Téoria Econòmica de l\'Empresa i la Indústria

January 13, 2018 | Author: Anonymous | Category: Exámenes, Exámenes Universitarios, Economía, Economía de la Empresa
Share Embed Donate


Short Description

Download Téoria Econòmica de l'Empresa i la Indústria...

Description

EXAMEN FINAL DE TEORIA ECONÒMICA DE L'EMPRESA I LA INDÚSTRIA CURS ACADÈMIC 2002−2003 DEPARTAMENT DE TEORIA ECONÒMICA PROF. EXAMEN TIPUS B NOM I COGNOMS: GRUP: NOTA: • Durada: 2 h. 30 m. • Puntuació: resposta encertada: + 1 punt; equivocada − 0,25 punts: en blanc: 0 punts. • No desgranar cap full. 1. Sigui una empresa de monopoli que opera segons una funció de costos totals que subministra la seva producció a una demanda del mercat com (a, b >0). Es demana que calculeu la pèrdua neta de benestar (PNB) associada a l'existència del mercat de monopoli: a) No es pot saber, falten més dades. b) PNB=

c) PNB=

d) PNB=

2. Respecte el problema anterior: Quina de les següents afirmacions és certa?. a) La pèrdua neta de benestar social tendeix a ser menor, ceteris paribus, conforme major sigui la grandària del mercat en caure el preu d'equilibri. b) La pèrdua de benestar social tendiria a ser menor si, per alguna causa, hagués entrada de noves empreses en el mercat de monopoli. c) Com que els costos de la monopolització del mercat no han variat (són igualment ) el benestar social no canvia si passem d'un mercat competitiu a un altre de monopoli. d) Cap de les anteriors. 3. Una indústria composada per dues empreses que competeixen en preus a la Bertrand i operen sota 1

rendiments constants escala amb costos diferenciats i producte homogeni, aleshores: a) El preu de cadascuna cau fins el costos marginals i totes dues empreses fan beneficis nuls (Paradoxa de Bertrand). b) Finalment hi haurà només una empresa en el mercat. c) Totes dues acabaran fixant preus alts i fent beneficis extraordinaris positius. d) Cap de les anteriors és certa. 4. Una empresa de monopoli s'enfronta a la corba de demanda expressada per la funció , sent la seva funció de costos totals igual a . En aquest cas es demana, quin benefici òptim o màxim arribarà a fer el monopolista?. a) Bº = 301,5 u.m. b) Bº = 270 u.m. c) Bº = 0 (en igualar−se el p = CMe) d) Bº = 398 u.m. 5. En relació a l'exercici anterior: Imagineu ara que per alguna determinada raó el monopolista és capaç de visualitzar dos submercats (l'1 i el 2) entre els seus clients amb funcions de demanda com i , respectivament. Donada la seva mateixa funció de costos, quins beneficis acabarà realitzant en cada submercat si decideix aplicar una política de preus discriminadors de 3er. grau?. a) Bº1 = 301,5 u.m. i Bº2 = 155,5 u.m. b) Bº1 = Bº2 = 368,5 u.m. c) Bº1 = 285,4 u.m. i Bº2= 296,2 u.m. d) Cap de les anteriors. 6. La discriminació de preus de segon grau d'un monopolista consisteix en, a) Vendre les unitats segons la diferent disponibilitat a pagar de cadascú.. b) Vendre de tal forma que el preu unitari vagi creixent. c) Aplicar una tarifa en dues parts. d) Cap de les anteriors. 7. Quina de les següents afirmacions que es fan és certa?. • En un monopoli el preu és menor que l'ingrés marginal. • L'empresa de monopoli produeix en el tram inelàstic de la corba de demanda. 2

• Els beneficis del monopolista es maximitzen quan, davant de costos marginals positius, l'ingrés marginal (primera derivada dels ingressos totals) es fa zero. • L'empresa de monopoli produeix un nivell d'output inferior al socialment òptim. 8. La comparació entre l'equilibri competitiu i el de monopoli permet obtenir diferents conclusions. Indiqueu quina de les següents afirmacions que s'exposen NO es correcta: a) El nivell de benestar corresponent a l'equilibri monopolista és inferior al competitiu. b) La pèrdua neta de benestar causada per un monopoli tendeix a créixer conforme entrin noves empreses a la indústria. c) Tant l'empresa monopolista com la competitiva, si decideixen produir, determinen la seva producció òptima quan l'ingrés marginal s'iguala al cost marginal, independentment de que obtinguin beneficis o pèrdues. d) El marge del preu sobre l'ingrés marginal d'un monopolista dependrà inversament de l'elasticitat preu de la demanda. 9. Suposi una indústria composada per tres empreses amb idèntiques funcions de costos totals (i = 1,2,3). Si la demanda del mercat a la que han de fer front és , aleshores quin és el preu d'equilibri que sorgeix si les empreses es comporten segons Cournot?. a) pC = 106 u.m. b) pC = 66 u.m. c) pC = 84 u.m. d) pC = 128 u.m. 10. Respecte l'exercici anterior: si la demanda del mercat es desplaça, ceteris paribus, cap amunt i enfora (és a dir, passa a ser per exemple ), què caldria esperar que preveiés el model d'oligopoli de Cournot?. a) Un increment del preu cobrat i també de les vendes de cada firma. b) Una elevació del preu de venda i, per tant, una disminució de l'output global ofert. c) Una caiguda dels beneficis empresarials pel major creixement dels costos. d) Una caiguda de les vendes individuals degut a l'entrada de nous competidors. 11. Dues empreses operant en el mateix mercat han d'escollir entre fixar un preu elevat i un preu baix. Suposeu la següent matriu de beneficis derivats de cada estratègia,

Empresa A Preu Alt

Empresa B Preu Baix Preu Baix 6,30

Preu Alt 18,18 24,24

30,6

3

Si cada empresa intenta escollir aquell preu que és el millor per ella, amb independència del preu del competidor, quina de les següents afirmacions es correcta?. a) L'empresa A hauria d'establir un preu elevat, l'empresa B un preu baix. b) L'empresa A hauria de posar un preu baix, mentre que la B un d'alt. c) Totes dues haurien de fixar un preu baix. d) Un preu elevat és el que haurien de fer totes dues. 12. Per Nadal de 1993, la companyia Northwest Airlines va treure una promoció especial que fou ràpidament copiada per la competència. Una setmana abans de Nadal va anunciar que vendria als viatgers un bitllet de només anada o només tornada a qualsevol destí que la companyia volés per no més de 119$. Com a contrapartida, els bitllets es venien sols en oficines particulars i el vol de sortida i el d'arribada havien de començar el dia de Nadal. Aquesta practica comercial és un exemple de: a) Discriminació intertemporal de preus. b) Discriminació de preus de tercer grau. c) Una tarifa en dues parts. d) Una pràctica de venda conjunta. 13. Una empresa ven un producte idèntic a dos grups de consumidors, els A i els B. L'elasticitat preu de la demanda pel grup A és −5, mentre que l'elasticitat preu pel grup B és −2. Amb aquesta informació, el preu establert sobre el grup A de clients hauria de ser: a) 5/8 del preu fixat sobre el grup B. b) 2/3 del preu sobre B. c) 5/2 del preu posat als clients B. d) No pot saber−se sense informació extra. 14. Els seguidors que acudeixen al Pavelló d'esports municipal per veure partits de basquetbol de la seva ciutat han de pagar per usar l'aparcament i per entrar al Pavelló d'esports. Si els dirigents del Pavelló saben que els simpatitzants del club tenen idèntiques demandes i s'expressen mitjançant la funció de demanda del mercat: . Quina seria la quota de l'aparcament que podrien els directius arribar a cobrar a cada seguidor si el cost marginal d'oferir partits de basquetbol fos constant a 10€ per seient?. a) 9,50€. b) 4,65€ c) 7,50€ d) 5,30€ 4

15. En el model de Chamberlin, l'excés de capacitat productiva té lloc en les indústries de competència monopolística per què en l'equilibri: a) Cada empresa fixa un nivell de producció per damunt del que minimitza els costos mitjans. b) Les empreses més ben situades fan beneficis extraordinaris positius. c) L'afirmació és falsa, ja que totes acaben fixant un mateix nivell de preus en l'equilibri. d) La producció d'equilibri és massa petita per minimitzar els costos mitjans. 16. Una indústria consisteix en 11 empreses idèntiques amb funcions individuals de costos com: (i =1,2,....11). La demanda del mercat que atenen és , on . Quin és el preu d'equilibri que acordarien establir les 11 empreses si formessin un càrtel, provat que operés amb els costos de les onze empreses combinades?. a) pcartel = 56€. b) pcartel = 52€. c) pcartel = 48€. d) pcartel = 76€. 17. Quina és la crítica més important que se li pot formular als models de l'oligopoli tipus Cournot?. a) Que les empreses gaudeixin de costos marginals constants. b) Que les corbes de reacció siguin lineals. c) Que la funció de demanda atesa sigui lineal. d) Cap de les anteriors. 18. En el mercat nacional d'olis per a motors d'automòbils dues empreses, l'1 i la 2, s'enfronten a la demanda total del mercat donada per . Les funcions de costos totals són: i , respectivament. En base a aquesta informació, quina quantitat d'output produirà cada empresa sota competència tipus Cournot: • q1 = 3 u.; q2 = 5 u. • q1 = 5 u.; q2 = 5 u. • q1 = 7 u.; q2 = 8 u. • q1 = 40/6 u.; q2 = 6 u. 19. Respecte al problema anterior: Quants beneficis fan les dues empreses fabricants d'olis de motors segons el model de Cournot?. • Bº1 = Bº 2 = 80 u.m. • Bº1 = 65 u.m.; Bº2 = 52,5.m. • Bº1 = 45 u.m.; Bº2 = 75. • Bº1 = 45 u.m.; Bº2 = −5 u.m. 20. La regulació d'un mercat de monopoli natural per una agència reguladora segons la regla de preu igual al 5

cost marginal (marginal cost pricing), quina mena de conseqüències acabarà comportant, a) La generació de beneficis per l'empresa en ser, finalment, el preu regulat superior als costos mitjans. b) Pèrdues ja que l'empresa no acabarà recuperant els costos fixes. c) L'entrada de nous competidors en ser el preu que limita l'entrada quelcom més baix. d) Una disminució de l'excedent del consumidor respecte la situació no regulada. 21. El següent quadre recull els preus de reserva de quatre consumidors (A, B, C, i D) sobre dos bens produïts per una empresa:

Consumidor A Consumidor B Consumidor C Consumidor D

Preu de Reserva Bé 1 (€) 100 85 7 20

Preu de Reserva Bé 2 (€) 20 10 90 100

A més a més, sabem que el cost mig (i marginal) de produir el bé 1 és de 20€ i el cost mig i (marginal) pel bé 2 és de 15€. Quina és l'estratègia de preus òptima si l'empresa dur a terme una política de vendes conjuntes mixtes?. a) plot = 120; p1 = 84€; p2 = 89€. b) plot = 104€; p1 = 85€; p2 = 90€. c) plot = 120€; p1 = 85€; p2 = 90€. d) Cap de les anteriors. 22. Consideri que dues empreses competeixen escollint el preu com a variable estratègica. Les seves funcions de demanda són:

a on p1 i p2 són els preus que cobra cada empresa i q1 i q2 les unitats de producte venudes per cada duopolista. Suposi que els costos de producció són nuls en cada cas. Llavors, si totes dues empreses fixen preus alhora, quin preu fixarà cada empresa en l'equilibri?. • p1 = p2 = 0€. • p1 = p2 = 2,5€. • p1 = p2 = 4,65€. • p1 = p2 = 10/3€. 23. Respecte al problema anterior: Suposi ara que l'empresa 1 és la primera en fixar el seu preu i a continuació ho fa la 2. Quin preu fixarà cada empresa?. • p1 = 2,65€; p2 = 4,23€. • p1 = 3,57e; p2 = 3,39€. 6

• p1 = 2,47€; p2 = 2,94€. • Cap de les anteriors. 24. Si una empresa de monopoli s'enfronta a una corba de demanda amb una elasticitat preu de la demanda (E) igual a E = , i el govern estableix un impost de t unitats monetàries per unitat d'output produïda, aleshores: a) El preu establert sobre els consumidors creix en (1/2) t unitats monetàries. b) El preu acaba creixent per damunt del creixement experimentat per l'impost. c) El preu fixat als consumidors creix justament en la quantia t. d) Mai es podrà saber sense més informació. 25. Si una empresa de monopoli realitza una política de discriminació de preus de 3er. grau en dos mercats, 1 i 2, amb unes elasticitats preu de la demanda constants de i , respectivament, els preus carregats seran: a)

b) c)

d) RESPOSTES EXAMEN TIPUS TEST NOM I COGNOMS: GRUP: 1. C 2. B 3. B 4. D 5. A

6. C 7. D 8. B 9. C 10. A

11. C 12. B 13. A 14. C 15. D

16. A 17. D 18. A 19. C 20. B

21. B [C] 22. D 23. B 24. B 25. A

7

View more...

Comments

Copyright � 2017 NANOPDF Inc.
SUPPORT NANOPDF