La Xarxa; Juan Luis Cebrián

January 6, 2018 | Author: Anonymous | Category: Trabajos y Tareas, Periodismo
Share Embed Donate


Short Description

Download La Xarxa; Juan Luis Cebrián...

Description

Prefaci: Promeses i perills de la tecnologia digital − Als 90's la revolució digital s'ha concentrat entorn la xarxa. La primera dècada del s. XXI portarà canvis en economia, la política, l'educació, el lleure, la societat i la situació geopolítica. − Les autopistes de la informació i el seu arquetip, Internet, fan possible una nova economia basada en la xarxa d'intel.ligència humana. 1. Temps de promeses − La xarxa es converteix en la base de creació de riquesa a totes les economies. La xarxa és la infraestructura d'una nova economia del coneixement. − En la vella economia, la informació, les comunicacions i transaccions eren físiques, amb la nova economia tot això esdevé digital, reduït a bits emmagatzemats a ordinadors que es mouen a la velocitat de la llum a través de xarxes i que, en el seu conjunt, constitueixen la xarxa. − Quan el comerç es trasllada a la xarxa el concepte d'empresa canvia. Els mercats esdevenen electrònics. Les comunitats empresarials per via electrònica són una nova organització comercial. − L'Estat també canvia, els programes governamentals es poden distribuir amb la xarxa. Es pot crear un govern més obert. Es pot posar fi a la burocràcia. − L'Economia Digital fa replantejar una nova educació. La nova economia és l'economia de coneixement, l'aprenentatge forma part de l'activitat econòmica quotidiana. S'ha d'aprendre si es vol funcionar. La xarxa és una nova infraestructura d'aprenentatge. − La salut canvia amb la xarxa. La investigació també canvia. La intel·ligència humana en xarxa aplicada a la investigació contribueix a la creació d'un ordre superior de coneixement entre les persones. − És una nova era de promeses: l'Era de la Intel·ligència Interconnectada. 2. Temps de perills − Tot canviarà i qui es quedi enrere quedarà perjudicat. La nova economia estarà més concentrada. − En la frontera digital de la nova economia, les normes socials, les lleis, les institucions, l'educació i els costums del passat resulten inadequats. Es tem que la tecnologia provoqui desocupació, entumiment i invasió de la intimitat. − Amb el canvi cal tenir en compte qüestions socials i de gestió: • Món dividit entre els que tenen i els que no tenen (divisió digital). Major bipolarització de la riquesa. • El canvi causarà transtorns. Nou tipus de treball, família, etc. • La xarxa pot destruir la intimitat. La informació personal es difon per les xarxes. • Com afectarà Economia Digital a la qualitat de vida? • La xarxa és activitat individual, però també és un mitjà de comunicació, de manera que té una base altament social. • Com fer front a la delinqüència, la pornografia, etc. La censura i la purificació no són viables. • Quin paper tindran els sindicats? 1

• Què passarà amb el govern i l'Estat Nació? Podria existir un Estat Virtual amb els seus ciutadans, relacions de poder, sobirania, etc. No es pot governar d'esquena a la societat digital. 3. Crisis de lideratge − McLuhan i Innis: Els nous mitjans de comunicació han precipitat els canvis polítics al llarg de la història. − Al s. XXI la riquesa provindrà del coneixement. L'Era de la Intel.ligència Interconnectada pot representar un nou poder i una nova llibertat, sobretot per als treballadors qualificats. − Ara hi haurà un canvi de paradigma que implicarà transtorn, conflicte, confusió, incertesa, etc. La possibilitat de tenir milions de persones parlant entre elles sense cap ordre pot dur al caos. En una societat jeràrquica com la nostra el caos no agrada. Això porta a una crisi de lideratge en moltes organitzacions i països. 4. Escoltem els nens − El moviment revolucionari està dirigit a gent jove: la Generació de la Xarxa. Són la primera generació que arribarà a la majoria d'edat en l'era digital. Tenen un avantatge generacional: no els fan por les noves tecnologies. El seu nombre i el seu domini del món digital els dóna un poder que s'estendrà per totes les empreses i economies. La Generació de la Xarxa són aquells que el 1999 tindran entre 2 i 22 anys. − La Generació de la Xarxa té una mentalitat ideal per a crear riquesa en la nova economia. Tenen idees diferents sobre la feina i el seu primer punt de referència és la xarxa. Voldran un paper nou com a ciutadans. A través d'aquesta generació, la xarxa es converteix en un mitjà de desvetllament social. Introducció: Un problema planetari − El PC és la bandera d'un nou moviment revolucionari i són els joves el que l'encapçalen. És una revolució tranquil·la, ja que els protagonistes no han de sortir de l'habitació per anar a la batalla, però no és silenciosa, tothom en parla i de vegades amb estrèpit. − La complexitat és un dels trets més evidents del nou panorama. Els sectors més prometedors seran les telecomunicacions, els mitjans d'informació, el lleure i el turisme. 1. Endollats a la xarxa − El 1991 Al Gore va promoure les lleis sobre Computació d'Alt Rendiment i Tecnologia i Estructura de la Informació arran de la política liberalitzadora. Aquesta situació va provocar una aliança de tothom amb tothom, ja que ningú podria sobreviure en solitari. La combinació del telèfon, la transmissió de dades, la televisió i la informàtica anunciaven el naixement d'un nova indústria i d'una nova cultura. − La digitalització anuncia l'eclosió del mercat però cal que hi hagi decisions polítiques que impulsin i difonguin els avenços tècnics. − La velocitat en el procés s'explica perquè és una tecnologia d'integració, que constitueix el fruit de la convergència d'unes quantes tecnologies que enlloc de produir un pas en l'evolució del sistema, en modifiquen substancialment el conjunt. Aquells bojos amb els seus vells invents − La puixança del multimèdia es deu al desenvolupament de tres tecnologies punta: 2

• Els microprocessadors • La transmissió òptica de dades • La compressió i codificació de senyals digitalitzats − Els satèl·lits han permès la globalització del sistema amb conseqüències en l'organització de la societat i les relacions econòmiques i polítiques internacionals. − Internet sorprén per la seva capacitat autònoma de creixement. El caràcter descentralitzat garanteix el diàleg tot i la destrucció d'alguna de les parts. Primer va néixer Arpanet, una xarxa d'intercanvi d'informació científica. El 1989 El Centre Europeu d'Investigació Nuclear (CERN) va crear l'hipertext. Després va aparèixer el primer navegador, i més tard el WWW a principis dels noranta. − La suma d'Internet i Intranet és poderosa, té més potencial. − La convergència televisor/PC és irreversible. El joc del ratolí − Els mitjans de comunicació són complementaris. Les tecnologies també ho són i fins i tot són convergents. Les maneres amigables de relacionar−se amb les màquines ajudaran a popularitzar−les (pantalla tàctil, tecnologies de la parla, etc.) − Hi ha una convergència entre el televisor i l'ordinador. Les xarxes facilitaran la tasca perquè no caldrà tenir infraestructura poderosa i el cost dels servidors s'ha reduït. Es retornarà la intel·ligència a la xarxa, de manera que la informació estarà al servidor i el PC no tindrà tanta càrrega i no haurà de ser tant potent. Les tecnologies basen els recursos en la xarxa i no en les terminals. Cables satèl·lits i altres artefactes − El televisor és pel lleure i l'ordinador per la feina. Amb el temps això s'unirà. No caldrà el cable perquè es rebrà la informació per satèl·lit. L'ús serà més fàcil i els adults el faran servir. No serà un servei universal perquè no arriba a tothom igual. − Caldrà conèixer el codi secret per trencar la dominació dels poderosos, com ha passat sovint en la Història. 2. Retorn al futur − El diàleg és vital per al coneixement. Les infopistes ens retornen la imatge de milions de persones parlant arreu del planeta. La xarxa obre un diàleg universal i multiforme. − Els mitjans de comunicació han ajudat a establir els sentiments de grup en la configuració política de la societat. Són imprescindibles en l'estructura social i política dels pobles. Això és perquè els mitjans de comunicació han donat un missatge unívoc a moltes persones. Interactivitat i caos − L'impacte social de les infopistes no seria tan formidable sense la interactivitat. Les xarxes permeten establir cèl·lules del diàleg informals, sense cap control i capaces de travessar fronteres. La possibilitat que milions de persones parlin alhora sense cap ordre jeràrquic duu al caos. La teoria del caos ha envaït totes les àrees de la ciència. − Amb tecnologies diverses els usuaris de la WWW han construït el sistema de manera autònoma, sense 3

autoritat per sobre. L'esquer de la llibertat − La tendència d'autoorganització d'Internet es produeix per la interactivitat, que permet als usuaris relacionar−se sense la intervenció d'un autoritat que reguli el trànsit. Això queda moderat per l'ocupació del sistema a càrrec d'alguns intermediaris: operadors, que controlen continguts i servidors, i els posseïdors de mètodes de recerca. − La llibertat entesa com opció és el gran esquer de la xarxa. Però l'acte de triar també vol dir abandonar. Si en el caos de les infopistes no hi ha uns codis de circulació l'usuari pot arribar al paroxisme. Però aleshores es corre el perill de la censura. − Més informació també pot voler dir més confusió. A Internet és difícil contrastar la credibilitat de les fonts o el rigor de les dades. L'anonimat porta a desconfiar. Satèl·lits per a una realitat global − La societat global de la informació no existeix només per Internet, sinó que el fenomen es deu al desenvolupament del món audiovisual. No calia Internet per veure la confusió de l'individu davant la massa d'informació. Però Internet ha confirmat la globalitat del fenomen. − La societat global de la informació es va configurar amb els satèl·lits artificials que van permetre acostar en el temps i l'espai els sistemes de distribució dels senyals televisius. Els satèl·lits són els veritables responsables del món global. − La universalitat provocarà un creixement dels localismes. − Interactivitat, caos i globalitat constitueixen caràcters paradigmàtics de la moderna societat de la informació. Al seu costat, la capacitat d'opció es mostra com un dels fonaments de l'exercici de llibertat dels usuaris. La societat hipnotitzada − Abans de l'Era Digital els mitjans de comunicació ja havien canviat els costums de comportament de la gent. − La televisió i la ràdio permeten fer més coses alhora, però Internet no. Tot i la rapidesa de la xarxa es necessita una quantitat de temps de la que de moment no es disposa. − La convergència entre televisió i ordinador canviarà la distribució de les cases. Les noves tecnologies entronitzen l'individu (personal computer, fragmentació televisió, vídeo a la carta, etc.). Les nostres vides estaran regides per la pantalla. El zàping és un exemple de l'individualisme dels usuaris vers els mitjans de comunicació. − La pantalla de l'ordinador i del televisor emeten raigs de llum sobre l'usuari provocant un efecte hipnòtic. El cibernauta és un navegant solitari, encara que no se n'adoni. La pantalla crea addicció, encara que els científics no reconeixen la ciberdependència com a malaltia. El presoner de la caverna − El mite de la caverna de Plató mostra un món on tots veuen només aparences i no la realitat vertadera. Els 4

telespectadors són presoners platònics perquè es contenten amb la realitat televisiva, que només és una aparença de la realitat. Els entusiastes de la xarxa diuen que aquesta allibera el presoner perquè l'espectador és actiu i interactiu i perquè no es veu una aparença de la realitat sinó que la realitat es crea i es transforma virtualment. Però no és del tot cert això, la interactivitat pot ser una actitut passiva i la realitat virtual pot semblar−se més a l'univers platònic que a la realitat certa. − Molts joves tenen l'al·lucinació de pertànyer a una tribu universal però sucumbeixen a l'aïllament. La relació amb la màquina és molt forta perquè en certa mesura és una creació seva. L'ordinador és la seva companya i tenen un fort element d'identificació. I si no agrada què fa la màquina, s'apaga. Així, el valor de l'esforç i la noció del temps en l'acumulació de les coses desapareixen a una xarxa on tot va a milions de bits per segon. 3. Qui mana aquí? El govern al ciberespai − Microsoft és present al 85 % dels ordinadors del món i dóna accés a les modernes xarxes de comunicació. No és imaginable l'evolució de la xarxa sense aquesta companyia. − Internet és una xarxa oberta però no és una cooperativa. Els sistemes de transmissió, d'accés i de navegació a la web tenen amo. Es configura un panorama on els consorcis transnacionals ocupen la major part del mercat sense fronteres. Ens estem apropant a monstres encara més grans que els antics monopolis de telefonia. Els acords i aliances preveuen una gran concentració empresarial, encara que això no vol dir que s'elimini la competència. − Microsoft té un paper dominant (acords amb ABC, compra WebTV, entrada al cable amb Comcast i un 5 % d'Apple). El llenguatge informàtic standard ha sortit de Microsoft. La interfície usada a la xarxa (Windows) és un veritable idioma universal. − El govern d'EUA vol aturar el monopoli de Microsoft, però és curiós el fet que la discussió se centra només als EUA, i no a la resta del món. L'ocàs del telèfon − El ciberespai ha canviat la cadena de valor. Ara hi ha fusions entre empreses de tot tipus per garantir una oferta àmplia de serveis als milions d'usuaris. − Cal modernitzar les infraestructures si no volem arribar a una saturació de la xarxa amb la massiva i ràpida introducció de milions d'usuaris. − Les telecomunicacions són un sector fort però alhora difícil de canviar ja que conviuen antics monopolis amb noves empreses que han de fer servir les antigues infraestructures. Un marc liberalitzat farà perdre molts llocs de treball encara que en crearà d'altres. Amb tot, aquest no és el millor moment per fer això a Europa amb el problema seriós que hi ha d'atur. − El nucli central del negoci seran els continguts que aniran per la xarxa. − La globalització fa minvar el paper dels governs, tot i que les telecomunicacions tenen un alt valor estratègic per a qualsevol país. La responsabilitat social anirà a parar a les empreses, més poderoses, i no als governs, més debilitats en aquest sentit. Però aquests consorcis empresarials defensen interessos particulars i no de la comunitat. La suplantació de l'interès de la comunitat pel de l'empresa ja és un procés en marxa. Atenes recuperada − Internet és un exemple de democratització de la societat. Dues característiques de la democràcia són 5

l'igualitarisme i la participació social. No hi ha res més igualitari que un PC i no hi ha millor eina de participació que la interactivitat a la xarxa. − Només prement una tecla a casa es podrien fer referèndums sobre qualsevol aspecte de la societat. Es tornaria a la democràcia assembleària d'Atenes enlloc de la representativa actual. − Amb tot, es cau en el risc de distingir els ciutadans entre connectats i no connectats. Un món dual − Les diferències socials cada cop es basaran més entre el fet d'estar o no connectats a la xarxa. L'extensió de les telecomunicacions farà disminuir les diferències del nivell de vida entre uns pobles i altres. Però el creixement accelerat de la xarxa als territoris desenvolupats amenaça amb eixamplar les diferències en proporcions abismals. − El llibertarisme modern i pacífic és atractiu per als joves, que creuen que la democràcia a través dels polítics és corrupta. Els entusiastes de l'autogovern a la xarxa creuen que hi ha més perills per la censura a la xarxa que per la falta d'aquesta. − La societat global de la informació tindrà efectes determinants en el poder polític i en la concepció de la sobirania com a fonament de l'Estat i el poder. Censura i control − Les xarxes són utilitzades per tothom, inclosos els delinqüents, màfies, etc. Els governs es veuen impotents per combatre el fenomen en solitari. Calen acords internacionals i cooperació efectiva entre països. Els governs, enlloc de dictar lleis prefereixen dirigir−se a les empreses que governen el sistema per a que controlin el flux d'informacions a través dels seus servidors. La qüestió del debat està en el criteri a seguir. És una aberració deixar en mans d'empreses internacionals la decisió de govern d'Internet. Això suposa un abandó de sobirania per part dels governs i també de tota la societat. S'atribueix poder a qui no té cap legitimació per exercir−lo. − En tot això és necessari prohibir l'anonimat en els intercanvis. Sense anonimat es poden exigir responsabilitats concretes als que vulnerin la llibertat aliena. − Narcotraficants, mafiosos, etc. fan servir la xarxa per eludir els controls del món real. L'estabilitat dels països i l'equilibri geopolític estan sotmesos a l'eventualitat d'una guerra virtual que podria esdevenir real. Espia com puguis − Grups de tot tipus divulguen pel ciberespai el seu missatge a milions de persones de manera que eludiexen la censura d'altres mitjans de comunicació. És difícil aturar aquestes campanyes propagandístiques. Els estats no tenen cap paper en un món global que és governat per una sèrie de corporacions que no responen al tipus d'autoritat política. − Es parla d'autoregulació com a solució. Però abans cal establir un codi de conducta pactat a escala internacional. Si l'autocontrol es diposita en l'individu creador de la web, això és impensable en les societats dictatorials, on els drets de l'individu són mínims. − Cap esforç d'una nació en solitari arribarà enlloc. Cal que siguin els protagonistes del procés els que marquin les directrius i que els altres els segueixin.

6

El dret a la intimitat − Els individus tenen raons per amoïnar−se quant a la vulneració del seu dret a la intimitat. No hi ha cap seguretat quant a la privacitat en els intercanvis, llevat que es facin servir codis de seguretat. − És curiós que el govern s'amoïni pels continguts d'Internet i no per la vulneració del dret a la intimitat. Les lleis de protecció de dades no serveixen per a res a Internet. − En la societat global la intimitat és un valor a la baixa. Però la defensa de la vida privada ha d'ocupar l'atenció prioritària dels responsables polítics. ... I el dret a la propietat − Un creador té dret a defensar la identitat de la seva obra. − Els principis de dret d'autor no canvien encara que estiguin a la xarxa i no en suport paper. − Una de les aportacions del ciberespai és la capacitat que té de convertir qualsevol que s'hi passeja en autor, alhora que impedeix que sigui considerat com a tal. La recreació de l'Estat − El caràcter transnacional d'Internet i la necessitat de codis de conducta impulsaran la creació de noves institucions interestatals que s'hi dediquin. La televisió via satèl·lit ajudarà a l'adopció de legislacions internacionals per a la societat global de la informació. Les diferències entre legislacions s'han de resoldre en benefici de les menys restrictives. − El paper de l'Estat és regular i exercir la sobirania dels seus ciutadans. Es configura un Estat Virtual que pot servir d'exemple per a l'Estat real a l'hora de reformar−lo. − A més d'usar Internet per apropar−se a la ciutadania, l'Estat ha de promoure l'extensió de les tecnologies per garantir l'accés a tots els ciutadans, nacionals i internacionals. − Si es deixa l'extensió de la xarxa en mans del mercat es produirà una gran concentració de tecnologia on hi hagi més demanda i no es donarà una extensió universal. L'Estat ha d'entrar per controlar això. − L'Estat haurà d'assumir que hi haurà una transferència de poder a les grans corporacions que provocarà una concentració empresarial, però alhora haurà de controlar aquesta concentració perquè els drets dels ciutadans estiguin assegurats al ciberespai. Això requerirà acords internacionals nous. 4. Pagant Sant Pere canta − La societat global de la informació produirà grans transformacions en el sistema monetari i en l'organització global del mercat. − La reducció de costos en l'intercanvi d'informació i la major velocitat amb què es duu a terme milloraran les relacions entre les forces de producció. Les empreses no podran treballar de manera adient sense les tecnologies de la informació. − La societat global de la informació afectarà profundament els dos mecanismes bàsics de l'economia moderna: el mercat i la jerarquia.

7

A comprar per la xarxa − La utilització de la xarxa com a mètode de distribució de béns i serveis pot posar fi a les discriminacions entre mercats opulents i mercats amb monoproductes. − Com que l'oferta queda globalitzada amb la xarxa, la demanda també. Perquè la compra a la xarxa es popularitzi cal que s'extengui la xarxa i a les llars hi hagi terminals i connexions adients. − La publicitat a la xarxa comença a ser més agressiva i sense cap norma que la reguli, llevat dels codis tradicionals. − Un desavantatge del comerç electrònic és que molts productes que es compren pels sentits perdran vendes. Però en canvi baixaran els preus perquè no hi haurà intermediaris. Els canvis, però, no seran immediats. El comerç electrònic pot contribuir a augmentar la transparència en les transaccions i pot ajudar a ajustar els marges de benefici. − Hi haurà menys intermediaris comercials i polítics. Hi haurà democràcia i mercat directes. − El mercat serà universal i hi haurà homogeneïtzació dels productes. Els diners electrònics − La desconfiança dels usuaris vers l'ús de targetes a la xarxa és gran. No hi ha codis realment segurs. Si hi ha estandardització dels mètodes de pagament hi haurà més control. El caos i la desjerarquització agraden però no amb els nostres diners. − Ara per ara els diners són fugaços. Un mercat global necessita una moneda global. Es podria donar l'aparició d'un tipus de diners digitals de curs legal. La circulació de la nova divisa augmentaria la liquiditat, ja que les transaccions serien instantànies, i el mercat i el sistema de fixació de preus seria més transparent. − Però la creació de diners electrònics augmentarà la tendència a l'exageració de l'economia financera de manera que aquesta es separarà de la productiva. Hi haurà més cracs borsaris, més freqüents i més curts, atesa la velocitat dels canvis. On és la meva oficina? − Quan es treballi en xarxa es podrà donar de manera més directa la relació entre els treballadors i la cúpula directiva. La no−jerarquització farà una estructura més horitzontal. La informació fluirà en totes les direccions. − Els petits empresaris tindran mercats globals des del seu ordinador, de manera que augmentaran les expectatives de facturació. − El teletreball no és pas una cosa que pugui ser exercida per qualsevol: cal tenir un cert tipus de professió i unes habilitats concretes. S'obrirà un abisme entre els que saben fer servir l'ordinador i els que no. − La presència virtual del treballador reduirà despeses (oficines més petites, per exemple), canviarà ciutats (menys trànsit), etc. − El concepte de temps lliure desapareix perquè no hi haurà separació física entre l'oficina i el domicili. Hi haurà més competitivitat, però no es podrà accedir a ascensos en no haver una presència física.

8

Sindicats amb problemes − Els sindicats poden unir−se internacionalment amb la xarxa, però la seva cultura i costums es veuen afectats, ja que és difícil organitzar piquets informàtics per a fer vagues cibernètiques. − Les innovacions tècniques cerquen rendibilitat, de manera que es reduirà el nombre de treballadors i no es crearà igual nombre de llocs de treball. Però alhora el teletreball permetrà trobar feina a llocs allunyats sense haver de canviar de residència. − Hi haurà una transformació de les relacions industrials i un augment dels treballadors autònoms. La major formalitat de les relacions laborals proporcionarà flexibilitat a les empreses que es podran associar cojunturalment, intercanviar treballadors, etc. La meva casa i la casa de tothom − Si canvia la manera de comprar i de treballar, canvia el nostre entorn social, tindrem més hores de lleure. − Hi haurà més inversió en la xarxa a les grans ciutats i hi haurà diferències entre unes zones i les altres. Hi haurà endollats i desendollats. Els governs han de solucionar això ja que és una discriminació econòmica, cultural i intel·lectual. 5. L'aula sense murs − Mai no s'acaba d'aprendre. La vida és un procés continu d'aprenentatge. Els mitjans de comunicació ens acompanyen al llarg de tota la vida en aquesta educació i ens bombardegen amb fets i dades que distorsionen el nostre coneixement. Tots els fets socials contribueixen a l'educació (família, empresa, lleure, govern, etc). Els mitjans de comunicació han enderrocat les fronteres geogràfiques del coneixement unificant les experiències de la gent i universalitzant els mites. − L'individu serà més autodidacte gràcies a les noves tecnologies. − Una amenaça és l'abundància d'informació que se'ns aboca. La quantitat només és qualitat si podem discernir entre unes dades i altres. − Els coneixements són caducs. Tot passa de moda ràpidament i cal aprender contínuament. − Cal reinventar el concepte d'educació i adaptar−lo a un món on els alumnes no només reben conceptes sinó que els creen i els transmeten als altres. Les tecnologies ofereixen maneres infinites de transmetre el coneixement i canvien radicalment el concepte d'educació. Hi ha noves formes de participació en l'ensenyament, una certa solidaritat universal del coneixement. − Moltes persones incapacitades podran estudiar des de casa gràcies a les noves tecnologies. Guarir a distància − L'activitat al ciberespai en salut és múltiple i dóna servei als tres objectius bàsics del sistema sanitari: prevenció, diagnosi i teràpia. Hi haurà més èxit de curació si es pot consultar l'historial clínic des de qualsevol punt del món. − Per a l'educació i la sanitat cal que hi hagi ordinadors a les escoles i que els professors sàpiguen usar−los. Però aquest implantament de tecnologia és car, de manera que es poden aguditzar les diferències entre els que tenen la infraestructura i els que no la tenen. El principi d'igualtat d'accés a l'ensenyament ha de ser respectat 9

en moments en que tantes coses conspiren contra ell. − Cal incorporar el multimèdia com a mètode escolar, d'investigació, de diàleg i d'aprenentatge. Do you speak English? − L'anglès ha esdevingut la llengua única de la nostra civilització. Hi ha moltes varietats d'anglès (pitxinglis), un d'ells el que hi ha a la xarxa i que ha esdevingut un llenguatge universal. − L'ús únic de l'anglès és un obstacle per a aquelles persones que no el parlen i que no poden navegar pel ciberespai. Hi haurà una homogeneïtzació amb l'anglès. La creació d'una cultureta universal ja fa dècades que està en marxa. − El valor d'eficiència ara prima més que el de solidaritat o justícia. L'eficiència no pot ser el criteri per mesurar el progressos de l'educació, la salut o el benestar de les persones. Internet pot fer un gran bé en aquesta causa però també pot ser un gran botxí en nom del pensament únic i universal. − La multiplicitat de cultures pot fer un mosaic que sigui un conjunt però amb unes peces que mantinguin la seva identitat. El futur del llibre − La civilització de la imatge guanya terreny sobre la societat lletrada, però, amb tot, l'alfabet és bàsic ja que la connexió amb la màquina és un teclat. − El llibre té futur per la poderosa interactivitat que té amb l'usuari, per la perdurabilitat i la simplicitat de maneig. Amb tot, té grans obstacles per davant. − El nombre de lectors es multiplicarà i caldrà més paper. La comunicació digital ha de ser la resposta a aquest problema. Amb tot, continua havent la necessitat del paper amb les impressores. − El problema principal és que el temps dedicat a Internet i la televisió es treu de la dedicació a la lectura. Comença l'espectacle − Sense el regnat de la imatge la societat de la informació no s'assemblaria al que és ara. La televisió converteix les relacions humanes en un espectacle. El diàleg entre cultures queda arrasat per l'imperatiu de l'acció multicolor de Hollywood. − La televisió s'unirà a l'ordinador i destronarà aquest del domini de la xarxa. Seran un mateix aparell. − La digitalització del senyal televisiu abaratirà els costos de producció, multiplicarà el nombre de canals i ajudarà a segmentar l'audiència impulsant la televisió de pagament. La televisió serà el que enganxarà a moltes famílies cap a les noves tecnologies. − La batalla davant la producció de continguts dels EUA està perduda perquè a Europa no hi ha una producció pròpia a protegir i si n'hi ha no és tan poderosa en termes polítics i culturals. L'única postura correcta és el col·laboracionisme. − La solució passa per la glocalització, la combinació d'allò global amb la pervivència dels valors autòctons. − El mercat global tendeix a l'homogeneïtzació. Les inversions en pel·lícules són molt altes i cal un mercat 10

global per amortitzar−les. − La indústria de l'entreteniment augmenta ja que hi ha més temps de lleure. El perfil lúdic del ciberespai ha de servir per atreure les persones. 6. Cap a la creació d'una consciència univeral − La societat de la informació conté en ella mateixa aquelles característiques que defineixen les circumstàncies mundials: complexitat, interdependència i imprevisió. Un escés de soroll − Tot i que el soroll de les carreteres és molt gran, és menor que el de les infopistes. Molta gent es tanca davant les infopistes per no haver de reflexionar sobre la revolució del s.XXI. De pressa, de pressa − La velocitat és una constant en la societat de la informació: • Velocitat en la transmissió de les informacions a través de la xarxa. • Velocitat de transformació i perfeccionament del sistema. • Velocitat en la incorporació dels usuaris. − La velocitat és el que fa que el fenomen sigui revolucionari. La velocitat dóna un ritme a la presa de decisions semblant a la improvisació i fins i tot a l'esbojarrament. La velocitat és contrària a la reflexió, impedeix el dubte i dificulta l'aprenentatge. − El temps desapareix. El món virtual és un món sense dimensions perquè no està format per àtoms. No hi existeix el temps però tampoc l'espai. En el ciberespai desapareixen les fronteres polítiques o geogràfiques. És la consolidació del mercat global i la cultura planetària. Un creixement sense límits − Davant les tècniques de substitució, el món digital provoca la integració de totes elles. − Els obstacles que es posen al món digital no són de gaire tecnològic sinó econòmic, social, polític o humà. − El paper de les companyies telefòniques ara passa pel control dels continguts i no només el de les infraestructures. La interferència en els continguts suposa una amenaça a la llibertat d'expressió. − El satèl·lit i el cable no seran competitius sinó complementaris. − Les discussions sobre un estàndard universal de descodificació digital concentraran l'atenció de la indústria i dels legisladors en els propers anys. Regular el caos − Els aspectes caòtics es valoren com una cosa positiva, però enmig del desordre hi ha formes de control més delimitades i precises del que molts pensen. És una decisió cabdal tot el que es relaciona amb el dret de la competència i la legislació antitrust. − La tendència és crear corporacions globals. El procés de mundialització és un procés d'americanització. Les 11

corporacions seran tan grans que podran desafiar els governs. El poder es traslladarà a les grans empreses, sense representativitat democràtica i sense un compromís d'interès general. La mundialització del mercat exigeix el de les lleis. − Hi haurà noves diferències socials: els inforics i els infopobres. Tots participaran en la nova estructura social però uns com a amos i els altres com a víctimes. − Si l'ensenyament ha de ser un factor igualitari cal que els governs i les institucions internacionals implantin les noves tecnologies per a que arribin a tothom. Homo videns − La societat global de la informació arrela a la cultura de la imatge. La major comoditat d'aprenentatge amb la televisió contrasta amb la dificultat d'assimilació que comporta. − La cultura de la imatge està íntimament lligada a la de l'espectacle. L'existència de més temps lliure promourà la civilització del lleure i l'entreteniment. El regne de la paradoxa − La paradoxa és una característica de la nostra civilització. El ciberespai hi contribuirà de manera important. • Juntament amb la concepció planetària es multiplicaran els individualismes i localismes. • Un escés de dades pot ser la causa directa de la nostra ignorància. • L'usuari que es creu ciutadà del món està realment aïllat. • Es predica l'autonomia cultural de l'individu però es tendeix a l'homogeneïtzació. • La interactivitat primer és compulsiva i finalment és passiva i s'estanca perquè l'usuari no s'ofegui en l'abundància. − La paradoxa pot ser el motor de l'enginy i la creativitat o pot convertir−se en el triomf de la confusió. − Cal fomentar el diàleg entre cultures i resistir−se a l'homogeneïtzació. CEBRIÁN, J.L., La xarxa Polítiques de Comunicació 9

12

View more...

Comments

Copyright � 2017 NANOPDF Inc.
SUPPORT NANOPDF