Els primers europeus

➊ Núm.1946. ■ Del 12 al 18 de juny del 2009. ■ AnyXLIV.

www.presencia.cat

Els primers europeus Com eren els humans que van arribar a Europa fa més d’un milió d’anys

Daniel Martínez. El principal productor teatral privat diu que el teatre català és de nivell europeu.

Incontinència femenina. La meitat de les dones en pateixen en algun moment.

Romànic a Nova York. Una part reconstruïda de Sant Miquel de Cuixà s’exhibeix a Manhattan des del 1913.

DOSSIER

Fa un milió d'anys En els últims quinze anys, les descobertes fetes a Atapuerca i a Dmanisi (Geòrgia), entre altres llocs, han canviat de dalt a baix les teories sobre l’arribada dels humans a Europa i n’han endarrerit la data fins a més d’un milió i mig d’anys. Però com eren, aquests homínids que van descobrir el nostre continent? Per què hi van venir? L’Europa dels grans mamífers MIQUEL RIERA

D

manisi, sud de l’actual Geòrgia. Fa 1,8 milions d’anys. El reduït grup d’homínids avança a poc a poc entre l’herba alta que el sol ha ben rostit fins deixar groga, gairebé blanca. Són cinc individus, entre adults i adolescents. Els mascles grans fan poc més d’un metre i mig d’alçada i són de musculatura robusta. Al cap, amb el front tirat enrere, hi destaquen un nas gran i una poderosa mandíbula. El grup va fent camí enmig del prat, a la recerca d’un indret una mica més acollidor que aquesta petita planura, on poden esdevenir un bon botí per a alguns dels grans depredadors de la zona, com el tigre de dents de sabre. De fet, aquests homínids també mengen carn, com el tigre de dents de sabre i altres mamífers de la zona, tot i que, en la majoria d’ocasions, actuïn més com a carronyaires que no pas com a veritables caçadors. Per tallar la carn i trencar els ossos, d’on n’extreuen la medul·la, rica en 6 • PRESÈNCIA • Del 12 al 18 de juny del 2009

Com era Europa fa un milió d’anys? Els treballs a les excavacions d’on, a més de restes humanes o d’indústria lítica, també se n’obtenen d’animals i de plantes, permeten saber que el nostre continent va ser, entre 1,3 i 0,8 milions d’anys enrere, un indret de gran riquesa ecològica i amb grans mamífers com hipopòtams i rinoceronts gegants, tigres de dents de sabre, elefants, cavalls similars a zebres, en un ecosistema similar, en alguns indrets i en determinats períodes, al de les grans sabanes africanes, tal i com s’explica a l’exposició Europa fa un milió d’anys, que fins aquest cap de setmana ha estat al Museu d’Arqueologia de Barcelona i que a partir del 16 de setembre serà al Museu Salvador Vilaseca de Reus.

proteïnes, fan servir pedres de resistència forta, com el quars o el basalt, a les quals han tallat, de manera maldestra, una part picant amb una altra pedra, perquè així l’eina talli més. De sobte, un fort tro sorprèn el grup. Els homínids corren com esperitats mentre el cel esdevé cada cop més negre i en comença a caure la cendra que l’erupció d’un volcà proper acaba de llançar a l’atmosfera. Atemorits, troben refugi en la petita depressió del terreny que ja coneixen d’altres ocasions, ja que hi mengen i hi dormen sovint. Però l’erupció ha estat molt violenta i, aviat, l’aire ple de cendra esdevindrà irrespirable per a la petita família. Serra d’Atapuerca (nord de Castella). Fa 810.000 anys. El festí, si és que es pot qualificar d’alguna manera, ha durat fins ben entrada la nit. El grup d’homínids, una quinzena d’adults, s’ha ben atipat de carn – de carn humana!– i ara jauen mig endormiscats en un recer de la gran cova. Les restes de les seves vícti-

mes, una desena de nens i adolescents –potser del mateix grup o d’un altre clan enemic– estan escampades pel terra de la cova. Entremig s’hi veuen algunes de les rudimentàries eines de pedra que han fet servir per descarnar i trencar els ossos. La imatge, vista segles després, és esfereïdora, però el canibalisme sembla una cosa normal entre aquests homínids que ja fa centenars de milers d’anys que habiten aquesta zona de la península. El lloc és molt bo per caçar, viure de la carronya i recollir fruits i arrels –hi habiten mamífers de mida gran, com els hipopòtams o els elefants, en un paisatge similar als boscos temperats de l’Europa actual–, i també com a refugi. El terreny, amb argiles i pedra calcària, és ideal perquè s’hi formen coves, com la que han utilitzat els homínids. Aquests són alts i, com a curiositat, els seus trets facials –excepte el prominent arc supraorbital– tenen un aire més aviat modern, talment com els humans que apareixeran segles després.

«Homo antecessor», l’home d’Atapuerca La nova espècie d’Homo va ser definida l’any 1997 a partir d’una vuitantena de restes trobades a la cova la Gran Dolina, d’Atapuerca, a Burgos. Els seus trets facials són sorprenents, amb una part molt primitiva –el front i les dents– i una altra –la cara– molt moderna. L’estudi de les restes trobades ha permès deduir que l’espècie practicava el canibalisme. De l’Antecessor haurien evolucionat altres espècies genuïnament europees, com l’Heidelbengensis i els neandertals, hereus d’aquests.

La mandíbula i la part del crani d’«Homo antecessor» localitzades a Atapuerca l’estiu del 1994 al nivell TD6 de la Gran Dolina, fotografiats en l’exposició «Tresors d’Atapuerca. Els fòssils originals», que es pot veure fins a finals d’aquest mes de juny a la Pedrera de Caixa Catalunya, a Barcelona. / ANDREU PUIG

Del 12 al 18 de juny del 2009 • PRESÈNCIA • 7

El paisatge europeu va ser durant molt temps, fa un milió d’anys, molt similar a les actuals sabanes humides africanes, amb grans mamífers com tigres de dents de sabre, elefants o diferents tipus d’èquids. / MAURICIO ANTÓN (IPHES)

Els jaciments de fa un milió d'anys Entre parèntesis, milions d’anys

Tretze jaciments amb restes significatives Tal i com es pot veure en el mapa adjunt, les restes de presència humana d’entre 2 i 0,8 milions d’anys són notables arreu de l’Europa meridional, l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica. Entre els jaciments destaquen els que han posat al descobert restes humanes, però la troballa d’eines prehistòriques molt antigues ha estat molt important també en jaciments com Fuente Nueva 3 i Barranco León, a Granada, Pirro Nord, al sud d’Itàlia, o els de Gesher Benot Yaakov i Ubeidiya, a Palestina. Tot i això, els experts apunten que en els propers deu anys pot haver-hi un esclat de noves troballes en tot l’àmbit. A l’altra pàgina, el gràfic mostra l’arbre de la filogènia humana, actualitzat segons les últimes teories. 8 • PRESÈNCIA • Del 12 al 18 de juny del 2009

RÚSSIA

Atapuerca

Dmanisi

Ceprano

(0,8-1,2)

(1,8)

(0,8)

Pont-de-Lavaud (1,1) Vallonnet (1) ESPANYOL ES

Vallparadís (1) la Boella (1) Fuente Nueva (1-1,5) Barranco Pirro León (1-1,5) Nord (1,3-1,7)

MARROC

IRAQ IRAQ AQ

Ain Hanech (1,8)

Ubeidiya (1,55)

Gesher Benot Yaakov (0,8)

ALGÈRIA

500 km

JORDÀNIA NIA

LÍBIA

Font: Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES)

EGIPTE EGIPTE

Un grup d’«Homo antecessor» escorxa un elefant mort prop d’una bassa d’aigua a l’Europa de fa un milió d’anys. Les hienes carronyaires els sotgen. / MAURICIO ANTÓN (IPHES)

L’arbre filogènic de l’evolució humana Font: Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES) Australopithecus bahrelgazhali Australopithecus afarensis

Paranthropus aethiopicus Paranthropus robustus

Ardipithecus ramidus

Sahelanthropus tchadensis

Paranthropus boisei Australopithecus anamensis

Orrorin tugenensis

Australopithecus africanus Homo ergaster

Homo rudolfensis Homo habilis

Homo erectus

Australopithecus garhi

Homo floresiensis

Kenyanthropus platyops ÈPOQUES (d’1 milió d’anys a 0)

HOLOCÈ (10.000-0) SUPERIOR (120.000-10.000) MITJÀ (780.000-120.000)

PLISTOCÈ INFERIOR (1.800.000-780.000)

1.000.000

7

Homo georgicus Homo heidelbergensis

500.000

6 MIOCÈ (23-5,3)

5

Homo neanderthalensis Homo antecessor HOMO SAPIENS Homo rodhesiensis

0 ANYS

4

3

2

PLIOCÈ (5,3-1,8)

1 PLISTOCÈ INFERIOR

0 MITJÀ, SUPERIOR, i HOLOCÈ

MILIONS D’ANYS

ÈPOQUES (períodes de milions d’anys)

Del 12 al 18 de juny del 2009 • PRESÈNCIA • 9

DOSSIER ELS PRIMERS EUROPEUS

L’explorador primitiu de Geòrgia Dmanisi. Sud de Geòrgia. Estiu de 1999. Amb el pas dels anys, de centenars de milers d’anys, la petita depressió on van morir els cincs homínids de braços llargs i gran mandíbula, ha quedat totalment coberta de terra. Damunt seu, altres humans, aquests ja molt més alts i en teoria més intel·ligents i civilitzats, hi han edificat, fins i tot, durant l’Edat Mitjana, una petita ciutat fortalesa, ara en ruïnes. Un equip multidisciplinari i internacional, que dirigeix l’antropòleg georgià David Lordkipanidze, fa excavacions a l’indret, on ja s’hi han trobat algunes eines de pedra d’una antiguitat notable. La terra negra, d’origen volcànic, amaga, però, moltes sorpreses, com les restes humanes de fa més d’un milió d’anys que aquest estiu de final de segle són a punt de descobrir els arqueòlegs: el crani d’una noia jove i part d’un altre crani,

Els dibuixos de la dreta mostren la reconstrucció probable de l’aspecte físic que tindria un individu dels que van viure a Geòrgia fa 1,8 milions d’anys. Estan fets a partir de les restes humanes trobades al jaciment de Dmanisi, una antiga ciutadella medieval que, a hores d’ara, ja és un dels punts clau en la història de l’evolució humana. Els homínids de Dmanisi presenten uns caràcters morfològics més aviat primitius i considerats com a intermedis entre els Homo habilis africans i l’Homo erectus asiàtic –vegeu el quadre amb la filogènia humana a la pàgina 9–. Mesuraven 1,50 metres, tot i que hi havia un dimorfisme sexual molt marcat, amb els mascles més grans que les femelles. La seva capacitat craniana era més aviat baixa, entre els 600 i els 700 centímetres cúbics. Està entre els humans amb capacitat cranial més baixa.

L’«Homo georgicus».

atribuït a un home, també jove. Les troballes s’afegeixen a la mandíbula trobada fa nou anys i a les que es localitzaran fins al 2005, tres noves mandíbules i dos cranis complets. Els descobridors mantenen que les restes defineixen una nova espècie, l’Homo georgicus. Serra d’Atapuerca (nord de Castella). Estiu de 1994. L’antiga cova, coneguda ara com la Gran Dolina, de més de quinze metres de profunditat, on va morir el grup d’homínids fa 800.000 anys, en fa milers que va quedar plena de terra i pedres. Un equip d’arqueòlegs, paleontòlegs i altres experts hi fa excavacions des fa un temps. Saben de la riquesa arqueològica de la cova perquè, sorprenentment, aquesta es veu a simple vista. La construcció d’una trinxera per fer-hi passar un ferrocarril miner va escapçar part de la cova i va deixar al descobert una paret de sediments

Cultura Museus

NITS DE PRINCESES

EXPOSICIÓ

7 MAIG - 2 AGOST 09 MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

VISITES COMENTADES. Els divendres de 20 a 23h. Preu: 5 euros. S’obsequia els visitants amb el cartell de l’exposició i un refrigeri. CICLE DE CINEMA CONTEMPORANI HONGARÈS Els divendres fins al 26 de juny, a les 21h. Entrada lliure. œ
Valami Amerika (Una cosa semblant a Amèrica), de Gábor Herendi (2001). 19 de juny.


œ
S.O.S. Szerelem! (La victòria de l’amor), de Tamás Sas (2007). 26 de juny.

838583-958030G

Consulta les fitxes tècniques, les sinopsis i les biografies dels directors al web del museu.

10 • PRESÈNCIA • Del 12 al 18 de juny del 2009

Beatriu d’Aragó © The Frick Collection, Nova York




i Tel. 93 225 47 00 www.mhcat.cat

amb un registre fòssil de prop d’un milió d’anys. L’estiu passat, l’equip d’Atapuerca, que dirigeixen conjuntament els paleontòlegs i antropòlegs Eudald Carbonell, José María Bermúdez i Juan Luis Arsuaga, va decidir fer un petit sondeig de nou metres quadrats per poder excavar al nivell de la cova, conegut com TD-6, corresponent a uns 800.000 anys. Ben aviat, obtindran recompensa amb la descoberta d’una vuitantena de restes humanes, entre elles les dues parts del front d’un crani i un maxil·lar. Com a Geòrgia, la troballa permetrà definir una nova espècie: l’Homo antecessor.

Noves teories

L’«antecessor», reconstruït Tècnics de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van presentar el novembre a Tarragona la reconstrucció virtual de l’Homo antecessor. El procés, assessorat pel professor de l’IPHES Carles Lorenzo, es va iniciar amb una reconstrucció modelada del crani a partir de dos fragments, un maxil·lar i un frontal, ha explicat la restauradora Gala Gómez. A partir d’aquí es va modelar la resta del crani amb plastilina. Després, el també restaurador Àlex Soler va fer un motlle de silicona del conjunt i tot seguit va reproduir la peça amb resina de polièster. Finalment es va digitalitzar el crani i es va elaborar una recreació, per ordinador i en tres dimensions, de l’aspecte que tindria l’antecessor, tasca que va anar a càrrec d’un equip encapçalat per l’especialista de l’IPHES Jordi Espona.

129967-950199w

Les descobertes a Geòrgia i a Atapuerca, a les quals se n’hi han d’afegir d’altres, igualment amb molta antiguitat, a Atapuerca mateix, i a la població de Cepra-

L’«Homo antecessor», en tres dimensions. / IPHES

no, al Lazio italià –així com les nombroses indústries lítiques de més d’un milió d’anys, localitzades en diferents excavacions arreu d’Europa i l’Orient Mitjà, [vegeu mapa a la pàgina 8]– han canviat de dalt a baix tot allò que els investigadors havien cregut durant anys: que els humans no havien sortit d’Àfrica fins fa relativament poc, uns 500.000 anys, quan haurien disposat d’una tecnologia suficientment avançada, sinó que ho van fer fa gairebé dos milions d’anys i amb una tecnologia molt bàsica. La migració, a més, la van protagonitzar espècies amb una capacitat cranial reduïda, d’uns 600 centímetres cúbics, i amb unes característiques morfològiques més pròpies dels antics homínids africans. Però per què, aquestes espècies, decideixen marxar d’Àfrica, on han viscut durant milers d’anys? Què els impulsa a mou-

Del 12 al 18 de juny del 2009 • PRESÈNCIA • 11

DOSSIER ELS PRIMERS EUROPEUS

Els arqueòlegs treballen al jaciment de la Sima del Elefante, a Atapuerca, on s’han trobat restes humanes i indústria lítica datada 1,2 milions d’anys enrere. / JORDI MESTRE (IPHES)

re’s nord enllà a la recerca de nous territoris? Per quins indrets van entrar a Europa? Eren emigrants expulsats dels seus territoris per la manca de recursos naturals i la fam, o descobridors amb inquietuds? Jordi Agustí, paleontòleg i professor d’investigació ICREA a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, creu que les raons de l’emigració d’aquestes espècies són, en bona part, de tipus ecològic. «Fa dos milions i mig d’anys a l’Àfrica hi ha una expansió de les zones desèrtiques. Un grup d’homínids, els més adaptats a viure al bosc, no té més remei que moure’s per poder sobreviure i troba refugi a les zones boscoses del sud de Caucas», explica Agustí, que forma part de l’equip que David Lordkipanidze dirigeix a Dmanisi. Bienvenido Martínez, paleontòleg i professor d’investigació ICREAR a l’IPHES i que, com Agustí, també ha excavat a Geòrgia i als importants jaciments de Granada, hi afegeix que el fet de posseir una tecnologia per poder menjar amb més facilitat la carn dels animals morts –encara que siguin els primitius còdols de riu tallats–, va ser un factor molt important per a l’emigració dels homínids fora de l’Àfrica. Una opinió que també comparteix l’arqueòleg Robert Sala, coordinador dels estudis de postgrau de l’IPHES i que, entre altres jaciments, ha treballat molt anys a Atapuerca. «A diferència de la resta d’animals, que també es mouen pel planeta, la tecnologia permet als homínids adaptar-se a climes i hàbitats que li eren hostils fins llavors. El seu hàbitat natural s’expandeix», comenta Sala, que recorda, per exemple, com als jaciments africans associats a tecnologia del conegut com a Mode II, més evolucionada i eficaç que la del Mode I, utilitzada pels pri12 • PRESÈNCIA • Del 12 al 18 de juny del 2009

mers europeus, les restes de fauna augmenten espectacularment. És a dir, una millor tecnologia els proporcionava una millor alimentació, amb tot el que això comporta. Una tècnica, d’altra banda, que els europeus no tindrem fins fa 500.000 anys, gairebé un milió d’anys més tard que els descobridors africans. Sobre el recorregut fet pels homínids per arribar fins a Euràsia, els tres investigadors estan d’acord que el corredor de Palestina és el lloc d’entrada. Es descarta, per tant, Gibraltar, que, en aquella època, tenia unes característiques similars a les actuals? Gairebé del tot. «No hi ha cap dada que demostri que poguessin travessar l’estret», comenta Sala. «Gibraltar no és només una barrera d’aigua; els corrents són molt forts», assegura Agustí, que recorda, per exemple, que a Indonèsia, amb un clima tropical, el mar no va ser obstacle perquè homínids molt antics arribessin a una illa i evolucionessin fins a una espècie nana, com és el cas del conegut com a Home de Flores.

Primera espècie europea Hi ha, però, una primera espècie genuïnament europea? El codirector d’Atapuerca Eudald Carbonell –un dels signats, juntament amb altres especialistes, la majoria de l’IPHES tarragoní, de l’article publicat l’any passat a la prestigiosa revista Nature, en què es presentava una mandíbula d’homínid trobada a la Sima del Elefante, també a Atapuerca, i datada en 1,2 milions d’anys–, creu que aquesta pot ser l’Homo antecessor. «La hipòtesi compartida per la majoria del nostre equip és que l’Antecessor és una espècie alòpata (sorgida per aïllament geogràfic) i descendent de l’Homo georgicus. Així ens ho indiquen els caràcters morfològics de la mandíbula trobada a la Sima del Elefante en ser comparada amb les

Excavacions en un dels jaciments de la zona de Granada. / IPHES

mandíbules trobades a Geòrgia», assegura Carbonell. «En el futur, la data de l’arribada de l’home a Europa, encara es recularà més en el temps, passant fins i tot dels dos milions d’anys. assegura Carbonell, que apunta que el gènere Homo no va necessitar tants anys per ocupar el nostre continent i Àsia, com s’havia cregut fins ara. «Pensem que en quatre o cinc generacions, aquests homínids es podien haver mogut uns quants centenars de quilòmetres. I Dmanisi no és pas tan lluny d’Atapuerca», afirma. Carbonell recorda, en aquest

Un dels cranis descoberts a Dmanisi. / JORDI AGUSTÍ

sentit, que al jaciment burgalès ja tenen localitzades restes de fa entre 1,2 i 1,3 milions d’anys, quan no fa tant, gairebé no comptaven ni passar dels vuitcents mil. «Ara estem en un moment com d’stand by», diu l’antropòleg, que pensa que en els propers deu anys hi haurà noves descobertes en països del Mediterrani o en altres jaciments de la península, com els de Granada, que potser ho faran canviar tot de nou. «És la manera de fer avançar la ciència i el coneixement sobre nosaltres per tal d’evitar la nostra extinció», conclou. Del 12 al 18 de juny del 2009 • PRESÈNCIA • 13