El Padrino; Francis Ford Coppola

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA • Director: Francis Ford Coppola • Productor: Francis Ford Coppola • Guió: Francis Ford Coppola i Mario Puzo • Fotografia: Gordon Willis • Música: Nino Rota • Muntatge: Peter Zinner, Barry Malkin, i Richard Marks • Intèrprets: Al Pacino Michael Corleone, Robert De Niro Vito Corleone, Robert Duval Tom Hagen, Diane Keaton Kay, John Cazale Fredo, Thalia Shire Connie Corleone, Lee Stranberg Hyman Roth, Michael V. Garzo Frankie Pentangeli, G.D. Sprandlin Senator pat Geary, Richard Bright Al Neri, Gaston Moschin Fanucci, Tom Rosqui Rocco Capone, ... • Durada: 200 min. • Any de producció: 1974 SINOPSI La pel·lícula conté dues històries diferents. Una ens conta l'arribada al poder dels Corleone. I per l'altra ens conta la continuació de la nissaga dels Corleone, quan Michael està al poder de la família. TEMPS La pel·lícula segueix dos línies temporals distintes. Per una banda la pel·lícula comença el 1901 i seguin la mateixa línia, anys després, continua narrant la història de l'arribada al poder de Vito Corleone. Per l'altra banda, ens mostren l'any 1958, on el fill de Vito, Michael, continua la saga. ESPAI La pel·lícula comença a Corleone, un poblet italià, després passa a Nova York, on Vito s'instal·la. La segona història la passa majoritàriament a Sierra Nevada, en un llac, on es troba la casa de Michael, també hi ha algunes seqüències que passen a L'Havana, Cuba. ANÀLISI ARGUMENTAL INTRODUCCIÓ 1− La història comença a Corleone, on estan soterrant al pare de Vito. Aquest fou assassinat per una cap de la mafia italiana. Durant el soterrament d'aquest, maten al germà major, que s'havia amagat a la muntanya després de jurar venjança a Don Ciccio. La mare i Vito, després van a veure al cap mafiós, i li demanen clemència. Però aquest vol matar també a Vito, però la mare no ho consenteix, i mentre amenaça a Don Ciccio, Vito fuig corrent. Vito fuig a Nova York, on, per una confusió passa de dir−se Vito Andolini a Vito Corleone, que és el nom del poble on vivia. A Nova York li diuen que té verola i l'Aïllen durant un temps. 2− El segon fil argumental comença a la comunió del nét de Vito. Hi ha una festa on ha acudit molta gent. Ja que el seu pare és una persona important i amb diners.

1

Entre els convidats es troba la germana de Michael, Connie. També es troba el senador de Nevada. Al despatx de la casa, Michael es reuneix amb el Senador i parlen de les propietats de la família Corleone. Es diu que Michael vol apoderar−se d'un nou negoci. El Senador li diu que li ofereix la llicència de la cadena d'hotels que vol aconseguir per 200.000 dòlars i un 5% dels guanys. Però Michael no accepta la proposta, després dels insults i arrogàncies que li ha dit el Senador. L'amenaça de matar−lo i li diu que ell, el Senador, serà el que pagarà la llicència de la cadena d'hotels. Després, a la festa, apareix Fredo, el germà de Michael. Un altre que vol parlar amb Michael acudeix a la festa, és Johny. Un home als serveis de Roth i li parla d'un casino, i de l'acord del Hyman amb lo del casino. La germana li diu a Michael que vol casar−se i li demana diners, però Michael vol que es quede amb la família. Per la nit hi ha un sopar en família. Continua la festa del dia. La dona de Michael li diu que no vol més problemes, que els problemes de la mafia s'haurien d'haver acabat ja. Quan ja estan dormint, a la casa s'hi produeix un tiroteig. Quasi maten Michael i la seua dona. Aquest jura venjar−se del què ha provocat el tiroteig. Aquest per esbrinar−ho decideix anar−se'n. Li cedeix el seu poder al seu germanastre Tom. DESENVOLUPAMENT 1− Vito amb un amic estan mirant una obra de teatre. Observa al mafiós italià, que s'aprofita de la gent del barri italià, Don Fanucci. Per la finestra un veí li demana que li guarde una cosa, i ell ho fa. Són unes armes. Vito treballava a una pastisseria. Però un dia, per culpa del senyor Fanucci es veu obligat a deixar el treball. El veí que li havia demanat que li guardés les armes, decideix regalar−li una catifa, realment no li la regalada, sinó que la furten entre els dos. A partir d'ací, es dediquen a furtar. 2− Michael i el seu mató es dirigeixen a veure Hyman Roth. Michael li diu a Roth que el que ha intentat assassinar−lo ha estat Frank Pentagelli, i que cal evitar que ningú es pose entre ells. Per açò li diu que vol assassinar−lo. Michael després va a parlar amb Pentagelli. Li demana ajuda. Li diu que elimine als germans Rossatto. Li diu que sap que va ser Roth qui el va intentar assassinar i que vol venjar−se. Fredo el germà de Michael, rep una trucada de Johny, i li diu que li done informació sobre el que ha de fer Pentagelli. Pentagelli acudeix a parlar amb Rossatto. L'intenten assassinar a l'interior d'un bar, però aconsegueix salvar−se. El Michael es troba a l'Havana. Allí va a parlar amb Roth. Allí es reuneixen els caps més importants de la mafia per celebrar l'aniversari de Roth. Roth li diu a Michael que ell serà el seu successor quan ell mori, ja que la seua salut no era massa bona. Després parlen els dos sobre el tema dels negocis conjunts.

2

Fredo arriba a L'Havana amb els dos milions que li ha de donar Michael a Roth. Els dos germans van a fer una volta per l'Havana i Michael li diu que eixa mateixa nit l'assassinaran. I ho faran els homes de Hyman Roth. Després Michael va a veure a Hyman Roth, i no li porta els diners que havien acordat. I li comenta el tema de l'assassinat de Pentagelli. A la festa de cap d'any s'hi troben reunits gent important de l'època. Allí celebren tots junts el tancament de l'any, i el començament d'un nou. A una sala d'striptease Michael descobreix que el seu germà Fredo coneixia abans de veure's a la festa, a Johny. I esbrina que l'ha traït el seu propi germà. Li dóna l'ordre al seu mató que vagi a matar al Hyman Roth. Primer elimina Johny i després va a l'hospital on es troba Roth i intenta assassinar−lo, però no ho aconsegueix. La festa s'interromp degut a un moviment de la revolució de Fidel Castro i tots els convidats evacuen. Michael aconsegueix fugir, li diu a Fredo que vagi amb ell. Però aquest no vol. Michael torna a casa. Allí descobreix que en Roth no ha mort i pregunta pel seu germà. També s'assabenta de què la seva dona ha avortat. 1− Vito va en el seu cotxe, i manté una conversa amb el senyor Fanucci. Aquest li diu que vol que li done 200 dòlars per cadascú dels tres que porten el negoci de robar i després vendre les coses furtades. Però Vito no ho té clar. Vito parla amb els altres dos, aquests volen pagar el que ha demanat, però Vito s'hi nega. Els diu als altres dos que ho deixen en les seues mans. Vito va a parlar amb Fanucci i li dóna només 100 dòlars. Fanucci s'enfureix. Però Vito li diu que més endavant li donara el que falta. Estan en festes, al barri italià. Vito se les ingenia per anar a casa Fanucci i esperar−lo. Allí l'assassina. 2− Hi ha un juí contra Michael, en el que intenten llevar−li tot el poder a Michael. Michael parla amb sa mare sobre la família. Aquesta li diu que la família mai la perdrà. 1− Vito adquireix gran prestigi al barri, és respectat per tots, el consideren un heroi per haver−los lliurat de Fanucci. Vito ara s'ocupa dels problemes del barri i comença a fer−se fort. Comença la mafia a la família Corleone. 2− Interroguen a Michael al juí que se celebra contra ell. Amb molta astúcia Michael convenç el tribunal perquè aplacin la vista. En aquesta escena demostra la seua intel·ligència. Li diuen que a la propera vista hi haurà un testic que serà definitiu. Pentagelli entra a la sala, i veu al seu germà d'Itàlia, i decideix no declarar. Frankie ha traït Michael perquè pensava que ell havia estat el que havia manat que l'assassinaren. Michael fa una visita al seu germà Fredo, i li diu que viurà fins que la seua mare mori, i quan aquesta ho faça tenia les hores comptades.

3

Després de tot el juí, la dona de Michael, Kay, decideix abandonar−lo. I tenen una forta discussió. Michael es queda sense dona, però malgrat tot, Kay no aconsegueix endur−se els xiquets. DESENLLAÇ 1− Vito torna al seu poble, Corleone. Allí es venja de la seua família. Assassina a Don Ciccio. Quedant així venjada la família Corleone. 2− L'última seqüència, és on es resolen totes les coses. La mare de la família Corleone ja havia mort, i per tant, li havia arribat l'hora de morir a Fredo. Per altra banda està el familiar. I per últim queda Hyman. Hyman mor assassinat, per un dels "matons" de Michael. El familiar, se suïcida, ja que era una manera digna de morir després del que havia fet. I per últim està el germà. Ens podríem fer la pregunta: Serà capaç de matar al germà? Doncs sí. És una escena amb un alt valor dramàtic, el clímax de la història. Tot passa un dia que Fredo es disposa a pescar amb el seu nebot, el fill de Michael. Havien decidit a anar en barca fins al mig del llac, però en el moment en què es disposen a anar−se'n, la tia del xiquet, Connie, la germana de Michael i Fredo, el crida, al xiquet, i se'n van un dels homes de Michael amb Fredo. Fredo sap que li ha arribat l'hora, i quan està al mig del llac, comença a resar un Ave Maria. El director, emprant un fora de joc, ens fa vibrar d'emoció, alhora que ens mostra a Michael dolgut per la mort del germà. Però a la mafia italiana qui la fa la paga. Ara el padrí s'ha quedat quasi sol, pel que respecta a la família, ja que de la família dels Corleone sols queden el seu germà adoptat i la seua germana Connie. S'ha anat desfent una de les coses més important a la mafia italiana, la família. CLÍMAX DE LA HISTÒRIA El clímax es troba quasi al final de la pel·lícula, quan amb un fora de camp, Fredo el germà de Michael és assassinat. I és veu el gest per part de Michael. ANÀLISI FORMAL AMBIENTACIÓ, ESCENOGRAFIA I IL·LUMINACIÓ La pel·lícula està ben ambientada, trobem una bona ambientació al Nova York de principi de segle XX. Trobem que tota la pel·lícula empra tonalitats de marro i negre, en general colors obscurs, donant un cert de misteri. Respecte a l'escenografia cal destacar els decorats del barri italià a Nova York. També cal dir que quasi tota la pel·lícula transcorre a llocs tancats, com ara les cases dels diferents personatges. Trobem una il·luminació natural a les escenes exteriors. Com ja he dit abans la pel·lícula és fosca. PLANIFICACIÓ I RITME DEL MUNTATGE És una pel·lícula amb poques seqüències, malgrat la llarga durada. Conté un poc de tot des d'escenes curtes, com pot ser la conversa entre la mare i Michael, i escenes molt llargues, com pot ser l'escena final. És una pel·lícula que no transcorre ni massa despresa ni massa lentament, jo diria que normal. PERSONATGE PROTAGONISTA El personatge protagonista és Michael Corleone. Trobem una excel·lent interpretació per part d'Al Pacino. Un personatge intel·ligent, fred quan ho ha de ser, però amb una gran sensibilitat, una combinació que ens la fa arribar perfectament l'actor. Trobem molta potència amb la seua mirada, una mirada destructora i a la vegada dolguda, açò ho podem observar en l'escena en què tanca la porta a la seua dona. Un personatge segur de sí mateix, amb poder de convicció i amb una gran astúcia per a l'engany. És un mafiós que sap com reaccionar en cada moment. 4

PERSONATGES SECUNDARIS Tenim Vito, encara que no el posaria com a secundari. En aquest cas Robert De Niro interpreta a la perfecció el seu personatge, com ho reflexa l'Òscar que va aconseguir per aquesta pel·lícula. És un personatge fred, intrigant, meticulós. Que des d'un primer moment sap quin és el seu objectiu, i què gràcies a la seua intel·ligència aconsegueix assolir un poder, el poder de la família Corleone. També cal destacar l'actuació de Kay, la dona de Michael, on ens demostra del que és capaç a l'escena en la qual decideix abandonar Michael. Aquest personatge està interpretat per Diane Keaton. També trobem bones actuacions als altres personatges. És pot dir que és una pel·lícula realitzada amb uns dels millors actors, i que per açò sembla realista, i li dóna tanta qualitat. ESPECIALISTES I FIGURANTS En quant a especialistes, no observem escenes de risc, ni de molta acció, no tinc informació, però potser que en alguna de les escenes en la que s'ha matat algú s'haja pogut emprar algun especialista. Figurants en podem observar al poble Corleone, que supose que seria gent d'allí. També observem figurants al barri italià de Nova York, i a la festa de comunió del fill de Michael. Podríem dir que no és una pel·lícula on ha hagut d'intervenir molta gent, en masses elevades. DIFICULTATS DE PRODUCCIÓ Trobem que és una pel·lícula amb pocs moviments de càmera, però no obstant consta d'alguns travellings importants, com pot ser el travelling de l'última seqüència on parlen Frank i Tom. Per altra banda cal observar atentament les el·lipsis temporals de la pel·lícula: 1a el·lipsi: 1901−1958. Empra un encadenat. 2a el·lipsi: 1958−1917. Empra també un encadenat. Michael es queda mirant el seu fill i apareix la imatge de Vito, quan ja és gran, mirant al seu fill. 3a el·lipsi: Empra tall directe. Apareix un tren, i després ens mostra que al seu interior s'hi troba Michael. 4a el·lipsi: Empra encadenat. En aquest utilitza una relació. Relaciona el tema dels fills. L'encadenat superposa la cara de Vito per damunt de la de Michael. 5a el·lipsi: Empra una fossa. 6a el·lipsi: Encadenat. S'hi superposa la cara de Vito per la de Michael. 7a el·lipsi: Encadenat. 8a el·lipsi: Tall directe. 9a el·lipsi: Encadenat. Respecte a l'acció de la pel·lícula, no hi ha molta acció, encara que hi ha escenes com ara la del tiroteig a la casa del senyor Ciccio, o la recerca dels que havien intentat assassinar a Michael.

5

OBSERVACIONS SOBRE LA BANDA SONORA Hi ha una bona música, que dóna vida a la pel·lícula. En moments intrigants trobem música d'intriga. Hi ha dos tipus de música diferents. Per una banda trobem la música feta per a la pel·lícula i per l'altra banda la que ja estava feta i s'ha emprat a la pel·lícula. En diversos moments la música està present tant per als espectadors com per als actors. Aquests moments són: la música que sona al soterrament del pare de Vito, la música que sona a la comunió del fill de Michael, al teatre on s'interpreta una obra italiana, Cal destacar que la banda sonora obtingué un Òscar. OPINIÓ PERSONAL És una pel·lícula en la que has d'estar molt atent a cadascuna de les coses que van ocurrint. La primera vegada que la vaig veure, com que era a classe, i no seguies ben bé el fil argumental, no viag comprendre la pel·lícula, però després quan la vaig veure tranquil·lament tota d'una tirada a casa, em va agradar més. És una pel·lícula on tot va lligat, i on pots observar la gran capacitat de deducció de Vito. En general la pel·lícula m'ha agradat, però no obstant, no sé si serà per les circumstàncies en què l'he vist, se m'ha fet un poc llarga. La veritat és que dura molt, i per poder acabar de veure una pel·lícula de tan llarga duració pense que ha de ser bona. Per altra banda m'ha agradat el treball fet pels actors, en concret el paper d'Al Pacino. Una de les coses que m'ha cridat més l'atenció ha estat la pràctica de la vendetta, no hi ha excepcions a la mafia italiana, qui la fa la paga. També és una cosa que té bona la pel·lícula, la manera de contrastar el present amb el passat, i viceversa. Empra contínuament el·lipsis, unes el·lipsis amb relació, totes tenen una cosa en comú, per insignificant que siga, però detalls així fan que no et desengantxes de la pel·lícula. Per a mi és una pel·lícula trista, et mostra com poc a poc va acabant−se la família Corleone, i com aquest cada vegada es troba més sol. No hauria pensat mai que pel·lícules així acabaren agradant−me, però sí, aquesta pel·lícula del Padrino m'ha agradat. 8 1

6