Latín

Normes d'evolució etimològica: consonants • La m final de l'acusatiu no es conserva mai. Terram> terra. • Les consonants oclusives sordes se soronitzen en posició intervocàlica. Ripam> riba. Rotam>roda. Caecam> cega Sordes Sonores

p b

t d

c g

3) El grup −um a final de paraula decau normalment. Ramum >ram 4) El grup oclusiva + líquida a final de paraula desenvolupen una −e de suport. Vehiculum> vehicle • Les oclusives sonores (p, t, c) a vegades cauen i a vegades és conserven. Dubitare> dubtar. Sudare> suar • Les oclusives finals és perden. Amat> ama. • El grup −li− entre vocals és transforma en −ll−, així com també la l− inicial. Filiam> filla. Lanam> llana. • Les consonants repetides és simplifiquen, menys la ll que és transforma en l·l. Litteram> lletra. • El grup inicial s− + consonant desenvolupa una −e− de suport. Spiritum> esperit. • Les consonants sordes i sonores davant r desapareixen. Patrem> pare. • La r final de paraula es canvia de lloc, és a dir, pasa per metàtesi, a l'interior. Inter> entre. • Els grups: −mm−, −nn−, −gn−, −ni−, −ne− evocucionen en català a −ny−. Demnare> danyare. • El grup −ct− se simplifica en −t i canvia la vocal procedent a −e− o a −i−. Factum>fet. Lectum> llit • La −v− intervocàlica llatina ( u consonàntica) canvia a −u− o desapareix. Novem>nou. Pavorem> por. • La −b− intervocàlica dóna v. Cantabat> cantava. • El grup final −em normalment és perd. Pontem> pont. • El grup −cul− precedit de vocal dóna generalment ll. Periculum> perill. • Els grups formats per les consonants c,t davant i (−ci−/−ce−, −ti−/−te−) passen a c, a s o a ç o be desapareixen. Martiun> marc. Rationem>raó. • La −x− intervocàlica és manté; però a vegades altera la vocal precedent. Buxum>boig. Si no és intervocàlica se simplifica en s. Anxiam> ànsia. • És típica del català la vocalització (diftongació) d'alguns grups consonàntics llatins (p−c, t−t, b−l, etc.). Pacem>pau. Cantatis> canteu. Parabolam> paraula. • Els grups llatins ax, ex esdevenen eix. Axem> eix. • El grup llatí inicial qui−(oclusiu) es català és transforma en sibilant. Quince>cinc. Normes d'evolució etimològica: vocals • les vocals pretòniques i posttòniques normalment se sincopen (desapareixen a l'interior de paraula). Ungulam> ungla. • La i>e i la u>o. La resta de les vocals és mantenen. Portam> porta. Puram>pura. Unglam> ungle. Piram> pera. • Els diftongs és monoftonguen (ae>e; oe>e; au>o). Saetam> seda. Tragoediam> tragedia. Causam> causa. • La −e final dels adjectius és perd (s'acopoca). Amare> amar.

1

¿Què podem trobar a una cuina? Vinum: vi Alia: all Caepae: ceba Garum: especie de salsa de peix mesclada en especies i oli, entre altres Mel: mel Lenticulae: llentilles Farina: farina Cicera: cigró Pastinaca: pastenaga Piper: pebre Oleum: oli Aqua: aigua Exitus: eixir

2