Inadaptació social # Inadaptación social

• EL FENOMEN DE LA INADAPTACIÓ SOCIAL Socialització Inserció Integració Participació Ed. Formal Situació: Ed. No formal Inadaptació Ed. Informal Exclusió Ed. Permanent Marginació 4 pilars de l'educació segons l' informe Delhors: 1. APRENDRE A CONÈIXER − Educació permanent, Pedagogia del lleure 2. APRENDRE A FER − Formació laboral i ocupacional 3. APRENDRE A SER − Cívico social 4. APRENDRE A CONVIURE − Animació sociocultural INTERVENIR: Arranjar un fet per modificar una situació . Intervé un professional que aporta ajuda a un individu que ha realitzat una demanda a través d'un organisme o no. El professional : • Orienta (l'educand ha d'escollir el camí) • Assessora • Ajuda (preventiva) La intervenció educativa varia segons: • El grup d'edat • Les necessitats • El context polític, econòmic i social Què és educar? : Educar és despertar persones, educar provoca acció (Dewey) Fomentar, instruir i aconseguir el desenvolupament personal del individu per tal que pugui interaccionar amb el medi. Integrar la persona en un grup social que té uns hàbits i maneres de fer. De tal manera que la persona pugui escollir. (Desenvolupament ètic i moral) Educar té dos components: • La part externa per vincular−se al medi • El desenvolupament personal intern per crear persones reflectives i crítiques FONAMENTS D'UNA INTERVENCIÓ

1

• Coherència • Holísitica • Completa • Oberta: Multiprofessionals i interdisciplinar • Contextualitzada: En quant als serveis socials del país i comunitat • Democràtica: Treball en equip • Reflexiva • Factible: Ajustada a les necessitats i als recursos • Útil: Priorització de les necessitats A nivell operatiu: − Sistematisme − Progressivitat − Especificitat 1.2 Pedagogia de la inadaptació social • La inadaptació social és un element estructural resultat de l'entorn econòmic, polític i social. • L'educació és un mitjà per a cooperar en la minimització o resolució de problemàtiques socials. Què és la Pedagogia? Art i ciència de l'educació. Es refereix als principis i mètodes per a l'ensenyament, per a la formació completa (física, intel·lectual, ètica i social Ha de tenir en compte: • Els avenços de la psicologia, sociologia... per adaptar la seva tasca a situacions i objectius concrets. • El grup social d'on prové l'individu i el sistema educatiu que orienta l'educació. • La didàctica ha d'estar relacionada amb l'ambient natural i sociocultural de l'individu, tenint en compte la llengua, els costums, les creences... La Pedagogia de la inadaptació social com a part d'un tot − Justificada com a defensa dels Drets Humans ♦ Definició ♦ Articles 2, 22, 25, 26 − Està plenament vinculada a: • Ciències socials • Ciències de l'educació • Pedagogia social. És una Pedagogia social especial • Igual a la Pedagogia de l'oci, Pedagogia comunitària, Pedagogia ambiental... • Participa d'una visió interdisciplinar i pluridisciplinar, degut a la complexitat de la seva problemàtica i 2

perquè necessita de diverses intervencions. • Integra factors històrics, jurídics, sociològics, pedagògics, psiquiàtrics, mèdics, psicològics Conceptualització de la Pedagogia social • És una disciplina social i humana. • Ha de partir del coneixement del context històric, moment polític, econòmic, social, cultural i educatiu • Ha adquirit rellevància a partir de: • La democratització de la vida espanyola. • La institucionalització d'una política social (S.S. legislació social, treballadors socials, diplomatura d'Ed. Social...). • Generació d'una societat de l'oci, indústria de l'oci, espai social en què la intervenció educativa comença a ser fonamental. • Els moviments d'antiglobalització i altres factors posen de manifest: l'educació no pot ser només per al creixement econòmic, sinó per al desenvolupament humà, que implica cohesió social, societat inclusiva... No exclusió social. DEFINICIÓ de Pedagogía Social: Especialitat de la pedagogia orientada a la promoció de la competència social en tot tipus de context susceptibles d'intervenció educativa. La finalitat és la cooperació al desenvolupament integral de la persona i és l'eix dels programes socioeducatius. La Pedagogia social es vincula a referències de l'educació social: • Socialització • Adquisició de competències socials • Didàctica social • Acció professional especialitzada • Acció envers processos d'inadaptació social • Formació política del ciutadà • Prevenció i control social • Treball social educatiu L'EDUCACIÓ SOCIAL • S'ha d'entendre com a procés obert, flexible, dinàmic i dialèctic. Es tracta d'un concepte en construcció dins del teixit social, dins de la societat; un concepte construït en interacció social, històrica, cultural, tecnològica, econòmica... • No es pot assimilar, de forma mecànica, al concepte d'adaptació social, al concepte de normalització, ha de ser dinàmic, comunitari, en transformació. • Els models d'educació social canvien, com canvien els models socials. • Els professionals de l'educació social han de ser agents de canvi social. Per a què l'actuació pedagògica envers la inadaptació? ♦ Per a la socialització de l'inadaptat ♦ Sistema social (canals legítims) ◊ Sanció membres que es desvien. ♦ Perspectiva sociològica 3

◊ Accepta comportament desviat − Conseqüència desorganització estructura social Evitar, minimitzar inadaptació • Ensenyar a assumir pautes culturals ♦ què s'ha de fer ♦ què es pot fer ♦ quan es pot fer • Aprenentatge de la funció (assimilació rol) ♦ Adequar demandes personals a possibilitats ♦ Expectatives reals • No caure en situació d'anomalia ♦ Control dels impulsos ♦ Adequar interessos personals a demandes socials Funció de la pedagogia • Ensenyar adaptació a l'entorn socioeconòmic i cultural ♦ Enculturització ♦ Ensenyament de la funció ♦ Control dels impulsos • No sumissió • Sí interiorització ♦ Comprendre necessitat normes de conducta Com assumir pautes de comportament? • Necessitat equilibri metes i medis ♦ Ambients que dificulten l'assimilació • Orientació intervenció pedagògica ♦ Conèixer a si mateix ♦ Conèixer el funcionament del sistema ♦ Proporcionar formació en relació a capacitats i demandes ocupacionals ♦ Adquisició disciplina i desenvolupament moral ♦ Tenir rol coherent, sentir−se bé, està integrat TIPOLOGIES PEDAGÒGIQUES 4

1. Terapèutica • Tractament, correcció, rectificació del problema • Objectiu: ♦ Modificar, rectificar la conducta ♦ Intervenir per educar, reeducar conductes anormals segons la societat ♦ Millorar íntegrament al subjecte per participar en el sistema ♦ Atenuar les conseqüències negatives per al règim de vida de l'individu • Sistema jurídic: ♦ Penalització, reclusió, reformatori... ◊ Característiques • Comporta estudi de les pràctiques habituals de l'inadaptat, la voluntat, defectes, grau de problemàtica, possibles reaccions... • Intervenció psicològica, física, moral... • Particularitzar segons necessitats i situació • L'anomalia pot ser conseqüències de les condicions socials 2. Rehabilitadora • Recuperació, restabliment, reinserció Capacitar per: • Adquirir una situació social i qualitat de vida • Formar part amb voluntat pròpia d'un grup social normalitzat • Exercir un treball • Posseir autonomia personal i social Preventiva • Crear condicions i/o atributs personals o comunitàries per al benestar • Estudis: • Major rendibilitat en l'àmbit de la salut i el benestar psicosocial • Història: • Cercar mecanismes màgic−religiosos per reduir probabilitats d'aparició • Pasteur, bacteris origen de malalties Tipologies intervenció preventiva (Caplan 1964, Psiquiatria preventiva) Prevenció primària

Prevenció secundària Prevenció terciària − Intervenir en les primeres fases − Reduir les seqüeles i conseqüències 5

− Prevenir el que encara no ha succeït − Detectar el problema el més aviat possible Estratègies prevenció primària Programes preventius, grups de risc

− Reduir la incidència − Prevenir la continuació o empitjorament

♦ Realitzar estudis sobre factors de risc i actuar en conseqüència • Modificar factors socioambientals ♦ Atempten desenvolupament psicosocial ♦ Potencien aparició patrons de conducta problema • Prevenció comunitària ♦ Campanyes publicitàries

Estratègies prevenció secundària Recerca activa i ràpida • Desenvolupar proves de detecció precoç • Aplicar programes efectius per reduir o eliminar durada, intensitat, incapacitació • Millorar institucions encarregades intervenció • Augmentar competències per afrontar situacions vitals

Estratègies prevenció terciària Programes de reinserció social • Ajudar a superar crisis evolutives, accidentals • Capacitar per afrontar situacions ♦ fills de pares alcohòlics, integració minusvàlids... • Canvis en els sistemes ♦ Soroll,sexisme, alineació cultural...

• Incrementar recursos, habilitats individus vulnerables ♦ Programes a les escoles 3− Per al desenvolupament humà • Emancipació, autonomia, independència... • Drets i deures Característiques programes de prevenció amb èxit (APA) Associació de psicologia • Orientats a una població molt definida • Ajustats a riscos i problemes • Modificar la trajectòria persones oferint alternatives, recolzament, oportunitats... • Dotar de habilitats i competències • Enfortir amb xarxes informals o naturals • Combinar enfocaments, estratègies... • Aplicar sistemes d'avaluació

6

Per a que les persones millorin se'ls ha de donar habilitats i competències com per exemple la formació xarxes informals : Persones que hagin passat per casos similars, xarxes naturals : veïns, famílies... Els mètodes han de ser més qualitatius donar prioritat a la pluralitat d'estratègies. Hem d'avaluar per definir el grup, mentre es fa el projecte , continua i també al final per saber si els objectius s'assoleixin Característiques programes de prevenció amb èxit (av) autors varis • Generals: • Perspectiva multinivell, multisistemàtica: Pluralitat d'estratègies • Èmfasi en la promoció de la competència • Capacitació (empowerment) • Sensibilització de la població: Donant coneixements i informació per comprendre les situacions que es poden interpretar de manera errònea Desenvolupament i recursos • Forta fonamentació teòrica • Experiències investigadors i destinataris: Aprofundir en què s'ha fet anteriorment amb aquest tema i buscar una fonamentació teòrica • Identificació recursos • Assegurar recursos • Establir alternatives de recursos • Entrenar als tècnics d'intervenció: Quin compromís hi ha amb els professionals per continuar el projecte • Paraprofessionals • Programes d'interès en relació al context social Marketing dels programes ♦ Avaluar necessitats ♦ Crear programes adaptables a diferents contexts ♦ Fomentar propietat entre els que ho apliquen i entre els que ho reben ♦ Inserir dins estructures o institucions ♦ Disseny atractiu per als participants ♦ Entrenar als tècnics prevenció ♦ paraprofessionals Programes d'interès Limitacions de la prevenció • Etiologia multifactorial: La inadaptació està causada per diverses causes. Es fan més intervencions reactives que proactives, hauria de ser al revés. • Temps entre l'origen i manifestació del problema • Intervencions reactives i no proactives • Escassetat de recursos: Sempre tenim menys recursos dels que prevenim • Urgència en els resultats • Estigmatització possible població de risc: No s'han d'etiquetar els col·lectius 7

• Prevenció comunitària: Oferta a molta pobl. que no es beneficiarà o es beneficiaran els menys necessitats Actuació institucions educatives per a la intervenció • Desenvolupament personal ♦ psíquic i físic • Desenvolupament social ♦ Competències socials i ocupacionals • Orientar i facilitar ♦ Institucions governamentals i ONG ♦ Associacions, grups, entitats... segons afinitats • Presons, reformatoris ♦ Situacions immodificables, incorregibles... Actuació de professionals • Formació interdisciplinar • Treball en equip multiprofessional • Objectivitat • Relativitzar les pròpies normes • Empatia − Percepció i visió de l'inadaptat • Suplir missió ordes religioses i governamentals per pal·liar o reconduir problema Pedagogia interdisciplinar: Pedagogia social − Treball social − Psicologia social 1.3. Factors causals • Múltiples, depèn perspectiva • Individu−entorn ♦ Centrat en l'individu i no en el context ♦ Individu en situació ◊ Com percep l'ambient i es relaciona ◊ Estil de vida marcat pel grup social • No es pot generalitzar Perspectiva educació social 8

• Casualitat recíproca ♦ Conflicte, incoherència individu−entorn ♦ Multitud de variables que interaccionen ♦ Medi social desfavorable, separació metes i medis ♦ Intervenció en situacions inestables ineficaç • Intervenció cap a l'entorn i l'individu ♦ En el propi ambient ♦ Proporcionar un ambient estable ♦ Canviar/modificar la situació i enfortir l'individu 1.3.1. L'entorn social i cultural • Condiciona relacions, percepcions, personalitat • Deprivació econòmica i precarietat laboral ♦ Qualitat habitacles, quantitat i qualitat espai ♦ Conseqüències ◊ Efectes sobre la salut ◊ Efectes psicològics ⋅ Habitat i percepció del jo ⋅ Habitat i tensió • Rigidesa del rol del gènere • Models socials, violència i sexisme als mass media a. L'espai familiar • Mida de la família: Com més gran, més probabilitats de inadaptació • Malalties familiars: Inestabilitat • Estructura familiar: Monoparentals, dificulten el desenvolupament de l'adolescent • Família i context social • Estimulació primerenca: Donar−li seguretat al nen mitjançant carícies i estimulació afectiva. Quan no és així, les llars d'infants han de fer aquesta situació. • Afectivitat i models de comportament : Quan la parella no es porta bé, el noi no segueix un model de comportament adequat. • Motivació: Fites a curt termini ♦ Experiències passades, situació present i expectatives de futur ♦ Experiències d'èxit en la vida de la família

9

◊ Perspectiva escolar i laboral b. L'ambient escolar Hauria de ser un compensador de les desigualtats del medi social. Donar les oportunitats que no es donen a la família • Reproducció del model cultural del grup majoritari (normatiu) • Contempla poc diferents contextos socials, culturals o geogràfics ♦ Respostes quantitatives i no qualitatives: Es necessiten recursos humans especialitzats (qualitatiu) i no pas molt material (quantitatiu) • Fracàs escolar per falta de resposta a necessitats, motivacions i interessos Fracàs escolar Individu: • Temps reduït d'escolarització • Experiències familiars prèvies ♦ Cognoscitives, afectives, relacionals • Desenvolupament intel·lectual ♦ Raonament abstracte i concret ♦ Codi lingüístic primari i poc desenvolupat • Motivació cap al rendiment escolar Institució escolar: • Clima, cultura, ritme d'aprenentatge... Conseqüències: ambient escolar font d'inadaptació Individu: • Rebuig educació • Salvar autoestima:indisciplina Institució escolar: • Formació específica professorat • Recursos materials, humans i funcionals • Incompetència per minimitzar inadaptació per mitjà de l'educació c. L' ambient laboral • Joves sense formació específica 10

• Desocupats per canvis sistema productiu • Dones per necessitats d'emancipació • Malalts crònics • Immigrants i minories ètniques • Reclusos • Sense sostre ♦ Capacitats i actituds de l'individu Antropologia cultural • Absorbir una cultura determinada i la influència en el propi desenvolupament personal Sociologia • Aprendre i desenvolupar una funció social coherent amb les possibilitats personals Psicologia • Autoconeixement (limitacions i potencialitats) • Autocontrol (inhibició i actuació) • Reflexió, coherència, confiança en si mateix, sentit comú... Esquema model internacional del procés d'inadaptació social Conclusió • Les causes molt fonamentades en teories del conductisme • Intervenció cap a teories del cognitivisme • L'individu inadaptat limitades oportunitats de desenvolupar les capacitats cognoscitives, afectives i relacionals

EDUCANT EDUCADOR Personalitat i perfil del subjecte inadaptat Molt generals i no es donen en tots els subjectes inadaptats • Vulnerabilitat a les contingències ambientals • Primarietat en el comportament • Escàs sentit de culpabilitat (delinqüent) • Autojustificació del propi comportament o situació (locus control extern) • Incompetència (baix autocontrol, baixa capacitat d'esforç i autoestima) • Buit intern ♦ Passat: Absència història personal conscient ♦ Present: Aquí i ara. Pensament totalitzador 11

♦ Futur: Inexistència de perspectiva de futur • Falta d'autoconeixement • Absència de vida interior i solitud • Comportament contradictori, inestable • Desvinculació • Desconfiança • Resistència a l'afectivitat • Indiferència afectiva • Alteració reaccions emotives • Dificultat per expressar emocions • Dificultat per entendre punts de vista d'altres persones Respostes de comportament • Recerca de prestigi Fer−se valer • Comportament reactiu a les situacions adverses • Adoptar diferents papers en circumstàncies extremes • Actitud defensiva • Conducta antisocial subjectiva Intervenció educador • Proporcionar seguretat i normalitat • Relativitzar visió personal, normes i valors per apropar−se a la perspectiva de l'inadaptat • Cercar vincles que facilitin la comunicació educador−inadaptat • Orientar per crear un ambient estable i personalitzat • Guanyar la confiança de l'inadaptat • No crear dependència a llarg termini Controvèrsies? • Inadaptabilitat social ◊ Adaptabilitat circumstancial • Desconcert manera de viure ◊ No sentir−se desconcertat per la situació • Absència de normes ◊ Necessitat de vida normal • Impulsibilitat actes ◊ Previngut afectivitat TEORIES APRENENTATGE Conductisme de fora cap a dins Cognitivisme de dins cap a fora 12

• Aprenentatge: associació, reforç, observació, escoltant • Ensenyament canvis en la conducta • Objectius operatius

• Aprenentatge resultat de la reestructuració cognitiva: assimilació−acomodació = equilibri (Piaget) • Educació desenvolupament integral de l'individu • Objectius segons la persona i el seu procés de construcció

2. MODELS D'INTERVENCIÓ EN INADAPTACIÓ SOCIAL Les noves necessitats socials transcendeixen les ajudes econòmiques puntuals que tracten de salvar conjuntures personals, i precisen estratègies globals que integrant recolzaments econòmics, psicosocials, educatius, sanitaris... activin les habilitats i els recursos dels subjectes. (Rubio i Montero, 2002:35) 2.1 Aspectes implícits en la intervenció social • Intervenir requereix: ♦ Observar, explicar, descriure... i principalment comprendre, ser empàtic ♦ Recollir informacions: organització i economia familiar, formació i ús del temps lliure, relacions amb la comunitat ♦ Contrastar informació amb la família, amics, altres professionals ♦ Fer participi el propi individu en l'acció terapèutica, rehabilitadora... vincular−lo alguna cosa, crear−li un ambient personalitzador 2.2 Valoració de necessitats personals i socials • Personals: Piràmide de Maslow • Socials: • Normatives • Percebudes • Expressades • Comparatives 1− Intervenció jurídica−institucional ♦ Ordenament jurídic que regula accions que es desenvolupen en la família, delinqüència, drogaaddicció, prostitució, maltractaments... ♦ Normes per al control social (grup dominant) ♦ Tipificació conductes normals o legals ◊ Anormals o il·legals sotmeses a intervenció jurídica−institucional ♦ Objectiu: evitar efectes negatius (personals i socials) de la conducta inadaptada Contr. ♦ No té en compte el procés de socialització ♦ Actua segons la resposta de l'individu (pedagogia correccional, internament) ♦ Model autoritari, repressiu, coercitiu (càstigs, sancions...) ♦ Necessitat de conèixer normativa (internacional, estatal, autonòmica) segons situació (menors, immigració, tercera edat, minusvalies...) 2− Intervenció assistencial ♦ L'individu es troba en una situació carencial per causes personals o socials ♦ Millorar, compensar situació deficitària (assessorament, ajudes econòmiques...) 13

♦ Institucions benèfic−assistencial i religiós ♦ Humanitza o pal·lia els plantejaments judicials Cont. ♦ No incideix etiologia situació carencial ♦ Aborda plantejaments individuals, no socials o estructurals ♦ Demana sumissió de la persona a la ideologia del benefactor ♦ Rehabilitació per a la resignació, acceptació passiva de la situació ♦ Falta de personal qualificat (en general) 3− Model assistencial−benèfic ♦ Resposta a carències socials ♦ Intervenció sense la voluntat de la persona ♦ Actua sobre la persona ♦ Manté en la marginació social ♦ No considera model interdisciplinar ♦ Resposta necessitats de la persona ♦ Intervenció amb la voluntat de la persona ♦ Actua sobre la persona i l'entorn ♦ Prepara per a la competència social ♦ Parteix d'un model interdisciplinar i coordinat 4− Model educatiu d'ajuda ♦ Resposta necessitats de la persona ♦ Intervenció amb la voluntat de la persona ♦ Actua sobre la persona i l'entorn ♦ Prepara per a la competència social ♦ Parteix d'un model interdisciplinar i coordinat 5− Intervenció comunitària ♦ Parteix de considerar el context social on s'ha produït la socialització de l'inadaptat ♦ Inadaptació resultat de la situació d'anomia ♦ L'estigmatització, etiquetament de conducta desviada, porta a la inadaptació ♦ Contra teories de la dualitat social postmoderna ◊ Rics−pobres, integrats−marginats, adaptat−inadaptat ♦ La societat dels 2/3 genera que una part manifesti situacions d'exclusió (delinqüència, prostitució, pobresa...) Cont. ♦ Se centra en modificar les variables ambientals que condueixen a la inadaptació ♦ Contempla l'homeostasis, l'ordre social ha de permetre satisfer necessitats de tots els membres ♦ Reivindica la persona en interrelació amb l'entorn, com a partícipe en el procés de modificació personal i social ♦ Programes d'actuació vinculant institucions i desenvolupament de les persones ♦ Plantejament perspectiva de la prevenció ♦ Intervenir per ajudar a transitar d'usuaris a protagonistes, de beneficiaris a participes, d'objectes de compassió a subjectes de drets. ♦ Educador social: transitar de treballar per a la comunitat, a treballar amb la comunitat (Rubio i Montero, 2002:35) Tipologies d'intervenció per a potenciar el recolzament social ♦ Individual: Millorar competències personals i socials 14

♦ Diàlic: Mobilitzar el recolzament social d'una tercera persona (voluntaris) ♦ Grups d'ajuda mútua: Afavorir l'efecte protector de recolzament social (grups de risc) ♦ Sistema social: Formar a un grup de professionals per atendre casos concrets (personal sanitari amb malalts crònics) ♦ Comunitari:Incrementar els recursos de la pròpia comunitat (informació, educació, recolzament logístic...) 6− Intervenció psicològica ◊ L'individu no aconsegueix establir relació adequada amb l'entorn per insatisfacció de necessitats primàries ◊ La rehabilitació social partirà de la detecció, aïllament, tractament de causes que provoquen la inadaptació Trets de personalitat possible conducta antisocial ♦ Quant a l'afectivitat ◊ Indiferència ◊ Baix autoconcepte i autoestima ◊ Sentiment d'inferioritat ◊ Ansietat ◊ Inestabilitat emocional Cont. ♦ Quant a la relació interpersonal i social ◊ Escàs desenvolupament moral ◊ Incapacitat per assumir responsabilitats ◊ Ressentiment ◊ Immediatessa en les actuacions ◊ Egocentrisme ♦ Quant a capacitat cognoscitiva ◊ Baix nivell acadèmic ◊ Dèficit de recursos d'autoaprenentatge ◊ Dificultat per mantenir l'atenció ◊ Falta de perseverància ◊ Falta de previsió de futur 7− Tractament terapèutic ◊ Anàlisi estat personal i circumstancial i les conseqüències que se'n deriven ◊ Recerca de alternatives i possibles solucions, responsabilitzant al propi individu ◊ Superació de traumes, neutralitzar vivències negatives... ◊ Provocar confiança personal ◊ Potenciar independència psíquica i econòmica ◊ Reforç habilitats socials, fomentar actituds prosocials 3. ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ EN DIFERENTS COL·LECTIUS INADAPTATS ♦ No existeix una metodologia específica de la inadaptació social, el que existeix és una adaptació dels mètodes de les ciències humanes i socials, de les ciències de l'educació, del treball social i de les ciències de la conducta ♦ Evitar l'assistencialisme; treballar per la prevenció de la marginació i exclusió social, per la promoció i desenvolupament dels individus i col·lectius en situació de vulnerabilitat social. 1− Coneixement de grups inadaptats

15

RUBIO, M.J. i MONTEROS, S. (coord.) (2002): La exclusión Social. Teoria y práctica de la intervención. Madrid: CCS ◊ Immigració ◊ Sida ◊ Toxicomanies ◊ Menors ◊ Aturats ◊ Reclusos ◊ Menors ◊ Drogaaddicció ◊ Exclusió i inserció sociolaboral 2− Disseny de projectes ♦ Caràcters dels projectes ♦ Fases dels projectes ♦ Planificació de contingències ♦ Planificació de l'avaluació PÉREZ SERRANO, G. (2000:6a. reimpressió): Elaboració de projectes socials. Casos pràctics. Madrid: Narcea, S.A. Edicions 3− Recursos per a la intervenció ♦ La xarxa pública de Serveis Socials ♦ Titularitat corresponent a l'Administració Local ♦ Responen a la planificació general de la Comunitat Autònoma ♦ Finançament local i autonòmic ♦ Nombre i distribució depenen: ◊ Criteris de població, dispersió geogràfica... ◊ Pressupost dels ajuntaments segons voluntat política 4− Tipus d'equipaments Atenció diürna ♦ Tallers ocupacionals (diferents col·lectius) ♦ Centres d'informació i atenció: ◊ Dona ◊ Jovent ◊ Tercera Edat ◊ Immigrants ◊ Drogodependents ◊ Discapacitats... ♦ Menjadors socials Atenció residencial ♦ Albergs, residències i centres d'acollida ◊ Dones ◊ Treballadors temporals, immigrants ◊ Menors, joves ◊ Tercera edat ♦ Pisos tutelats 16

♦ Cases de colònies ♦ Comunitats terapèutiques per a toxicòmans ♦ Residències per a discapacitats físics o psíquics Serveis operatius ♦ Informació, orientació i tramitació ◊ Drets i recursos àmbit Benestar Social (salut, pensions, educació, vivenda...) ◊ Assessorament jurídic o psicològic ♦ Ajuda a domicili i recolzament a la unitat convivencial ◊ Serveis domèstics, acompanyament , adquisició d'hàbits alimentaris, higiene, economia i administració domèstica... ♦ Prestació bàsica d'allotjament alternatiu ◊ Situacions d'emergència en espera de resolució, tramitació, imprevisibilitat... ◊ Processos de reinserció o reestructuració familiar ♦ Prevenció de marginació i inserció social ◊ Sensibilització, conscienciació, respecte als catalogats com a diferents ◊ Preparació jubilació, , inserció sociolaboral discapacitats... Recursos varis ⋅ Institucions escolars ⋅ Institucions cíviques, culturals, esportives ⋅ ONG i ordes religioses ⋅ Grups d'autoajuda ⋅ Grups de voluntariat ⋅ Centres de salut ⋅ Entitats privades (contractes temporals amb institucions públiques) ⋅ Programes d'intervenció locals, comunitats, estatals, UE... 5− Tècniques grupals participatives ♦ La participació activa, responsable i cooperativa de tots els implicats (promotors, receptors, professionals...) és indispensable per assolir amb èxit els objectius d'un projecte. 6− Seqüenciació treball grupal • Pressa de consciència del problema • Sentiments, actituds, necessitats • Analitzar • Objectivitzar la realitat • Cercar alternatives i solucions • Entrenar en competències eficaces • Avaluar • Vivències personals, processos grupals... ♦ Estratègies potenciadores del treball grupal ♦ Mostrar confiança en les potencialitats de les persones ♦ Programació en consonància amb les necessitats i interessos més immediats ♦ Facilitar la comunicació en totes les direccions ♦ Importància relacions personals i afectives ♦ Valorar resultats parcials ♦ Lectura positiva de les dificultats ♦ Resultats fruit de l'esforç i aprenentatge del grup. LOPEZ−CABANES, M. i CHACÓN, F. (1999): Intervención psicosocial y servicios sociales. Un enfoque participativo. Madrid: Síntesis. 17

ORTE, C. i MARCH, M. (2001): Pedagogía de la inadaptación social. Valencia: Nau Llibres. ♦ Drogues ♦ Separacions i divorcis ◊ Esdeveniments estresants, canvis de residència, problemes econòmics... ◊ Assessorament: ed. Infantil, recerca de feina, economia... ♦ Vídues, menopausa, jubilació... Blocs d'àmbits d'intervenció

18