Els éssers humans i el media

tasca.1: com ens influeix el medi natural? la geografia és la ciència que estudia la superfície de la Terra i les relacions que s'estableixen entre les persones i el medi natural. el concepte d'espai l'espi és el resultat de la societat que el conforma. aquest canvia segons l'època i segons el tipus de societat que hi viu. S'hi poden identificar uns trets naturals: relleu, hidrografía, clima vegetació, sòls; i uns trets humans: culturals, econòmics, demogràfics, polítics i socials. la interacció entre el medi natural i ésser humà, objecte de la geografia. és la interrelació entre el medi natural i l'ésser i al contrari. la influència del medi en l'activitat humana s'exerceix per mitjà del elements que el formen: • la influència del medi natural sobre l'activitat humana és més gran com més primitives són les societats, ara bé, com més nivell tecnològic diposen els grups humans la influència és major. • la intervenció humana té de vegades un cost massa alt, per això hi ha la necessitat de dur a terme un desenvolupament sostenible. tasca.2: com influeix el relleu en els éssers humans? la diversitat de formes del relleu occidental o submarí, accidentat i varitat: • muntanyes, són relleus elevats de gran pendent. N'hi ha per tot el món. • altiplans, són relleus plants situats a una certa altitud sobre el nivell del mar i es reparteixen per tot el món. • planures, són relleus plans situats a poca altitud respecte al nivell del mar. • depressions, són àrees situdades sota el nivell del mar. la influència del relleu sobre els éssers humans un relleu accidentat dificulta l'assentament i les activitats humanes: els sòls poc adequats per l'agricultura i les comunicacions difícils. • zona temperada; l'alta muntanya poc poblada, població a les valls (clima més suau, sòl fèrtil més abundant i millors comunicacions. • zona càlida; muntanyes i altiplans molt poblats, l'altitud millora les condicions ambientals. la població es concentra a les àrees planes situdes per sota dels 500m. l'acció humana sonre el relleu els éssers humans han anat corregit les condicions desfavorables del relleu mitjançant un esforç, enginy i 1

capacitat tecnològica, encara que a vegades, pot originar problemes mediambientals. tasca.3: com influeix l'aigua en els éssers humans? la diversitat de rius i llacs representen un 0,0001% del volum de l'aigua terrestre, encara que, tenen un paper molt important en el cicle de l'aigua. es poden estudiar segons: • manera de circular, cursos permanents o esporàdics (uadis) • origen, majoria a fonts però alguns a glaceres, llacs... • superfície de la conca i longitud del curs, per jerarquitzar els rius del món • cabal • règim fluvial; simple, conques clima uniforma; complex, tacessa zones diferents climes els llacs tenen una extensió molt variable. el problema de l'aigua està en el desequilibri entre les disponibilitats de l'aigua i la demanda, per això és un bé escàs. la distribució de l'aigua és molt desigual, alguns llocs abunda i alguns llocs escasseja. el desenvolupament ha agreujat el problema de la contaminació de les aigües, per això cal una política. tasca.4: com influeix el clima en els éssers humans? la diversitat de climes la latitud explica l'esclafament i permet distingir cinc grans zones climàtiques: climes càlids (1) la zona intertropical: • clima equatorial. temperatures molt càlides i precipitacions molt abundants tot l'any. • clima tropical. temperatures sempre molt càlides i precipitacions abundants (estació de pluges) • clima desèritc. temperatures molt càlides i precipitatcions escasses. climes temperats (2), entre els tròpics i cercles polars, 4 estacions amb diferències de temperatures i precipitacions: • clima mediterrani. hiverns suaus i estius càlids i humits. • clima oceànic/atlàntic. temperatures suaus i precipitacions abundants tot l'any. • clima contintal. hiverns molt freds i estius molt càlids i humits. climes freds (2). en latituds altes i zones d'alta muntanya. • clima polar. temperatures més baixes terrestres i precipitacions inexistens gairabé. • clima dl'alta muntanya. temperatures molt fredes i precipitacion elevades (en forma de neu) el clima i l'ocupació humana les regions menys ocupades la zona polar i desert, les més la temperada; encara que, els éssers humans 2

superen les limitacions imposades (rec, aridesa; drenatge, excés aigua). el problema d'algunes activitats tenen repercussions sobre el clima (efecte hivernacle) tasca.5: com influeix la vegetació i el sòl en els éssers humans? la diversitat de formes de relleu i climes explica la varietat de vegetació i de sòls. la diversitat de al vegetació es pot agrupar en 4 grups: • bosc. espai cobert de vegetació contínua, el arbres ocupen extensió més gran, pròpia de climes amb precipitacions abundants (z. càlida i temperada). zona càlida = equatorial/selva i bosc tropical; temperada = atlàntic, mediterrani, boreal/taigà. • sabana. superfície per herbes, molt altes a vegades, alguns arbustos i arbres dispersos de fulla caduca. en clima tropical amb estació seca. • praderia. zona coberta d'herbes on les precipitacions són insuficients pels arbres. zona temperada. a la vora dels deserts de la zona temperada i càlida apareix l'estepa, d'herbes petites que no recobreixen tot el sòl. a les polar i a les d'alta muntanya creix tudra que i predominen les molse si líquens. • desert. zona àrida, vegetació sumament pobra i dispersa, excepte oasis. hi ha plante adaptades. la vegetació, el sòl i l'activitat humana les diferents formacions vegetals ofereixen diverses possibilitats des del punt de vista econòmic. el gruix, la textura i l'estructura del sòl condicionen el desenvolupament de la vegetació o dels conreus. l'absència de vegetació s'evita mitjançant la repoblació. l'acció humana té repercussions negatives com la desforestació i l'erosió. conceptes bàsics: • geografia: és la ciència que estudia la superfície de la Terra i les relacions que s'estableixen entre les persones i el medi natural. • interacció:és la interrelació entre el medi natural i l'ésser humà i al contrari. • desenvolupament sostenible: és la necessitat de dur a terme un creixement econòmic, preservant els recursos naturals per a les generacions futures. • feixes: porció de terreny guanyat a la muntanya, en forma de terrassa en un vessant. • cabal: quantitat d'aigua per unitat de temps que du un curs d'aigua en punt concret. m3/seg. • cicle d'aigua: transferència d'aigua que té lloc a la superfície terrestre en un procés de canvis d'estat. • glaç: aigua en estat sòlid. • glacera: massa de glaç continental en moviement, formada per la cristal·lització de la neu. • règim fluvial: conjunt de fenòmens relatius a l'alimentació i a les variacions de cabal d'un riu. • drenatge: tècnica que consisteix en eliminar l'excés d'aigua en un terreny mitjançant canals i altres sitemes. • efecte hivernacle: procés el qual contribueix a l'augment de la temperatura mitjana global a causa del estancament de la radiació que reflecteix la terra. • repoblació forestal: replantació de la vegetació que ha estat talada anteriorment. • desforestació: destrucció de la vegetació d'un terreny causada per l'activitat humana. • erosió: desgast i descalificació del sòl per l'efecte de fenòmens naturals causats per la humanitat. •

3