Elementos de la oración

Elements de l'oració __ Categories gramaticals les diferents paraules d'una llengua es classifiquen segon la funció en categories gramaticals. El nom designa persones,coses i objectes contable : -individual - col·lectiu concret - comú no contable: - antropònim ( nom, persona) Marta topònim : Valencia (CN) propi : (nom, persona, ciutat) Marta, Valencia abstracte Adjectius : indica una qualitat referida al nom. explicatiu- és refereix a una qualitat coneguda. ( cel blau, dolç sucre) especificatiu- una qualitat objectiva i oral. ( el cotxe verd) valoratiu- ens expressa una valoració personal. ( el Home alt) Verb : és el nucli del S.V i a més indica l'acció que fa el subjecte ( El noi camina ) sub. vb. Preposició : categories invariables tòniques - cap, cap a, conta, segons, des de, entre, fins, malgrat, segons à tones - a, de, per, en Adverbi : forma invariable que modifica el verb, hi ha diferents adverbis : de temps, de lloc, de manera. Conjugació : forma invariable que es utilitza com a relacionalment entre els elements d'una relació: i, ni, o, o bé, perquè. - subsisteix el nom Pronoms : - forts : jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ne,te, se, et, en ,es, t' , n' , s' .

1

- febles : partÃ−cules que acompanyen al verb i subsisteix algun element. Determinats - acompanyen a un nom articles : la, el, les, los, els, un, uns, unes, una demostratius : aquest, aquet, aquestes numeral : un, dos, tres, quart, novè, vuit indefinits : algun, alguna, cap, tot, altra, qualsevol, mateix possessius : mel teu, vostre quantitatius : quant, molt, tant, gaire, bastant, massa exclamatius : quin, quan ( Quin dia mes vol) . Estructures sintà ctiques (sintagma) Def. unitats sintà ctiques formades per una o més paraules que s'ajusten a una organització interna i desenvolupen funció dins de l'oració. SN grup de paraules que giren al voltat del nucli. Estructures : (opcional) Escarificador + Nucli + Complements s.Prep / s.Adj / CN / SN / Oració simple ex : L'escola verda La casa de fusta. SV grup de paraules que giren al voltat d'un nucli Estructures : (opcional) Escarificador + Nucli (verb) + Complements ex: Avui mirava els ocells. S. Adj grup de paraules que giren al voltat d'un nucli, un adjectiu Estructures : (opcional) Escarificador (adj) + Nucli (adj) + Complements ex: Molt feliç. Molt feliç de la vida. S.Adv grup de paraules que giren al voltat d'un nucli, un adverbi Estructures : Escarificador (adv) + Nucli (adv) ex: Maca aviat. S.Prep grup de paraules que giren al voltat d'un nucli, un adverbi

2

Estructures Nucli (prep) + Complements + SN, S, Adj, S, Prep, Oració ex: A casa dels avis. Funcions: CN, C Adj, C Adv, CD, CI, CC, Atribut, CRV L'oració Classificació de d'oracions : simples Oracions coordinades compostes més d'un verb juxtaposa-les subordinades segons la naturalesa del verb: atributiva , verb atributÃ−, (ser, estar,semblar) predicatiu : verb predicatius, transitius, intransitius, pronominals, recÃ−proc, impersonal oracions personals incorporen SN que fa el subjecte • Segons la relació SN i SV oracions impersonals no hi ha subjecte gramatical impersonals de fenòmens : plou, neva, fa sol, meteorologies impersonals pronominals verb transitiu i pronom : AquÃ− se estudia poc. impersonals verb haver : -HI / Hi ha molts popers. semblar + que + subordinada : Sembla que plourà . • Segons modalitat oracional. afirmatives: Demà plourà . enumeratives : informen sobre un fet negatives: No passaran

3

directa (forma interrogativa) : Que falsinterrogatives : formen una pregunta indirecta (no poden signe d'interrogacions) No se quan arribaré). exclamatives : expressen un sentiment : Fa molt fred. optatives: expressen un desig : Tant de bo que no aprovi tot! dubitatives: manifesten un dubte : Potser esta malalt. imperatives: expressen un manumet: Vine de seguida! __Funcions sintà ctiques Def. - funció associada al SN que actua com constituent immediat de l'oració i concorda en el verb amb nombre i persona. Pronominalització : Només en construcció ergatives. Arriben turistes n'arriben CN precisa el nom que complementa, amb el qual constitueix el grup nominal. Pronominalització : En S. Prep introduïts per de incorporats en el nom: Visiten els oncles d'en Jaume Ens visiten els oncles. C.Adj complementa que precisa el sentit de l'adjectiu amb el qual es relaciona a través d'una preposició. CD complement verbal que designa l'ésser o l'objectiu sobre el qual recau l'acció expressada pel verb. El CD és un complement associat els verbs transitius. Pronominalització : CD determina nom propi, procedit d'un article o demostratiu : el, la, els, les • He vist la cà tedra L'he visitava ♦ CD indeterminat : en • Tinc tres bitllets En tinc tres. CD oració subordinada : això, allò : ho M'ha demostrat que plegui M'ha ha demostrat.

4

Combinació CD / CI CD+CI li+en li'n li+ho li ho Combinació : li+el, la, els, les CI expressa la persona l'acció del verb. Complement introduït per la preposició a / pera CRM concreta l'acció expressada pel verb. Introduït d'una preposició : a, de, en, amb Formalització : S. Prep O. Subornada Pronomilització : preposició pronom a, en amb, per hi Confio en Tv Hi confio. de en S'adona del perill Se n'adona. Atribut complement de companya els verbs atributius: ser, estar, semblar. Pronomilització: SN determinant (article demostratiu) el, la Genis es l'entrenador Genis, l'est. els, les SN indeterminat S. Adj SN ho Genis de Gratall es. S. Prep Genis ho es. S.Adj O. subordonada C.Predicatiu complementa el verb i es subjecte o el verb i el CD. Pronomilització:

5

C.Pred hi Van sortir contents Hi van sortir. C.Pred : fer-se dir-se nomenar, elegir, en Va fer-se ric S'en va fer. CC s'induïen en aquest grup diversos tipus de complements que tenen en comú el fet d'indicar les circumstancies en que es produeix l'acció del verb o del conjunt de l'oració. de en i Exercici: • Indica la modalitat oracional d'aquestes oracions. • Espereu que sentencia es sigui favorable. • El jurat vol saber si coneixia l'origen d'aquest productes. • La proba era molt difÃ−cil. • Qui sap si el ven i el sonades impediran el retorn el baixes. • No vinguis mai mes a casa meva.

6