Formaciò dels continents

TEMA15: ALFRED WEGENER. Afirmava que els actuals continents que venien d´un primitiu anomenat per Pangea un unic continent i un unic oceà Panthalassa. A partir d´aquest continent es fragmentà i apareixen el actuals masses i que s´aniran desplaçant en un moviment de deriva. Provocat per la rotació i l´actracció de la lluna i el Sol. 1.Linies de Costa: Existeix una gran similitud entre les lineas de costa d´alguns oceans. 2.Geologicas: Les formacions geologiques que existeixen en lines de costes encaixen. Son molt semblants. 3.Paleontologiques: La fauna i flora fosil del final de la era paleozoica d´Africa, d´America del Sud, d´Australia i de la India son molt semblants. TIPUS DE PLAQUES: 1.VORES DIVERGENTS: En elles les plaques es separen a causa de la pujada de materials fossos procedents del mantell. A partir d´aquestes vores es forma l´escorça oceanica nova. 2.VORES CONVERGENTS: Zones on s´apropan i xoquen les plaques litosferiques un d´elles s´anfonsa sota l´altre aquest fenomen s´anomena subducció. 3.FALLES DE TRASFORMACIà : Son grans fractures de l´escorça que tallen les dorsals de forma perpendicular. Son vores on no es crean i no es reconstrueix l´escorça. S´anomena tambe vores pasives. LES PLAQUES PRINCIPALS: Euroasiatica, Africana, Del Pacific, Nord-Americana, Sud-Americana, Antartica, Indo-Australiana. LA TEORIA DE LA FORMACIà DELS CONTINENTS:a) Fragmentament d´una massa continental com a consequencia dels corrents de convecció del mantell. Formació d´un rift oceanic. Aquest es l´embrio d´una dorsal o. b) Al llarg del rift oceanic puja material del mantell que origina escorça oc. En una altre limit de la placa s´originan fenomens de subducció. • Com que de forma simultanea actuen les vores divergents i lesconvergents la forma i la disposició dels continents i el oceans variaran el llarg del temps. TEMA14: MECANISMES RESPONSABLES DE LES DEFORMACIONS: Forces de compresió. Forces de distansió DEFORMAMENTS: Plegament Rigid Fractura 1

DEFINICIà DE DIACLISIS I FALLA: Quan es produeix una fractura en els astrats sense desplaçament de materials. Mentre que la falla fa referencia es produeix una fractura en els astrats i a la vegada un desplaçament. ELEMENTS D´UNA FALLA: a)La superficie de fractura a partir de la cual la produeix el desplaçament dels blocs s´anomena pla de falla. b)Cadascun dels blocs desplaçat rep el nom de llavi de falla. c)El moviment del pla de falla poden ser verticals o horitzontals. Si és vertical el desnivell entre els blocs desplaçats rep el nom de salt de falla. TIPUS DE FALLA: Falla Vertical normal, Falla Inclinada Normal(directa), Falla Inclinada Inversa, Falla Horitzontal de Direcció, Falla de Rotació. PLEG O PLEGAMENT: Ondulacions pronunciades que presenten les capes de roques sedimentaries o metamorfiques que es formen com a resposta de forçes originades a l´interior de la terra. -Anticlinals(curvatura de volta, convexes). -Sinclinals(curvatura en cuberta, concaus). ELEMENTS QUE ES TROVA EN UN PLEGAMENT: XARNERA: Punt o zona on els estrats varien la inclinació. FLANCS: Plans laterals de pleg. PLA AXIAL: Pla imaginari que divideix el plegament en dues parts simetriques pasa per les xarneres de cada estrat. EIX AXIAL: Es una linia imaginaria que coinsideix o interssecció entre el pla axial i xarnera. DIFERENTS PLEGS: Rectes, Inclinats, Tombats, Aseguts, o quan les forçes que actuen sobrepasan el limit de plasticitat es fan el Plegs-Falla. TEMA11:VOLCANISME. DEFINICIO DE MAGMA: Materials fossos principalment silicats i gasos en disolusio que es formen en zones internes del planeta (Astenosfera 100aprox.).Temp. 900-1.200ºC. Per refredament i solidificació es formen les roques ignies. Principal constituen de l´escorça terrestre. EL MAGMA PRESENTA 3 FRACCIONS: 1.Fracció liquidaSilicats fossos (oxid de sillici princ.). 2

2.Fracció volatilGasos en dissolució. G.InflamablesH2, Hidrocarburs, Gas metà . G.Incombustibles CO2, CO, N2 , Sofre, H2 Ov. 3.Fracció solidaRestes de roques que no en acabat de fondres o be no cristalitzan. DEFINICIO DE VOLCANISME: Esquerdes o fractures de l´escorça que surten cap a l´esterior les diferentes fraccions anteriors a altres temp. L´esquerda per on flueix el magma rep el nom de xemeneia que comunica el focus volcà nic. El con volcanic es per la superposició dels materials volcanics. GUEISERS: Son emisions de vapor d´aigua que es licua quan entre amb contcte amb l´atmosfera surten en forma de brullader. FUMEROLES: Son emisions de gasos atraves d´esquerdes solflater quant els gasos presenten sofre. MATERIALS EN UNA ERUPCIà : 1.PRIMERS P. VOLACTILS Gas incombustible, G. combustible. 2.SEGONS P. LIQUIDS Lava quan es refreda es forma les colades. Pot ser la lava acida que tenen un contigut elevat de silici. O lava basica que té poc silici. LAVA ACIDA: Son biscoses es refrecedan rapidament i donen colades, aquestes laves poden taponar el crater i pot provocar explosions. LAVA BASICA: Son fluides que es refreda lentament i, formen colades llargues. Temp. 600-1200ºC. 3.PRODUCTES SOLIDS: Tambe anomenats piroclasts. Son fragments de lava solidificada o roques arrancades de la xemeneia. Es divideixen en grups: CENTRES: Formades per particules inferiors a 2cm. LA PILLI: Compresa en 2-50mm. BOMBES: >50mm. TIPUS DE VOLCANS: HAWAIA: Solament lava. Volcans amb magma molt basic. El con es molt extern i de pocaa altura. ESTROMBOLIA: Degut a un volca del sud d´Italia. Amb explosion. Poques i poc violentes. Alguna manera el magma es més acid. El con es mes alt. VOLCANIA: Caracteritzat per laves acides poc fluides que suvint taponen la xemeneia i provoca explosions. PELEA: Son els que tenen 100% explosions. Son anoments nuvols ardents perque pot formar un nuvol de 3

800ºC. TEMA13: TERRATREMOLS. DEFINICIO DE SISTMA: Moviment brivatori que s´origina en zones internes del planeta i que es propaga en forma de ones elastiques anomenades ones sismiques. Pun de la terra intern s´anomena hiposentra. Pun de la terra superficie es el mes intens s´anomena epicentre. Els grans terratremuls no son gaire aillats. Sempre precedut de petites sacseiades. Anomenades sistmes pronunciatoris. TIPUS DE ONES SISMIQUES: ONES P. ONES LONGITUDINALS: Aquestes fan que les particules de les roques presentin moviments en la mateixa direcció en que es propaga la ona distancional de les roques. ONES S. ONES TRANSMISORES: Fan que les particules de roca de propagació. Son ones que viatgen capa l´interior. Aquestes dues clases de ones son internes. ONES SUPERFICIALS: Es formen quan arriven a la superficie la P i la S son les responsables de les destruccions. MAGNITUD: Objectiu, determina la cuantitat d´energia liberada en el hipocentre. L´escala que s´utilitza es la de Richter. INTENSITAT: Depen de la magnitud, de la fundaria, del hipocentre. Es mesura en la MSK.. TEMA12: ROQUES MAGMATIQUES: CLASSIFICACIà DE LES ROQUES: -ROQUES PLUTONIQUES: Refredament de magma d´un altre planeta. Es realitza de forma lenta. Textura cristalina granuda tots els minerals es troven cristalitzats, son cristalls, macroscopics. -ROQUES FILONIANES: Es formen quan en el magma produeix escuadres. Es referida amb el refredamen exterior i interior mes rapid que les plutoniques. Textura porfiricaCristalls ignies(fenocristalls). Cristalls petits(matriu). -ROQUES VOLCANIQUES: El magma es refreda al exterior van asociades amb l´erupció molt rapidament. Cristalls no es veuen. Tex. Microlitica. ROQUES PLUTONIQUES:

4

EL GRANIT: Mes abundan de l´escorça continental.. Tambe forma la columna vertebral de orogens. Es una roca pesada. Tacta rugos. Dificil de trencar. Fractura cantelluda. Color clars amb taques negres. Amb la lupa es potveure 3 tipus de grans: l )Negre, brillant, ratlla amb agulla, lamines (mica). 2)Gris, transparent, brillant(quars). 3)Colors clars (blanc, crema)(felspats). En zones de clima humit el granit meteoritza facilment i origina un sediment sorrenc (sauló). SIENITA: Formada per felspats; minerals foscos (mafics), (anfibols, miques), No brilla, Color Rosat, Esta el Mediterrani. DIORITA: Presenta colors foscos, color gris, Format per feldspats. Biotita. Poc quars. Serralada Litoral, Pir. ROQUES VOLCANIQUES: BASALT: Mes abundant a l´escorça oceanica potser la que mes en el mon. Roca basica. No quars, ni feldpats. Format per colors grisos. Tex. Microlitica. A vegades es veu un gra de cristall. TRAQUITES: Roques petites, De tonallitat clara de feldspats i mica. Es formen a partir de laves acides. RIOLITA: De color clars (gris o verd). Acida, Textura porfirica. Quars, feldspats, El vergueder. ANDESITA: Roca volcanica acida. Textura porfirica. Tonalitats clares. Formada per felspada i pirosens i anfivols. Tipica dels Andes. ROQUES FILONIANES: PORFIRS: Textura fenocristall. Porfir granit. Roca magmatica. APLITES: Roques filonianes acides. Cristalls petits. Colors clars. Format: Feldspats, minerals foscos. PEGMATITES: Roques acides. Formades per fenocristalls i ortosa. Minerals foscos (pocs). DEFINICIà DE METAMORFISME: Canvis en la textura i en la composició dels minerals d´una roca per efecte de la presio i la temperatura. Aquest canvis poden afectar a les magmatique com a les sedimentaries i les metamorfiques. Aquest canvis sempre es transformen en r. metamorfiques. FACTORS DE METAMORFISME 2 CANVIS MINEROLOGICS 1.TEMPERATURA: Pot venir prodeit per dues coses: 1.Per soterrament 33m lºC 2.Proximitat de massa de magma. Compresió. 2.PRESIà : Tambe dos: 1.Per soterrament 33m lºC. 2.Distanció y Compresió. 5

TEMA10: LES ROQUES SEDIMENTARIES. ROCA SEDIMENTARIA: Els sediments com a resultat dels procesos geol´`ogics externs (meteorització, erosió, transport, sedimentació i diagènesi). L´ESTRATIFICACIà : és la disposició tÃ−pica d´aquestes roques per la qual es presenten en capes o estras superposats. à s una conseqüència de la variació del procés de sedimentació o cumulació en el temps. Cada episodi d´acumulació del procés de sedimentació queda enregistrat en forma d´un estrat ESTRAT: Un estrat és una capa o nivell de roca que es distingeix per la seva litologia, la seva coloració, etc., i perquè està limitada per dues superfÃ−cies clares anomenades plans d´estratificació. -La presència de fòssils és important de les roques sedimentà ries. No totes les roques sedimentà ries contenen fòssils. -Com a conseqüencia de la meteorització s´origina el material sedimentari, en forma de clasts, sorres, argiles, i de substà ncies en dissolució (carbonats, sals, etc.). L´area que subministra el material sedimentari s´anomena à rea font. -Tota la matèria meteoritzada que es belluga per la superfÃ−cie terrestre acaba dipositant-se. La sedimentació es pot roduir per gravetat o per precipitació quimica del material en dissolució. -Com a resultat de la sedimentació es formen materials incoherents que s´anomenen sediments. DIAGà NESI: és el conjunt de canvis que transforma els sediments en roques sedimentà ries coherents i compactes. -Les roques sedimentà ries es classifiquen en: -Sediments i roques detritiques: Formats pel material sedimentari transportat en forma de partÃ−cules sòlides i sedimentat per gravetat. -Sediments i roques no detritiques: Originats per precipitació de les substancies dissoltes. -Roques organògenes: S´originen per transformació de matèria orgà nica. DETRITIQUES: LES LUTITES: Són els sediments i les roques detrÃ−tiques de gra més fi. El grup inclou els llims i les argiles. -Les margues són lutites que tenen un elevat percentatge de carbonat de calci. -Els principals constituents de les lutites són els minerals de l´argila, originats per meteorització quÃ−mica dels feldspats i de minerals foscos (biotita,etc.). -Altres components són el quars, les miques, el carbonats i matèria orgà nica. 6

LES ARENITES: SORRES I GRESOS. -Les sorres són sediments incoherents constituïts per grans de mida compresa entre 1/16 i 2 mil.limitres. -Els gresos o arenisques són sorres cimentades en què cal distingir: --Els grans, de forma i composició variada; --La matriu, fracció detrÃ−tica (lluminosa o argilosa) que ocupa els espais entre els grans; --El ciment o material d´origen quÃ−micc que uneix els grans. LES RUDITES: GRAVES I CONGLOMERATS. -Son sediments i roques detrÃ−tiques formats per fragments de minerals i de roques. --Els clasts, fragments de mida superior a 2mm. Els de forma cantelluda i amb arestes sense desgastar s´anomenen còdols o palets; --La matriu, fracció detrÃ−tica que emplena els buits entre els clasts. Pot ser argilosa, llimosa o sorrenca; --El ciment, matèria d´origen quÃ−mic que ocupa els buits existents en la matriu i en els clasts. -La presencia o no de ciment permet dividir-les en dos grups: les graves i els conglomerats. NO DETRITIQUES: ROQUES CARBONà TIQUES: Són formades majoritariament de carbonats de claci de magnesi. Els components bà sics són la calcita, l´aragonita i la dolomita. Altres components menors el quars, l´argila i els bioclasts o fòssils. -Són roques compactes, difÃ−cils de trencar amb el martell: per aixo són resistents a l´erosió. -Es ratllen amb facilitat. -Dissolució facil amb acids. LES EVAPORITES: Dissoltes en aigües de conques lacustres i marines, sotmeses a una intensa evaporació. LES ROQUES ORGANà GENES: La font energètica més important de les que fa servir l´home en l´actualitat. Es coneixen també amb el no de combustibles fòssils. Els combustibles fossils son recursos no renovables.

7