Filosofia T/1

January 6, 2018 | Author: Anonymous | Category: Apuntes, Apuntes de enseñanzas medias, Filosofía
Share Embed Donate


Short Description

Download Filosofia T/1...

Description

Filosofia T/1

Origen de la filosofia (logos=lògica)                       s. VI a.C. => en Àsia menor(Grècia); 1º filòsof: •  Tales de Milet +!  • Anaximandre          Filòsofs de la natura • Anaxímenes Abans de la filosofia, per explicar les coses o fenòmens que pesaven utilitzaven la mitologia (els mites). Filosofia antiga El pitagòrics es una “escola” on Pitàgores la va fundar en la Magna Grècia al s. V a.C. Deien que eren una secta  perquè no sortien ni podien parlar amb ningú de fora. • Defensaven la teoria de la transmigració de l’ànima. • Posició dualista antropològic: pensen que l’ésser humà està format per 2 coses  diferents  => l’ànima (no matèria; immortal)  => cos (matèria; mortal) Primera democràcia s. VI – V a.C. • Democràcia indirecta: les decisions les prenen uns representants escollits pels ciutadans • Democràcia directa: les decisions les prenen els ciutadans. Només participava ¼ part de la població, no eren ciutadans: • Dones • Esclaus • Estrangers Què és la filosofia? Caràcter racional => es basa en argumentacions lògiques i en observacions de l’experiència. Caràcter sistemàtic => els coneixements estan ordenats i no s’admeten incoherències. Caràcter crític => la filosofia ha de ser revisada i rebutjada, si es troben motius, per a que                             sigui exacta. Filosofia i ciència Sabers racionals i sistemàtics => pretenen trobar veritats universals sobre el món. Comparteixen el mateix objecte d’estudi, plantegen preguntes semblants. La relació entre ciència i filosofia és molt estreta. Branques de la filosofia • • • • •

Metafísica => s’ocupa de l’ésser, de les propietats de tot el que                        existeix independentment del que sigui.  Lògica => s’ocupa dels raonaments expressats lingüísticament i                 estableix un raonament del qual podem estar segurs de que                  es vàlid. Epistemologia => teoria del coneixement i s’ocupa de qüestions com                             els tipus i les formes de coneixement, la ciència, els                             límits del que podem conèixer...  Ètica => s’ocupa dels codis morals, analitza normes morals, la                fomentació d’aquestes normes, la validesa... Estètica => s’ocupa de l’art i la bellesa en general.

Els Sofistes => Areté (excel∙lència, el més important)                                                                        Habilitat retòrica (oratòria)             Eren educadors          No hi poden accedir                =>Relativisme: que les coses es                                Al coneixement                         poden veure de diferents maneres                                       =>Ascetisme: es un corrent que                                             dubta absolutament de tot,  que                                          no hi ha veritat universal. Pitàgores ­> sofista relativista Gòrgies _> sofista escèptic  Sòcrates (470 – 399 a.C. ­> s.V a.C.) “Només sé que no sé res” => La ignorància és el camí per arribar a                                              conèixer més. Sòcrates no és sofista. No va escriure obres, el que es coneix d’ell es gràcies als seus deixebles, ex: Plató. • L’areté  => coneixement; criticava el que deien els sofistes.                                                     pensava que el coneixement era dins d’un mateix.                                                     Feia servir el mètode Maieutico dialèctic, per fer florir el                                                           coneixement. •

Reminiscència (recordar) => el coneixement es recordar, perquè el coneixement el  tenim a dins. 

Plató s. V­IV a.C. Era deixeble de Sòcrates  Mètode Maieutico dialèctic (a base de preguntes i respostes)  Areté: coneixement (optimista epistemològic)  Va viatjar quasi per tota la Mediterrània, amb tot el que va conèixer, el que veia eren injustícies. Va  elaborar una teoria del coneixement.   Deia que hi havia dos mons:  Món de les idees                                                       Món sensible • Immaterial                            Ell no volia creure        material  • Immutable (no canvia)          que tot era imper­         canviant • Perfecte                                 fecte, i creu en un        ple de corrupció • Aquí està el vertader             món que es total­          és una còpia del  Coneixement, l’episteme o   ment diferent,               món de les idees Ciència                                 millor al que vivim,       coneixement d’opinió • Aquí està els models de         és com la repre­            (POXA) la perfecció                           sentació del cel                                                                     Persona mor Aquests models es poden               ànima          cos conèixer a través de la raó             

 Era dualista epistemològic

• • • • •

Aristòtil s.IV a.C. Deixeble de Plató  Empíric => estudi del coneixement a base de l’experiència. Va ser professor d’Alexandre Magne, que li va permetre viatjar per l’orient. Va ser el 1º en fer una classificació de les espècies. Areté => coneixement; optimista epistemològic. El coneixement es coneix a través dels sentits i l’abstracció (procés mental a través del qual es pot  comprendre la informació que porten els sentits i serveix per classificar, ordenar, relacionar...).

               Coneixement d’objectius => matèria i forma                                              part física                                                                       “ es el que fa que un objecte                                             canviant(canvi)          sigui el que es i no pugui ser                                                    ∙ acte                          altre cosa diferent “                                            ∙ potència Edat Medieval      Relació entre raó ­ fe. • Patrística => Sant Agustí ­> Valora la raó encara sent eclesiàstic.  • Escolàstica => Sant Tomàs ­>interès teològic, harmonitzar de i raó, pensen que estan  preparades per assolir la mateixa veritat. • Nominalisme d’Occam => Guillem d’Occam ­> considera i defensa que els  conceptes universals no existeixen.  Filosofia Moderna         ∙ humanisme => corrent cultural que reivindica la dignitat i la vàlua humanes.         ∙ interès epistemològic => determina la possibilitat  i els límits del coneixement.

T/2

  ∙ Sentit restrictiu => realitat és tot allò de què podem tenir experiència.   ∙ Sentit ampli => no només tenen experiència els éssers materials i observables de                               la ciència, també realitats subjectives que coneixem íntimament                              (sentiments, idees...) productes culturals, immaterials o                               espirituals... Realitat o aparença        Realitat => es pot veure com un coneixement amb sentit restrictiu si ens referim a                           l’experiència. O com un sentit ampli si pensem que el coneixement es                           l’experiència + l’interpretació.         Aparença => forma de com es manifesta la realitat als objectes que la perceben.  Realitat i aparença => les aparences enganyen i ens oculten l’autèntica realitat, perquè no                                     ens deixen veure com són realment les coses.      Heràclit => Filòsof de la natura. Pensava si hi havia canvi o estabilitat. A través dels 

                       sentits podem apreciar que tota la natura està en procés constant de canvi                                    = experiència.      Parmènides => A través de la raó nega el canvi, tot el que hi ha ja està en el moment, no                               es pot penar en una cosa que no existeix = canvi no existeix.                                Paralogismes ­> deducció incorrecta Espiritualisme => pensen que a més de la realitat material de la que tenim experiència,                              existeix una altre realitat espiritual que li dóna sentit a la ment, a Déu... Materialisme => pensadors que neguen l’existència del espiritualisme, identifiques que hi                           ha realitat material o sensorial.    Schopenhauer Té una visió pessimista de la vida, vida = dolor. La realitat no la coneixem, tot són aparences perquè no ho  veiem tots igual. Si no desitgem una cosa ens avorrim perquè ho hem aconseguit i hi ha molta monotonia. Ascetisme => refugi per fugir de la vida, aillar­se i oposar­se al dolor. Resignació i acceptació Rebutgen el temor davant la mort.   Epicureisme =>reflexió, comprensió de que no tenim que témer a una cosa que mai                            sentirem, com es la mort. L’únic que existeix per a nosaltres es el viure                            perquè es de l’únic del que tenim experiència.

T/3 El coneixement proposicional • Proposicions empíriques => afirmen o neguen alguna cosa sobre el                                             món, es pot contrastar amb l’experiència. • Proposicions formals => no diuen res sobre el món, sinó de les                                       relacions entre símbols.  Per a que una proposició atribueixi al coneixement ha de ser veritat i justificada. Llenguatge i coneixement L. Wittgenstein => “ Els límits del meu coneixement són el límits del meu llenguatge “ Realitat => objectiu ­> tot allò que la gent entén per veritat, es diu coneixement. Ex: taula,                                    bofetada...                                        Objectiu

Coneixement n                    Subjectiu   

                                                                                       Intersubjectivitat => coneixement que té cadascú segons les                                                                          influències socials, culturals...

                           La possibilitat de coneixement • Dogmatisme => tenir un coneixement universal, segur i tenir­ne la certesa absoluta.  Possibilitat d’ampliar el coneixement. És l’actitud més optimista (Descartes). • Escepticisme => dubta de tot, de que el coneixement sigui universal i segur. És el  contrari del dogmatisme (Sofistes). • Criticisme => barreja del dogmatisme i l’escepticisme. Accepten que s’hi pot arribar  al coneixement encara que s’ha de criticar i qüestionar per a que no hi hagi errors  (Kant). • Relativisme => són diferents punts de vista sobre un tema, hi ha moltes realitats  (sofistes). • Perspectivisme => són diferents punts de vista sobre una mateixa realitat (Ortega y  Gasset).                                                                  La conquesta de la veritat té doble direcció:                                                                                                                                                                                 

           Sortir de l’ignorància:                                     Sortir de l’error:         Argumentant el coneixement                        mitjançant la crítica del     Mitjançant l’estudi i la investigació               fals coneixement i de la ideologia ­

­

Permanentment => som responsables de lluitar contra la nostra                                ignorància, ampliar els nostres coneixements i de                                mantenir­nos alerta de l’autoengany i la distorsió                                ideològica. Col∙lectivament => el coneixement no es només d’una cultura o grup                               sinó de tota la humanitat. Hem de defensar                               l’educació com un dret universal i fonamental.

View more...

Comments

Copyright � 2017 NANOPDF Inc.
SUPPORT NANOPDF