Good Bye, Lenin; Wolfgang Becker

FITXA DE LA PEL·Là CULA Activitats 1.- La RDA era l'antiga Alemanya Oriental, fruit de la partició d'Alemanya de després de la 2a Guerra Mundial. Es tractava d'un règim autoritari, de l'òrbita soviètica, de partit únic i sense llibertats: - Quina imatge ens dóna la pel·lÃ−cula de la Televisió de la RDA? Mostren temps de canvi, de evolució, de progrés, dones i homes perfectes. Una societat superior. - Investigueu per què tenia tanta importà ncia la cursa de l'espai i les gestes dels cosmonautes als països comunistes, i per tant, també a la RDA. Tenien molta importà ncia perquè eran herois nacionals, eran les persones que anaven a l'espai. - Quina postura té l'Ólex davant el règim comunista? - Es manifesta contra aquest ideal, no volen violència i volen llibertat. - En quines coses podem comprovar que la RDA era una dictadura? Era una dictadura perquè la gent no podia manisfestar les seves opinions amb llibertat, les persones que esmanifestaven en contra de la RDA era arrestat o fins i tot podia tenir una sentència pitjor. - Com és el pis dels Kerner? El pis era petit, és a dir modest, amb tre habitacions, una cuina i un menjador petits, etc. 2.- Per què la mare de l'Ólex té un atac al cor? A la mare li agafa un atac de cor perquè veu el seu fill manifestant-se i la policia pegant-lo i arrestant-lo. 3.- El pare de l'Ólex i l'Ariane és al BerlÃ−n Occidental. Quina versió dóna primer la mare de la seva fugida? I després, quina és la veritat? Per què se'n va anar cap a l'Oest? La primera versió era que el pare se n'havia anat a la part Occidenatl perquè estava liat amb una altra dona. La veritat era que el pare se'n volia anar a la part occidental amb la seva dona i els seus fills, pero com que ells no hi anaven n'hi enviaven una resposta al pare ell va seguir endavant amb la seva vida. Se'n va anar a l'oest perquè en el treball li feien la vida imposible per ser d'un altre partit polÃ−tic. 4.- ¿Per què l'empresa de col·locació d'antenes on treballa l'Ólex, forma parelles de treball entre un noi de l'Est i un noi de l'Oest? Fa parelles per reunificar el estat.

1

5.- Coca-Cola o Burger-King són marques que tenen molta presència al film, per què creieu que surten tant? Perquè són marques americanes i representes la societat capitalista. 6.- Per què hi ha tanta gent jubilada a BerlÃ−n després de la caiguda del mur? Perquè les persones jubilades eran persones molt idealistes i tard o dora haguessin portat problemes a les empreses a on treballaven i els superiors no volien problemes amb l'estat. 7.- Com és el novio de la germana de l'Ólex? Què representa? El novio és un enemic de classe i el seu greixos encargat. I últimament té pasió per la cultura Oriental. Representa la part Occidental del paÃ−s. 8.- En un moment de la seva recuperació, la mare de l'Ólex aprofita que aquest està dormint i surt al carrer. Què li crida l'atenció? Quin simbolisme té l'està tua de Lenin volant pels aires? Quina explicació li dóna l'Ólex de tot allò que ha vist? Li crida l'atenció un signe nazi que hi ha en el ascensor. Simbolitza que el comunisme i la República Democrà tica s'ha acabat. L'à lex no és capaç de donar-li una explicaicó a la seva mare, es queda callat i no sap què dir. Desprès ho intenta arreglar junt amb el seu amic de feina fent un montatge televisiu però explicant les coses a la seva manera, alterant noms i altres coses. 9.- L'Ólex li diu a la seva mare, ja cap al final de la pel·lÃ−cula, que la RDA està acollint refugiats dels països capitalistes. A continuació sentim la veu en off de l'Ólex que ens explica un pensament seu: El meu pla tenia vida pròpia, la RDA que havia recreat per a la meva mare, és la RDA on m'hauria agradat viure. A quin tipus de paÃ−s es podria referir el noi? El paÃ−s al que ell es volia referir, és un paÃ−s a on el comité central del partit unificat alemany, en un generós gest humanitari, ha concedit allotjament polÃ−tic a la RDA a aquells alemanys occidentals que desde mesos es refugien a les embaixades de Praga i Budapest. Jonecker, un camarada, ho considera una evolució històrica de les relacions entre el est i el oest, i promet que tot refugiat a la RDA rebrà unes ajudes de 200 marcs, el atur que ensombreix la prespectiva de futur i la intensa proliferació del partits neonazis a la alemanya occidental han avançat en els últims mesos a molts dels ciutadans a renegar del capitalisme i a buscar una nova vida al seu paÃ−s de obrers , protelaris i agricultors. Els nous ciutadans de la República, la majorÃ−a, s'han instalat en els centres dels barris berlinesos, davant d'una situació sense precedents, el comité central del partit ha disposat la campanya solidaria amb occident que ajudarà a aquests refugiats a buscar allotjament. 10.- Què us sembla que un heroi de l'espai com en Sigmund Jahn hagi de fer, anys després, de taxista? En el darrer programa de televisió trucat per l'Ólex i el seu company de feina, apareix el cosmonauta com a nou president del paÃ−s. Diu unes paraules que potser, no ho sabem del cert, coincideixen amb allò que pensa el director del film. Quin missatge dóna? à s procapitalista o favorable al règim de la RDA? Doncs que també se li tindri a de donar una mica de consideració, perquè no deixa de ser un home que ha anat al espai representant el seu paÃ−s. El missatge que dóna ées que el comunisme tracta a tothom igual i que per molt que ell hagi sigut un heroi, ara, després de un temps, quan la no és un cosmonauta, no mereix cap mena de atenció especial. Favorable al procapitalisme. 2

BERLà N I LA GUERRA FREDA Activitats 1.- Enumereu i comenteu els greus inconvenients que presenta una ciutat dividida. Hi havien dos bà ndols: els Estats Units, Canadà i deu països de l'Europa Occidental van signar el Tractat de l'Atlà ntic Nord (OTAN) per la seva defensa davant dels soviètics. L'URSS va promoure acords militars i comercials amb els països de la seva zona d'influència. La gent alemanya travessava a la zona comunista, fins que l'estiu de 1961 es va crear un mur de formigó a la zona soviètica. 2,. Feu una llista dels països que s'enquadraven en cadascuna de les dues aliances militars. Zona soviètica: Berlin Zona comunista: Alemanya, USA, Regne Unit i França 3.- Elaboreu un informe sobre les accions realitzades per les dues aliances militars, l'OTAN i el Pacte de Varsòvia, al llarg de la seva història. Amb la formació dels blocs el món va viure en una clara bipolarització. La divisió en dos grans blocs va obeir a raons ideològiques, econòmiques i polÃ−tiques. Els dos blocs eren l'oriental (l'URSS i països de l'Europa de l'Est) i l'occidental (EUA i països del pla Marshall). Sigla de l'Organització del Tractat de l'Atlà ntic Nord. Organisme creat pel tractat militar de defensa el 4 d'abril de 1949 per tal d'oposar-se al bloc militar encapçalat per la Unió Soviètica. En formen part, des de la seva creació, Bèlgica, el Canadà , Dinamarca, els EUA, França, la Gran Bretanya, Holanda, Islà ndia, Ità lia, Luxemburg, Noruega i Portugal. Pacte de Varsòvia, va ser un acord signat a la capital polonesa el 14 de maig de 1955 per l'URSS, Albà nia, Bulgà ria, Hongria, Polònia, la República Democrà tica Alemanya, Txecoslovà quia i Romania. El pacte constituÃ− la resposta del bloc comunista a la formació de l'OTAN per part de les potències occidentals i al rearmament d'Alemanya. 4.- Feu una cronologia dels successos més destacats de la guerra freda. -1947: es crea la Doctrina de Truman (pla d'ajuda als pobles agredits per minories o pressió exterior -ajudes econòmiques a Grècia i Turquia- i contenció del comunisme) -1948: creació del Pla Marshal (pla de reconstrucció dels països europeus després de la SGM i de contenció del comunisme). Primer bloqueig a Berlin i formació del pont aeri occidental per l'arribada de subministraments. -1949: es funda l' OTAN (Organització del Tracta de l'Atlà ntic Nord), creada per resistir el bà ndol comunista. (Països: Bèlgica, Canadà , Dinamarca, França, Islà ndia, Països Baixos, Noruega, Portugal, UK, EUA).

3

Es divideix Alemanya en la RFA (República Federal d'Alemanya - occidental i capitalista) i en RDA (República Democrà tica d'Alemanya - oriental i comunista). Acaba del bloqueig de Berlin. Fi de la Guerra Civil Grega. -1950: comença la Guerra de Corea (Corea del Nord -comunista, amb ajuda soviètica- envaeix al Sud -capitalista, ajuda nord-americana. Representa una guerra no-oficial entre URSS i EUA. Xina i les Nacions Unides lluiten per Seül). -1951: ANZUS (tractat de seguretat del pacÃ−fic -Austrà lia, Nova Zelanda, EUA) -1952: Fi del Pla Marshall. -1953: es firma un alt al foc en la Guerra de Corea. Nou president dels EUA - Dwight D. Eisenhower. Mor Stalin. Successor: Nikita Jruschvov. -1954: Creacio del SEATO (organització del tractat del sud-est asià tic. Defensa contra el comunisme Austrà lia, Nova Zelanda, Pakistan, Filipines, Tailandia, UK, EUA). -1955: creació del Pacte de Varsòvia per contrarrestar el perill que suposava l'OTAN (Alemanya oriental, Xecoslovà qia, Polònia, Hongria, Romania, Albà nia, Bulgà ria, URSS).

-1956: Crisi de Suez (França, Israel i UK ataquen a Egipte per recuperar el canal -Egipte l'havia nacionalitzat el mateix any). -1958: Inici de la Guerra de Vietnam (conflicte bèl·lic que va enfrontar els estats de Vietnam del Sud -capitalista- i Vietnam del Nord -comunista) -1959: Triomf de la Revolució Cubana. Fidel Castro és el nou lÃ−der de la Cuba Comunista. -1961: John F. Kennedy és el nou president dels EUA. Invasió de la BahÃ−a de los Cochinos (anti-castristes intenten envair Cuba sense éxit). Els soviètics construeixen el Mur de BerlÃ−n. -1962: Crisi dels MÃ−ssils Cubans (els soviètics havien instal·lat bases militars a Cuba. Nord-americans s'instalen allà per evitar el pas de subministraments. Els soviètics van acceptar retirar les armees nuclears de Cuba a canvi de que EUA retirés els seus mÃ−ssils de Turquia i garantÃ−ssin que no tornaren a intentar derrocar el régim de Castro. Hi ha un gran perill de Guerra Nuclear). -1963: Després de la mort de Kennedy, Lyndon B. Johnson és el nou president dels EUA. -1964: Després de Jruschov, el nou secretari general serà  Leonid Brézhnev. -1969: nou president d'EUA: Richard Milhouse Nixon. -1970: Tractat de No Proliferació Nuclear firmat per EUA, URSS i UK. -1972: comença una etapa de la Guerra Freda anomenadaDétente, en la qual s'aminoren les tensions entre els països.

4

-1973: Cop d'Estat a Chile per Pinochet. -1974: Nixon dimiteix. Gerard Ford és e nou president dels EUA. -1975: final de la Guerra de Vietnam amb la unificació dels dos estats en un govern comunista. -1977: Jimmy Carter és el nou president dels EUA. -1978: Guerra d'Afganistan (la Unió Soviètica envaeix Afganistan per evitar la caiguda del régim comunista. Això marca el final de l'etapa Détente i la reaparició de la Guerra Freda. -1981: Ronald Reagan és el nou president dels EUA. -1985: MijaÃ−l Gorbachov passa a ser el nou lÃ−der de la Unió Soviètica. -1989: George H. W. Bush és el nou president dels EUA. Retirada de les tropes soviètiques d'Afganistan. Després de la Cumbre de Malta s'inicia una etapa de pau amb l'acord entre Bush i Gorvachov, que marca el final de la Guerra Freda.

- 1991: Caiguda del Mur de BerlÃ−n. 5.- L'estat espanyol no va formar part de l'OTAN en aquesta època. Esbrineu per què. Quin règim polÃ−tic hi havia a Espanya. Quan es va integrar Espanya a l'OTAN? Abans d'ingressar a l'OTAN tenien una dictadura militar. L'estat espanyol es va integrar al 1982. 6.- Cerqueu fotografies sobre la història de BerlÃ−n des del 1945 fins l'actualitat, sobretot referides al mur que va dividir la ciutat des del 1961 fins al 1989. Feu un petit dossier amb aquest materials i redacteu els peus que han d'acompanyar cada fotografia. Berlin al 1945. Berlin al 1951. Monument a Guillermo I davant del palau, que igual que el monument va ser destruït pel govern de la RDA el 1950. El mur al 1975. Ciguda del mur 1989. Panorama 2007 de Berlin. 5

L'ALEMANYA UNIFICADA AVUI Activitats 1.- Expliqueu el joc de paraules Test the West. El joc de paraules vol dir provar l'oest. Era l'eslògan que utilitzaven una marca de cigarrets, amb l' intenció que vinguessin a l'Oest. 2.- Per què diu la periodista que era fà cil identificar els ciutadans de l'Est? Per què vestien d'aquella manera o per què tenien una posició abatuda del cos, davant dels aparadors? Ja que vestien en els anys 70, per la manera de parlar, per la forma de caminar i la seva mirada perduda. 3.- Sobre un dels testimonis del reportatge, Tomas M., se'ns diu que va lluitar per abatre el mur però que no estava d'acord amb la reunificació d'Alemanya. PodrÃ−em deduir la seva posició polÃ−tica o ideològica, amb aquesta afirmació? Podem deduir que la seva posició és més ideològica que polÃ−tica, ja que ell no estava d'acord amb la reunificació d'Alemanya i volia dedicar-se a la investigació. Diu que han canviat molt per fora, però no per dintre. 4.- Per què creieu que, hores d'ara, hi ha tants alemanys que se'n van de l'Est cap a l'Oest? Ja que a l'Oest hi ha més tranquil·litat per viure i bona vida. 5.- Se'ns diu que el 75 % dels que protesten per la situació social d'Alemanya, opinen que el socialisme era una bona idea però mal realitzada. En què creieu que pot consistir una socialisme ben realitzat ? Un socialisme ben realitzat és una ideologia polÃ−tica lligada a la classe social del Proletariat, oposada al capitalisme i oposada a la classe social de la Burgesia, que té com a objectiu la socialització dels mitjans de producció, canvi i transport, la supressió de les classes socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el treball. 6.- Quina imatge se'ns dóna de les ciutats, de les fà briques, dels edificis de l'antiga RDA? Ens dona l' imatge de centrals en desús, sitges de maons en ruïnes, contenidors, fabriques abandonades,... 7.- Per què penseu que hi ha tanta diferència entre un treballador de l'Oest i un treballador de l'Est d'Alemanya?. Perquè cada treballador ha adquirit uns coneixements bastant diferents i un son més amplis que altres. 8.- Investigueu què era un Trabant. De què era sÃ−mbol? Busqueu-ne fotografies. Existia una mena de “Trabant espanyol”?

6

El Trabant és un automòbil de baix cost produït pel fabricant VEB Sachsenring Automobilwerke Zwickau, Saxònia. Va ser en el seu temps el vehicle més comú a la República Democrà tica Alemanya, sent també exportat a altres països inclusivament fora del bloc comunista. No, el trabant provenia d'Alemanya. EL MITE DEL SISTEMA SOVIà TIC A CATALUNYA Activitats 1.- Feu un petit informe sobre el pistolerisme a la Catalunya dels anys 20. Quines personalitats històriques van perdre la vida a causa del pistolerisme? A Catalunya, el pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys 1919-1923. D'uns 15.000 afiliats que tenia la CNT el 1915, va passar a més de 700.000 el 1919. La Federació Patronal, a més de practicar una polÃ−tica de total intransigència davant de les demandes obreres, va encoratjar i finançar una onada d'atemptats contra els quadres sindicals. Les bandes de pistolers de la patronal catalana comptaven amb la protecció dels governadors civils del moment: el general MartÃ−nez Anido i Francisco Maestre Laborde, “Conde de Salvatierra” i també del cap superior de la policia Miguel Arlegui. Fins al 1923, els assassinats dels pistolers de l'excomissari de policia Bravo Portillo i del fals baró de König i les actuacions dels Sindicats Lliures, creats als cercles carlistes de l'Ateneu Obrer Legitimista i dirigits pels requetès, ompliren de sang els sindicats de la CNT. 2.- Com es podria resumir la idea que es tenia sobre la Revolució Soviètica, en els anys 20 del segle XX? Quina funció feia aquesta idea? La gent es va demonitzar i tot es reclamava comunista. Per els soviètics va ser un autèntic daltabaix la caiguda de la URSS què els trasbalsà la vida, memòria i la consciència , ja que la Revolució d'Octubre no va conduir a la societat lliure i igual, sinó a un poder irracional i despòtic. 3.- Elaboreu una llista de pel·lÃ−cules sobre la Revolució d'Octubre, i escolliu-ne una per visionar-la. Dr. Zhivago Acorazado Potemkin Anastasia Rojos visionar-la 4.- Soviètica ve de soviets. ¿Què eren els soviets? L'origen de la paraula russa soviet és "consell", per tant els soviets constituïen els "consells dels Representants obrers", ja que van operar a les fà briques russes, principalment a la ciutat Sant Petersburg. 5.- Elaboreu una nota biogrà fica de Rovira i Virgili i de Gregorio López Raimundo.

7

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882-Perpinyà , 1949) PolÃ−tic i historiador espanyol. Destacat representant del catalanisme d'esquerra, va fundar Acció Republicana de Catalunya (1930). Va ser vicepresident del Parlament català durant la guerra civil i president a l'exili (1940). Gregorio López Raimundo (Tauste, 1914) PolÃ−tic espanyol. El 1936 va entrar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Va combatre en la guerra civil i després es va exiliar a Mèxic. De tornada a Espanya, va participar en la vaga general de Barcelona (1951), pel que va ser empresonat. Secretari general (1955-1978) i president (1978-1981 i 1982-1985) del PSUC, va ser elegit diputat al Congrés el 1977, 1979 i 1982. Ha publicat Escrits. Cinquanta anys d'acció, 1937-1988 (1989), col·lecció de textos polÃ−tics, i les seves memòries, Primera clandestinitat (1993). 6.- Per què hi ha historiadors que diuen que l'existència de la Unió soviètica va contribuir a la millora de les condicions de vida de treballadors d'arreu del món? Perquè per els obrers era un desig construir una societat justa i igualità ria, on es feien realitat les utopies arrossegades pel moviment obrer des de feia dècades. JOSEP PLA I FRANCESC MACIÓ (EL LENIN CATALÓ?) AL PAà S DELS SOVIETS Activitats 1.- Expliqueu qui era Josep Pla. Per què una persona, certament conservadora, parlava tan bé d'un paÃ−s comunista? Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981) fou un escriptor i periodista català . La seva original i extensa obra literà ria, va ser essencial en la modernització de la llengua catalana i en la divulgació dels costums i tradicions locals. Els seus articles d'opinió, les seves cròniques periodÃ−stiques i els seus reportatges socials de nombrosos països constitueixen també un singular testimoniatge de la història del segle XX. 2.- Quines referències i crÃ−tiques fa Josep Pla de l'Espanya de l'època? Quins aspectes es comparen entre Espanya i Rússia? Els escrits de Pla significaven una idea d'eficà cia, un ensorrament de la monotonia burgesa. També significava la solució del problema nacional, un anhel de puresa, unes idees bà siques i primà ries, davant la corrupció, el burocratisme, la ciris de la societat europea d'entre guerres, que era una societat incomprensible, confusa, complexa. Els aspectes que compara es una Espanya incapaç de construir i mantenir una democrà cia estable i un marc de progrés per als seus ciutadans, incapaç d'establir un marc federal per als seus pobles. Una Espanya on res no funciona. 3.- Investigueu què volia fer Macià en el seu viatge a Moscou? 8

El 1925 Macià viatja a Moscou en cerca de suport soviètic per a la independència de Catalunya, i obté simpatia per la causa però cap compromÃ−s concret. 1

9