vertader comportament dels agents x explicar que és una empresa. Xl model neoclàssic @ i @ri és el mateix. H. Simon. Està en contra del model neoclàssic. No creu en la maximització dels beneficis. Els @ris busquen obtindra un nivell de beneficis raonable. H.Simon =) creador de la Tª de l'organització dins de l'empresa Costos de transacció =) Tª desenvolupada x R. COASE 1937

7

OFERTA DEMANDA MERCAT INFORMACIÓ NEGOCIACIÓ GARANTIA Alchian i Demsetz =) @ neix xq hi ha un problema provocat x la tecnologia d'equip. La gent té comportament oportunistes Pensen que el comportament humà és oportunista i una manera de reflectir el aquest comportament es quan es trobem davant d'una tecnologia d'equip. Aquest fa que apareixen les @s TEOREMA DELS CONTRACTES. JENSEN I MELKING Segons Jensen i Melking la manera com s'organitzen les coses es mitjançant acords anomenats Contractes. L'@ no és més que un conjunt de contractes. Una altre manera d'entendre el terme @ és com una entitat receptora de capacitat i coneixements. Varis autors pensen que l'@ és l'entitat que fa que la gestió del coneixement sigui més eficient. COSTOS DE TRANSACCIÓ. OFERTA DEMANDA MERCAT TRANSACCIÓ INFORMACIÓ NEGOCIACIÓ GARANTIA Les transaccions són bàsiques pel funcionament del sistema econòmic. Les transaccions generen uns costos que s'agrupen en 3 categories. • Informació • Negociació • Garantia INFORMACIÓ : Agents van al mercat i necessiten una informació x assegurar−se que la decisió que prenen és la millor alternativa possible. Es generen costos. NEGOCIACIÓ: Quan s'enfronta els diferents agents econòmics ( oferents, demandants) necessitarem discutir els termes en els que s'efectuarà la transacció. Es generen costos pel que fa al tems de la negociació. GARANTIA: Costs que es generen en la manera x aconseguir que es compleixin les condicions de la transacció. Els costos de transacció parteixen de 2 supòsits ( segons williamson) • Racionalitat limitada de − incertesa 8

• Informació asimètrica • Propensió a l'oportunisme. EXEMPLE

A Vol comprar un cotxe de segona mà . A. disposa de poca informació B Li ofereix un cotxe de segona mà x un milió. B disposa de més informació sobre l'estat del cotxe que A. Tb disposa de dos cotxes més. P.venda P.cost X 1.000.000 500.000 Y 1.200.000 800.000 Z 900.000 700.000 Venedor ofereix com a millor cotxe el X. Ell disposa una informació que A no coneix x poder vendre el cotxe que a B li interessa =) SITUACIÓ INVERSA

SELECCIÓ ADVERSA: Situació en la que un dels agents disposa de molta informació i l'utilitza de manera oportunista. RISC MORAL: Comportament que poden tenir algunes persones després d'haver formalitzat algun acord. EX: Contractació assegurança tot ric x cotxe. =) un cop contractada l'assegurança ja no es té tanta cura del cotxe xq assegurança ho cobreix tot. SERRA RAMONEDA: xq existeixen @? Xq les persones no treballen pel seu compte si mercat funciona tant bé? PROBLEMA !! Ens trobem en una @ que produeix rellotges de paret. @ treballa de la següent manera: • 5 persones especialistes en serrar peces de fusta que formen les capces dels rellotges • 2 persones es dediquen al muntatge de les capces a partir de les peces 9

• 2 persones es dediquen a pintar els capces • 2 persones pinten les esferes • 4 persones es dediquen a l'acoblament de les capces amb les diferents peces • 2 venedors • 1 director general =) propietari de l'@ Xq cadascuna d'aquestes persones no treballa autònomament? Xq són assalariats? La resposta es troba en els costos de transacció. Es plantegen 3 situacions: • 17 treballadors autònoms que treballen en llocs geogràfics diferents. • 17 treballadors autònoms que treballen tots al mateix lloc • 17 treballadors són assalariats. Amb aquestes 3 situacions es planteja quins seran els costos de transacció x 3 elements en concret • costos de transport • costos de transacció xl mercat • costos de coordinació interna A Costos elevats

B Costos reduïts

C Costos reduïts

Costos de transport Costos de transacció xl Costos reduïts Costos elevats Costos reduïts mercat Costos de coordinació Costos reduïts Costos reduïts Costos elevats interna Apareix una indeterminació. Que una situació sigui millor que l'altre dependrà dels costos. La situació 1 s'acosta molt a la situació de mercat mentre que la 3 s'acosta a una @ COUSE =) Planteja si les transaccions són totes iguals o no. Existeixen tota una sèrie de dimensions que varien: • Informació • completa • parcial • asimètrica • Ús de bens i serveis • General ( pot utilitzar tothom) • Específic ( idiosincràtic =) ús restringit) • Freqüència • Ocasional • Recurrent Transaccions =) assignen costos =) quan aquests són elevats apareixen les @ Exemples de diferents bens i serveis que poden donar lloc a diferents tipus de transaccions.

10

Bé d'ús general

Bé d'ús específic

Característiques de la informació. Completa Parcial Assegurances. Divises Compra venda de productes estandarditzats (especialitats molt marcades) Materials, maquines i Contractes d'obres, eines especialitzades. arrendaments

Asimètrica Serveis de treball. (venda automòbils usats) Serveis professionals, equips productius usats.

MERCAT I ORGANITZACIÓ

MERCAT Informació Negociació Costos del mercat Garantia ORGANITZACIÓ *incentius *risc * flexibilitat *costos flexibilitat

TRANSACCIÓ Total de costos que suposa Total de costos que suposa Treballar en el mercat treballar en l'empresa S'escollirà un sistema de producció en funció del calor de i de . PROBLEMA!! Tenim un hospital X =) van crear departament de bugaderia dins de l'hospital ¿ continuar amb el departament intern o subcontractar servei exterior? Departament intern • Costos personal 10.000 • Consums 5.000

Subcontractar • 1 u.m /kg roba. Inclou recollir i tornar

11

• Maquinaria + instal. 160.000 • Duració maquin. 10 anys • Renta 30.000 Kg/any

• necessita 1 persona x repassar la roba que dedica a aquesta tasca un 50 % del seu temps =) 2.000 u.m/any Departament de compres destina un 10 % del seu temps a buscar @s amb les que pugui fer aquesta funció. =) 12.000um/any

Que és millor? Es poden identificar costos de transacció ? Departament Subcontractar 10.000 30.000 5.000 1.000 ( control) 16.000 1.200 ( informació) TOTAL 31.000 32.200 Si dividim TECNOLOGIA D'EQUIP • Alchian i H. Demsetz La tecnologia d'equip es caracteritza x: • Diferents recursos • Output " outputs x recursos sense cooperació • La propietat dels recursos pertany a diferents persones. Problema: mediació de l'output individual. @ i @ris Problemàtica d'incentius. • Alchiam i H.Demsetz =) com que existeix problema de mediació del treball individual dins d'un grup fa que existeixin les @ DILEMA DEL PRESONER A i B, dos lladres. • Si no confessen cap dels dos =) 2 anys de presó • Si confessen els 2 =) 4 anys • X a que confessin diuen que si un confessa i l'altre no, a l'altre li cauran 5 anys i a ell 1

B − SI B− NO

A− SI 4−4 6−1

A−NO 1−6 2−2 12

La resposta més probable es 4 − 4 sent 2 −2 la millor. Adam Smith =) Si l'individu actua de forma individual s'obté el màxim benefici x la societat. Segons el dilema del presoner, aquesta afirmació no es certa. Exemple Contractació de dos treballadors x a descarregar camions. Si el cap considera que el treball es Lo més probable es que es produeixi una situació 2000 − 2000 . Això no es un cas excepcional, es lo habitual. Existència d'individus oportunistes =) s'aprofiten d'una situació ells s'esforcen − mentre que els companys s'esforcen +

B treballa B no treballa

A treballa 10.000 − 10.000 6.000 − 6.000

A no treballa 6.000 − 6.000 2.000 − 2.000

Alternatives: • Cada participant es dediques a vigilar als altres. Aquesta alternativa presenta problemes xq es pot donar distància física i separació geogràfica. Tb es perd temps. Mentre es mira no es treballa • De manera rotatòria cada individu fes de coordinador durant un període determinat. Problema tècnic . Ningú s'especialitza en la feina de cap. A més poden existir represàlies. • El control el dugués algú de fora. • Tècnicament i ha especialitat. En aquest punt A.Alchian i H. Demsetz plantegen: La persona de supervisor ha de tenir més funcions. El supervisor ha de contractar les persones i quedar−se el producte de treball. En cap cas ha de ser el grup el que contracti el cap. La figura del cap es @ri que apareix amb el treball amb equip i amb la problemàtica de no saber medir el que s'obté en un grup. Problema d'incentius: =) com motivar als treballadors?? Tota persona que dirigeix una organització s'ha de plantejar com incentivar als treballadors xq s'esforcin més. FALTEN APUNTS SANTI !! Jensen Mekcling @ és un conjunt de contractes.

13

Cooperació : permet augmentar la productivitat en el treball . La producció conjunta no permet separar la productivitat individual. La millor manera de especificar el que es dóna i el que es rep es establint acords. =) contractes. TIPUS DE CONTRACTES

Complet Incomplet Multilateral Unilateral Sense autoritat Amb autoritat

Mercat *

Organitzacional

Contingent

Agencia

*

* *

* *

* * *

* *

*

CONTRACTE COMPLERT: Son aquells en els que s'especifiquen cadascuna de les prestacions que avarca l'acord. Ex: Intercanvi de bens estandarditzats. No hi ha possibilitat que es produeixin fets que no estan previstos. CONTRACTE INCOMPLET: Desconeixement sobre algunes de les parts, drets o obligacions del contracte. Ex: contractes de treball: És impossible dir totes les obligacions . S'estableix un acord xl qual ens comprometem a fer tot allò que sens mani. Els contractes eviten oportunisme , que neix de la diferent informació que tenen els agents. CONTRACTE MULTILATERAL: No existeixen restriccions respecte a qui pot contractar i tampoc sobre els continguts del contracte. Tothom pot accedir a aquest tipus de contracte CONTRACTE UNILATERAL : No pot accedir−hi tothom. Ex: contracte de treball CONTRACTE SENSE AUTORITAT: No creen dependència addicional alguna entre els contractants. http://download.cnet.com/downloads/0−10061−108−19877.html?tag=dir CONTRACTES AMB AUTORITAT: contracte de treball =) concedeix a una de les parts contractants CONTRACTE DE MERCAT: contractes de compra −venta de coses siguin bens o serveis. Característiques • Complet =) avarca totes les possibilitats • Multilateral • Sense autoritat CONTRACTE ORGANITZACIONAL: es desenvolupa dins de l'@ . El més representatiu es el contracte de treball. Característiques: • Incomplet 14

• Unilateral • Amb autoritat. CONTRACTE CONTINGENT: Intenta contemplar les contingències ( totes les coses que poden arribar a passar ) Ex: Constructora =) quan es signa el contracte no sap quina serà la situació meteorològica. Interessa preveure contingències. Hi ha dos possibilitats : MERCAT / ORGANITZACIÓ ORGANITZACIÓ • Contractes personalitzats • Interrelacions restringides i permanents • Existència d'un nexe contractactual comú amb el que els agents (propietaris i mitjans de producció) es vinculen unilateralment • Contractes incomplets • Amb relacions d'autoritat

MERCAT • Contractes impersonals • Llibertat entrada/sortida • Relacions multilaterals dels agents independents • Contractes complerts i contingents. • Sense relacions d'autoritat.

LA RELACIÓ D'AGÈNCIA Delega responsabilitats. Principal Agent Accepta responsabilitats A" B Interessos. XX