Dret

Tema 1. CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978. ESTRUCTURA I PRINCIPIS GENERALS. ELS DRETS FONAMENTALS DE LA CONSTITUCIÓ. EL MODEL ECONÒMIC DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA. EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL. LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ • LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978. • Aprovació Llei per a la Reforma Política (1/1977 de 4 de gener) • 15 de juny de 1977 eleccions per escollir les Corts • Corts elaboren una Constitució INTRODUCCIÓ • Aprovació text constitucional 31 d'octubre de 1978 • Sancionat i promulgat el 6 de desembre de 1978 pel Rei • Publicació al BOE i entra en vigor el 29 de desembre de 1978 • La seva codificació en un sol text; Constitució tancada • La seva extensió degut al laboriós consens entre les forces polítiques • La seva rigidesa: impossibilitat de modificar−la a través de procediments legislatius CARACTERISTIQUES ordinaris • Establiment de la monarquia parlamentària • Configuració d'Estat: unitari, regional i no federal • ESTRUCTURA I PRINCIPIS GENERALS • Un preàmbul breu on es constitueix una declaració solemne de gran força política; resumeix o incorpora idees que estan plasmades en nombrosos articles • Un títol preliminar on es destaquen els principis que presideixen el text constitucional • Deu títols numerats i repartits de la següents manera: • I : Drets i deures fonamentals dels espanyols • II : De la Corona • III : De les Corts Generals • IV : Del Govern i l'Administració ESTRUCTURA • V : De les relacions entre el Govern i les Corts Generals • VI : Del Poder Judicial • VII : Economia i Finances • VIII : De l'organització territorial de l'Estat • IX : Del Tribunal Constitucional • X : De la Reforma Constitucional • Nou disposicions transitòries • Una disposició derogatòria • Una disposició final

1

ARTICLES DEL TÍTOL PRELIMINAR (podria qualificar−se com l'avantsala de la Constitució, en la qual s'han recollit preceptes d'importància cabdal al costat d'altres que per la seva generalitat, no s'han pogut introduir en altres títols del text constitucional i s'han agrupat en aquest títol) *Estat social i democràtic de Dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític Article 1 Defineix el tipus d'Estat el qual s'opta * Enuncia el titular de la sobirania del qual emanen els poders de l'Estat (el poble espanyol) Article 2 Tanca la transacció més discutida de totes les que han estat acollides en l'articulat de la Constitució: La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles Article 3 El castellà com a llengua espanyola oficial de l'Estat, (el deure de conèixer−la i el dret d'usar−la) les restants llengües espanyoles que seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes Article 4 La bandera d'Espanya formada per tres franqes horitzontals vermella, groga i vermella. Aquesta juntament amb les de les Comunitats Autònomes s'utilitzaran en els seus edificis públics i en actes oficials Article 5 Madrid com a capital de l'Estat Article 6 Els partits polítics que concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular. Són l'instrument fonamental per a la participació política Article 7 Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials Article 8 Les Forces Armades constituïdes per l'Exèrcit de Terra,l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire Punt 2: Estableix que correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguin reals i efectives; així com facilitar la participació de tots els ciutadans en la seva vida política, econòmica, cultural i social Article 9 Punt 3: Declara els principis del nostre ordenament jurídic: legalitat, jerarquia normativa, publicitat de les normes, irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, seguretat jurídica i responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics • ELS DRETS FONAMENTALS DE LA CONSTITUCIÓ Títol I Dels drets i dels deures fonamentals (art. 10) Capítol Primer Dels espanyols i dels estrangers (art. 11 a 13) Capítol Segon Drets i llibertats (art. 14) 2

Secció 1ª Drets fonamentals i llibertats públiques (art. 15 a 29) Secció 2ª Drets i deures dels ciutadans (art. 30 a 38) Capítol Tercer Principis rectors de la política social i econòmica (art. 39 a 52) Capítol Quart Les garanties de les llibertats i drets fonamentals (art. 53 a 54) Capítol Cinquè De la suspensió dels drets i de les llibertats (art. 55)

−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− • Dignitat de la persona • Drets inviolables que li són inherents • Declaració de principis valoratius generals (art. 10) • Lliure desenvolupament de la personalitat • Respecte a la llei i als drets dels altres Títol I: Dels drets i deures fonamentals dels espanyols i dels estrangers • Àmbit de l'aplicació jurisdiccional normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats públiques juntament amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els acords internacionals ratificats a Espanya Drets i llibertats Principi d'igualtat davant la llei i la prohibició de tota discriminació o qualsevol altre condició o circumstància personal o social (art. 14) Capítol II Drets fonamentals i llibertats públiques • Dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15) • Llibertat ideològica, religiosa i de culte (art. 16) • Dret a la llibertat i a la seguretat personal (art. 17) • Dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge (art. 18) • Lliure elecció de residència i lliure circulació pel territori nacional (art. 19) • Dret d'expressió (art. 20) • Dret de reunió (art. 21) • Dret d'associació (art. 22) • Dret de participació en els assumptes públics (art. 23) • Dret a obtindre la tutela efectiva dels Jutges i tribunals d'Honor (art. 26) 3

• Dret a l'educació (art. 27) • Dret de lliure sindicació i dret de vaga dels Treballadors (art. 28) • Dret de petició (art. 29) • Dret−deure de defensar Espanya i dret a l'objecció de consciència (art. 30) • Dret de l'home i de la dona a contraure matrimoni lliurement (art. 32) • Dret a la propietat privada i a l'herència (art. 33) • Dret de fundació (art. 34) • Dret−deure al treball (art. 35) • Dret a la regulació de les peculiaritats pròpies dels règims jurídics del Col·legi Professional i l'exercici de les professions titulades (art. 36) • Dret a la negociació col·lectiva i el dret dels treballadors i empresaris a adoptar mesures de conflicte col·lectiu (art. 37) • Llibertat d'empresa en el marc econòmic (art. 38) Capítol III Dels principis rectors de la política social i econòmica • Dret a la família (art. 39) • Dret a una distribució equitativa de la renda (art. 40) • Dret a la Seguretat Social (art. 41) • Dret econòmic i social dels treballadors (art. 42) • Dret a la protecció de la salut (art. 43) • Dret d'accés a la cultura (art. 44) • Dret a disposar d'un Medi Ambient adequat (art.45) • Conservació i promoció de l'enriquiment històric, cultural i artístic (art. 46) • Dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat (art. 47) • Dret a una participació lliure i eficaç en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural (art. 48) • Realització d'una política de previsió (art. 49) • Dret a pensions adequades (art.50) • Defendre al consumidor i/o usuaris (art. 51) • Regularització de les organitzacions professionals que contribueixin a la defensa dels seus interessos amb estructura i funcionament democràtic (art. 52) Deures dels espanyols • Deure de defensar Espanya • Deure tributari: tothom contribuirà a les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica • Deure−dret de treballar sense discriminació • Deure dels pares a prestar assistència als fills tinguts dintre i fora del matrimoni • Deure de conservació del Medi Ambient • Deure de conservació del patrimoni històric, cultural i artístic CLÀUSULES QUE DEFINEIXEN L'ESTAT * Auto limitació respecte als ciutadans (reconeixement dels drets i llibertats individuals) ESTAT DE DRET * Submissió de l'Estat de dret que aquest mateix ha creat (principi de constitucionalitat) * Principi de divisió de poders per un millor equilibri i control de les institucions que componen l'Estat

4

* Principi de sobirania popular ESTAT DEMOCRÀTIC * Principi de participació i dret de participar en afers públics * Valor superior del pluralisme polític (garanteix la diversitat ideològica) * Principi d'igualtat material (sexe, raça, religió...) ESTAT SOCIAL * Dret a la propietat privada i a l'herència * Activitat prestacional dels poders públics (adopten un paper actiu en el camp econòmic) ESTAT AUTONÒMIC Divisió de l'Estat en comunitats autònomes * Sobirania única * El nostre és un Estat intermedi i es diferència de l'Estat Federal * Oposició entre autonomia i sobirania per ser un poder limitat * Poder Judicial únic per tot l'Estat no propi comunitari * Només sotmès a l'Estat Central cadascú amb ordenament jurídic i potestat legislativa pròpia i de l'Estat Regional * Descentralització administrativa i política i poder d'autoorganització interna * Principi dispositiu: previsió perquè alguns territoris formin comunitats autònomes • EL MODEL ECONÒMIC DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA • Títol VII: Economia i Hisenda • Capítol III del títol I dels principis rectors de la política social i econòmica • Secció Segona del Capítol Segon del Títol I (?art?) • Art. 31, 32, 35, 37 i 38 CE • Art. 128 CE subordina tota la riquesa del país en les diverses formes sigui quina sigui la seva titularitat • Art. 129 CE promoure les diverses formes de participació en l'empresa i fomentar la creació de la pròpia empresa • Art. 130 CE desenvolupament de tots els sectors econòmics per equiparar el nivell de vida fent especial èmfasi en les zones de muntanya • Art. 131 CE planificar l'activitat econòmica per satisfer les necessitats col·lectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial • Art. 132 CE tracta els bens de domini públic i comunals afectats per: • Inalienabilitat • Imprescriptibilitat 5

• Inembargabilitat • On també es regula la desafectació • Art. 133 CE íntimament relacionat amb l'article 31. Potestat tributaria mitjançant lleis de les Corts Generals CCAA+Corporacions locals podran establir i exigir tributs prèviament creats per l'Estat • Art. 134 CE Pressupostos Generals de l'Estat • Art. 135 CE Emissió de deute públic o contreure crèdit Govern • Art. 136 CE regulació del Tribunal de Comptes com a òrgan suprem fiscalitzador i de la gestió econòmica de l'Estat • EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL • Títol IX de la CE (?arts?) • Art. 159 TC Regulat • LO 2/1979, de 3 d'octubre modificat 7/1999, de 21 d'abril • LO 1/2000, de 7 de gener • 12 membres nomenats pel Rei: • 4 a proposta del Congrés per majoria de 3/5 parts dels membres • 4 a proposta del Senat per majoria de 3/5 parts dels membres • 2 a proposta del Govern • 2 a proposta del Consell General del Poder Judicial. Compost • Nomenament: juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys d'exercici professional • Designació: per un període de 9 anys, renovant−se cada 3 anys per terceres parts • Condició de membre del TC: incompatible amb qualsevol activitat professional o mercantil. Són independents i inamovibles del seu nomenament. President nomenat entre els membres pel Rei a proposta del mateix tribunal en ple i per un període de 3 anys (art. 60) • integrat per tots els magistrats del Tribunal Ple • presideix el President del Tribunal o el Vicepresident si el primer manca • En són dues compostes cadascuna per 6 magistrats nomenats pel tribunal en ple. En una la presideix el President del Tribunal i l'altre el vicepresident. Organització Les sales • Coneixeran assumptes que no siguin de la competència del Ple i aquelles qüestions que considerin que 6

per la seva importància les hagi de resoldre la pròpia sala • Despatx ordinari i presa de decisió sobre l'admissibilitat o inadmissibilitat dels recursos • Composades pel President i 2 magistrats Les seccions • Per l'adopció d'acords es requerirà la presencia de 2 membres, llevat de discrepància requerint−ne, aleshores, la dels seus 3 membres • Art. 161 CE Funcions • Art. 2 LOTC: • Controlar la constitucionalitat de les normes amb rang de llei • Garantir els drets fonamentals dels ciutadans • Posar resolució als conflictes de competència entre l'Estat i les CCAA i òrgans constitucionals • Declarar sobre la constitucionalitat dels tractats internacionals • Donar resolució dels conflictes que es plantegin en defecte de l'autonomia local Sentències Art. 164 CE ♦ Seran publicades al BOE ♦ Tenen valor de cosa jutjada a partir de l'endemà de la seva publicació ♦ No hi ha cap recurs en contra • LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ • Títol X (art. 166 a 169 CE) • Art. 87 termes 1 i 2 (Govern, Congrés dels Diputats, Senat i CCAA) • Procediment general (art. 167) Per majoria de 3/5 parts de cadascuna de les cambres creació de comissió de composició paritària de diputats i senadors i el text obté vot favorable de la majoria absoluta del Senat • Procediment excepcional (art. 168) Revisió total o parcial de la CE que afecti: ⋅ Títol preliminar ⋅ Capítol II, secció primera del Títol I ⋅ Títol II Tema 2. LACORONA. LES CORTS GENERALS. EL PODER JUDICIAL

7

I L'ORGANITZACIÓ JUDICIAL ESPANYOLA • LA CORONA ⋅ De forma vitalícia (mort) ⋅ Per herència entre els successors de Joan Carles I de Borbó (art. 57) (no per mecanisme d'elecció) ⋅ en el cas que s'extingeixin totes les línies cridades a dret, les Corts Generals proveiran a la successió en la forma que més convingui als interessos d'Espanya. Incidència • S'exclourà de la successió les persones que contraguin matrimoni contra la prohibició expressa del Rei i de les Corts Generals. (inclou als descendents) ♦ La minoria d'edat del rei (fins majoria d'edat) Regència (art. 59) ♦ La seva inhabilitació (fins recuperació, mort o abdicació) Sistema automàtic de successió (de manera que la titularitat de la corona no quedi mai vacant) • Política interior: símbol de la seva unitat i permanència assegurant relació entre els diversos pobles d'Espanya Cap d'Estat • Política exterior: assumeix la més alta representació en relacions internacionals REI • Actes deguts: actes decidits pel rei però predeterminats per un òrgan (President del Govern, Ministre corresponent o President del Congrés) Funcions • Principi constitucional de les irresponsabilitat: ell no és responsable dels seus actes • Sistema clàssic de divisió de poders: • Promulgar i sancionar lleis aprovades per les Corts Generals en un termini de 15 dies • No té dret de veto • Funció Legislativa • Convocar i dissoldre les Corts • Convocar referèndum a proposta del President del Govern i amb autorització del Congrés • Prestar jurament i guardar i fer guardar la Constitució

8

• Nomenar i remoure ministres a proposta del President del Govern • Presidir el Consell de Ministres a petició del President del Govern • Funció executiva • Subscriu la carta credencial dels ambaixadors espanyols i els ambaixadors estrangers s'acrediten davant d'ell • Declarar la guerra i signar la pau amb autorització de les Corts Generals • Té el comandament suprem de les Forces Armades • Dret de gràcia • Funció Jurisdiccional • Nomenar els membres: • del Consell General del Poder Judicial • i magistrats del Tribunal Constitucional • LES CORTS GENERALS • Òrgan constitucional de l'Estat de caràcter deliberatiu • Òrgan legislatiu per excel·lència • Funció: elaboració i aprovació de lleis • Naturalesa jurídica:

♦ Òrgan constitucional òrgan de poder polític ♦ Òrgan representatiu (art.66) representa la voluntat del poble que és qui l'ha escollit ♦ Òrgan deliberant pluralitat social i política ♦ Òrgan legislatiu de control emanació de textos legals i controlar i avaluar l'activitat del govern • Congrés dels Diputats (cambra baixa) ♦ Òrgan bicameral • Senat (cambra alta) ♦ Òrgan permanent si no estan les Corts reunides hi ha les diputacions permanents que exerceixen les mateixes funcions ♦ Òrgan inviolable ♦ Òrgan públic actuacions mitjançant • Debat • Votacions • Acords • 350 diputats actualment però en poden ser més, fins a 400 (art. 68.1) • Congrés dels Diputats • 2 diputats per província a excepció de Ceuta i Melilla: només 1 • Diputats escollits per 4 anys mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret

• Composició ⋅ Senat

◊ Hi ha d'haver representades totes les regions i nacionalitats territorials (art. 69) • Cada província elegeix 4 senadors: 9

• Gran Canària, Tenerife i Mallorca n'elegeixen 3 • Eivissa−Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote, Palma n'elegeixen 1 • Ceuta i Melilla n'elegeixen 2 ◊ Sistema d'elecció: • Majoritari limitat: • Circumscripcions provincials: electors donen vot fins a un màxim de 3 candidats • Illes grans (Gran Canària, Mallorca, Tenerife) i Ceuta i Melilla: fins a un màxim de 2 • Illes petites (Eivissa−Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote, Palma): fins a 1 vot • Es parteixen d'un nombre mínim d'un senador i se'n afegeix un altre per cada milió d'habitants • Resta de senadors CCAA • Mandat de 4 anys mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret • Incompatibilitats (art. 67) • No es pot ser a la vegada diputat i senador • Ni acumular l'acte d'una comunitat autònoma amb la de diputat al Congrés • No estan lligats per ideologies del partit que representen • Funció legislativa discussió i aprovació de les lleis segons els mecanismes previstos a la Constitució (art. 66) • Funció pressupostària debat i aprovació dels pressupostos generals de l'Estat (art. 66) • Atribucions • Qüestió de confiança: si agrada o 10

no el candidat que hi ha o presideix (art. 102) • Funció de control • Moció de censura: 1/10 de diputats + 1 candidat nou (art. 113) • Investeix al President del Govern • Proposen els membres del CGPJ • Creació organismes constitucionals • Proposen 8 dels 12 magistrats del Tribunal Constitucional • Designen el Defensor del Poble • Reglament propi que regula el funcionament • 1 president + 1 mesa per cada cambra (art. 72) • Funcionament i organització • Reunió en dos períodes ordinaris • de setembre a desembre • de febrer a juny (també en períodes extraordinaris) • si no estan reunides diputació permanent amb un mínim de 21 membres (art. 78) • Defensor del Poble Organisme que rep queixes d'usuaris per part de la mala gestió i/o funcionament de l'Administració Pública • EL PODER JUDICIAL • Regulat en el títol VI de la CE

• Funció o ordre jurisdiccional

◊ ordre civil: plets sorgits en el marc del dret privat ◊ ordre penal: delictes i faltes ◊ ordre contenciós administratiu: conflictes de l'Administració Pública ◊ ordre social: conflictes en el marc de les relacions laborals • Sotmetiment dels jutges únicament a la Constitució i a la llei • Principi d'independència respecte 11

⋅ Principis funció jurisdiccional

als altres poders: garanteix la posició dels jutges en l'exercici de les seves funcions • Principi d'unitat jurisdiccional • Prohibició de l'existència de jurisdiccions especials i de tribunals d'honor • Unitat territorial de la funció jurisdiccional arreu de l'Estat • Principi d'exclusivitat només els jutges i els magistrats poden dur a terme la funció jurisdiccional, excloent−ne, la concurrència de l'Administració • Oralitat • Obligatorietat del compliment de les sentències

⋅ Altres principis ♦ Publicitat

• Responsabilitat dels jutges i magistrats

♦ Gratuïtat de la justícia ♦ Participació popular mitjançant acció popular • ORGANITZACIÓ JUDICIAL ESPANYOLA Jutjats • Encarregat d'exercir la funció jurisdiccional Tribunals Jutjat de pau en municipi sense jutjat de primera instància i instrucció En procés civil Jutjats de primera instància En procés penal, fase preparatòria Àmbit municipal Jutjats penals contenciós administratiu i social Jurisdicció provincial i competències en resolució determinades controvèrsies

12

Jutjats de menors: conductes delictives dels menors d'edat Àmbit provincial Jutjats de vigilància penitenciària: reclusos Audiència provincial: òrgans col·legiats amb jurisdicció i competències en els ordres civil i penal Àmbit territorial Tribunals Superiors de Justícia de les CCAA: s'ocupen de matèries referents a tots els ordres jurisdiccionals ◊ Jutjats centrals d'instrucció amb seu a la capital de l'Estat • Jutjat penal • Jutjat contenciós administratiu • Jutjat de menors Àmbit nacional • Audiència nacional competència a tot el territori de l'Estat encarregada de tractar matèries específiques (terrorisme) • Tribunal Suprem

Tema 3. EL GOVERN. L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT. L'ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL • EL GOVERN

◊ Títol IV del Govern i de l'Administració (art. 97 a 107 CE) ◊ Llei 50/1997 de 27 de novembre (LG)

Definició a la CE ◊ Títol V de les relacions entre el Govern i les Corts Generals (art. 108 a 116) exterior ◊ Dirigeix la política interior civil ◊ Administració militar accions ◊ Defensa de l'Estat (art. 8 i 104 CE) ◊ Funció Executiva 13

Constitució ◊ Potestat reglamentaria d'acord amb Lleis Idea general Govern ◊ Principi de direcció presidencial ◊ Col·legialitat i responsabilitat solidària dels seus membres principis ◊ Principi d'autonomia i responsabilitat departamental en l'àmbit de la seva gestió Definició: estrat superior de tota l'organització jeràrquica del Poder Executiu (art. 98 CE i art. 2 LG) ◊ President Funcions ◊ Representar el Govern ◊ Establir el programa polític del Govern i determinar i vetllar pel compliment de les directrius de la política ◊ interior ◊ exterior Congrés ◊ Proposar al Rei la dissolució Senat Congrés Diputat ◊ Plantejar qüestió de confiança davant Congrés dels Diputats ◊ Proposar al Rei convocatòria de referèndum consultiu, prèvia autorització del Congrés dels Diputats ◊ Dirigir la política de defensa i exercir respecte a les Forces Armades ◊ Convocar, presidir i fixar l'ordre del dia de les reunions del Consell de Ministres (art. 62 CE) ◊ Referendar els actes del Rei i sotmetre a la seva sanció les lleis i altres normes amb rang de llei (art. 64 i 91 CE) ◊ Interposar recurs d'inconstitucionalitat ◊ Creació, modificació i supressió per Reial Decret de departaments ministerials; així com les secretaries d'estat i aprovació de l'estructura orgànica de la Presidència del Govern 14

◊ Proposa al Rei el nomenament i separació dels vicepresidents i dels ministres ◊ Resoldre conflictes d'atribucions sorgides entre diferents ministeris ◊ Impartir instruccions a altres membres del Govern ◊ Exercir atribucions que li confereixin la Constitució i les Lleis Definició: d'existència potestativa i no obligatòria ◊ Vicepresident ◊ les que encomani el president ◊ condició de ministre si assumeix la titularitat d'un departament ministerial (art. 3 LG) Funcions • si són separats de la seva tasca suposa extinció d'aquest òrgan Definició: tenen competència i responsabilitat en l'esfera específica de la seva ocupació ◊ Ministres ◊ Desenvolupar l'acció del Govern en l'àmbit del seu departament ◊ Exercir la potestat reglamentària en les matèries pròpies del seu departament Funcions ◊ Exercir competències que els atribueixin les lleis ◊ Referendar actes del Rei en matèries de la seva competència ◊ Consell de Ministres (art. 5 LG) Funcions ◊ Aprovar els projectes de llei i la seva remissió al Congrés o al Senat ◊ Aprovar el projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat ◊ Aprovar Reial Decret llei i Reial Decret legislatiu ◊ Acordar negociació i signatura de tractats internacionals ◊ Trametre tractats internacionals a les Corts Generals (art. 94 i 96 CE) ◊ Declaració estat d' alarma i d'excepció i proposar al Congrés declaració estat de setge ◊ Disposar emissió de deute públic o contreure crèdit amb autorització d'una llei ◊ Exercir atribucions que li confereixi la CE, les lleis i qualsevol altre disposició Definició la seva creació, modificació i supressió s'acorda mitjançant consell de Ministres a proposta del President del Govern 15

◊ Comissió delegada del Govern (art. 6 LG) Funcions ◊ Examinar les qüestions de caràcter general que tinguin relació amb diversos departaments ministerials que integrin la comissió ◊ Estudiar assumptes que afectin a diversos ministeris que requereixin elaboració d'una proposta conjunta ◊ Resoldre assumptes que afectin a més d'un ministeri i no requereixin ser elevats al Consell de Ministres ◊ Exercir qualsevol altra atribució que els confereixi l'ordenament jurídic o que els delegui el Consell de Ministres ◊ Òrgans de col·laboració i suport al Govern ◊ Secretaris d'Estat: responsables de l'execució de l'acció del Govern en un sector d'activitat específica d'un departament o de la Presidència del Govern ◊ Comissió General de secretaris d'Estat i sots−secretaris (art. 8.2 LG) ◊ Secretaris del Govern: ◊ Assistència al Ministre que fa funcions de secretari del Consell de Ministres ◊ Remissió de les convocatòries als diferents membres dels òrgans col·legiats ◊ Col·laboració amb les secretaries tècniques de les comissions delegades del Govern ◊ Arxiu i custòdia de convocatòries, ordres del dia i actes de les reunions ◊ Vetllar per a la correcta i fidel publicació de les disposicions i normes emanades del Govern que s'hagin d'inserir al BOE ◊ Gabinets: són de confiança i donen assessorament tècnic Nomenament i cessament dels membres del Govern ◊ President del Govern (art. 99 CE) ◊ Altres maneres (art. 100 CE i art. 12 LG) ◊ Després celebració eleccions generals ◊ Dissolució Corts anticipadament ◊ Pèrdua de confiança parlamentaria ◊ Guany de moció de censura ◊ Dimissió o defunció del President Definició es produeix quan el govern cessant continua fent les seves funcions fins a la presa de possessió del nou Govern

16

Govern en funcions Limitacions • No proposar al Rei la dissolució de les Cambres o les Corts • No plantejar qüestió de confiança • No proposar al Rei convocatòria d'un referèndum consultiu • No aprovar projectes de llei de pressupostos Generals de l'Estat • No presentar projectes llei al Congrés dels Diputats Requisits per a formar part del govern (art. 11 LG) • Ser espanyol • Major d'edat • Gaudir dels drets de sufragi actiu i passiu • No estar inhabilitat per a l'exercici d'una ocupació o càrrec públic per sentència judicial ferma • L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL I PERIFÈRICA DE L'ESTAT Definició a la CE Títol VIII de l'organització territorial de l'Estat (art. 137 a 158 CE) Definició s'estén la seva competència a tot l'àmbit territorial de l'Estat Administració central Composició • Consell de Ministres • Comissió delegada de Govern • Vicepresident/s i Ministres • Secretaris d'Estat • Subsecretaris • Secretaris Generals Tècnics i directors generals • Consell d'Estat Definició exerceixen les seves competències en un àmbit territorial limitat Administració perifèrica Composició • Delegats de Govern • Subdelegats de Govern • Delegats insulars • L'ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL Definició Aquell sector de l'Administració Pública integrat pels ens públics menors de caràcter no territorial • Són administracions públiques que disposen de les prerrogatives pròpies de l'Administració, es tracta d'ens públics menors

17

Característiques • Al ser ens, disposen de personalitat jurídica independent de la de l'Estat • No constitueixen un element essencial sinó només àmbit delimitador de la seva jurisdicció • Corporacions constituïdes per un grup de persones organitzades amb un interès comú i amb participació a la seva administració. Són corporacions de dret públic a les quals es reconeix una esfera d'autonomia i l'exercici de determinades potestats Classes d'ens • Institucions ens instrumentals de les administracions territorials consistents en un conjunt de mitjans materials i personals afectats per a la gestió d'una finalitat específica i al funcionament de la institució Àmbit estatal subjectes al dret administratiu (pot exercir potestat pública) ◊ Organismes autònoms Àmbit autonòmic i local organismes autònoms de caràcter comercial, industrial, financer i anàleg ◊ Activitats regides pel dret privat però estatutàriament poden tenir atribucions potestats públiques sotmeses al dret administratiu ◊ Entitats públiques empresarials ◊ Accions que realitzen: ◊ Gestió de serveis públics ◊ Realització d'activitats de prestació ◊ Producció de béns ◊ Societats mercantils es regeixen pel dret privat; hi ha una participació pública majoritària no exerceixen potestats públiques per la qual cosa competeixen en igualtat de condicions amb les societats privades ◊ Consorcis entitats amb personalitat jurídica pròpia; constituïdes per diversos ens públics d'administracions públiques diferents, amb la finalitat de desenvolupar objectius d'interès comú i de coordinar l'exercici de les competències dels diversos ens que la integren ◊ Ens atípics regits per la seva normativa específica Exemple: banc d'Espanya, Comissió del Mercat de valors... Tema 4. LES COMUNITATS AUTÒNOMES. L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA. LA GENERALITAT • LES COMUNITATS AUTÒNOMES • Títol VIII de la CE de l'organització territorial de l'Estat (art. 137 a 158 CE) 18

• Origen i configuració inicial dels poders autonòmics (art. 2 CE) Definició a la CE • Principis generals de l'organització • Funcionament de les CCAA Model federal Formació Model autonòmic Model regional • Autonomia de les nacionalitats i regions que la integren Distribució territorial del poder polític • Solidaritat entre les unes i les altres • L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA ♦ Estatut de 1979 regent durant més de 25 anys ♦ Novembre de 2003 eleccions autonòmiques (ERC+PSC+ICV= tripartit guanyador) ♦ Proposta de reforma en seu parlamentària ♦ Ponència conjunta amb representació de tots els grups parlamentaris ◊ Inici procés reforma estatutària ◊ Tramitada dins la Comissió d'Organització i l'Administració de la Generalitat ◊ Aprovació pel Ple del Parlament el 30 de setembre de 2005 ♦ 9 de febrer de 2004 ♦ Segona fase: • Presa en consideració pel Ple del Congrés dels Diputats • Presentació d'esmenes • Discussió dins la Comissió conjunta paritària formada per ⋅ La Comissió Constitucional del Congrés ⋅ Una delegació del Parlament de Catalunya ⋅ Tramitació del text pel Senat (sense modificacions) ♦ Referèndum el 18 de juny de 2006 ♦ Promulgació i publicació oficial sota la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol ♦ En vigor des del 9 d'agost de 2006 • Un preàmbul on recull el conjunt de motivacions i principis que fonamenten la regulació estatutària • Un títol preliminar que engloba des de l'article 1 al 14

19

• Set títols principals:

⋅ Títol I: drets, deures i principis rectors (art. 15 a 54) ⋅ Títol II: de les institucions (art. 55 a 94) ⋅ Títol III: del Poder Judicial a Catalunya (art. 95 a 109) ⋅ Títol IV: de les competències (art. 110 a 173) ⋅ Títol V: de les relacions institucionals (art. 174 a 200) ⋅ Títol VI: del finançament de la Generalitat (art. 201 a 221) ⋅ Títol VII: de la reforma de l'Estatut (art. 222 i 223) ⋅ Quinze disposicions addicionals ⋅ Dues disposicions transitòries ⋅ Una disposició derogatòria ⋅ Quatre disposicions finals

DESENVOLUPAMENT DE TÍTOLS DESTACATS DE L'EAC • La novetat destacada és de la inclusió d'un catàleg de drets a l'EAC de 2006 dotat d'un contingut explícit la condició política de ciutadania • La declaració estatutària de drets no afecta al règim general dels drets fonamentals previstos a: • Títol I de la CE • les lleis orgàniques que els despleguen • Els ciutadans de Catalunya tenen drets reconeguts per: ◊ L'Estatut ◊ La Constitució Espanyola ◊ La Unió Europea ◊ La Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) ◊ El Conveni Europeu per a la protecció dels drets humans ◊ Altres tractats en aquesta matèria subscrits per Espanya • Els drets previstos estatutàriament són els vinculats amb els àmbits propis de l'autonomia • S'incorporen a l'EAC drets ja recollits per a la legislació sectorial catalana. El reconeixement estatutari de drets i deures no atribueix directament competències a la Generalitat i modifica el sistema de distribució de competències amb l'Estat • Àmbits en els que es projecten els drets

◊ Àmbit civil i social ◊ Àmbit polític i de relació amb les administracions ◊ Àmbit lingüístic

• Els principis rectors recollits en el capítol V del títol I de l'EAC, tenen un paper orientador de les polítiques dels poders públics de Catalunya • LA GENERALITAT 20

♦ Definició institució en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. ♦ Origen prové dels impostos de la Diputació del General de les Corts, altrament dit generalitats (segles XIV − XVIII) ♦ EAC sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya ♦ Composició :

⋅ Parlament de Catalunya ♦ Gabinet de Presidència ♦ Grups Parlamentaris ♦ Junta de Portaveus ♦ Mesa del Parlament ♦ Ple del Parlament ♦ Diputació permanent ♦ Comissions dels Parlament ⋅ President de la Generalitat ♦ Consell executiu o Govern ◊ Definició: dirigeix la política i l'administració de la Generalitat i és titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària

President ◊ Composició Consellers ◊ Atribucions:

• Determinar les directrius de l'acció de govern • Elaborar i aplicar el Pressupost de la Generalitat • Provar els projectes de llei; dictar decrets legislatius • Exercir la potestat reglamentària • Donar o denegar la conformitat a la tramitació de determinades proposicions de llei • Nomenar i separar els alts càrrecs de l'Administració • Designar els representants de la Generalitat en determinades institucions, organismes i empreses • Designar part dels membres del Consell de garanties Estatutàries • Adoptar mesures reglamentàries per a l'execució dels tractats i dels convenis internacionals • Aprovar els projectes de convenis d'acords de cooperació amb altres 21

comunitats autònomes • Acordar la interposició de recursos d'inconstitucionalitat, després d'un dictamen previ del Consell Consultiu • Promoure davant del Tribunal Constitucional conflictes de competència i personar−se en els recursos i les qüestions d'inconstitucionalitat que afectin Catalunya i qualsevol altra competència o funció que li atribueixin les lleis ⋅ Sindicatura de comptes ⋅ Síndic de greuges ⋅ Consell de garanties estatutàries (consell consultiu de la Generalitat) Competències exclusives atribueixen de manera íntegra la potestat legislativa i la funció executiva Competències compartides Tipologia Competències executives Activitat de foment es precisa quina serà la intervenció de la Generalitat d'acord amb el tipus de competència que tingui reconeguda sobre la matèria o sector de la realitat afectats Competències estatals pot articular−se per mitjà de mecanismes establerts en el títol VI o mitjançant tècniques previstes per regular les matèries concretes de competència Possibilitat de dur a terme accions amb projecció exterior derivades de les seves competències Projecció de competències amb relació a la UE i l'exterior es precisa que la presència de la normativa de la UE no alteri la distribució de competències Abast territorial en principi el seu àmbit està referit a Catalunya; s'afegeixen dos principis destinats a evitar el trasllat automàtic a l'Estat de les competències d'objectius amplis L'EAC de 2006 conté una regulació més extensa i sistemàtica que el seu antecedent refent a les relacions institucionals de la Generalitat:

22

• Títol preliminar conté el mandat de promoure l'intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris pertanyents o no a l'Estat espanyol • Títol V es regulen les relacions de col·laboració amb l'Estat amb altres comunitats autònomes i s'estableix el principi de participació de la Generalitat en les institucions i els procediments de presa de decisions de l'Estat que afectin les seves competències Novetats de l'EAC previsió de la participació de la Generalitat en el nomenament dels membres de: • Tribunal Constitucional • Consell General del Poder Judicial (CGPJ) • Organismes econòmics i socials més rellevants Acció exterior la Generalitat té capacitat per portar a terme les accions amb projecció exterior que derivin de les seves competències Relacions amb la UE el Títol V estableix mecanismes de participació de la Generalitat de forma directa o mitjançant l'Estat • Autonomia tributària de la Generalitat s'incrementa envers als impostos cedits • Solidaritat nivells i esforços fiscals similars • Previsió sobre la inversió estatal a Catalunya: Enfortiment dels elements bilaterals • Sistemes de finançament LOFCA regeix les relacions tributàries entre l'Estat i la Generalitat art. 56: emprat en el procés recent Estatut de 1979 art. 57 art. 222 procediment simplificat (que no afecten les relacions amb l'Estat) Estatut de 2006 art. 223 procediment complex (s'aplica a la reforma de la resta de títols) Iniciativa del procés de reforma es preveu que una fracció dels municipis o dels ciutadans sol·licitin al Parlament l'exercici de la iniciativa de reforma Tema 5. RÈGIM LOCAL ESPANYOL. PRINCIPIS CONSTITUCINALS I REGULACIÓ JURÍDICA • RÈGIM LOCAL ESPANYOL Definició a la CE Títol VIII de l'organització territorial de l'Estat (art. 137 a 158) • Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local 23

Modificada per la llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local Lleis • Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril mitjançant el qual s'aprova el Text Refós de les Disposicions Legals vigents en matèria de Règim Local Modificada per la llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social • Llei Orgànica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional Abans de la Constitució de 1978 panorama desolador: • les Diputacions romanen subordinades als Governadors civils • el poder central continua investit per remoure les autoritats locals o suspendre els acords municipals • es presta certa atenció als municipis rurals i a les Entitats menors • el floriment de la vida local pressuposa el gaudir d'àmplia autonomia nodrida per la participació dels veïns • ens locals precisen recursos per satisfer les necessitats que es reclamen • l'establiment del sistema democràtic a Espanya i la instauració del denominat Estat de les Autonomies comporta un repartiment competencial en matèria de règim local • la CE regula l'Administració local en el seu Títol VIII, en el Capítol Segon art. 140 a 142 Després de la Constitució de 1978 • art. 149.1.18 CE atribueix a l'Estat la competència exclusiva per establir les bases del règim jurídic de les Administracions Públiques competència promulgada de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LBRL) • destaca la reforma en el règim local per la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General introduint la moció de confiança i modificant substancialment el disseny de la moció de censura. • La LBRL ha estat objecte de nombroses reformes parcials: ⋅ Llei 11/1999, de 21 d'abril modifica la distribució d'atribucions entre els òrgans ⋅ Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General ⋅ Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local • PRINCIPIS CONSTITUCIONALS • Títol preliminar (art. 2 CE) reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren la Nació Espanyola i la solidaritat entre totes elles Definició de la CE • Títol VIII de l'organització territorial de l'Estat (art. 137) • Títol VIII, Capítol II de l'administració local (art. 140 i 141) principis relatius sent desenvolupats 24

per la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de Bases del Règim Local d'autonomia municipal (art. 140) municipis que gaudeixen de personalitat jurídica plena; el seu govern correspon als ajuntaments formats pels alcaldes i els regidors d'autonomia provincial (art. 141) província gaudeix de personalitat jurídica pròpia determinada per agrupacions de municipis per al compliment de les activitats de l'Estat. • Es podran crear agrupacions de municipis diferents de la província • Arxipèlags i les Illes tindran a més a més la seva administració pròpia en forma de Cabildos o Consells de suficiència econòmica (art. 142) les Hisendes Locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l'exercici de les funcions que la llei atribueix a les Corporacions respectives i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de participació en els de l'Estat i en els de les CCAA • REGULACIÓ JURÍDICA • Constitució Espanyola, especialment en els articles 137 a 142 i 149.1.18 • Llei de Règim Local declarada parcialment inconstitucional per la sentència 214/1989, de 21 de desembre, del Tribunal Constitucional • Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals • S'han de tenir presents lleis sobre règim local que dictin les comunitats autònomes • Text Refós de 1986 parcialment modificat per la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social • Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local • Els reglaments que completen i desenvolupen aquestes normes: ⋅ de béns de les entitats locals (RD 1372/1986, de 13 de juny,) ⋅ de població i demarcació territorial de les entitats locals (RD 1690/1986, d'11 de juliol) ⋅ d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals * també cal tenir el compte: • de funcionaris de l'administració local profundament afectats per a la legislació • de personal dels serveis locals • de serveis de les corporacions locals (D de 17 de juny de 1955) • En matèria d'eleccions locals la Llei orgànica 5/1985 de 19 de juny, del Règim Electoral General • En matèria de funcionaris la Llei 30/1984 de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública • Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel que s'aprova el Text Refós de les Disposicions Legals Vigents en matèria de Règim Local • Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals • Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals • Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, aplicable en matèria de contractació a les Entitats Locals, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, i el Reial Decret 1098/2001, de 12 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques 25

• A Catalunya, a més a més, és aplicable el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; i el Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya Tema 6. EL MUNICIPI: ORGANITZACIÓ I COMPETÈNCIES • EL MUNICIPI: • Títol VIII de l'organització territorial de l'Estat capítol II de l'Administració local(art. 137 a 142) ⋅ Art. 137 estableix que l'Estat s'organitza territorialment en: ◊ Municipis ◊ Províncies ◊ CCAA ◊ Art. 140 la CE garanteix l'autonomia dels municipis els quals gaudiran de personalitat jurídica plena Definició a la CE ◊ La Llei 7/1985 de 2 d'abril LBRL: defineix el municipi com l'entitat bàsica de l'organització territorial de l'Estat i canal immediat de participació ciutadana en els afers públics ◊ A Catalunya, la regulació del règim local està regulat pel Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril pel qual s'aprova el TRLMRLC on recull totes les modificacions que s'han incorporat a la Llei 8/1987, de 15 d'abril Concepte Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases dl Règim Local (LBRL): • art. 1: entitat bàsica de l'organització territorial de l'Estat i canal immediat de participació ciutadana en els afers públics • art. 11:entitat bàsica de l'organització territorial de l'Estat; té personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment dels seus fins • Territori • Població • Organització

26

• Alcalde • Junta de govern local • El Ple • Tinent d'alcalde • ORGANITZACIÓ Definició: òrgan unipersonal que presideix la corporació Tots els regidors que encapçalin les llistes Elecció: poden ser elegits com a tal Espanyols, majors d'edat, que posseint la qualitat d'elector no siguin culpables d'alguna de les causes de inelegibilitat que la pròpia llei detalla Mandat 4 anys Tractament Excel·lència • moció de censura Destitució • pèrdua de confiança • dirigir el govern i l'administració municipal • representar l'ajuntament • convocar i presidir les seccions del Ple • dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals • dictar bans • desenvolupament de la gestió econòmica • aprovació d'oferta pública d'acord amb el pressupost • ocupar la prefectura superior de tot el personal: ⋅ acordar el seu nomenament ⋅ sancions • exercir la prefectura de la política municipal • aprovació dels instruments de desenvolupament del plantejament general • exercici les accions judicials i administratives i la defensa de l'ajuntament • iniciativa per a proposar al Ple la declaració de lesivitat • adoptar les mesures necessàries en cas de catàstrofe • sancionar les faltes d'obediència a la seva autoritat • les contractacions i concessions de tota classe quan el seu import no superi el 10% dels recursos ordinaris • aprovació dels projectes d'obres i serveis • adquisició de béns i drets • atorgament de llicències • ordenar la publicació, execució i fer complir els acords de l'ajuntament • nomenar els tinents d'alcalde 27

• delegar l'exercici de les atribucions excepte les de l'art. 53.3 TRLMRLC en els membres de la junta de govern local i, quan no n'hi ha, en els tinents d'alcalde Definició: composada per l'alcalde i el nombre de regidors no superior al terç del nombre legal d'aquest designats per l'alcalde • assistència a l'alcalde en l'exercici de les seves atribucions • atribucions que l'alcalde o un altre òrgan municipal li deleguin o les que li atribueixin les lleis, sense perjudici de les delegacions especials que pugui realitzar a favor de qualsevol regidor. Definició: integrat per tots els regidors i presidit pel l'alcalde o batlle Regidors: depèn del terme municipal i determinats per la següent escala: • fins a 250 residents 5 regidors • de 250 a 1000 residents 7 regidors • de 1001 a 2000 residents 9 regidors • de 2001 a 5000 residents 11 regidors • de 5001 a 10000 residents 13 regidors • de 10001 a 20000 residents 17 regidors • de 20001 a 50000 residents 21 regidors • de 50001 a 100000 residents 25 regidors • de 100001 en endavant un regidor més per cada 100000 residents afegint−ne un més quan el resultat sigui un nombre parell Elecció determinat per la LOREG sent electors tots els espanyols que reuneixen les condicions assenyalades respecte l'alcalde i no siguin culpables de cap de les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat que la llei assenyala • controlar i fiscalitzar els òrgans de govern • prendre els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals • aprovació inicial del plantejament general del municipi i aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d'ordenació previstos a la legislació urbanística • aprovació del reglament orgànic i les ordenances • determinació dels recursos propis de caràcter tributari; aprovació i modificació dels Pressupostos; la disposició de despeses en matèria de la seva competència i l'aprovació dels comptes; tot això amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals. L'art. 52 del TRLMRLC també estableix la creació i regulació dels òrgans complementaris • aprovar les formes de gestió dels serveis i els expedients de municipalització • acceptar la delegació de competències feta per altres administracions públiques • plantejar conflictes de competència a altres entitats locals i restants administracions públiques • aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball • exercir les accions administratives i judicials, i també declarar la lesivitat dels actes administratius emanats dels òrgans de l'ajuntament, en matèries de la competència plenària • declaració de lesivitat dels actes de l'ajuntament • alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic • concertar operacions de crèdit dintre de cada exercici econòmic • contractacions i concessions de tota classe quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del Pressupost • aprovació dels projectes d'obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió, i quan encara no estigui prevists en els pressupostos 28

• adquisició de béns i drets quan el seu valor superi el 10% dels recursos ordinaris del Pressupost i, en tot cas, quan sigui superior als 3milions d'€, així com les alienacions patrimonials en els següents supòsits: ⋅ quan es tracti de béns immobles o de béns mobles que estiguin declarats de valor històric o artístic, i no estiguin previstes en el pressupost ⋅ quan, tot i estar previstes en el pressupost, superin els mateixos percentatges i quanties indicats per a les adquisicions de béns ⋅ les altres que han de correspondre al Ple, pel fet que llur aprovació exigeix una majoria qualificada ⋅ les altres que expressament li atribueixin les lleis Definició: substitueix a l'alcalde seguint l'ordre del seu nomenament i en els casos de vacant, absència o malaltia; són designats i remoguts per d'entre els membres de la junta de govern local i, en el seu defecte, d'entre els regidors Nomenaments i revocacions: es fan per resolució de l'alcalde que en dóna compte al Ple durant la primera sessió que es celebri; s'ha de notificar als designats i publicar−se en el BOP Cessament: es perd per renúncia expressa manifestada per escrit i per pèrdua de la condició de membre de la comissió de govern Tractament Il·lustríssima Regulació art. 55 de la LMRL Atribucions (art. 23.3 LRL i art. 47 ROFRJEL): ⋅ substituir en la totalitat de les funcions i per ordre de nomenament de l'alcalde, en els casos d'absència, de malaltia o impediment que impossibiliti per a l'exercici de les seves atribucions; ⋅ així com dur a terme les funcions d'alcalde fins que prengui possessió el nou batlle ⋅ substituirà l'alcalde en les sessions quan s'hagi d'abstenir d'intervenir en relació a algun punt concret Excepcions en els casos d'absència, malaltia o d'impediment, les funcions de l'alcalde no podran ser assumides pel tinent d'alcalde o a qui correspongui, sense expressa delegació, excepte el previst en l'art. 47.2 ROFRJEL • ÒRGANS COMPLEMENTARIS Definició: persones que fan una tasca que l'alcalde no fa ♦ Regidors delegats ♦ per renúncia expressa per escrit davant l'ajuntament ♦ per revocació de la delegació ♦ pèrdua de la condició de membre de govern Definició òrgans sense atribucions resolutòries • Permanents: entre elles es distribueixen les matèries que s'han de sotmetre al Ple • Especials: constituïdes pel Ple per a un assumpte concret 29

• Temporal: per tractar temes específics ♦ Alcalde n'és el president ♦ Membres que composen cada comissió ♦ Adscripció concreta a cada comissió dels membres de la corporació que hagin de formar part de la mateixa en representació de cada grup Funcionament art. 134 a 138 ROFRJEL Definició: existeix a tots els ajuntaments ◊ Estudiar, examinar i crear informes dels comptes anuals de les corporacions Atribucions

♦ Comissió Especial de Comptes

◊ Pot requerir la presència dels membres i els funcionaris especialment relacionats amb els comptes que s'analitzin

Composició membres de tots els grups polítics Competències sense perjudici de les que correspon al Tribunal de Cuentas i a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat de Catalunya • canalitzar la participació dels ciutadans i les seves associacions en els assumptes municipals, informant i proposant les iniciatives municipals relatives al sector d'activitat al que correspon cada consell. Finalitat • la seva creació, composició, organització, àmbit d'actuació i funcionament seran establerts en el corresponent acord plenari Composició presidits per un membre de la corporació, nomenats i separats lliurement per l'alcalde que actuarà com enllaç entre aquella i el consell Regulació art. 62 TRLMRLC • formular propostes per a resoldre els problemes administratius que els afecten • emetre informes, a iniciativa pròpia o de l'ajuntament, sobre matèries de competència municipal • emetre i formular propostes i suggeriments en relació amb el funcionament dels serveis i els organismes públics municipals • les altres de naturalesa anàloga que determini l'acord de creació ♦ Òrgans desconcentrats i descentralitzats per a la gestió de serveis els crea el Ple de la corporació, tenen personalitat jurídica pròpia i es creen quan ho aconselli la necessitat d'una major eficàcia en la gestió del servei, la complexitat de la mateixa, l'agilització dels 30

procediments, l'expectativa d'augmentar o millorar el finançament o la conveniència d'obtenir un grau de participació ciutadana en l'activitat de prestació dels serveis ♦ Representants personals de l'Alcalde als poblats i barriades l'alcalde pot nomenar un representant personal d'entre els veïns que hi resideixen. La duració i permanència en el càrrec està subjecta a la del mandat de l'alcalde que l'ha nomenat. Els representants tenen el càrrec d'autoritat quan realitzin comeses municipals i quan representin l'alcalde (art. 122ROFRJEL) ♦ Juntes municipals de Districte les crea el Ple; són òrgans territorials de gestió desconcentrada amb la finalitat de millorar la gestió dels assumptes de competència municipal i facilitar la participació ciutadana en els respectius àmbits territorials Regulació figura introduïda per la Llei 21/2002, de 5 de juliol i regulada per l'art. 59 del TRLMRLC ♦ Major d'edat i gaudir de la plenitud de drets civils i polítics Condicions ♦ Tenir la condició política de català Designació escollit pel Ple de l'ajuntament per una majoria de les 3/5 parts dels seus membres. Correspon a l'alcalde de nomenar el síndic o síndica municipal de greuges Mandat 5 anys Cessament per renúncia expressa, per mort o incapacitat sobrevinguda o per condemna ferma per delicte dolós ♦ defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns del municipi Funció ♦ Exerceix la seva funció amb independència i objectivitat • COMPETÈNCIES DEL MUNICIPI Definició : per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, el municipi pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal ◊ Seguretat en llocs públics ◊ Ordenació del trànsit de vehicles i persones a les vies urbanes ◊ Protecció civil, prevenció i extinció d'incendis ◊ Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística: ◊ promoció i gestió d'habitatges ◊ parcs i jardins ◊ pavimentació de les vies públiques urbanes ◊ conservació de camins rurals ◊ Patrimoni historicoartístic ◊ Protecció del medi ambient 31

◊ Abastaments, escorxadors, fires, mercats i defensa d'usuaris i consumidors ◊ Protecció de la salubritat pública ◊ Participació en la gestió de l'atenció primària de la salut ◊ Cementiris i serveis funeraris ◊ Prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social ◊ Subministrament d'aigua i enllumenat públic: ◊ serveis de neteja viària ◊ de recollida i tractament de residus ◊ clavegueram ◊ tractament d'aigües residuals ◊ Transport públic de viatgers ◊ Activitats o instal·lacions culturals i esportives, ocupació dels temps lliure, turisme ◊ Participar en la programació de l'ensenyament i cooperar amb l'Administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels centres docents públics, intervenir en els seus òrgans de gestió i participar en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria ◊ Regulació art. 67 Text Refós Llei Municipal Règim Local de Catalunya (TRLMRLC) ◊ Enllumenat públic ◊ Cementiri ◊ Recollida de residus ◊ Neteja viària ◊ Abastament domiciliari d'aigua potable ◊ Clavegueram ◊ Accés als nuclis de població ◊ Pavimentació de les vies públiques ◊ Control d'aliments i begudes • Disposar de parc públic • Biblioteca pública ◊ En municipis amb + de 5000 habitants • Mercat • Tractament de residus • Protecció civil • Prestació de serveis socials ◊ En municipis amb + de 20000 habitants • Prevenció i extinció d'incendis • Instal·lacions esportives d'ús públic • Transport col·lectiu urbà de viatgers ◊ En municipis amb +

32

de 50000 habitants • Protecció del medi ambient Per una part que els municipis poden sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la dispensa de l'obligació de prestar alguns serveis; així que s'atribueix a la comarca la prestació dels serveis municipals obligatoris. La resolució del govern de la Generalitat a de determinar La LMRLC preveu Per una altre no serà necessària la instrucció d'expedients de dispensa de prestació de serveis mínims als: • Municipis amb insuficiència capacitat financera • Municipis amb partida pressupostària amb poca capacitat financera • Municipis amb població disseminada o configurada per diversos nuclis de població • Controlar i dirigir l'exercici dels serveis delegats • Emanar instruccions tècniques de caràcter general i demanar en qualsevol moment: • Informació sobre la gestió municipal • Enviar i formular els requeriments pertinents per a l'esmena de les deficiències observades • Denegació de les informacions sol·licitades o inobservança dels requeriments formulats Regulació S'exerceixen d'acord amb la legislació de l'Estat o de les comunitats autònomes corresponents o per la reglamentació aprovada per l'Entitat local delegant Activitats complementàries El municipi pot realitzar activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques i en particular les relatives a: • l'educació • la cultura • la promoció de la dona • l'habitatge • la sanitat • la protecció del medi ambient Tema 7. SUBMISSIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ A LA LLEI I AL DRET. FONS DEL DRET ADMINITRATIU • SUBMISSIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ A LA LLEI I AL DRET • Des de que va sorgir l'Estat de Dret com a exponent de la divisió de poders de l'Estat, s'ha pogut parlar de la submissió de l'Administració a la Llei i al Dret, i de la desaparició dels privilegis històrics reconeguts al Poder Executiu, que fins llavors (en general) actuava al marge de la Llei. Introducció • La Constitució de 1978 fixa la submissió de l'Administració a la Llei i al Dret al disposar: 33

⋅ Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret ⋅ Els ciutadans i els poders polítics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic ⋅ La Constitució garanteix: ⋅ El principi de legalitat ⋅ La jerarquia normativa ⋅ La publicitat de les normes ⋅ La irretroactivitat de les disposicions sancionadores i no favorables o restrictives de dret individuals ⋅ La seguretat jurídica ⋅ La responsabilitat ⋅ Interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics ⋅ L'Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals amb submissió plena a la Llei i al Dret i actua d'acord amb els principis: ⋅ d'Eficàcia ⋅ Jerarquia ⋅ Descentralització ⋅ Desconcentració ⋅ Coordinació ⋅ Els Tribunals controlen la potestat reglamentària i la legalitat de l'actuació administrativa, així com la submissió d'aquesta als fins que la justifiquen • aquella part del Dret públic que té per objecte l'organització, els mitjans i les formes de l'activitat de les administracions públiques i les consegüents relacions jurídiques entre aquelles i altres subjectes Definició • un dret de naturalesa estatutària que regula els diferents subjectes que s'agrupen amb el nom d'administracions públiques, les quals no estan subjectes al dret comú ⋅ el dret administratiu és un dret públic ⋅ el dret administratiu és un dret comú de les administracions públiques ⋅ perquè existeixi una relació jurídica administrativa cal que almenys una de les parts d'aquesta relació sigui una Administració pública • FONTS DEL DRET ADMINISTRATIU La Llei Introducció les fonts de l'ordenament jurídic espanyol són El costum Els principis generals del Dret La coexistència de diverses fonts planteja el problema de la seva ordenació jeràrquica. Existeixen dos criteris fonamentals:

34

• El criteri de la primacia del dret escrit pel qual les fonts no escrites queden relegades en el dret administratiu a la categoria de fonts subsidiàries • El criteri de la jerarquia de l'òrgan del que emana la norma de dret escrita en virtut del qual cal assenyalar: • La subordinació de les disposicions administratives respecte a les emanades del poder legislatiu: • La major jerarquia de la Constitució respecte a la resta de lleis • Centrant−nos en les fonts de l'Administració: • A major jerarquia de l'òrgan que dicta la norma administrativa correspon major valor formal de la norma dictada • Les normes reglamentàries de les entitats de caràcter públic integrades en l'Estat no poden contradir el dret estatal Cal tenir en compte la integració d'Espanya en la Unió Europea ja que el dret comunitari no sols és d'aplicació directa als països membres sinó que té una força superior a la de les seves pròpies legislacions: • Aplicabilitat interna del Tractat de Roma • Resta de tractats comunitaris • la Constitució • les lleis orgàniques, ordinàries i altres actes amb rang de llei • Reglaments del President del Govern o del Consell de Ministres • Reglaments o disposicions ministerials • Reglaments o normes d'altres entitats públiques El costum només regirà en defecte de llei aplicable sempre que no sigui contraria a la moral o a l'ordre públic i que resulti aprovada Fonts directes subsidiàries Principis generals del Dret idees fonamentals i informadores de l'organització jurídica de la nació sense perjudici del seu caràcter informador de l'ordenament jurídic els tractats internacionals Fonts indirectes la jurisprudència en el nostre dret Tema 8. PRINCIPIS GENERALS DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU • PRINCIPIS GENERALS DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU Concepte qualsevol declaració de voluntat de judici, de coneixement o de desig, realitzada per l'Administració en l'exercici d'una potestat administrativa diferent a la potestat reglamentaria Contingut Tipus de declaració: 35

• De voluntat (resolucions finals dels procediments) • De judici (informes, dictàmens...) • De desig (propostes o peticions d'un òrgan administratiu a un altre) • De coneixement (certificacions, diligències...) • Actes resolutoris o definitius posen fi a un procediment i resolen sobre el fons de l'afer • Actes de tràmit tots els que es produeixen al llarg del procediment per preparar la resolució final (informes, propostes...) • Actes favorables amplien el patrimoni jurídic de l'administrat (reconeixen drets o facultats, alliberen un deure o limitació) • Actes de gravamen restringeixen el patrimoni jurídic (imposen obligacions o càrregues, o li redueixen drets o llibertats) Classes d'actes • Actes que posen fi a la via administrativa són els que poden ser impugnats davant de l'Administració només per mitjà de recursos potestatius de reposició i excepcionalment amb el recurs extraordinari de revisió • Actes que no posen fi a la via administrativa són susceptibles de recurs d'alçada davant del superior jeràrquic • Actes discrecionals tenen marge de llibertat i de lliure valoració • Actes reglats no tenen marge de llibertat ni de lliure valoració • Principi d'oficialitat • Principi de celeritat • Principi d'igualtat, flexibilitat i contradicció de les persones interessades en el procediment • Principi antiformalista • Principi d'audiència a les persones interessades mitjançant el tràmit d'informació pública i la possibilitat de presentar al·legacions Principis • Principi de publicitat • Principi de transparència • Principi de proporcionalitat i de càrrega menor • Principi de congruència amb les peticions formulades per les persones interessades • FASES DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU

36

• Es pot acordar per iniciativa de l'òrgan competent • Per ordre d'un òrgan superior a petició raonada d'altres òrgans • Per denúncia A instància de part mitjançant impresos o models oficials on ha de constar: • Nom i cognoms de la persona interessada • Fets, raons i petició de la sol·licitud • Lloc i data • Signatura del sol·licitant • Identificació de l'òrgan o unitat administrativa a la que s'adreça • Impuls i tramitació procediment d'acord amb els principis de: • Celeritat • Eficàcia • Eficiència Dies hàbils (diumenges i dies festius no) • Termini Mesos o anys a partir del dia següent Comptat a partir de la notificació • Llengua les reconegudes a l'article 3 CE • Al·legacions • Prova • Informes • Audiència de les persones interessades • Informació pública Tramitació o acabament termini no superior a 15 dies A Catalunya la regulació ve donada per: • La Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i procediment administratiu comú (LRJAPiPAC) • La Llei 4/1999 de 14 de gener (modificació de la Llei 30/1992) • La Llei 13/1989 de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (LOP i RJAGC) Tema 9. EL PERSONAL AL SERVEI DE LES CORPORACIONS LOCALS. LA FUNCIÓ PÚBLICA LOCAL. DRETS I DEURES DELS EMPLEATS PÚBLICS 37

• ELS PERSONAL AL SERVEI DE LES CORPORACIONS LOCALS • Element indispensable per a la prestació adequada dels serveis públics i un factor clau per al funcionament de l'actuació administrativa Definició • Conjunt de persones que presten els seus serveis a l'Administració d'acord amb els principis de mèrits i capacitat mitjançant una relació de serveis professionals, retribuïda i de caràcter especial per raó dels serveis públics Regulació art. 1.3 del Decret Legislatiu 1/1997 de 31 d'octubre • Personal funcionari

• Personal interí

⋅ Definició aquelles persones que mitjançant relació professional sotmesa al dret públic s'incorporen al servei de l'Administració ⋅ Naixement nomenament del conseller titular en matèria de funció pública ⋅ Regulació els funcionaris s'agrupen per cossos i dintre d'aquests per escales: ♦ Grup A: Títol de doctor, llicenciat, arquitecte o equivalent ♦ Grup B: Títol d'enginyer tècnic, diplomat universitari de primer cicle, arquitecte tècnic, FP de tercer grau o equivalent ♦ Grup C: Títol de batxiller,FP de segon grau o equivalent ♦ Grup D: Títol de graduat escolar, FP de primer grau o equivalent ♦ Grup E: Certificat escolar ⋅ Definició aquell que presta serveis amb caràcter transitori i que ocupa places dotades pressupostàriament i que són reservades a funcionaris de carrera ⋅ Naixement resolució del secretari general del departament (on prestarà serveis) un cop seleccionat amb criteris d'objectivitat mitjançant convocatòria pública ⋅ Requisits : ♦ Estar subjecte al dret administratiu ♦ Necessitat d'un lloc de treball per garantir el funcionament normal dels serveis ♦ Cal que aquest lloc no pugui ser cobert amb urgència per un funcionari de carrera ♦ Reunir requisits de titulació i d'altres condicions exigides en el procés d'accés al cos ♦ La prestació de serveis no pot constituir un dret preferent per accedir a la condició de funcionari ♦ El temps de servei prestat a l'administració poden ser valorats en la fase de concurs ♦ Aplicació del règim estatutari propi del personal funcionari, llevat de llicències per estudi, afers propis... ⋅ Pèrdua de condició : • quan la plaça és ocupada per un funcionari • transcurs del temps especificat en el nomenament • revocació del nomenament mitjançant expedient disciplinari • quan no calen els seus serveis • per renúncia escrita 38

• per jubilació forçosa o voluntària • per incapacitat permanent, total, absoluta o grau d'invalidesa • per amortització del lloc de treball • per pena principal o accessòria d'inhabilitació absoluta o especial • per pèrdua de la ciutadania espanyola o d'un membre de la UE • per defunció • Personal eventual

⋅ Definició el que ocupa un lloc de treball en règim no permanent, considerat de confiança o d'assessorament especial, no reservat a funcionaris i que figura amb aquest caràcter a la relació de llocs de treball corresponent ⋅ Naixement el govern determina el nombre de llocs reservats al personal eventual ⋅ Requisits

i normes al personal eventual de l'Administració de la Generalitat li serà aplicable el règim estatutari dels seus funcionaris, llevat que per raó de les característiques de la seva condició no pugui ser−li aplicat • automàticament quan cessi el càrrec l'autoritat que el va nomenar, llevat de ratificació • per ordre del president o conseller respectiu • per renúncia de la persona interessada • per les altres causes previstes a la normativa de funció pública que li siguin aplicables • Drets el personal eventual que ja tingués la condició de funcionari se li respectaran els següents drets: • Reserva de la plaça i la destinació que ocupava en el moment del seu nomenament • Còmput del temps que ocupi com a personal eventual, a efectes de triennis i drets passius • El temps de permanència com a personal eventual es tindrà en compte a l'hora de consolidar−lo i se li aplicarà el reglament segons s'estableix per al personal en situació especial • Personal laboral

◊ Definició el que ocupa un lloc de treball classificat com a tal (art. DL 1/1997 de 31 d'octubre) ⋅ La relació professional del personal laboral amb l'Administració està sotmesa al dret laboral i se'ls aplicarà el règim jurídic de l'Estatut dels Treballadors (RDL 1/1995 de 24 de març) ◊ Drets ◊ La relació professional del personal laboral amb la Generalitat està sotmesa al conveni col·lectiu únic vigent ◊ Ocupació en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, els llocs han de ser ocupats per funcionaris públics i excepcionalment poden ser ocupats per personal en règim laboral ◊ Si es tracta de lloc amb naturalesa no permanent o de caràcter periòdic o discontinu ◊ Es tracta de desenvolupar activitats pròpies d'oficis ◊ Si es tracta de llos amb caràcter instrumental corresponents a les àrees de conservació i manteniment d'edificis, equips i instal·lacions... ◊ Si es tracta de desenvolupar activitats que 39

requereixen uns coneixements específics o tècnics especialitzats i no hi ha cap cos o escala amb la preparació pertinent per al desenvolupament ◊ Si es tracta de llocs d'investigació ◊ I es tracta de llocs docents que no puguin ser ocupats per funcionaris dels cossos i les escales docent • LA FUNCIÓ PÚBLICA LOCAL • Definició conjunt de persones que treballen a l'Administració mitjançant una relació professional retribuïda i de caràcter especial per raó del servei públic que realitzen • Regulació art. 23 i 103 CE • Organització secretaria de Funció Pública i modernització de l'Administració Pública: ⋅ Establir objectius i elaborar criteris d'actuació en matèria de personal i organització de l'Administració ⋅ Definir mètodes de selecció i reclutament de personal ⋅ Impulsar i coordinar les polítiques de millora i modernització de l'Administració • Accés mitjançant convocatòria pública que es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) pels procediments següents: • Oposició • Concurs oposició • Concurs • Cursos de formació de caràcter selectiu Si s'escau • Fase de prova que es determinin a la convocatòria • DRETS I DEURES DELS EMPLEATS PÚBLICS • art. 103.3 CE • Llei de funcionaris de 1964 • Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la Reforma de la funció Pública • art. 92, 95 a 97 i 106 Decret Legislatiu 1/1997 de 31 d'octubre • llei 6/2002, de 25 d'abril, de mesures relatives a la condició de treball amb la vida familiar del personal de les administracions públiques catalanes Bases la Llei de funcionaris de 1964 és la primera norma relativa al funcionaris públics que recull el conjunt dels seus drets Regulació Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública i per al personal al servei de la Generalitat de Catalunya, al capítol VII del Decret Legislatiu 1/1997 de 31 d'octubre econòmics: dret a ser retribuïts d'acord amb la plaça que ocupen i el grau personal que tinguin consolidat • dret a romandre en el lloc de treball • dret a optar a les possibilitats de carrera administrativa i de promoció interna 40

• dret a la formació • dret a la suspensió temporal del deure de desenvolupar la funció o càrrec • dret al càrrec • dret a conèixer el seu expedient individual i a accedir−ne lliurement • dret a participar en la millora de l'Administració de la Generalitat, mitjançant un sistema d'iniciatives i de suggeriments • dret a quedar acollit al règim general de la Seguretat Social socials • dret a beneficiar−se de l'assistència sanitària i l'acció social • dret a ser tractats amb respecte en la seva intimitat i en la seva dignitat i a rebre la protecció i l'assistència davant d'ofenses verbals o físiques, de naturalesa sexual o de qualsevol altra naturalesa altres drets professionals • dret de ser assistits i protegits per la Generalitat davant de qualsevol amenaça, ultratge, injúria, calúmnia... qualsevol atemptat contra la seva persona i els seus béns per raó de l'exercici de les seves funcions • dret a la consulta i a la negociació de les condicions de treball • dret a l'exercici de vaga • dret a participar en els òrgans de negociació col·lectiva • dret a elegir els seus representants mitjançant sufragi universal, igual, directe i secret • dret a la salut laboral • d'acatament del marc constitucional: es considera un requisit per adquirir la condició de funcionari públic i un deure genèric • D'obediència: els funcionaris deuen respecte i obediència a les autoritats i superiors jeràrquics i han d'acatar les seves ordres amb exacta disciplina. Aquest és un deure vinculat directament al principi de jerarquia administrativa proclamat per l'article 103.1 de la CE, i també al d'altres principis (fidelitat, eficàcia) encara que indirectament L' incompliment d'aquests comporta una falta disciplinària • De secret professional: impedeix que el funcionari reveli les informacions o dades que coneix per raó del seu càrrec i que estiguin cobertes per una declaració legal de secret oficial La vulneració d'aquest deure constitueix una falta molt greu • De sigil: ha de guardar discreció o reserva a qualsevol informació que el funcionari conegui per raó del seu càrrec. La infracció d'aquest deure es considera falta greu • De col·laboració: comportar−se amb la mateixa correcció i procurar en tot moment prestar el màxim d'ajut i d'informació al públic • Professionals: complir estrictament la jornada i l'horari de treball. La llei no imposa un deure de residir a la localitat on es treballa, llevat dels casos que sigui necessari 41

• Neutralitat del funcionari que impedeix la discriminació per motius d'opinió i la violació de la neutralitat o la independència política • Imparcialitat ⋅ Actuar sense afavorir injustament o il·legalment persones, grups o institucions concretes ⋅ Per efectuar estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat orgànica en la qual el funcionari presta els seus serveis ⋅ Per afers propis els quals no poden accedir en cap cas superior als 6 mesos cada dos anys ⋅ Per raó de malaltia ⋅ Per raó de matrimoni dret de 15 dies ⋅ Per exercir funcions sindicals ⋅ Per atendre un familiar fins a segon grau de consanguinitat, per malaltia greu de 3 mesos ⋅ Pel naixement d'un fill i l'adopció o l'acolliment permanent o preadoptiu d'un menor 5 dies ⋅ Per la mort o malaltia greu o hospitalització d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat: ◊ 2 dies si és dintre de la mateixa localitat ◊ Fins a 4 dies si és fora ⋅ Per fills amb discapacitació psíquica, física o sensorial, per assistir a sessions de coordinació o bé per acompanyar el fill a rebre suport sanitari ⋅ Per trasllat de domicili: ◊ Sense canvi de residència un dia ⋅ A una altra localitat fins a quatre dies ⋅ Per concursar en exàmens oficials en centres oficials un dia ⋅ Per altre proves definitives d'avaluació i alliberadores el temps indispensable per fer−les ⋅ Per al compliment de deures inexcusables de caràcter públic o personal el temps indispensable per complir−los ⋅ Per raó de matrimoni d'un familiar fins a segon grau de consanguinitat o d'afinitat el temps indispensable per assistir−hi ⋅ Per afers personals nou dies o el seu còmput equivalent en hores en funció de la jornada que es faci per any treballat ⋅ Per atendre un fill/a de menys de nou mesos una hora diària per lactància ⋅ Per tenir cura de persones en situació de dependència o d'un familiar fins a segon grau de consanguinitat amb una incapacitat o disminució reconeguda ⋅ Per maternitat, adopció o acolliment: ⋅ En cas de part: 16 setmanes ininterrompudes ampliables a 2 més en cas de part múltiple a partir del segon ⋅ En cas que el fill hagi de romandre a l'hospital: el permís de la mare es pot computar a instància de la mare i a partir de la data de l'alta hospitalària ⋅ En cas d'adopció: ♦ Si és menor de 6 anys: permís de 16 setmanes 42

ininterrompudes, ampliables per adopció o acolliment múltiple en 2 és per cada fill a partir del segon ♦ Si té més de 6 anys però amb discapacitat permís de 16 setmanes ♦ Acolliment o adopció ⋅ Un mes o els dies proporcionals. ⋅ Hi ha un període establert per gaudir les vacances, si les necessitats del servei ho permeten o ho exigeixen ⋅ A vegades es fa coincidir el període vacacional amb l' inactivitat del centre ⋅ Possibilitat de demanar la divisió de les vacances anuals • Un període de 30 dies naturals • Dos períodes de 15 dies naturals ⋅ L'esdeveniment de malaltia durant les vacances fa perdre el dret a gaudir−les ⋅ Les llicències resten temps al còmput dels dies de vacances Tema 10. HISENDES LOCALS. EL PRESSUPOST LOCAL • HISENDES LOCALS • Finalitat Per al compliment de les seves finalitats locals necessiten mitjans personals i materials d'acord amb les previsions contingudes en el seus propis pressupostos • Concepte ingressos, despeses i el marc jurídic són els que constitueixen el concepte d'hisendes locals • Regulació l'art. 105 del Títol VIII de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Reguladora de Bases del Règim Local reprodueix l'art. 142 de la Constitució, establint que es dotarà a les hisendes locals de recursos suficients per al compliment de les fins de l'entitat locals disposa en el seu nombre segon que les hisendes locals es nodreixen d'altres recursos que preveu la llei • Art. 31.3 diu que només es podran establir prestacions personals o patrimonials de caràcter públic d'acord amb la llei ♦ Constitució Espanyola ♦ Art. 133 de la CE:

• La potestat originària per a establir els tributs correspon exclusivament a l'Estat mitjançant una llei • Les comunitats autònomes i les corporacions locals podran establir i exigir tributs • Qualsevol benefici fiscal que afecti els tributs de l'Estat haurà d'establir−se en virtut d'una llei • Les administracions públiques solsament podran contreure 43

obligacions financeres i fer despeses d'acord amb les lleis ♦ Llei de règim local art. 106 LRL estableix

• Les entitats locals tindran autonomia per a establir i exigir tributs, d'acord amb el previst en la legislació de l'Estat reguladora de les hisendes locals i en les lleis que dictin les comunitats autònomes • La potestat reglamentària de les entitats locals s'exercirà per mitjà d'ordenances fiscals reguladores dels seus propis tributs i d'ordenances generals de gestió, recaptació i inspecció • Es competència de les entitats locals la gestió, recaptació, inspecció dels seus tributs sens perjudici de les delegacions que puguin atorgar a favor de les entitats locals d'àmbit superior o de les respectives comunitats autònomes • També es dedueix • Establiment dels tributs que la llei els reconegui • Aprovació de les pertinents ordenances fiscals reguladores • Gestió, recaptació i inspecció dels tributs propis

• EL PRESSUPOST LOCAL Introducció la suficiència financera de les entitats locals emmarca les possibilitats reals de l'autonomia local ja que sense mitjans econòmics suficients el principi d'autonomia no passa de ser una mera declaració formal. Concepte els pressupostos generals de les entitats locals constitueixen l'expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer l'entitat i els seus organismes autònoms, i dels drets que previnguin liquidar durant el corresponents exercici D'aquesta definició es poden deduir dues conseqüències: • Que el pressupost és una autorització i límit màxim en relació amb les despeses a efectuar en l'exercici econòmic a que es refereixen • Que, respecte als ingressos, només conté una previsió sense establir cap condició ni límit pel que fa al total d'aquest Regulació l'art. 142 CE diu les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per l'exercici de les funcions que la llei atribueix a les corporacions respectives i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de la participació en els de l'Estat ien els de les comunitats autònomes

44

• Les entitats locals elaboraran i aprovaran anualment un pressupost general en el que s'integraran: • El pressupost de la pròpia entitat • Els dels organismes autònoms • Els estats de previsió de despeses i ingressos de les societats mercantils el capital social de les quals pertany íntegrament a l'entitat local • L'article 165 TR−LHL disposa que ha de contenir per a cadascun dels pressupostos que en ell s'integrin • Els estats de despeses, en els quals s'inclouran, amb la deguda especificació, els crèdits necessaris per atendre al compliment de les obligacions • Els estats d'ingressos en els quals figuraran les estimacions dels diferents recursos econòmics a liquidar durant l'exercici • Així mateix s'inclourà a les bases d'execució el que segueix: • Els nivells de vinculació jurídica dels crèdits • La relació expressa i taxativa dels crèdits que es declarin ampliables, amb detall dels recursos afectats • La regulació de les transferències de crèdit, establint, en cada cas, l'òrgan competent per a autoritzar−los • La tramitació dels expedients d'ampliació i generació de crèdits, així com d'incorporació de romanaments de crèdits • Les normes que regulin el procediment d'execució del pressupost • Les desconcentracions o delegacions en matèria d'autorització i disposició de despeses, així com de reconeixement i liquidació d'obligacions • Els documents i requisits que justifiquin el reconeixement de l'obligació • la forma en què els preceptors de subvencions han d'acreditar que estan al corrent de les obligacions fiscals • els supòsits en els quals es puguin acumular diverses fases d'execució dels pressupostos de despeses en un sol acte administratiu • les normes que regulin l'expedició d'ordres de pagament a justificar i bestretes de caixa fixa • la regulació dels compromisos de despeses plurianuals • Finalment, a aquest pressupost general s'uniran com a annexos: ⋅ Els plans i programes d'inversió i finançament ⋅ Els programes anuals d'actuació, inversió i finançament de les societats mercantils de les que l'entitat local sigui titular únic o participi majoritàriament del seu capital social ⋅ L'Estat de consolidació del pressupost de la pròpia entitat ⋅ L'Estat de previsió de moviments i situació del deute compressiu del detall d'operacions de crèdit o d'endeutament pendent de reemborsament al principi de l'exercici S'ha de coordinar amb el programa d'actuació i els plans d'etapes del plantejament urbanístic, es completarà amb el programa financer que contindrà: ◊ La inversió prevista a realitzar en cadascun dels quatre exercicis ◊ Els ingressos per subvencions per contribucions especials, per càrregues d'urbanització... i altres ingressos de capital que es prevegin obtenir en aquest exercici ◊ Les operacions de crèdit que resultin necessàries per 45

completar el finançament, amb indicació dels costos que generaran ◊ D'aquests, se'n donarà compte, si s'escau, al Ple de la corporació coincidint amb l'aprovació del pressupost Definició: els crèdits inclosos en els estats de despeses del pressupost de l'entitat local es classificaran amb els següents criteris • Per funcions • Per categoria econòmica • Opcionalment, per unitats orgàniques Estructura classificació funcional de les despeses: • Grup 1: serveis de caràcter general • Grup 2: protecció civil i seguretat ciutadana • Grup 3: seguretat, protecció i promoció social • Grup 4: producció de béns públics de caràcter social • Grup 5: producció de béns de caràcter econòmic • Grup 6: regulació econòmica de caràcter general • Grup 7: regulació econòmica de sectors productius • Grup 8: aquest grup es deixa obert a fi de recollir possibles ajustaments de consolidació, especialment derivats de transparències internes • Grup 9: transferències a administracions públiques • Grup 0: deute públic que comprèn les despeses d'interessos i amortització del deute i altres operacions financeres de naturalesa anàloga, excloent−ne les despeses que ocasioni la formalització de les mateixes Operacions corrents: • Despeses de personal • Despeses de béns corrents i de serveis • Despeses financeres • Transferències corrents Classificació econòmica de les despeses Operacions de capital • Alienació d'inversions reals • Transferència de capital • Actius financers • Passius financers Operacions corrents • Impostos directes • Impostos indirectes • Taxes i altres ingressos • Transferències corrents • Ingressos patrimonials

46

Classificació econòmica dels ingressos Operacions de capital • Alienació d'inversions reals • Transferències de capital • Actius financers • Passius financers L E S C O R T S G E N E R A L S L E S C O R 47

T S G E N E R A L S E L P O D E R J UD I C I A L aprovada si no

48

Si encara no Congrés dels Diputats podrà aprovar la REFORMA sotmesa a referèndum per ratificació demanat per 1/10ª part dels membres de qualsevol cambra en un espai de 15 dies següents a l'aprovació Es procedirà a l'aprovació del principi per majoria de 2/3 de cada cambra Dissolució immediata de les Corts Noves Corts Ratifiquen la decisió per majoria absoluta i procedeixen a l'estudi del nou text que haurà de ser aprovat per majoria de 2/3 d'ambdues cambres Un cop aprovada Referèndum per a la seva ratificació NOTA IMPORTANT NO ES PODRÀ INICIAR CAP REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ SI S'ESTÀ EN: ESTAT D'ALARMA ESTAT D'EXCEPCIÓ ESTAT DE SETGE REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ LOPJ regula competències de diversos òrgans en l'àmbit judicial espanyol Celebració eleccions generals Rei proposa un candidat Candidat exposa programa de govern davant Congrés Diputats Debat del què es proposa amb d'altres grups polítics Es sol·licita confiança de la cambra S'OBTÉ INVESTIDURA si rep suport de la majoria absoluta del Congrés dels Diputats NO S'OBTÉ INVESTIDURA mateixa proposta sotmesa a nova votació 48 hores després

49

Votació per majoria simple Si es segueix sense candidat Rei proposa un altre seguint mateix procediment 2 mesos a partir primera votació encara no candidat Rei referendat per President Congrés Dissolució de Corts i convoca noves eleccions Règim jurídic de les administracions institucionals caracteritzats per una major o menor distribució vertical del poder en ens territorials EL NOU ESTATUT Estructura de l'EAC DRETS DEURES I PR INC I P I S RECTORS Competències de la Generalitat de Catalunya atribueixen a la Generalitat la potestat legislativa reglamentaria i la funció exclusiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu amb normes amb rang de llei atribueixen a la Generalitat la potestat legislativa reglamentaria que comprèn l'aprovació de disposicions per a l'execució de la normativa de l'Estat i també la funció executiva

50

Principis i criteris La competència situada en el seu territori La previsió d'instruments de col·laboració entre les CCAA afectades i la coordinació per l'Estat d'aquestes comunitats TITOL I E A C Títol IV EAC Amb l'Estat i amb les altres comunitats autònomes acció exterior i les relacions amb la UE Títol V EAC Relacions de la Generalitat Elements de les finances de la Generalitat TÍTOL VI EAC FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Diferències Títol VII EAC Reforma de l'Estatut Règim local Principis constitucionals Regulació Jurídica Altres normes Elements que formen el municipi Atribucions Alcalde Atribucions 51

(d'acord amb l'art. 22 LRL) El Ple Atribucions de conforme amb l'art. 23 LRL (redactat ex novo per la LMMGL), art. 54 del TRLMRLC i l'art. 52 del ROFRJEL Atribucions Junta de govern local Tinent d'alcalde Cessament Composició • Comissions informatives Funcions ♦ Consells Sectorials • Síndic o síndica municipal de greuges Competències pròpies • En tots els municipis Obligacions mínimes o serveis obligatoris Funcions Competències delegades L'administració que ha d'assumir el servei Les aportacions econòmiques municipals per a cobrir la totalitat del cost del servei Resolució en 3 mesos des de la tramesa de l'expedient Si no hi ha resolució Es produeixen efectes desestimatoris Sempre que cap d'ells no agrupi més de 50 habitants EXCEPCIONS

52

Conseqüències El Dret Administratiu Jerarquia de les Fonts del Dret Administratiu Fonts directes NOTA: No seran vàlides les disposicions que contradiguin aquelles de rang superior Enumeració de les fonts del Dret Administratiu d'ofici Iniciació Ordenació o desenvolupament Instrucció • Cessament CL ASSES DE PERSONAL C L A S S E S D E P E

53

R S O N A L C L A S S E S D E P E R S O N A L Esquema Professionals dret al lliure exercici de

54

drets i llibertats sindicals D R E T S DEURES LLICÈNCIES Acabat el permís si l'infant és menor de 3 anys Nacional: permís de poder gaudir simultània−ment o successiva−ment si el pare i la mare treballen Reducció d'1/3 de la jornada i percebre el 100% de la retribució durant 16 setmanes Internacional: si cal desplaçament previ dels pares al país de l'infant, el permís pot iniciar−se fins a 4 setmanes abans de la resolució per la qual es constitueix l'adopció PERMISOS Vacances Potestat tributària de les entitats locals CONT INGUT • Pla d'inversions SUCCESSIÓ A LA CORONA C O M P O

55

S I C I Ó MODEL ECONÒMIC DE LA CONSTTUCIÓ ESPANYOLA •

56