Història de Catalunya al segle XX

HISTÒRIA DE CATALUNYA AL SEGLE XX TEMA I Primer terç de segle XX a Catalunya. Grans canvis econòmics i socials 1900 − 1930. Canvis: • Important increment de la població. • Arribada massiva d'immigrants. • Redistribució de la població pel territori. • Consolidació de la societat urbana i industrial. • Transformacions en el món agrari. • Intensificació de la industrialització. Catalunya creix demogràficament i passa d'una població al 1900 que no arribava als 2 milions, a gairebé 2'5 milions al 1930. Increment del 40% (800.000 persones). Augment que fonamentalment s'explica a través de la immigració. Catalunya comença a rebre una primera gran onada d'immigrants. Per primera vegada la immigració ve de fora del principat de Catalunya perquè el seu comportament demogràfic ja és el d'un país avançat: taxa de natalitat baixa (nombre de naixements per mil habitants en un any). Al 1900 és d'un 25, similar a la dels països del nord d'Europa. En aquests anys baixa molt (del 25 al 23). Aquest país segueix comportant−se com un país avançat diferent d'Espanya. És en aquesta època en que les diferències socials, econòmiques, demogràfiques, entre Catalunya i la resta d'Espanya s'accentuen d'una manera considerable. Catalunya viu la seva més gran diferenciació amb la resta d'Espanya. La mortaldat baixa també molt, de 25'3 al 1900, a 14 al 1930. Puja molt l'esperança de vida (1900: 35 anys −la mortaldat infantil era encara molt alta−, 1930: 50 anys). Influeix la sanitat, la higiene, assistència sanitària; puja esperança de vida perquè se soluciona aquesta mortalitat. El creixement només s'explica per la immigració: Catalunya rep onades d'immigrants.

1

Entre 1900 i 1910: 20.000 immigrants. Entre 1911 i 1920: 230.000 immigrants. Entre 1921 i 1930: 320.000 immigrants. Barcelona atrau població perquè té indústria. A la resta d'Espanya el camp està molt endarrerit, problemes econòmics greus. Població del camp va cap a Catalunya però també a altres llocs (Madrid, Bilbao, València...). Principal zona que acull immigrants és Amèrica. Entre 1901 i 1905, 30.000 catalans marxen a Amèrica. 3 milions d'espanyols en total (sobretot a Argentina i Brasil). A Catalunya són les comarques o ciutats més industrialitzades les que aprofiten aquests canvis, però la majoria de poblacions i comarques de Catalunya perden població. Els immigrants d'aquesta època que venen a Catalunya venen del País Valencià i Aragó (zones més properes a Catalunya). Des de sempre Catalunya ha estat un país que ha acollit immigrants sense grans problemes socials. La immigració és la que fa créixer la taxa de natalitat. Saldo negatiu a Lleida, Tarragona, Girona... Barcelona suporta el creixement demogràfic del país. Catalunya no és un país demogràficament ni econòmicament homogeni en aquests anys. Per primera vegada hi ha el problema de la macrocefàlia de Barcelona (BCN absorbeix municipis i es fa més important). La majoria de comarques de Catalunya perden població. Només guanyen població les que tenen una capital important. Només creixen les comarques amb una població important que fa de motor de la comarca (Reus, Tarragona, Tortosa). Creixen les ciutats aïllades amb sectors industrials importants. Despoblament del camp − Causes: Perquè la greu crisi agrària, anomenada Crisi Finisecular (1875), afectarà profundament als cultius tradicionals: blat, oli, vinya, amb una baixada de preus impressionant a causa de la globalització del mercat. 1875: Revolució dels transports En aquest últim terç de segle les xarxes ferroviàries esteses arreu d'Europa, el transport marítim òptima les condicions de transport i això fa que el blat forani guanyi importància. 2

Aquesta revolució enfonsa els preus. A Catalunya s'agreuja la crisi, als 50, a causa de la fil·loxera (que xucla la saba dels ceps, procedent d'Amèrica i afecta sobretot a Barcelona). Quan la fil·loxera va afectar a França, a Catalunya es va estendre una època d'esplendor, La febre d'or. A l'any 79 es descobreix el primer brot de fil·loxera a l'Empordà. A finals de segle, la vinya catalana va ser amenaçada, i es va viure una època terrible a moltes comarques. Les comarques que no van canviar la vinya per un altre cultiu van viure una situació greu fins a la segona meitat de segle (Priorat, Alt Camp... i altres comarques vinícoles). Altres problemes de l'agricultura: • Pressió fiscal: A totes les ciutats hi havia una mena de duanes i s'havia de pagar un impost. Els pagesos reivindicaran la supressió d'aquest impost. • Fraus en l'adulteració. Sobretot del vi, alcohol industrial en la fabricació d'aquest. • Conflicte rabassaire: La majoria de la terra que es treballava a Catalunya no era propietat del pagès. Una part de la collita l'havien de donar al propietari. El problema entre pagès i propietari esclata al 1er terç de segle, comportant una problemàtica molt greu a nivell social i laboral. Hi haurà, fins hi tot, control policial a l'home de realitzar les collites. Sorgiran a partir de la problemàtica: cooperatives agràries o sindicats de pagesos. Hi van haver uns col·lectius que a principis de segle comencen a pujar per la tècnica del transport: fruites i hortalisses. Només unes quantes comarques es van afavorir del canvi: les de regadiu (Delta de l'Ebre i totes al voltant de Barcelona, Maresme i Vallès Occ. i Orien.). Aquestes tindran o guanyaran 2 grans mercats: la mateixa BCN i Europa (nord). Mentre que les comarques com el Delta viuen la millor època agrària de la història. Emigració de pagesos cap a les comarques més pròsperes en detriment de les menys afavorides. S'estén en aquesta època el regadiu, els adobs químics. La Indústria 1900 − 1930: un gran nou impuls industrial. Catalunya, en aquesta època, multiplica per 3 el nombre d'habitants. Es calcula que al 1930 el nivell era 5 vegades superior a la resta d'Espanya. Comarques de la conca dels rius Llobregat i Ter s'industrialitzaran a marxes forçades per les colònies instal·lades per a fer servir la força motriu de l'aigua (hidroelèctriques). La falta de fonts d'energia condicionarà, en aquesta època, la incipient indústria catalana. Així amb l'aigua, però exemple, es podrà substituir el carbó. L'impuls de la indústria vindrà sobretot per l'electricitat (1900−30). Aquesta abaratirà costos, propiciarà la 3

independència. La indústria sobretot diversificarà la producció: sectors industrials agrícoles, ja que abans s'atorgava importància a la indústria tèxtil. Al 1900: 69.000 obrers eren fonamentalment tèxtils mentre que 15.000 eren prominents d'altres sectors. L'electricitat: canvi dràstic. A 1930 hi ha 97.000 obrers del sector tèxtil, mentre que altres sectors arribaran fins als 99.000. El sector tèxtil entrarà en decadència fins a l'actualitat, excepte a la I GM on viurà una nova època d'esplendor a Catalunya. Altres sectors: Indústria química (medicaments, adobs, pintures i explosius). Metal·lúrgia (malgrat la manca de carbó i ferro), s'instal·laran fàbriques de cotxes, avions, construcció de motors... Indústria alimentaria Indústria del paper El sector del transport viurà grans transformacions gràcies a l'electricitat. Ex: metro (anys 20 a BCN), tramvia. Gran importància, però, l'adquirirà l'automòbil (autobusos). El tren marcarà el desenvolupament econòmic a on arriba a nivell comarcal. El camió comença als anys 20/30. Els mitjans de comunicació destacaran per la importància del telèfon (que constituirà una revolució en la comunicació, malgrat que tota la població no disposarà d'ell). TEMA 2 Irrupció política del catalanisme S'esdevé un gran canvi a nivell polític, al principal fet serà la irrupció del catalanisme al 1er terç de segle. A partir del s. XX el catalanisme aconseguirà grans triomfs polítics. El principal partit serà la Lliga Regionalista, que neix al 1901. Es posaran en aquesta època les bases hegemòniques del catalanisme actual (fonaments). Pq. a començaments de segle es forma un partit i comença a tenir èxit? Model d'Estat liberal centralista que s'imposa a Espanya al llarg del s. XIX. A Europa es va consolidant el liberalisme i en la major part de casos, sota un model centralista. 4

A Espanya es fan una sèrie de mesures que empenyen cap a un model liberal centralista. Però, mentre que a Europa no es faran postures contradictòries contra aquesta uniformització, a Espanya es trobaran amb un estat liberal feble, que va tenir problemes per imposar aquesta uniformització a tot el país, sense una burgesia industrial que sustentés aquest estat liberal, i, a més, l'estat estava poc modernitzat políticament. No serà casual que, donant aquesta feblesa, sorgeixin a Espanya posicions com: Federalisme (republicans revolucionaris) i Carlisme (tornar a l'Antic Règim). Políticament eren contradictoris, però tenien en comú un discurs contra l'Estat centralista. Part d'aquestes dues posicions van desembocar en el nacionalisme. Els sectors que no es van identificar amb el model centralista, 1er van tendir a un model carlista/federalista, i després al nacionalisme. La Restauració (1875 − 1923): sistema polític molt poc reformista. Tenia els vicis del sistema liberal feble, amb una gran força del caciquisme. Per entendre l'èxit del catalanisme, aquest atacarà al caciquisme. Això serà consubstancial per al catalanisme. − Caciquisme: El cacic era aquell que podia aconseguir vots a canvi de donar: terres per conrear o diners a nivell urbà. Era un sistema que a la pràctica era molt poc democràtic. Gràcies als cacics es podia fer guanyar les eleccions a qui es volia (corrupció). Els catalanistes s'hi rebel·laran. Manifestos catalanistes (últim terç s. XIX): • El desig de reforma o ruptura amb el caciquisme de la Restauració. • L'afany proteccionista per a la indústria tèxtil. • Reivindicacions per modernitzar tota Espanya. El catalanisme va saber recollir el contra−caciquisme. − Afany proteccionista: Perquè un país com Anglaterra, tan avançat, era capaç d'oferir uns preus incapaços de competir amb ells. Si es volia defensar la indústria catalana s'havien de posar duanes. Van ser els catalanistes qui van aixecar el proteccionisme. La 1ª manifestació catalanista important és al 1880: I Congrés Catalanista, presidit per Valentí Almirall (federalista). Els tres primers acords van ser: • Nomenar una comissió defensora del dret català: Espanya vol unificar el dret civil, Catalunya s'hi oposa. • Crear una acadèmia de la Llengua Catalana: A l'hora d'escriure hi havia problemes. L'èxit de la Renaixença: reivindicació, la llengua catalana s'ha de normalitzar. • Fundar El Centre Català: S'havia de coordinar tots els centres catalanistes

5

locals: entitats, revistes... El catalanisme neix com un moviment dominat per les esquerres. A l'any 1887, però, les dretes es divideixen i funden el seu propi partit: La Lliga de Catalunya. A partir d'aquí, el catalanisme serà conservador amb una excepció dels 30 d'esquerra. Les dretes prenen la iniciativa del moviment catalanista. A la Lliga Catalanista hi aniran a parar: els catolicistes, sectors més dretans que al 91 formaran la Unió Catalanista, i tindrà èxit al agrupar tot el moviment catalanista. Cada any convocaven un congrés, el més famós va ser el de 1892: Congrés de Manresa (Bases de Manresa). La Lliga Regionalista (1901) La formava el sector més pragmàtic de la Unió Catalanista, encapçalat per Prat de la Riba. La Lliga Regionalista estava dividida per una burgesia que no estava identificada amb el sistema polític de la Restauració. Després de 1898, quan es perden les colònies. La Lliga haurà d'assumir la contradicció de la burgesia, que per una part voldrà modernitzar Espanya, però per l'altra haurà d'assumir el perill polític de la modernització. − Èxit de la Lliga: 1. Missatge modernitzador i regeneracionista que es connecta amb un país en plena transformació. Un dels objectius de la Lliga era lluitar contra el caciquisme electoral. Va saber capitanejar les reivindicacions dels industrials tèxtils demanant el proteccionisme. La Lliga va saber constituir−se com un partit modern al s. XX (clau per l'èxit electoral). 2. Organització moderna de partit. Partits amb afiliació social de base, no són partits de despatx (partits dinàstics del segle XIX) sense afiliació, base social i cultural darrera. Lliga: capaç de dotar−se d'una organització territorial (interès local, comarcal), base social i també amb un aparell publicitari al darrera. Cada partit tenia el seu òrgan de premsa: mitjà d'estructuració.

6

La Lliga tenia portaveus comarcals i locals, a cada comarca tenia portaveus. La Lliga tenia seus socials a barris, poblacions (seus dinàmiques, capaços d'atreure gent). 3. Capacitat d'hegemonitzar el catalanisme de principis de segle (Solidaritat Catalana). Sobretot el gran èxit va ser: − Primer: va ser capaç de trencar el joc electoral entre liberals i conservadors. − Segon: ser capaç de posar−se al cap davant de la Solidaritat Catalana. Solidaritat Catalana: (1906 − 1909) Moviment catalanista de masses més important del segle. La Lliga va saber encapçalar aquest moviment. Primera gran aliança de forces polítiques a Catalunya al voltant del tema catalanista. Importància de la Solidaritat: a les eleccions de 1907 va ser capaç de guanyar gairebé tots els vots de Catalunya (de 44 actes de diputats en va guanyar 41). Aliança de forces que va a anar des dels carlins fins a republicans (al mig la Lliga). Al marge van quedar els dinàstics i els republicans lerrouxistes. Van entrar des de l'extrema dreta catalana fins a l'esquerra. La Lliga entra com a centre d'aquesta Solidaritat. La reacció dels partits catalans va ser per una excitació anticatalanista general, per les victòries que aconseguia la Lliga des de 1901. Aquesta excitació va portar a la Solidaritat. Fets que van ser importants per això: Un assalt de militars a la seu de La Veu de Catalunya (de la Lliga) ! Llei de Jurisdiccions: delicte que pogués ser ofensiu pels militars seria jutjat a un Tribunal Militar. El govern els ofereix aquesta llei als militars per castigar ofenses. L'oposició a aquesta llei és la que dóna lloc a la Solidaritat Catalana.

7

Es presenten en bloc a les eleccions i arrasen, guanyen les generals (treuen 41 de 44) i les provincials de Barcelona guanyen per 7 de 8. Això permet a Prat de la Riba ser president de la Diputació de Barcelona (per primera vegada un catalanista) al 1907. Per aquestes eleccions van muntar unes campanyes molt modernes amb grans mítings, gran publicitat, lemes... El principal beneficiat d'aquesta Solidaritat Catalana serà la Lliga perquè queda com a partit de centre entre els dos extrems. 4. Incapacitat de representar políticament el conjunt social català. Alhora va ser incapaç de mantenir l'aliança més enllà de 1909, perquè eren grups molt heterogenis i de seguida entraren en conflicte. De seguida es va veure que l'autèntica divisió era carlins i Lliga a la dreta, i republicans a l'esquerra. L'únic punt concret del programa era la no acceptació de la Llei de Jurisdiccions. 1er = Desacord quan el govern intenta aprovar la Llei d'Administració al 1909. Hi havia un punt de la llei que demanava el sufragi corporatiu per eliminar el sufragi universal. * Sufragi corporatiu: Votar per corporacions no per individus. Dominats pels patrons. * Sufragi universal: Cada individu un vot (masculí, fins al 33 dones no voten). Republicans no podien acceptar això i la Lliga dóna suport a la Llei. Aquesta va ser la primera escletxa de la Solidaritat. 2on = Després amb l'aprovació del pressupost de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Esquerres: Pressupost per finançar escoles públiques laiques i coeducació (nens i nenes). Els de la Lliga s'oposen rotundament a aquest pressupost. Es fa evident que la Lliga és un partit de dretes al no acceptar aquestes propostes.

8

3er = Setmana Tràgica (1909). Remata la divisió amb la repressió. Revolta popular amb incendis. Esclat violent. Repressió duríssima del govern (afusellament del republicà Guardia). La Lliga dóna suport a la repressió. Els republicans s'oposen. Solidaritat dividida, ja no pot tirar endavant. La Lliga es funda al 1901 com a moviment interclassista, i es va fent de dretes progressivament, i va perdent pel camí sectors d'esquerres que fundaran partits republicans. 1901

1904

Lliga

1910 Funden Centre Nacionalista Republicà i Acció Catalana (UFNR)

1922

1931 La Lliga ja és a la dreta.

En la divisió la Lliga era com a representant de dretes, i a l'esquerra quedaven els altres partits. La Lliga va trobar−se que si va poder viure una hegemonia al catalanisme, a principis de segle també va haver una revifalla republicana. Aquesta revifalla va ser sobretot la que va frenar l'expansió de la Lliga. Els republicans eren rivals de la Lliga a principis de segle. També eren partits de masses, tenien acceptació popular, contactes amb el moviment obrer... Els va entrebancar l'èxit polític: Primer: La divisió en la que es trobaven (federals, catalanistes, lerrouxistes...). Cada un tenia el seu partit. La Lliga era un sol, i els republicans estaven dividits. Segon: La principal branca republicana va basar el seu èxit en la demagògia de l'anticatalanitat. El discurs de Lerroux es basarà sempre en valors oposats a la Lliga. Aquest republicanisme lerrouxista acabarà pagant també aquesta demagògia. La Lliga no va saber englobar els interessos de tot el conjunt social català i els republicans seran els principals adversaris. TEMA 3 El Moviment Obrer − Condicions de vida i de treball dures. Les condicions de vida havien millorat respecte a la meitat del s. XIX, però continuaven sent dures. 9

− Important arrelament anarquista a Catalunya: Alguns historiadors es sorprenen de la força excepcional de l'anarquisme dins del moviment obrer des de 1870 al 1939. Quan es crea la CNT (1911) no tindrà cap central sindical anarcosindicalista amb més força. En el seu màxim apogeu (1919) amb 750.000 afiliats, 500.000 dels quals eren catalans. Tots els obrers de Catalunya estaven afiliats a la CNT o sota la seva influència. La CNT va tenir una hegemonia arrasadora. ¿Perquè aquesta força de l'anarquisme a Espanya? Perquè l'anarquisme va arrelar a les zones més agràries. L'antirreformisme governamental, al llarg del s. XIX, va ser la raó principal. Per l'estat, la qüestió obrera era una qüestió d'ordre públic. L'Estat passava dels treballadors. Ningú legislava a favor d'ells. L'Estat només explotarà. L'obrerisme sempre havia estat marginat. Les manifestacions de l'obrerisme no comptaran amb el recolzament de l'Estat, això estava marginat de la vida pública oficial. Radicalització del moviment obrer català 1. Olejada terrorista de finals de segle: Olejada terrorista general a tot el món, afavorida per l'anarco−comunisme, que va creure que només amb la propaganda de l'acció violenta podria ser útil a la revolució. A finals de segle, els que creien en al terrorisme van tenir molta importància. A Barcelona hi va haver 3 atemptats molt significatius que van atacar els pilars de la societat conservadora: • burgesia: bomba al Liceu • església: bomba a la processó del Corpus • exèrcit: bomba Això va fer reaccionar molt durament al govern. La repressió va ser molt dura y va afectar tota la població civil. 2. Posterior repressió: La repressió dura condiciona una radicalització de postures. 3. El sector sindical metal·lúrgic pren iniciativa al tèxtil: El sector tèxtil tenia darrera una tradició sindical molt important. Aquest sector sindical era moderat perquè no estava influït per les noves corrents, pel fet que tenia una tradició de molts anys. El sector tèxtil perd hegemonia i apareix el sector metal·lúrgic, un sector nou amb noves idees i nous sectors sindicals (més radicals): aquests provoquen vagues, perquè es formaven amb els nous sectors econòmics. Ara és quan s'entra en el màxim de radicalització i el procés de la vaga (vaga general de 1902), posa en 10

evidència la necessitat de buscar nous camins sindicals. El fracàs es produeix quan no aconsegueixen les peticions que reivindiquen. Davant aquest fracàs es posa en evidència que han de buscar nous camins a través de nous sindicats (sistemes). Aquest camí nou va per la renovació sindical a través d'una millor estructuració del moviment sindical. 4. Recuperació de la Solidaritat Obrera: La millor estructuració del moviment obrer va per crear grans federacions. 1907: Solidaritat. Existia un sindicalisme de base, però estaven aïllats i par això no tenien força suficient. Es necessitava agrupar−se en un gran grup per unir les seves forces i fer−se escoltar. Solidaritat Obrera acull tots els moviments sindicals, anarquistes, socialistes, sindicalistes... Els anarquistes i els sindicalistes s'uneixen en l'anarco−sindicalisme. El programa bàsic de la Solidaritat Obrera era: a) emancipació econòmica. • transformació del règim capitalista. Els anarco−sindicalistes: Apoliticisme. Lluita sindical revolucionària. El republicanisme perd part de la seva base popular. Aquesta es desenganya i se'n va a les organitzacions sindicals i després a la CNT (1911). Els republicans s'adonen del desengany durant la Setmana Tràgica. Els socialistes funden la UGT, però no es va arrelar bé als medis sindicals catalans i es traslladà en direcció a Madrid. El gran error de la UGT va ser no sumar−se a la vaga general de 1902, i això la va desprestigiar molt. Solidaritat obrera va acabar sent el diari obrer més important de principis de segle. Un dels factors que fan que l'apoliticisme segueixi en l'anarco−sindicalisme és la Setmana Tràgica. 5. L'anticlericalisme: Un dels grans pilars comuns de l'obrerisme i l'esquerra (Setmana Tràgica). 1835 − 1909 − 1936: 3 grans revoltes obreres a Barcelona. Les tres revoltes van dirigides contra l'església (convents, capellanies...). Setmana Tràgica: (explicació cutre) El govern reclama reservistes per l'exèrcit. Aquests eren de classe baixa. Les famílies d'aquests impedeixen que vagin. La notícia del fet s'estén. Hi ha enfrontaments als carrers, alçament de barricades, executats... 11

Executen a Ferrer i Guàrdia. Es cremen esglésies, convents i escoles religioses. La raó d'aquesta revolta contra l'església era per la seva gran influència des de principis de segle. L'església volia monopolitzar l'ensenyament. El moviment obrer apostava per l'escola laica. A principis de segle els republicans, obrers... tenien molta fe en l'escola laica perquè creien que amb això la societat es transformaria. Sindicalisme groc −−−−−−−−−−−−− Sindicalisme vermell 1868: 600 comunitats religioses a Espanya 1902: 3115 comunitats religioses a Espanya Això és perquè a Europa els estats laics estan expulsant comunitats que venien a Espanya, per això la major part d'aquestes comunitats són estrangeres. − Setmana Tràgica: Carta dirigida a Joan Maragall, el 31 de juliol de 1909. 1. Diferència entre la revolta de la Setmana Tràgica i altres revoltes. Als altres llocs hi ha un mòbil polític, aquí no. La gent es queda amb la revolta i no vol anar més enllà. 2. Quina creu l'autor que és l'actitud dels barcelonins fins dimarts? Creu que està justificat fins dimarts, actitud correcta. 3. Perquè creus que l'autor hauria preferit que s'hagués proclamat la República? Li molesta més les bullangues sense sentit, però no hi ha ningú al davant per canalitzar una república. Els republicans van tenir por a posar−se al capdavant d'una cosa que se'ls hi podia desbordar. TEMA 4 Cultura catalana: Societat Civil 1. Importància de l'associacionisme popular de la societat civil. Catalunya es destacarà també per la importància a 1er terç de segle de l'associacionisme popular, comparant amb la resta de l'estat. Associacions populars: esportives, sindicals, corals, excursionistes, parroquials, culturals, gremials, cooperatives, mutualitats... Els ateneus obrers seran els més importants. Ex: Al 1916 a Barcelona 2.500 associacions legalitzades. Les mutualitats: 942 al 1916. Eren societats que es fundaven per prevenir casos d'accidents laborals o malalties (el que actualment cobreix la Seguretat Social).

12

Com que l'Estat no cobria les necessitats bàsiques de la gent, la gent les cobria per les mutualitats que ells mateixos muntaven, pagant una quota. Tot i que l'Estat aprovà una sèrie de lleis per satisfer algunes necessitats, seran insuficients. Perquè Catalunya va al capdavant en l'associacionisme? Perquè la societat industrialitzada a Catalunya genera unes necessitats a diferència de la majoria del sector agrari (majoritari) espanyol. També és paral·lel a la importància del republicanisme i l'obrerisme. Perquè aquests 2 corrents són els que van creure i es van abocar més en l'associacionisme, i perquè ells eren els que ho necessitaven més. El republicanisme i l'obrerisme: Els seus 2 postulats eren l'educació i l'associació (al llarg del s. XIX i el mantindran el s. XX). Això se'ls hi negava i creien que si aconseguien exercir el dret a l'educació i a l'associació aconseguirien la transformació de l'individu i el conjunt de la societat. Al 1915 hi havia un analfabetisme del 48% a Catalunya i a Espanya un 60%. L'Estat tampoc satisfeia les necessitats d'educació de la població. Al 1901 per primera vegada hi ha un decret on l'Estat assumeix la competència de l'Educació privada. Per cobrir aquest dèficit en educació de l'Estat, els republicans muntaran les seves pròpies escoles. I així s'entén que els republicans a partir de les associacions, tindran una secció d'instrucció en educació infantil (ateneus per instruir la classe obrera, per exemple: escoles nocturnes per obrers). Hi ha un gran esforç d'iniciativa popular per apujar el grau d'instrucció de l'obrer. Dintre d'aquest esforç de principis de segle s'han de tenir en compte aquestes fundacions: La Xarxa de l'Escola Moderna de Ferrer Guàrdia. Ateneu Enciclopèdic Popular. Extensió Universitària (tenien biblioteques, tècnics...). 2. L'obra de la Mancomunitat per institucionalitzar l'esforç civil Bloc educatiu: L'esforç que es fa en el camp educatiu el recollirà la Mancomunitat, se'l farà seu i li donarà una projecció més seriosa. La Mancomunitat de Catalunya va ser la primera institució catalana que representava a tot Catalunya, per primera vegada des de la guerra de successió de 1714. Era una aspiració del catalanisme, aconseguir autonomia i una institució que representés el conjunt del poble. No es va aconseguir autonomia perquè la Mancomunitat no era una institució política amb competències pròpies, només es limitava a gestionar els serveis de les 4 províncies catalanes. 13

L'actuació de la Mancomunitat durant el 1914 fins al 25 (Primo de Rivera l'anul·la) va ser tan brillant que es pot comparar amb una institució política. La Mancomunitat va estar dirigida sempre per homes de la Lliga. Prat de la Riba (el primer), i quan mor, Puig i Cadafalch. La Mancomunitat passa a tenir un renom i una autoritat dins Catalunya molt important. Catalunya s'havia de plantejar reptes com per exemple aprovar una normativa ortogràfica. La institució per aprovar les normes va ser la Mancomunitat, pel poder polític i l'autoritat que va aconseguir tenir. En el tema de la cultura va tenir una gran actuació, sobretot en el terme d'educació, perquè va fer una gran aposta per l'ensenyament modern. Ex: escoles Montessori. Un dels grans encerts de la Mancomunitat serà posar al cap davant de les seves conselleries a la gent més ben preparada del país, independentment de la seva militància política. Ex: Normalització del català = P. Fabra (republicà). La Mancomunitat, amb pocs recursos que tenia, va haver de treballar amb més enginy que no per diners. Època en que es creen les primeres biblioteques populars municipals. La Mancomunitat les impulsa. Com que l'aposta era per un país modern i a Catalunya feien falta escoles tècniques relacionades amb el nivell industrial del país, la Mancomunitat impulsa aquestes escoles professionals per donar impuls a la modernització tècnica de la indústria del país. En el terreny agrícola van fer un gran desplegament pedagògic per intentar modernitzar també el camp a partir de la difusió de coneixements. Bloc de serveis públics i infrastructures: La Mancomunitat es proposa que no hi hagi cap població de Catalunya sense telèfon, o sense electricitat. Inversió a carreteres, ferrocarrils... Tot lligat amb la idea de fer de Catalunya un país modern. 3. El gran desenvolupament de la premsa: 1909 − 43: Diaris a Catalunya: 377.600 de tiratge. 18 diaris a Barcelona: 352.000 Gran importància de la premsa diària a Catalunya a començaments de segle. El paper de la premsa a principis de segle era molt més important que a l'actualitat. En aquest moment la premsa escrita era el principal mitjà de comunicació que existia. La ràdio no es popularitza fins als anys 30.

14

Principis de segle és l'època de la societat de masses. Mobilització política de les masses. Relació directa entre el sorgiment de la societat de masses i els mitjans de comunicació per dirigir aquesta societat. La participació pot ser massiva i els dirigents polítics necessiten arribar al poble pels dos mitjans que disposaven: La premsa (principal) i els mítings. La majoria de partits polítics o sindicats tenien al seu darrera els seus diaris (la seva premsa). Principal diari al 1909: La Vanguardia. Segon: Las Noticias Tercer: La Publicidad (principal diari republicà) Solidaritat Obrera: Important perquè agafarà fama perquè un diari anarquista com era tindrà una importància mundial. Els diaris de comarques tenia un tiratge molt menor, tot i que estaven molt estesos. Els diaris a Catalunya a la dècada dels 30 es difondran molt més. És molt importat el sector de premsa escrita de revista satírica en català. A Catalunya hi havia una gran tradició: Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia 4. Popularització progressiva de l'esport: Es fa en dos etapes. La primera dècada del segle és l'etapa elitista. La massificació de l'esport anirà en relació al fenomen d'oci i la industrialització. En un inici l'esport és elitista. La pràctica de l'esport anirà relacionada amb la millora de les condicions laborals de la gent. En aquesta primera etapa els primers esportistes eren estrangers (els que introduïren els esports). Els esports venen de fora. Els primers esports d'aquí van ser els de motor (esportistes relacionats amb el negoci: elitista i minoritari). Després el ciclisme (primera volta a Catalunya al 1912), tenis (també molt elitista). Dos esports molt relacionats amb els militars: hípica i polo. I esports nàutics. També les associacions populars (dirigides per republicans) van formar les seves seccions d'esports a principis de segle. 15

També ateneus, mutualitats o clubs de barriades: sobretot gimnàstica i ben aviat el futbol. En el futbol juga un aspecte important: la competència entre entitats. La polarització política que existeix a tots els pobles va ajudar a popularitzar l'esport. Des dels inicis va existir l'enfrontament F.C. Barcelona / Espanyol. L'Espanyol neix com a reacció al Barça per haver estat fundat per estrangers. Hi ha una sèrie de factors que van fer que el futbol a partir dels anys 20 fos l'esport rei: • La competició d'equips. • Sorgiment de competicions de Lliga, de Copa... • Van sorgir grans figures com Zamora, Samitier... • La publicació temprana de revistes esportives. Al 1906: Mundo Deportivo. Al 1911: Primer sindicat de periodistes esportius. Fins als anys 20 no serà capdavanter. Es construeixen grans camps: el de les Corts (Barcelona), Sarrià (Espanyol) i Montjuïc. El F. C. Barcelona va passar a ser patent de catalanisme en un partit amb Primo de Rivera, es va posar l'himne d'Espanya i el camp fou clausurat. 1922: Barcelona = 10.000 socis. 1928 − 29: Barcelona = Primer títol de Lliga. Van aparèixer fins hi tot revistes satíriques esportives. La ràdio a l'any 20 retransmetrà el primer partir de futbol. Als 20 també arriba a Catalunya el Bàsquet i el Rugbi. L'esport en aquesta època va lligat a societats industrialitzades. TEMA 5 La gran agitació social i política (1917 − 1923) Agitació més important del segle, després de la Guerra Civil. Serà arreu d'Europa i del món. La Revolució Russa s'estendrà i afectarà a tots els països. A Catalunya l'agitació social va tenir importància. Després de la I GM hi haurà una polarització com mai a Catalunya, entre proletariat i la classe burgesa. A Catalunya l'enfrontament fonamental serà entre un sindicat i una cooperativa.

16

CNT − Lliga − La Lliga: Des de 1914 es converteix en el partit polític hegemònic de Catalunya. Serà el principal partit perquè l'abstencionisme polític obrer serà alt, paral·lel a la CNT. La Lliga es beneficia de l'abstencionisme. Però també el paper que va jugar dins la Mancomunitat, reconegut per la majoria de partits i historiadors. La Lliga va ser capaç de dirigir la greu crisi política de 1917. Una crisi que va ser política, social, militar. Política: règim de la Restauració = Els partits liberal i conservador. Desapareixen els seus líders (Cànovas i Sagasta). Hi ha una guerra interna en aquests partits que provoquen una crisi. També la intromissió d'Alfons XIII que li agradava ficar−se en política, i va col·laborar al desgast del règim de la Restauració. Els republicans, els socialistes, estaven cansat del règim. Això esclata al 1917. Factor militar: Un sector de l'exèrcit espanyol (militars descontents) funda un sindicat = Junta de Defensa Militar. Factor social: relacionat amb la dolenta economia provinent de la I GM. Increment de la inflació. UGT i CNT aprofiten per la vaga general de 1916 i es repetirà a l'agost del 1917, ja dins la greu crisi. L'assemblea de Parlamentaris que encapçala la Lliga, que intenta donar sortida política a la greu crisi de 1917. Intenten donar una sortida Reformista, demanant la reestructura de l'Estat (plantejar un Assemblea Constituent per organitzar un altre règim polític). Les Juntes de Defensa (reformistes) dona suport a l'Assemblea de Parlamentaris, perquè també volen modernitzar l'estat. La Vaga General va fer por i va fer marxar enrera a la Lliga, i sumar−se a l'acció repressiva de l'Estat (agost 1917). La Lliga col·laborarà amb el govern fins al 1923. Conclusió: La Lliga se n'adona que no pot modernitzar l'estat i acaba col·laborant amb el mateix estat, acceptant ministeris i col·laborant amb partits. − La CNT: En aquesta època el sindicat anarcosindicalista va assolir al seu èxit més alt a Catalunya amb 500.000 afiliats. La CNT en aquests anys dominava pràcticament tot el món sindical català, perquè va saber actuar molt sagaçment a través dels sindicats únics (que van trencar amb les federacions d'ofici). Va saber jugar a les vagues i guanyar−les. Va guanyar reivindicacions sindicals. Creixement de vagues, relacionat amb el creixement de la CNT fins al 1919. 17

L'èxit sindical que demostrarà la gran força de la CNT va ser el conflicte conegut com La Vaga de la Canadenca: Catalunya a les fosques durant 44 dies. La Canadenca era la Central Elèctrica de Barcelona, que va fer fora a 8 treballadors. La vaga va afectar a tramvies, comerços... sense llum. El govern concedeix tot el demanat per la CNT: jornada laboral, readmissions. Els vaguistes convoquen una Assemblea a l'Arena (Plaça de Toros) i Salvador Seguí decideix tornar al treball. Si la CNT en aquell moment no aconsegueix tot el que volia era perquè estava dividida en 2 sectors: • Radicals • Sindicalistes (que es limitaven a jugar al joc reivindicatiu). A partir de 1920 va guanyar la tendència més radical, el poder de la CNT desapareix per la posició de govern / patronal / partits burgesos: repressió absoluta. Es va concretar: el govern espantat per la CNT vol reprimir−la, col·locant com a governador de BCN a Martínez Anido (molt violent), que reprimeix massivament tots els líders de la CNT i els deporta a Maó. Aplica lleis com la Llei de Fuga (una mena d'assassinat legal de presos fent constar que volien escapar). Reprimeix amb col·laboració de la patronal. Època del pistolerisme: la gent s'assassinava pels carrers (per desfer la força de la CNT). La patronal juga a aquest joc, contractant una banda de pistolers. Creant un sindicat apart i un cos armat El sometent. Es crea una violència extrema. Posició duríssima de la patronal quan es veu a sobre el moviment obrer. Desembocarà a la creació de sindicats lliures: creats per debilitar la CNT. A Catalunya de 1919 − 1923: lluita CNT /sindicat Civil. Una lluita que portarà a l'enfrontament amb pistoles al carrer. La CNT ha de deixar d'actuar sindicalment per que se la vol eradicar, i els seus caps principals estan detinguts. Només els queda la violència. Tot això desembocarà en la Dictadura. Sindicat / Patronal / Govern : lluita conjunta. TEMA 6 La dictadura de Primo de Rivera 1. Causes que la precipitaren Un dels factors que possibilitarà la dictadura fou en primer lloc el clima d'agitació social obrera a Catalunya, i el voler frenar en sec aquest clima (ruptura social). En segon lloc seria la qüestió del Marroc, la crisi política de la Restauració i el problema regionalista. La dictadura durarà 7 anys: del 23 al 30. Primo de Rivera donarà el cop d'Estat 2 setmanes abans que a les Corts es debatis la qüestió del Marroc. El rei 18

estava implicat en el desastre d'Annual (massacre). El debat d'aquesta responsabilitat implicava a la monarquia. Hi ha relació directe antre la batalla d'Annual i el cop d'Estat. La inestabilitat política que es va veure del 1917 al 1923 va ser una altre raó. Hi van haver 13 canvis de govern, amb 30 crisis parcials de govern i 4 eleccions generals. Tots aquests governs eren de concentració (només participaven els que recolzaven la monarquia). Aquesta inestabilitat va desgastar profundament al règim, va ser una de les causes que va donar lloc a la Dictadura. El problema nacionalista va ser un altre. A Espanya hi havia un problema regionalista. Catalunya havia portat problemes al govern espanyol. Aquest fet va ser el que més problemes va portar al govern al 1er terç de segle. La Dictadura voldrà tallar en sec aquest problema (actuacions en contra de catalanisme. La Mancomunitat la va deixar morir fins a fer−la desaparèixer). Cop d'Estat de Primo de Rivera, entre l'11 i el 12 de setembre. 2. La nul·la oposició al cop d'Estat Primo de Rivera va aconseguir que no hi hagués cap oposició. Estaven al seu favor: l'exèrcit, el rei, tenia el suport de la burgesia i de totes les classes altes. Un cas apart seria l'oposició de la Lliga. Primo de Rivera i la Lliga: Negociació inicial. Rivera va prometre que mantindria la Mancomunitat i donaria una sèrie de concessions. Primo de Rivera va rebre el suport de part de les classes populars i part dels partits republicans. Perquè amb el cop volia acabar amb un Estat poc democràtic i els republicans es van creure aquest missatge. La Dictadura de Primo de Rivera va ser relativament tova (feliços anys 20). Després de la I GM comença la crisi del Parlamentarisme i l'auge dels sistemes totalitaris. Primo de Rivera es va aprofitar d'això. 3. Eixos principals de l'obra de Primo de Rivera Primer eix principal: Intervenció militar en l'administració. Els governants: militars que nomenaven als alcaldes, etc. Intervenció de l'exèrcit en la vida política i civil. Nova intervenció militar en la vida civil espanyola. Segon eix: Obsessió per a refermar la unitat d'Espanya. Més que mai als anys 20 el catalanisme es converteix en un moviment de masses. 4. L'obra sindical, social i política

19

Primo de Rivera es presenta amb un missatge populista per atreure els sectors populars (els obrers ja el seguien), i satisfer les seves reivindicacions. La UGT va col·laborar amb el govern de Primo de Rivera. El sindicat lliure també van estar del costat de Primo de Rivera (el creat per la patronal). L'obra sindical de Rivera serà fonamentalment el sistema sindical corporatiu (sindicat vertical). En aquest sindicat vertical tots actuen en el mateix sindicat i han de resoldre els seus problemes dins el sindicat (patrons i obrers negocien a les comissions). Partit dels Comitès Peritaris. Cada sindicat corporatiu o cada comitè elaborava les condicions econòmiques, laboral del seu rang particular. Dins el Ministeri de Treball, Largo Caballero tenia un dels papers més importants (controlava aquest joc sindical, l'avantatge era pels treballadors). La UGT va aconseguir algunes millores en aquests comitès, almenys projectes de lleis. Primo de Rivera voldrà que a Espanya hi hagi un sol partit: la Unió Patriòtica. Aquest partit havia de ser l'espina dorsal, encara que als altres no els va il·legalitzar els va tallar les ales. La Unió Patriòtica estava formada per: Antics partits monàrquics i gent d'esquerra. La branca espanyolista, els republicans lerrouxistes van ser qui van seguir més el joc de Primo de Rivera. Als anys 20 a Catalunya hi va haver un aflorament cultural. La Lliga es va arreplegar en el terreny cultural. 5. L'obra econòmica a la caiguda del règim Primo de Rivera fa la política econòmica típica de les dictadures. Política d'inversió en obres públiques. Rivera va aconseguir acabar amb la guerra del Marroc. Així va aconseguir el suport popular. L'economia va ser un dels punts del seu fracàs (es va endeutar). Va acabar dimitint principalment per la qüestió econòmica. Els principals beneficiaris del fet que el rei donés suport a la dictadura seran els republicans. Aquests estaran al capdavant de l'oposició política. El republicanisme no va parar de créixer des del cop d'Estat, i serà qui farà caure la dictadura. La clau de l'èxit serà la unitat de tota la oposició des de cenetistes (CNT) fins a conservadors que no havien acceptat mai que Primo de Rivera acabés amb la Restauració. 20

TEMA 7 La II República 1. La caiguda de la dictadura A partir del 28 es creen plataformes unitàries. La principal serà un setmanari (l'Opinió): plataforma d'oposició de la Dictadura. Un altre serà el Manifest d'Intel·ligència Republicana. Primo de Rivera dimiteix al 1930, però la revolució no comença fins a l'abril de 1931. En aquest període els monàrquics van intentar recuperar la legalitat que hi havia abans de la dictadura. De fet, aquest intent va ser un fracàs per la força del republicanisme. Els republicans en els anys 29, 30, 31 estaven en auge, i els monàrquics no sabien com frenar aquesta força. El general Berenguer i el general Aznar van governar. Les primeres eleccions que van convocar (12 abril) van ser municipals, ja que si convocaven les generals hi havia el perill que guanyessin els republicans. Però van caure en que les municipals també eren un terreny molt pròxim a les esquerres. Perquè a més de ser catalanistes són municipals. A les principals ciutats espanyoles van guanyar els republicans (al camp els monàrquics). 2. República a Catalunya El primer que es va atrevir a proclamar la República va ser Lluís Companys (14 abril 1931). Per entendre l'èxit del nomenament s'ha d'entendre que en aquella època molts anhelaven la nova República. No va ser una proclamació independentista ni federal. Pacte de San Sebastià (agost 1930) totes les forces republicanes d'esquerra de Catalunya acordaren el programa mínim d'una República i com ha arribat (govern provisional de la República). Es creen comitès revolucionaris a tots els pobles. L'Estat Català era separatista i serà un dels corrents. 3. ERC ERC va ser el partit hegemònic durant els anys 30, governava la Generalitat. Macià representa el líder carismàtic de la Catalunya dels 30. Macià era molt estimat per les esquerres, però com que tenia també un passat conservador era un dels terratinents més importants de la província de Lleida. Està més identificat amb l'obrerisme que amb el sindicalisme pagès. Macià era sinònim de moderació social i econòmica. 21

La República va inspirar molt esperança pels sectors populars, perquè significava més terres i millors condicions vitals i laborals. Es va rebre amb il·lusió i esperança. El lema econòmic de Macià era: la caseta i l'hortet: que tothom sigui petit propietari. Era rupturista, referent a la política. Però no va proclamar la independència perquè dins el partit no hi havia només separatistes, també hi havia ex−laboristes i espanyolistes. ERC és identificable al PSEO (català) d'aquesta època, per la diversitat de partits. El partit hegemònic en coalició d'aquella època serà ERC − USC (Unió Socialista Catalanista). Cenetistes i republicans van entrar en contacte per que ERC va tenir la CNT al seu costat. La UGT va tenir problemes per fer oblidar el seu paper col·laboracionista amb Primo de Rivera. A Catalunya la UGT i els seu partit (PSOE) tenien poca força. Tenia l'hegemonia ERC. La UGT a partir del 31 és la central de la Unió Sindicalista. La Mancomunitat no havia estat autònoma i ERC aconsegueix la seva autonomia. L'any 31, amb la República, quedarà relacionat Autonomia − Democràcia, perquè ERC va demostrar que només amb República s'aconsegueix l'autonomia. Això va desbancar la Lliga (que havia aconseguit l'autonomia amb l'estat monàrquic). El paper de la dreta política catalana, durant als anys 30, el juga la Lliga. Cap altre partit fa ombra a la Lliga o a ERC. La Lliga al març del 31: partit del Centre Constitucional. 4. Sistema de partits A Catalunya hi va haver un sistema de partits molt diferent que a la resta d'Espanya. La major part de partits de Catalunya eren independents dels partits de la resta del país. Els grans partits estatals tenen poc a fer a Catalunya. ERC es va beneficiar perquè el principal moviment a la seva esquerra era la CNT (que no actuava políticament) i també era beneficiada perquè els altres forces van ser minoritàries. També s'han de destacar la USC (Unió Socialista), Serra Moret, Rafael Campalans. A Catalunya no existirà un partit socialista, ni a la II República, com l'actual PSC. La USC era catalanista, i es va beneficiar perquè va anar amb coalició amb ERC. Al 1933 es van intentar unir USC − ERC, però al 1936 es va unir al PSUC. El BOC (Bloc Obrer Camperol) s'unirà amb l'Esquerra comunista i fundarà el POUM (Partit Obrer d'Uniformització Marxista). BOC: Joaquim Maurin, Esquerra comunista: Andreu Min. 22

Els partits comunistes van ser minoritaris, encara que al llarg de la República van anar guanyant terreny, fins arribar a ser hegemònica durant la Guerra Civil (perquè Rússia va ajudar al bàndol republicà i el comunisme va guanyar terreny). El POUM es troskysta. Andreu Min serà assassinat. El POUM serà il·legalitzat, guanyaran els de la línia pro−soviètica. En aquestes opcions comunistes, Joan Corrovena serà líder del PSUC. Els partits no van ajudar a esterilitzar la República. Per ells la II República no deixava de ser burgesa i volien una República socialista. A la dreta la Lliga va ser el gran partit que va assumir la defensa del règim. La Lliga es va diferenciar de les dretes espanyoles per la seva fidelitat a la República. Com a partits de centre s'ha de destacar: Acció Catalana Republicana i Unió Democràtica de Catalunya (fundat al 1931). Aquesta última es caracteritzarà per la fidelitat a la República tot i ser clarament catòlica i fundar−se per la oposició religiosa de la República, principal dirigent: Carrasco Formiguera. Va ser d'aquells partits que no tenia lloc en el centre de l'Espanya dividida. Acció Catalana Republicana (1922) va ser molt nacionalista i durant la República va tenir un paper minoritari, però amb líders importants com Lluís Nicolau Dolomer. TEMA 8 El govern espanyol republicà i Catalunya L'actuació principal del govern provisional durant el 1er Bienni (30−33) es va dur a terme en reformes polítiques. És un Bienni en el qual republicans i socialistes intenten refer el país i fer una obra grandiosa, que serà impossible en aquests dos anys. La política reformista acabarà fracassant per un factor principal: la falta de consens majoritari. Quan entren les dretes al 33 desfan el que havien fet les esquerres al període anterior. La majoria de sindicats tampoc es van afegir al consens de les reformes. 1. Reforma religiosa: El tema religiós no ser el més polèmic durant la II República. Dreta: clericals. Esquerra: anticlericals. La República intenta tallar la influència de l'església a la societat. Intent de separar Església / Estat. 23

2. Problema militar: Els militars podien fer un cop d'Estat (om al 32 amb Sanjurjo). Bona part de l'exèrcit era de dretes i s'havia de renovar fos com fos. Tenien un problema de macrocefàlia: per cada 2 oficials − 10 soldats. Això no es podia sostenir. Azaña es va posar davant el Ministeri de Guerra per fer una depuració de l'exèrcit. Retirada d'oficials a canvi de mantenir−los el sou El problema va ser que els que van retirar no eren gent compromesa políticament. Els que es van quedar es van revoltar contra la República al 36. 3. Autonomia catalana Es va intentar aplicar un reformisme: figura clau Manuel Azaña. Catalanisme no havia aconseguit cap victòria clara. A la República sí hi haurà autonomia. Es va aconseguir perquè el catalanisme tenia una força molt important, però també perquè es va associar molt bé republicanisme i autonomisme. Els republicans catalans sempre havien dit que només amb la República podien aconseguir l'autonomia. Fet important: Pacte de Sant Sebastià al 1930 = els republicans catalans aconsegueixen la promesa que si hi ha república els aconseguirien l'autonomia. Durant la república només Catalunya va tenir autonomia. El País Basc no perquè, a Catalunya, els representants del nacionalisme català eren republicans, al País Basc els autonomistes eren els del PNV que en aquell moment anaven lligat amb els carlistes (monàrquics, conspiraven contra la república). Al llarg del s. XX el catalanisme s'ha beneficiat molt per lligar autonomia amb democràcia. Catalunya es va beneficiar de lligar autonomia i democràcia des de la proclamació de la República al 32 (llibertat, amnistia, estatut d'autonomia). De totes maneres no va ser tan fàcil. Va haver de ser Azaña que va acabar convencent al parlament. Després del cop d'estat de Sanjurjo es va concedir l'autonomia. Les Corts de Madrid eren poc sensibles a concedir l'Estatut. Hi hauran projectes d'autonomia: Balears, València, País Basc, però cap el tindrà en temps de pau. 24

4. Reforma Agrària: Era urgentíssima. A España hi havia un latifundisme que reduïa a la misèria als treballadors, que només podien treballar unes determinades èpoques a l'any (jornalers) i no tenien accés a la propietat de la terra. Era un problema d'endarreriment econòmic i polític. Polític perquè aquesta gran massa jornalera no era una bona base social per la República. Base pobre que girava al voltant de l'anarquisme o el sindicalisme radical. Per tenir una bona base social moderada i republicana s'havia d'aconseguir que aquests jornalers poguessin fer el pas cap a la petita propietat. Amb això s'acostarien a les opcions republicanes. Problema: Govern republicà només va tenir 2 anys per engegar la reforma. 31 − 33: esquerres. 33 − feb 36: centre−dreta (atura totes les reformes del govern d'esquerres). 34 − 35: bienni negre: s'anul·len les reformes, l'autonomia de Catalunya... Problema Rabassaire Precisament a Catalunya, sent la zona més industrialitzada d'Espanya, es va donar el conflicte polític i social més important de la II República, lligat a la Reforma Agrària = l'assumpte dels rabassaires. Va ser el problema més polèmic de la II República, tot i que els pagesos eren minoria. Xoc entre propietaris de la terra i propietaris del cep (rabassaires). Conflicte que ve des del segle XVIII. Sindicats: Unió de Rabassaires − sindicat fundat al 1922. Rabassaires, masovers.... (pagesos). Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) − propietaris. Els principals dirigents de la Unió de Rabassaires eren Lluís Companys i altres dirigents d'ERC. Aquests dirigents prometien als pagesos una llei de reforma agrària que solucionés el seu conflicte. Van dir que quan aconseguissin la República aplicarien aquesta llei i la terra seria seva. Crit dels rabassaires: La terra per al qui la treballa. Els de la IACSI frenaven la llei, i darrera d'aquest sindicat hi havia la Lliga. Aquesta llei es va retardar fins al 1934. També perquè el president de la Generalitat era Macià (el més gran 25

propietari de la província de Lleida). No veia bé aquesta llei. Quan Macià mor al desembre del 33 puja al poder Companys (al 34) i aprova la llei: Llei de Contractes de Conreu. A Madrid governaven les dretes i van frenar la llei. A Catalunya i havia esquerres (demanaven la llei) i a Madrid governaven les dretes (frenaven la llei). Amb el conflicte d'aquesta llei es va tornar a posar en evidència que l'autonomisme i els republicans anaven junts. Els que volien la llei creien en l'autonomia de la Generalitat. Al 34 el context Internacional (Europa amb onada feixista i extrema esquerra guanyava posicions), a Espanya precisament l'extrema dreta (CEDA) encara no havia pujat al poder. Els sindicats amenaçaven que si la CEDA pujava al govern, encara que només hi hagués un ministre, els sindicats sortirien al carrer. Clima de tensió, radicalització política extrema. Quan puja un ministre esclaten els fets d'octubre del 34. A Astúries i Catalunya els sindicats surten al carrer, declaren vaga general. A Catalunya es declara l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Van sortir rabassaires armats. Lligams entre l'Estat Català i la Llei de Conreus. Si proclamen l'Estat Català, es trenca amb Madrid i es pot aplicar la llei. Per això els rabassaires van ser els primers en sortir al carrer. Després van ser empresonats i desnonats de les terres. Propietaris van aprofitar la repressió per fer fora als pagesos. Del 36 al 39 els rabassaires es quedaran amb la propietat de les terres. Després seran els que tinguin més repressió. Bienni Negre: governen les centre − drets. Es frenaran les reformes del Bienni Republicà. Catalunya es queda sense autonomia i sense Generalitat a partir del 38. Al 38 Companys proclama l'Estat Català. La dreta centralista aprofita per suspendre l'Estatut i la Generalitat. Empresonament dels membres de la Generalitat i la gent que va estar al costat de la proclamació. 26

La gent empresonada romandrà allà fins a les eleccions del 16 de febrer del 36, on va enfrontar−se el Front Popular (Front d'Esquerres a Catalunya) i el front d'Ordre (dretes). El Bienni Negre cau per la corrupció d'un dels seus membres: per l'estraperlo que va esquitxar Lerroux. Això va portar a les eleccions. A les eleccions ja es veu la separació Dreta / Esquerra. El Front Popular es jugava l'amnistia a les eleccions. Clima de tensió. Al final van guanyar les esquerres. En els seu programa tenien l'amnistia i tornar a engegar les reformes: a Catalunya, recuperar el govern que tenien. Al 35 gent de Lerroux havia tornat a remprendre la Generalitat, però els governants legítims estaven empresonats. També volien reemprendre la llei de Reforma de Conreu. El Front d'Ordre volia frenar les reformes. Les esquerres guanyen fonamentalment per l'amnistia i perquè els obrers van votar en massa. El Front Popular ja l'havia llençat Stalin, que havia d'enllaçar als comunistes i als petits partits burgesos. Al Front d'Ordre hi havia la Lliga, també gent de la Falange... Bona part d ela dreta, després de les eleccions, comença a conspirar contra la República, i el cop d'Estat del 36 amb el que començarà la guerra. La dreta pensa recórrer als militars. El Front Popular intenta restablir la política reformista del 1er Bienni: reforma agrària, surten els presos polítics, inclòs Companys. La Generalitat intenta seguir la política del 34, inclosa la llei de Contractes de Conreu. En aquest procés pre−bèlic, el mateix govern (Madrid i Barcelona) queden desbordats pels partits i sindicats més d'esquerres. Els mateixos sindicats no tindran prou amb les reformes governamentals. A partir del febrer del 36 fins al juliol hi hauran: 133 vagues generals. 216 vagues parcials. Problemes d'ordre públic. 27

Ocupació de terres. El mateix govern quedarà desbordat, doncs, per la política i reivindicacions sindicals. La República espanyola queda sense una base política. Entre partits d'esquerra i sindicals que volien anar més enllà de la República, són pocs els que volien les idees inicials. L'esclat de la guerra civil: Esclat social de violència (oasi català). 269 assassinats polítics. TEMA 9 La Guerra Civil Preludi de la II GM. S'enfrontaran les 2 parts que també ho faran a la II GM. Dretes nacionals / esquerres Comes produeix? En principi el cop d'Estat es produeix entre el 18 −19 de juliol del 36. No es produeix a tot arreu. Es dividirà entre la zona adherida al cop d'Estat i la zona adherida a la República. Catalunya quedarà a la zona republicana. Els obrers volien tenir el poder a Catalunya. La CNT queda com amo de Catalunya. Es crea un buit de poder on el govern de la Generalitat queda també desbordat. La CNT − FAI té el poder. Els fets de Barcelona influeixen a la resta de Catalunya: Lleida / Tarragona es fixaran en el que s'havia posat en marxa a Catalunya. La guerra va ser a més d'una guerra, una revolució. Mentre la CNT va romandre armada (juliol 36 − maig 37) va ser quan predominava com a força social a Catalunya. L'èxit dels nacionals raurà en que van actuar en un bàndol unit. La reraguarda va ser molt important. Morts per la repressió roja, sobretot els dies després de la guerra: a Espanya: 8.360 morts, 30% eclesiàstics, 25% militars de dretes, 20 − 25% burgesos, la resta obrers, pagesos...

28

Els sectors polítics − socials majoritaris a Catalunya eren del bàndol republicà. Els del Front d'Ordre seran franquistes. La repressió: L'església, com institució va estar al llarg de la República, jugant un paper bel·ligerant contra la República. Hi havia fins hi tot capellans implicats en el cop d'Estat (ex: el bisbe de Barcelona, que va ser assassinat). L'església va ser un dels sectors que més va patir les repressions roges, tot i que els capellans obreristes van ser respectats. Segons ERC − PSUC s'havia de desarmar la gent armada. Només amb un exèrcit ben constituït es guanyaria la guerra, desprès ja vindria la revolució. Al maig del 37 xocaren aquest model i el de la CNT: incautacions, col·lectivització, capgirament polític i social. 1. Problemes dels primers mesos de revolució Un poder completament dividit gairebé par cada municipi a part del buit de poder. Això farà que els principals representants dels partits voldran crear un organisme que centralitzés un poder en determinats aspectes: Comitè de Milícies Antifeixistes. Es crearà tan a nivell de BCN com a cada població. Estaven tots els partits i sindicats: 3 CNT, 2 FAI, 3 ERC, 3 UGT, 1 POUM, 1 PSUC, 1 ACR, 1 UR (Unió Rabassaire, a Barcelona). Ve a representar el poder polític i social de cada un. Serà un `poder paral·lel de la Generalitat i durarà fins l'octubre del 36, on es dissolen els comitès i queden els ajuntaments com únic poder de la Generalitat. Problema econòmic: Hi va haver un col·lapse inicial pels 1ers fets revolucionaris. Bona part dels empresaris van fugir, van ser assassinat... al camp, els propietaris també, i comerciants també van desaparèixer. Aquesta etapa serà superada quan els obrers assumeixin el control de les empreses. Les empreses de més de 100 obrers seran col·lectivitzades. Algunes més petites, van respectar el paper de l'empresari. Al camp també hi van haver col·lectivitzacions (a zones on la CNT tenia força). Els pagesos es van fer amos de les terres i no van tenir que pagar, però després de la guerra van tenir que pagar tot als propietaris. On va haver revolució al camp va ser en l'impuls del cooperativisme. Per Decret es crea una cooperativa del poble. Es va convertir en la guerra com un control dels pagesos. La consigna del govern de la Generalitat era ni un pam de terra sense cultivar.

29

Es va mantenir la petita propietat de la terra, en general. 2. La Generalitat assumeix l'Estat Durant uns mesos, Catalunya va actuar amb independència, ocupant−se de totes les competències. Crea fins hi tot una Conselleria d'Afers Estrangers. Durant els anys de guerra, la catalanització serà més profunda que mai. Es catalanitzen administracions, premsa, cinema, ràdio, teatre. I això, en part, perquè s'acaba identificant esquerres (a la República) amb catalanisme. S'identifica també com la llengua dels republicans el català, i la dels nacionals el castellà. Això ho assumeixen també els franquistes, i als anys 40 / 50, la burgesia es castellanitzarà a marxes forçades. Al final, però, el govern de Madrid i la Generalitat toparan. Una de les lleis més importants com la divisió de Catalunya l'aprova a l'agost del 36 la Generalitat. El sistema educatiu, la Generalitat crea el Consell d'Escola Nova Unificada, CENU, on tot és en català. 3. El PSUC: el partit hegemònic ERC perd hegemonia. La CNT va ser la força hegemònica de Catalunya durant els 1ers mesos de guerra (CNT − FAI). PSUC (socialistes i comunistes): és el que està més identificat amb la URSS. El PSUC assumeix la direcció de la Constitució de l'Exèrcit Republicà, perquè la CNT es desentén (això serà una de les causes de la seva pèrdua d'hegemonia, perquè la CNT estava a favor dels voluntaris). Els mandataris de l'exèrcit Popular eren del PSUC, això col·laborà a l'hegemonia. Es van crear 2 pols: PSUC − CNT. PSUC: Atrau els descontents de la CNT. UGT: la Unió de Rabassaires i fins hi tot joventuts d'Esquerra Republicana, Estat Català i el sindicat CADCI. Com que tots havien d'estar afiliats a un sindicat aniran cap a la UGT, i al camp cap a la Unió de Rabassaires. Cada partit tenia les seves columnes. Un dels partits que va tenir columnes que van lluitar amb més il·lusió per la República va ser el POUM, que era comunista, però anti − soviètic. POUM − CNT / PSUC − UGT es van enfrontar com a dos bàndols. 4. El POUM: el partit dels utopistes El POUM volia que la Revolució Russa fos aquí. 30

El PSUC no adquireix hegemonia. El POUM perd paper i acabarà sent perseguit, i algun dels seus dirigents serà assassinat. A BCN hi hauran 300 morts per l'enfrontament dels bàndols PSUC − POUM. La CNT − FAI i el POUM volen continuar amb les columnes de voluntaris i els altres no. El PSUC acusa al POUM i l'acaba il·legalitzant perquè deien que col·laborava amb els franquistes. 5. Els fets de maig de 1937 Un bàndol creia que només es guanyaria la guerra amb la revolució. L'altre creia que es guanyaria la guerra aturant la revolució. En moltes poblacions de Catalunya es van viure els fets de maig. Algunes de manera feroç. El PSUC guanyava i la Generalitat també. Largo Caballero perd i Negrín puja al poder, volent prioritzar el guanyar la guerra amb un exèrcit fort. Els anarquistes van perdent i el PSUC va guanyant. 6. Les dures condicions de la població civil A partir del 37 van pujar preus. La gana va ser a les ciutats (escassetat d'aliments). Catalunya va acollir moltes vegades refugiats de zones republicanes. Catalunya va viure bombardejos navals i aeris alemanys (experimentació per la II GM), i la població va rebre molt. Mobilització de les lleves (nois de fins hi tot 17 anys: Lleva del biberó, i pares de família de 40 anys). 300.000 homes a Catalunya, 10% de la població catalana, 30.000 van caure. TEMA 10: EL FRAQUISME 1. Introducció general El franquisme no va ser un règim amb característiques úniques durant tot el seu període. Hi ha 2 etapes clarament diferenciades: • 1939 − 59: Caracteritzada com a etapa de postguerra. Políticament a aquesta etapa s'inclouen des del primer franquisme (feixista), quan Franco es posa al costat de Hitler i Mussolini a la II GM, fins que s'obre el règim després de la IIGM. Al acabar la IIGM es pesava que el règim podia caure.

31

No cau perquè després de la guerra es torna a dividir el món en 2 blocs: occidental i pro−soviétic. El bloc occidental va fer−se aliat d'Espanya. Tot i que la ONU al 46 decideix aïllar diplomàticament a Franco i declarar−li el boicot econòmic (però no la intervenció militar). Malgrat aquesta integració al Bloc Occidental durant tot el franquisme Espanya viu aïllada del procés de renovació d'Europa. Espanya queda al marge, per exemple, del mercat comú als anys 50. Malgrat tot Espanya s'afavorirà del gran creixement econòmic del món occidental. 3 factors extens a favor econòmicament: • Inversions estrangeres. • Beneficis que genera el turisme. • Divises dels immigrats. • 1959 − 75: Contradiccions = societat evoluciona, per contra, políticament estaven encara sota règim dictatorial. Això llença al moviment d'oposició política, moviments socials... Però pel canvi és més important el canvi social que els moviments socials. 2. Repercussions de la Guerra Civil en la població de Catalunya La Guerra Civil va ocasionar un cost humà i democràtic molt alt. Suposa la desaparició d'un sector important de gent perquè la majoria estava relacionada amb la república. Ex: Pompeu Fabra, Pau Casals, Josep Carner... També les xifres són molt importants. A Catalunya: Morts en combat = 40.000 Població civil morta = 5.500 (bombardejos i tal) Repressió roja = 8.500 Repressió franquista = 4.000 Morts per penúries vàries = 15.000 (gana, atenció sanitària...) Població que queda a l'exili definitivament = 50 − 60.000 (hi ha tarats que tornen) Qualitativament són més importats els 4.000 morts pel franquisme, perquè els polítics que es creien compromesos van marxar. Passen la frontera 450.000 persones (un 40% catalans) encara que molts tornen, la majoria nens i dones. Els 4.000 són gent amb poca o sense responsabilitat política. Els 8.500 van ser morts a mans d'incontrolats. Els 4.000 van ser morts per un règim que anava de legal i amb judicis i execucions legals. Tot això en conjunt suposa el 4'5% de la població de Catalunya desapareguda a conseqüència de la Guerra Civil i primer franquisme. 32

La major part jove en edat de casar−se i treballar (el 85%). Conseqüència: baixa la taxa de natalitat. Dones i nens entren al mercat laboral però també immigrats. Als 40 es comença a donar el boom immigratori. A la dècada dels 40 arriben a Catalunya 250.000 persones, la majoria d'Andalusia. Andalusia perquè la immigració desactiva una bomba per la revolució agrària (follons amb jornalers i tal). Fam a Andalusia, i a Catalunya hi ha un mercat per cobrir. Als 40 hi ha plena ocupació. En un primer moment es concentra a Barcelona (àrea metropolitana) i comarques del voltant. Aquesta zona es recupera demogràficament de seguida. La Catalunya interior ja no es recuperarà demogràficament del cost humà de la Guerra Civil i primer franquisme. 3. El primer franquisme, una dictadura feixista Les divises dels immigrants espanyols que treballaven fora. Aquest creixement econòmic que va afectar a l'etapa 59−75 faria entrar en el règim grans contradiccions, perquè la societat evolucionava en tots els sentits: cultura, ideològic... La persistència del règim dictatorial serà el que caracteritzarà a Espanya fins la democràcia i farà sorgir amplis moviments socials antidemocràtics per reacció a tot el que significava la República. Posar les condicions perquè mai tornés una II República, i crear un estat totalment nou que trenca amb la vella monarquia d'Alfons XIII, el s. XIX, i amb la tradició liberal, i imposa un gran protagonisme de l'exèrcit en tots els ordres. Franco i els seus van considerar Espanya com una gran caserna. La diferència amb els feixismes europeus: va ser l'únic feixisme que va sortit d'una guerra civil. A Espanya va ser el més llarg, gairebé el doble que l'Italià i el triple que l'Alemany. La mateixa ONU considera el règim de Franco com a feixista. El primer franquisme va ser feixista, tot i que el règim es va anar dormint. Franco va donar suport descarat a l'Alemanya de Hitler i a la Itàlia de Mussolini. Volia participar a la II GM, però no hi va participar perquè demanava molt territori, però també pel perill que hi havia en tornar a armar el poble per participar a la guerra, després de la Guerra Civil. 4. La repressió franquista Un dels 1ers propòsits del franquisme és fer desaparèixer el problema catalán. Catalunya com a nacionalitat diferenciada i acabar amb la llengua. 33

Els 1ers anys va ser una repressió ferotge del català, reduït a l'àmbit quotidià o familiar. A finals dels 40 es va permetre alguna publicació en català, però amb ortografia antiga (pre − fabiana). Al final del franquisme es permet el català a l'escola, algun programa, s'anava obrint. En un primer temps es pot afirmar que Catalunya va rebre la repressió més dura de la seva història contemporània. És una repressió consubstancial al règim, perquè l'interessa mantenir un esperit de Guerra civil. L'església va participar en aquesta repressió. En total a Catalunya hi van haver 10.000 sentències de mort i 40.000 persones passen pel Consell de Guerra entre el 39 i 40. Hi va haver depuració a les administracions, escoles, facultats, pel fet fe tenir simpaties amb les esquerres. Confiscació de béns de totes les entitats, partits i sindicats que van participar a la II República pel règim, va anar a parar a mans del partit únic, la Falange o el sindicat únic la CNS. Desapareixen els sindicats que hi havia i es crea la CNS (Central Nacional Sindicalista) al 1941, és l'únic sindicat i obligatori. Aquest model estava inspirat en el feixisme. Era feixista pel seu esperit antidemocràtic i contrarrevolucionari i el corporativisme catòlic. Aquest sindicat queda supeditat a l'Estat. A partir del sindicat control tots els treballadors (obrers, pagesos...). El sindicat va possibilità que si algú volia escalar dins del règim, podien pujar llocs (sobretot empresaris). També si algú volia ser regidor del seu poble, etc. Al llarg dels anys, la CNS es va convertir en una estructura burocràtica, amb un paper consultiu a les decisions econòmiques i la política salarial. El Ministre de Treball era qui posava les condicions de treball, i en el 1er franquisme vans ser duríssimes. La gent (treballadors) no va recuperar el nivell de renda ni de vida del 35 fins al 56. Això va portar a una vaga durant el franquisme, al 36, del sector tèxtil. TEMA 11 1. Política econòmica autàrquica El govern adopta voluntàriament una política econòmica autàrquica amb la idea que s'havia de ser suficient (tancament de fronteres). Espanya és el país que del 39 al 56 creix menys econòmicament de tota Europa (1%).

34

Aquesta política era voluntària. Als anys 40 s'arriba a salaris de fam. La gana de la guerra continua als anys 50 per un bon sector de la població. Els rendiments agrícoles i industrials baixen. Disminueix el consum. Falten primeres matèries. Espanya perd 20 anys, o els retrocedeix en la seva història. Política Autàrquica: Intervencionisme de l'Estat en producció, subministrament de 1eres matèries, fixació de preus i racionament dels principals productes bàsics (amb una cartilla). Només podien recórrer al mercat negre (on es fan fortunes milionàries). El mercat negre estava organitzat per gent amb influència al règim. (perquè el mercat negre, era negre. Sabia frase a recordar...) Els grans estraperlistes es van fer milionaris i eren els qui pressionaven al govern perquè mantingués la política autàrquica. Els obrers arriben a treballar 70 h cada dia. La indústria catalana perd en aquests 20 anys molt pes en relació a Espanya (un pes essencial). No es va reinvertir en maquinària, i això va repercutir en el creixement industrial . 2. El Maquis. Oposició política a la dictadura. Sorgiran entre el 1944 i el 1946. Són un fenomen d'oposició antifranquista. Es pot dir que van fracassar en els 3 períodes. Es van afrontar a problemes: a) El de la repressió franquista, que era molt cruel. b) Divisió: tots els partits, tots els sindicats estaven barallats (PSUC −comunistes / socialistes / esquerres...) c) La divisió entre l'interior i l'exili. Acabaran dividits els que actuaven des de dins i els de fora. Els de dins eren més realistes. d) No haver sabut interpretar bé el que havia significat la Guerra Civil i el que estava significant el franquisme. 3 períodes:

35

1) 1939 − 43 Grups aïllats, aïllament total, només tenien 2 objectius: intentar refer algun mínim d'organització en la clandestinitat, i ajudar als que estaven presoners. 2) 1944 − 46 Al 44, s'acaba la II GM i els aliats estan guanyant. Període d'acció. 3) 1947 − 50 Desil·lusió perquè al 47 Franco serà reconegut per tots els règims occidentals. − Maquis: Grups de guerrillers. El formaven combatents de la II GM, que havien lluitat contra Hitler i conservaven les armes. Havien participat en guerrilles. La majoria eren comunistes, encara que hi havia anarquistes. Pretenien entrar a Espanya pels Pirineus i anar ocupant pobles. La gent no els va fer costat. Eren grups aïllats sense suport popular. Hi havia un moviment d'eufòria antifranquista, però estaven dividits. L'acció més important va ser controlar la Vall d'Aran durant uns dies (500 morts per part dels maquis i 31 baixes de l'exèrcit franquista). També van arribar prop de Barcelona. Dels maquis sorgirà una guerrilla urbana molt ben organitzada, capaç de fer anar de bòlid a la nació (fins als anys 60), eren anarquistes. Assaltaran bancs, atemptats contra policies... Aquesta tensió de la guerrilla urbana s'allargarà fins als anys 60 (quan mor un dels principals guerrillers). No van tenir el suport popular que esperaven. Hi havia un pensament de guerra i no estaven disposats a tornar. 3. L'oposició catalanista (Els Fets de Palau) Són una nova oposició perquè són una nova generació (un dels líders serà Jordi Pujol) que vol trencar expressament amb la vella oposició. La gran diferència entre aquest grup i els maquis és que aquests accepten la situació, no es donen a les armes. Aquest moviment trenca amb el passat, el catalanisme torna a ser moderat, no d'esquerres, i amb vinculacions catòliques (perquè l'església serà el gran refugi de molts sectors d'oposició. Podia oferir premsa que no era tant censurada...). El principal moviment catalanista serà el CC (catòlics catalans¿?), i Jordi pujol serà un dels líders principals. 36

Sorgeix el 1954, en el Monestir de Montserrat, i aconseguirà una implantació geogràfica important, sobretot entre el 57 i el 59, a base de campanyes. Per això una de les campanyes serà els Fets de Plau. Una de les més sonades. Una altre important va ser aconseguir fer fora al director de la Vanguardia. Van fer que els lectors deixessin la subscripció i ell fos expulsat pel govern. Gran caràcter de Pujol, coneix el país, se'n va de viatge per tot Catalunya (seguido de gracias i milagros de Pujol, inventarse cosas bonitas del enano, que este es convergente). El catalanisme hegemònic canvia de color: catalanisme moderat amb vinculacions catòliques, però criticaven i es desvincularen d'aquell catalanisme. TEMA 12 1. Tímida obertura del règim El franquisme és un règim que es va obrint de mica en mica. Al principi espera els resultats de la II GM. A mesura que els aliats avancen, el règim es va democratitzant. A partir del 43, la victòria es decanta cap als aliats, i les coses canvien cap a una major obertura. El Parlament i el seu funcionament són els indicadors d'una democràcia. Franco va convocar referèndum fent veure que era demòcrata i deixava triar al poble de cara als països occidentals. Successió: és la més aperturista i decora els països occidentals. Els règims occidentals tenien por que si queia Franco s'instal·lés un règim comunista, per això preferien una monarquia. El que va sortir més mal parat va ser el pare de l'actual rei, Joan de Borbó, perquè estava conspirant contra el règim i volia entrar com a monarca legítim del país. Algunes de les lleis només estan sobre paper, però ja no fan veure que el règim tan malament. a) Els falangistes van perdent pes: El franquisme és un règim que es va obrint i els sector més feixista, que són els falangistes (encapçalats per Girón), el sector més dretà i revolucionari, perdrà pes i aniran guanyant pes els catòlics encapçalats per Ruiz Jiménez i Artajo. Entraran en comissió catòlics i falangistes als 50, els catòlics eren més oberts, i gràcies al seu pes creixent i a la pèrdua dels falangistes, donaran lloc als primers governs tecnòcrates: OPUS DEI, gent del món de la banca, empresaris... 37

Els catòlics guanyes perquè el context internacional econòmic, polític, estava a favor. b) Reorientació de la política exterior Concordat amb la Santa Seu al 1953. Aquest fet va confirmar Espanya com un Estat confessional. Va confirmar la influència de l'església. Consagra el nacional − catolicisme. Però eren moviments reaccionaris. La Santa Seu era un estat de fora, i l'acord va suposar un Congrés Eucarístic Internacional a BCN al 52. Va ser molt important. 1er acte de caràcter internacional que es fa a Espanya desprès de la guerra. Arreu del món es va donar una imatge rebel abans del congrés, i després molt franquista amb el congrés. Acords militars, polítics i econòmics amb EUA al 53. Gràcies a aquests acords, espanya cedeix a EUA bases militars. Es van fer en un context internacional conflictiu: Guerra de Corea. Gràcies a ells, Espanya surt de l'aïllament polític i militar. Concessions de tipus econòmic, però no polític. Admissió d'Espanya a la ONU el 53. El règim aconsegueix el reconeixement internacional al entrar en l'ONU. Els catòlics reorienten la política exterior. c) Viratge significatiu a la política Els governs tecnòcrates acaben amb l'autarquia, i obren econòmicament Espanya, perquè Europa vivia un bon moment. Entre 1951 i 75, Espanya viu un creixement econòmic sense precedents en la història. S'aconsegueixen els nivells de renda d'abans de la guerra. Aquesta obertura econòmica serà sobretot comercial: Espanya obre les fronteres i s'integra a les principals organitzacions econòmiques. Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE), Fons Monetari Internacional (FMI), i al banc Mundial. Però no s'integra econòmicament a la CEE o Mercat Comú Europeu perquè Espanya era una dictadura, no un país democràtic. Catalunya viurà als 50 un creixement industrial molt més gran que la resta del país. Al 1960: un 27% de la producció industrial espanyola és catalana. Aquest creixement industrial es caracteritzarà per: − diversificació industrial. Catalunya deixa de ser només tèxtil, tèxtil és superat pel metall: fàbriques d'automòbils, camions i química. Gràcies a les inversions estrangeres. Ex: SEAT es crea al 50 i als 60 ja feia 30.000 SEAT 600. L'inici del consumisme va tenir com a símbol el 600. Els serveis, sobreto6t el sector turístic, va créixer molt als 60 i 70: construcció, hosteleria. Gràcies al turisme la balanza de pagos va tirar endavant. 38

Gràcies a aquest creixement econòmic, també pot sortir−se'n l'agricultura, al obrir−se les fronteres. d) Plans d'estabilització del 1959 Per aguantar bé el creixement. L'Estat tenia ferides pel desequilibri de la balança comercial i gràcies als plans el creixement continua. 1960: renda d'un espanyol per càpita: 300 dòlars (+ pobre d'Europa) 1970: 1000 dòlars. 2. Inicis d'una nova oposició sindical i política Les primeres manifestacions de masses. Vagues dels tramvies. Al 51 es produeix la 1era vaga de tramvies a BCN que serà el 1er gran desafiament polític que ha d'afrontar el règim. Amb la vaga de tramvies, l'oposició s'adona que si lluita al carrer pot aconseguir coses. Cal lluitar. Amb l'èxit dels tramvies convoca una vaga general. La primera vaga obrera que ha de suportar el franquisme afecta a 250.000 treballadors, que la secunden. És la 1ª gran manifestació del propi obrerisme. S'adonen de 2 coses: • Arriben a comprendre que a partir de la lluita reivindicativa poden aconseguir millores. Hi poden haver mobilitzacions. • El règim està prou consolidat i tenia prou suport interior i exterior. Era més útil la lluita de carrer que la de cancelleria. Com lluitaran? Sortint al carrer i aprofitant els mateixos canals i sindicats del règim. S'adoptà la tàctica d'entrar als sindicats i aprofitar el marc legal del règim. Sectors polítics i sindicals: Un liderat pel PSUC, que aprofitarà el marc legal per aconseguir millores dins un marc sindical. En canvi, alguns disconformes com la CGT i la UGT quedaran relegats. Dintre d'aquesta nova oposició s'han d'esmentar grans canvis dins la història del moviment català obrer general. La CNT no segueix la pràctica i acaba desapareixent. Hi ha un canvi d'hegemonia, es perd l'anarcosindicalisme. 39

El moviment obrer catòlic o cristià, per primera vegada, adquireix un caràcter combatiu, progressista i obrerista perquè serà una de les grans novetats. Perquè tant les joventuts cristianes (JOC) com HOAC seran encapçalades pels anomenats curas − rojos. Abans de la guerra, però, era moderat i antiobrerista. Una de les grans novetats: una remodelació general dels obrers que ja en bona part provenen de la immigració. L'última gran novetat d'aquests anys va ser: hi havia un sector industrial, el metall, que passarà al capdavant de la lluita obrera. És en el marc d'aquest nou moviment obrer que es donaran altres moviments renovats, que es poden dir d'oposició: catalanisme, moviment universitari (que té un curs clau: 56 − 57, on 500 estudiants de la UB perden el curs per repressió. Tenien 2 reivindicacions contra el Sindicat Estudiantil Universitari SEU − falangista − i exigir la democratització de la universitat. Van rebre una repressió molt dura. Tanquen la UB per 1ª vegada després de la guerra). El SEU serà una escola de polítics. Moviments universitaris lligats a moviments progressistes. L'altre nou moviment: la nova esquerra política: el PSUC es converteix en la 1ª organització clandestina, més nombrosa perquè van saber entendre el franquisme i la tàctica de la unitat política i democràtica. El PSUC a les 1eres eleccions democràtiques de Catalunya va quedar segon, desprès dels socialistes. Ho va ser pel paper que va jugar i per organitzar−se millor a l'interior, mentre que altres estaven desapareguts. 3. La gran importància de la immigració (1950 − 75) Catalunya dobla la població de després de la guerra. Boom migratori des de 1950 fins al 75. Fenomen més impactant del s. XX Com va viure Catalunya aquest allau migratori? D'entrada cal dir que va ser un fenomen massiu que va impedir un mínim contacte amb la població autòctona, perquè la gent que arribava anava a parar a barris i zones noves en que la majoria de gent era immigrant. On treballaven tampoc, perquè la baixa qualificació professional de la gent que arribava els situava en llocs agrupats: indústria, serveis i peonatge. A la SEAT, l'any 75, un 15% de gent era autòctona. Aquesta falta de contacte va portar a un gran debat a la Catalunya del moment, de com Catalunya havia de pair la immigració, sobretot des dels cercles catalanistes. Anaven des de l'opció més radical o racista de Manuel Cruells Els no catalans i nosaltres (1965), que deia que 40

la gent que arribava no podia ser considerada catalana fins que no parlés el català. Posició possibilista, Jordi Pujol (como no) Immigració i integració (1958) dins el catalanisme va ser pujol, la frase és català tot qui viu i treballa a Catalunya. Dins l'esquerra marxista, Antoni Pérez González, part de l'esquerra, la menys nacionalista que deia que el debat no era si integrar o no, sinó si aquesta gent eren explotat o no pel capitalisme. Dins l'esquerra, una altre branca: García Nieto i Alfons Comín, que es neguen a parlar de catalans immigrants i diuen que el debat de fons és obrer i burgès. De manera abusiva: obrer − immigrant i català − burgès. La postura dels científics: Jordi Nadal i Joaquim Maluquer, que insisteixen en que el debat ha de ser en la integració o no. Com construir els barris, com s'estava desorganitzant Catalunya... Temes més urgents. Catalunya, amb la immigració, agafarà una macrocefàlia importantíssima. La meitat de la població de Catalunya viu en 27 municipis de l'àrea metropolitana al 75.

41