Europa y el litoral catalán

January 8, 2018 | Author: Anonymous | Category: Apuntes, Apuntes de enseñanzas medias, Ciencias Sociales
Share Embed Donate


Short Description

Download Europa y el litoral catalán...

Description

Precipitacions gairabe nules.Els A la terra trobem tres zones rius son nuls xo es crean climatiques: (calida,freda,temp)−A la rierols(uadis/rambles) quan plou: calida trobem:Clima vegetacio escasa, basixcament equotorial:Temperatura constant plantes suculoses. −A la d'entre 24 i 25 graus. Precipitacions temperada (es la zona on podem elevades, cada dia plujes (elevades i distingir diferents estacions d lañ) constants). Rius molt cabalosos. Selves trobem: Clima oceanic: clima tipic equatorials (pluvisilva). La selva es un donat a les bores dls oceans. bioma fragil ja q si podem arbres, q Temperatures fredes a livern i protegeixen al sól d la pluja, se caloroses a lestiu. Precipitacions lemporta laigua cap als rius. Hia un concentrades a la primavera I la elevat ritme d destrucio d les selves tardor. Al no ploure a lestiu els rius equatorials. En un km2 d selva ia + peteixen l'estiatge(secs). Vegetacio animals q en tot europa.Clima tropical: tipica son els boscos perennifolis, situat al votant dls tropics. Temp adaptats a la sequera d lestiu. Els elevades amb poques oscilacions, entre arbres an desarrollat una gran 25 i 27graus. Les precipitacions es escorça contra incendis i sequera. concentren en un moment d lañ per tant Els arbustos tmb son tipicsb d la ia una estacio seca i una humida. Al vegetacio. Clima continental:se sudes d asia tindriem el clima situa a linterior dls continents. monsonc(monsó es un vent q bufa dl Estiu curt i caloros i hivern molt indic i impulsa nobolusitats cap asia, fred. La seva oscilacio termica es descarregant alla les pluges) Eels rius molt amle. Las precipitacions es van carregats a la estacio humida i secs concentren basicament a lestiu i a a la seca. La vegetacio tipica seria la livern sempre en forma d neu. Els sabana (herva alta y amb arbres, rius son cabalosos i glaçen a livern. majoritariament arcacies) un altre tipus La vegetacio tipica son els boscos d vegetacio seria el bosc d galeria q es caducifolis, estepes i praderies.. com una petita selva situada als costats Entre la zona freda i la temperada dls rius on ia umitat. Clima trobem el taiga (bosc acicucifoli) desertic:Hgia a imp deserts a africa com els abets. La gran diferencia d (namibia, sahara, o a america el d temp es a la regulacio q fa el mar d Atacama (+ sec dl mon) o els d les temp.−A la ferda: Clima artic: Australia. Hia una gran oscilacio d no pasa dls 10 graus en la epoca + temp. A la nit podriem estar a 0 graus i calida i livern es pot allargar 8−9 al dia a 40. La manca d umitat produeix mesos. Les precipitacions son aixó. La sorra es crea al llarg dl temps escases i en forma d neu. La x dilatacio i contracio d les roques. vegetacio esta composta x liquens i molsa. El continent europeu: Europa sent un Aquestes planes han estat formades continent tan, ia una gran varietat x al.lusions (terra q an nat forman paisagistica : Tindriem muntañes els rius) i tmb x les morrenes antigues i massisos, situats a loest dipositades x les glaçeres. Una deuropa. Son zones riques en minerals, morrena es cuan el glaç fa sobretot carbo i ferro. Aquestes dapisonadora baixant les montañes muntañes san nat desgastant al llarg dl y forma les planures emportantse el temps ya q s van crear durant el mov material q troba x davant. ercinia. No superen els 300m. Despres tindriem les muntañes joves q van Clima europa: La major part sorgir d la topada d la placa africana deuropa esta situada a la zona 1

amb la euroasiatica. Son muntañes q poden arribar a superar els 4000m. Son punxegudes i amb valls profundes. Despres tindriem les planes, q la + gran seria dsd el sud d frança fins rusia.

temperada, x aixo es un clima poc riguros. A + arriba un corrent calid dl golf d mexic i x la disposicio d les serrelades situades horitzontalment q no frenen linfluencia q arriva fin linterior d l continent d locea q suavitza les temp. Medi natural a cat:T una gran −A cat tindriem 3 depres imp: diversitat d relleus i climes. Cat es un Prelitoral, situada entre les pais muntaños. Els pirineus son la 1ª serralades prelitoral i la litoral. unitat d relleu. Estan formats x 2 Correspondria al valles i al serralades paraleles(pirineu axial i penedes. Es com una zona prepirineu) entre aquestes 2 ocupen una tactonica. Es una zona amb molta 3ª part d cat. El axial seria la part d + al industria i lineas d comunicacio nord, on les grans alçades i el importants. Litoral: estaria entre la prepirineu totes les serralades paraleles serralada litoral i el mar. Es una al sud d altitud + baixa. El punt mes alt plana formada x lacumulacio d seria la pica destats amb 3143m.Ian material aportat x els rius. moltes valls transversals q comuniquen Basicament al barcelones i cat amb la resta deuropa. La vall daran maresme. Central:Es un gran es lunic lloc en el cual els rius no triangle entre els pirineus i les desenvoquen al mediterrani sino a serralades prelitorals. Son terres + latlantic.Els pirineus an estat una font d baixes q fa milers dañs formaven recursos naturals desd lantiguitat. un gran llac. La zona + profunda Trobem agricultura concentrada en els correspondria a la plana d lleida.. mesos destiu xo en decadencia, Les zones + altes estarien + alest . explotacio d recursos forestals, pastures Aquesta zona estaria mes i finalment el + nou q seria lexplotacio orosionada degut a q els materials denergia hidroelectrica i el son mes tous., deixant grans turisme.Serralades d la costa:tenim 3 altiplans. En aquesta depre la terra principalmen: prelitoral, q niria dsd el se seca degut als vents d ponent pirineu fins a la depresio d lebre. A arribats sense humitat despres d mida q anem cap al sud la vegetacio es passar tota la peninsula. Hiverns + seca. Litoral, q es molt curta i baixa. freds i estius calorosos. Les terres De vegades esta tant al costat dl mar q son fertils degut a un antic llac q forma acantilats. Transversal, q formava la zona. La canalitzacio separaria la plana d vic d la garotxa i la dls rius a pogut fer d regadiu a selva. El pic mes alt seria el moltes zones, el q fa imp la puigsacalm amp 1515m.−−−−−−−− agricultura. Litoral catala: Desde el port bou fins clima mediterrani amb tendencia a el riu d la sènia (550km costa) cat es un continental. A la costa litoral i al pais turistic en part x la costa. Hian les prelitoral clima mediterrani de costes altes i les baixes. Les altes son muntaña mitjana i baixa. on les serralades toquen el mar, com la costa brava i el garraf. Les costes Rius a cat: Els principals rius d cat baixes predominen al sud d cat, com la neixen als pirineus. La serra dl cadi costa daurada. La unica part baixa dl fa d limit entre els rius nascuts al nord seria la part dl golf d roses. pirineu i van cap a lebre, i els q van a la mediterranea. Es e limit entre Clima en cat: Per la seva latitud, cat t la conca occidental i la oriental. un clima mediterrani. Malgrat dl clima Hian rius q han travesat serralades 2

mediterrani, al ser tan muntañosa t una gran varietat d climes. A la zona d lalt pirineu trobariem el clima alpi. A les parts + baixes d la vall daran trobarem un clima atlantic o oceanic. Al interior tindriem un

Les regions dins dl sist global: Una part important x estudiar aixo es l IDH (indicador dl desenvolupament huma), q esta fet a partir d 3 indicadors: Esperança d vida al neixer(demografic) Nivell d'instrucio(cultural) Renda x capita (economic).−−−−−−−−Las relacions mundials comencen al S15 quan europa s'espandeix i explota a altres continents amb el seu benefici. Aquest sist dexplotacio sa anat consolidant fins al punt en q tenim un mon en q uns paisos depenen dls altres. Metropoli es el nom q se li dona la pais explotador, i i les colonies son els explotats. La metropoli obten MP ma dobra, i aporta en funcio dls seus interesos( com infraestructures). Les colonies depenen politicament, economicament i culturalment d la metropoli. Els paisos no alineats, q solen ser els q no estan ni a la banda capitalista ni socialista van buscar una via diferent x no ser explotats. Els paisos capitalistes podien ser explotats o explotadors. Hiavien 2 potencias usa(capitalisra) Urss(comunita), cau mur berlin i urss desapareix integrantse el mon en un sist. Els paisos q formen el centre dl nou mon serien USA, UE, JAPO. Hiauria una semiperiferia d paisos Causes globalitzacio: els avenços tecnologics q afectan sobretot s la millora dl transport, xo tmb a les comunicacions. Una altra seria la mundialitzacio dls mercats i dl consum, es gralitzen pautes d consum a tot el mon, influenciat tot aixo x les comunicacions. Gracies a aquests avenços el mon sa fet peque. Una altra causa seria la nova divisio

facilitant les comunicacions entre cal litoral i interor. Els rius nescuts al pirineu tenen un cabal + important i en cambi els q neixen a la serralada prelitoral tenen un cabal + irregular i moltes vegades baixen secs a lestiu. dominants x aquests 3 pero tmb son explotadors d'altres.I a la periferia que correspondria als paisos pobres, sense tecno, q depenen dl centre. Els del centre guañen Treballadors no qualificats i fugida d cervells peri−Cuadres tecnics turistes Centre−Dependencia decisions Peri−Decisions estrategiques, politica, blocs.. Centre−Ingresos, deuta. Pagament royalties Peri−Inversions capital, prestrecs, Patents. Centre−PM, Manufactures simples.. Peri−Manufactures dalt valor, serveis.. Als 60 cambia aixo, ja q antigues colonies es fan independents, pero continua la dependencia economica respecta a la antiga metropoli. Aquesta nova situacio sanomena neocolonialisme. Actualment les grans multinacionals tmb juguen un paper imp en la globalitzacio. Aquestes obren sucursals a altres paisos dl mon on tenen condicions + favorables. Les ultimes 2 decades dl s20 san considerat com las d la globalitzacio ja q les relacions politiques−economicas i culturals internacionals han esdevingut mes imp en nombre i transendencia q les q son estrictament nacionals, propies i exclusives dun pais. a introduit noves formes d pensar i viure. Cat en el sist global: Dins daquest sist global, cat ocupa un lloc privilegiat ja q es una d les comunitats autonomas + prosperas despaña.Esp tmb. Cat malgrat cocupa una situacio periferica respecte al centre deuropa es troba 3

internacional dl treball q consisteix en q part dls procesos centrals sespecialitzen en un sector 3ari i els periferics 2ari. Les inversions a tot el mon poden deprndre i depenen d decidions preses a borses d diversos paisos(emergencia dun mercat mundial financer) Interculturitat relacionada amb la globalitzacio:En les darreres decades les relacions culturals a nivell social o personal an aumentat molt. Moltes tradicions i creences q fins fa poc es feien a un lloc concret san anat estenent. Aquestes tradicions, amb el temps desapareixen o cambien. El fet d la imigracio

Recursos:−−Renovables=son els que no sacaben(solar hidroelectrica)No renovables=existeixen en kuantitats limitades(petroli,gas natural)Parcialment renovables=el seu abus el convertiria en no renovables.A partir de la revolucio industrial el consum de recursos ha crescut molt rapid.Geneeralment molt recursos provoken residus que es produeixen en el seu transport, en el seu consum , i en ella seva extraccio.La natura te una gran capacitat dabsorcio pero cuan es sobrecarga tarda mes en absorviro.Les crisis medioambientalsvan aumentan decada a decada, ha fet replantejar les relacions entre la societat i la natura,va començar en els anys 70 que es va fer la primera cimera de la terra a estocolmo.Es busca una sostenibilitat=totom te dret a creixer eoe sense fer malbe la natura.=Lecologisme sa convertit en un aopcio política.Ex.Els verds.=hi ha una cvosecuencia ecologica. El paisatge mediterrani en perill:−−Paisatge divers.Te gran influencia del clima mediterrani.Te un época molt marcada(estiu) en el kual la vegetacio sa adaptat.Els canvis que ha

en una zona d nou desenvolupament q va cap al S deuropa. Esta situada com a punt clau d la comunicacio de la peninsula i la resta deuropa. T una gran tradicio industrial, a + esta diversificada economicament amb una gran imp dl sector 3ari. + un elevat nivell dinfraestructures i equipaments. Xo t desventatges (cat): t una zona poc dinamicxa a linterior, encara es basa en sectors tradicionals(textil, agroalimentaria). La industria moderna es feble. Cat t problemes medioambientals com la contaminacio d rius, degradacio dareas urbanas o la manca d recursos idrics. Cat no arriba a la mitjana d riquesa europea pero s'acosta. Impacte de la produccio i consum denergia:En els ultims anys a aumentat molt i am el decobriment del carbo, petrolii el gas natural(combustibles fosils).Els major productors de petroli son a lorient mitja,i el carbo als eua.Els paisos subdesemvolupats consumeixen 30 vegades menys que els desmvolupatsi en poblacio son 4 vegades menys. Impacte sobre els usos del sol i desforestacio i desertificacio:Alguns paisos desmvolupats fan políticas de desforestacio a la vegada que fan la desforestacio.En canvi en els paisos de la periferia la presio es molt forta en el sarbres.En les zones arides si es fa la desforestacio, es forma la erosio del terra.En els boscos tropicals es talla mitja hectarea per segon. Impacte sobre laigua ,aire i contaminacio:Kuan la acumulacio de residus sobrepasa de la capacitat de laira de laigua o els sols per eliminarlos, en els paisos centrals san començat a fer olitikes per tal 4

fet el home en el paisatge fa que sigui molt difícil la regeneracio de la vegetacio.(industries,carreteres).Les act. Eoe han transformat el paisatge(turisme).

La agricultura i la ramaderia, depenen de les condicions fisiques, clima, humitat, composicio del sol. No a tot arreu de la terra es pot donar l'agricultura i ramaderia, es mes complicada en paisos pobres que en tecnificats, que tenen metodes per conrear en um medi mes complicat la relacio entre(no sequepone) i la natura, a donat frut a l'agricultuar. Morfología agraria: forma o aspecte que presenten el camp per tant dependra de la forma de la parcela. A europa, es tipic open field, estracte de cobnreus en camp obert, sense parets ni verdisses, s'asembla a la rotacio trienal. Ara en aquetes terres s'intenta reagrupar el territoris, que han sigut dividits, xq comporta perdua de terreny i dificultat per les makines i no permet utilitzar metodes de adob o plaguicides. El bocage es tipic a la zona atlántica d'europa, paisatges de camps tancats per arbres densos o bardisses, actualement son igual d'economics que els altres. Les bardises i parets facilitaven l'explotacio ramadera, ocupen terra fértil, humitat excesiva males herbes, cau d'animals nocius, no mecanitzaciode la feina. Policonreu: diversos conreus destinats a l'alimentacio de la familia, poc apoc sa

de carregar costos de contaminacio a ki els fa. Contaminacio atmosferica:Es la concentracio de substancies toxikes a laire durant periodes amples per afectar la salut de les persones.La destruccio de la capa dozo es a causa de la contaminacio.La destruccio de la capa dozo fa que els rajos ultravioletes entri a la terra causant danys als human. Contaminacio de les aigues:En els paisos desmvlupats la contaminacio de les aigues son basicament de residus animals i humans, normalment provoca malalties com la colera.tmb per els productes kimiks(mercuri,fosfor) coneixer le tecnique sper millorar el rendiment, asegurar producuions elevades i oferir qualitat al mercat. Inconvenients: mes difícil combatre cntra le plagues i quan baixa la dmnda o preu del producte no dona feina permanent i pot provocar l'erosio del sol. Agricultura i ramaderia intensives: en els llocs molt poblats on el terreny es escas i car, les propietats son petites. Es procura produir la quantitat +gran de productes en el minimespai posible. Per aconseguir gran quantitats de bona qualitat es fan servir adobs i llavors seleccionades, estudia lademanda del mercat. Podueix generalmentt fruita i verdura i la ramaderia es dedica al bestiar bobi, Agricultura i ramaderia extensives: als llocs poblats on es disposen de molta terra, la mà d'obra es escasa i cara, obtenir grans quantitats a un baix preu, s'apliquen tecniques modernes, seseleccionen les llavors de les plantes i la raça del bestiar, ajuden les makines i poca mà d'obra, produccio voluminosa, el reu es baix, i la comercialitzacio + facil. Es practica el guaret, per no fer servir adobs i per no haver de 5

anat mecanitzant i havandonat el policonreu. Monoconreu: nomes especialtzat en un conreu. Permet

comprar pinso. Les planes de seca es dedicaran al conreu extensiu i mecanitzat de cereals, les hortes s'especialitzaran en el conreu intensiu de productes de qualitat i les antigues feixes es deixaren per a la repoblacio forestl.

6

View more...

Comments

Copyright � 2017 NANOPDF Inc.
SUPPORT NANOPDF